divendres, 18 de desembre del 2020

Recomanacions literàries per aquestes festes

libro-imagen-animada-0057
Aquí teniu una recomanació de llibres per aquestes festes que ens ha fet arribar la Gisela, la nostra bibliotecària. Gràcies, Gisela!
També hem afegit un enllaç d'alguna editorial on hi ha propostes de lectura i des d'on podeu fer un tast per si us agrada o no el llibre. 

 Llegiu i gaudiu, cerqueu un espai i un temps per a vosaltres, només per a vosaltres i desconnecteu per connectar amb les paraules

 Bones Festes!!

BIBLIOTECA SANT MIQUEL: 

 https://drive.google.com/file/d/1_gvg66N1nZCI4dz_q7-1EU1nkzOV4-LZ/view?usp=sharing

EDITORIAL GALERA 


Un poema col·laboratiu de Nadal: Un recer d'esperança

 Poema col·laboratiu dels alumnes de 4t C creat a l'aula a partir de les emocions d'un dia després dels exàmens, amb un panorama marcat per un virus que ens amenaça i ens hipoteca unes festes de Nadal, unes festes esperades i estimades. Però, com diuen aquest versos, sempre queda un recer d'esperança. 

 Aquest vídeo va aparèixer al Calendari d'advent de l'escola. 😀

BONES FESTES! 

dimecres, 16 de desembre del 2020

Les emocions d'Ulisses

 Les emocions d'Ulisses en el viatge de retorn cap a Ítaca. Tòpics literaris: Nostos i Homo Viator. Vídeo creatiu de 4t A ESO 

El teatre grec

Càpsula de vídeo realitzada per una alumna de 4t ESO  

diumenge, 13 de desembre del 2020

Per a projectes Magrana de Categoria Tecnològica i digital

 EINES I TUTORIALS 
PER A CREAR EXPERIÈNCIES IMMERSIVES VIRTUALS 
 

1.- GALERIES VIRTUALS 
  • Amb CoSpaces

  • Amb Slidesmania:
 En aquest cas, és molt senzill, et baixes la presentació al google slides i en queda la plantilla. 


  • Amb Educa 360



2.- TOUR VIRTUAL AMB GOOGLE




dimarts, 24 de novembre del 2020

LLIBRE-LIBRO-BOOK

 

dimarts, 17 de novembre del 2020

La Ciudad de Vapor. Lectura homenaje a Carlos Ruiz Zafón.

 En 2º de la ESO leísteis el Príncipe de la Niebla de Carlos Ruiz Zafón. Hoy se publica este libro de cuentos después de su muerte. En homenaje a su autor, leeremos una de las historias de La Ciudad de Vapor: La mujer de vapor

¡Compártelo!

diumenge, 15 de novembre del 2020

Tirant lo Blanc i la Celestina

 


La vella alcavota La Celestina, intenta d’aconseguir Areúsa per a Pármeno. I, com a mitjancera que és, es disposa a preparar la noia per a l’amant. Pármeno està escoltant tota l’escena a baix de l’habitació on transcorren els fets. La Celestina Fernando de Rojas s. XV

“CELESTINA: ¡Bendígate Dios y señor san Miguel, ángel! ¡Y qué gorda y fresca estás! ¡Qué pechos y qué gentileza! Por hermosa te tenía hasta ahora, viendo lo que todos podían ver, pero ahora te digo que no hay en la ciudad tres cuerpos tales como el tuyo, en cuanto yo conozco. No parece que hayas quince años. ¡Oh quién fuera hombre y tanta parte alcanzara de ti para gozar tal vista! Por Dios, pecado ganas en no dar parte de estas gracias a todos los que bien te quieren. Que no te las dio Dios para que pasasen en balde el frescor de tu juventud, debajo de seis dobles de paño y lienzo. Cata que no seas avarienta de lo que poco te costó, no atesores tu gentileza, pues en de su natura tan comunicable como el dinero. No seas el perro del hortelano. Y pues tú no puedes de ti propia gozar, goce quien puede, que no creas que en balde fuiste criada. Que cuando nace ella nace él, y cuando él, ella. (…) Mira que es pecado fatigar y dar pena a los hombres pudiéndoles remediar” 
Text: Edició de Dorothi S.Severin, amb grafia actualitzada  per Isabel Grifoll)

1.- Contrasta aquest fragment amb un dels episodis amorosos de Tirant lo Blanc. Digues de quin episodi es tracta i en quin punt de la trama de la novel·la s'esdevé. 

2.- Què tenen en comú o de diferent, els dos episodies (La Celestina i el de Tirant lo Blanc) a nivell d’escenografia i de personatges que protagonitzen l’escena?

Tirant lo Blanc, més que una novel·la

 Hem anat etiquetant Tirant lo Blanc, com a novel·la total, novel.la pragmàtica, novel·la utòpica, una falsa crònica i una novel·la moderna. I han estat diverses les veus de crítics literaris que ens han portat a aquesta llarga definició de la novel.la de Martorell: Mario Vargas Llosa, Albert Hauf, Martí de Riquer...Amb tot, podem afegir-hi la de Dámaso Alonso que completaria aquesta llarga definició:

Anàlisi d'aquests elements moderns de la novel·la, amb què es posen de manifest l'esperit burgès, el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme: el positivisme científic en la precisa descripció de determinades escenes (les d'estratègia militar, la ficció de la Viuda Reposada amb els miralls); el realisme vitalista que traspua per tot (la versemblança); el naturalisme de les descripcions; la imatge de la vida quotidiana; la immoralitat i obscenitat d'alguns fragments (que és, senzillament, una manifestació més del vitalisme); el llenguatge directe i quotidià d'alguns personatges.

*Totes aquestes consideracions es fan tenint com a punt de referència la Celestina i el Quijote.

   Tot i així, Lola Badia, ens diu el següent en aquest article: "El Tirant, la tradició i la moral", a L. Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. 

L'article que assenyala com es llegia la novel·la a finals del segle XV, tenint en compte que en els primers anys de la impremta incunable no es feien distincions entre la literatura d'entreteniment i la literatura didàctica: el format de la primera edició del Tirant i les primeres paraules del pròleg podien fer pensar perfectament en una obra de devoció.

La novel·la era llegida al XV com un compendi de tots els sabers (precisament en aquells fragments estilísticament menys digeribles per al públic de finals del segle XX). Martorell usa textos d'autors anteriors a ell (Petrarca, per ex.) per transmetre el saber als seus contemporanis, i aquest és el sentit que cal donar a la traducció de què parla Martorell en el seu pròleg.

S'esmenta la importància del model de versemblança, heretat de les cròniques, i es valora el paper de les poètiques ficcions al segle XV.

En definitiva, el Tirant no és cap novel·la moderna, sinó un llibre de la segona meitat del segle XV, que barreja aventures cavalleresques, guerres i accidentats idil·lis amorosos amb una considerable dosi d'informació suplementària de caràcter moral i ideològic profusament adherida als llocs comuns d'època.

  Partint, doncs, d'aquesta definició, compara els dos punts de vista sobre la modernitat de Tirant lo Blanc, la visio de Dámaso Alonso i Albert Hauf i la de Lola Badia. 

Dámaso Alonso fou un literat i reconegut filòleg. Premi Cervantes 

Lola Badiaés una filòloga i medievalista catalana. Premi Nacional de Cultura 

Albert Hauf és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí.

Mario Vargas Llosa és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.  Premi Nobel de LiteraturaPremi Cervantes

Martí de Riquer escriptor, filòleg i destacat i reconegut medievalista. Diversos Premis a nivell internacional i nacional. 

divendres, 13 de novembre del 2020

El reino de los cielos y Jerusalema (Challenge)

Para introducirnos en el significado, el contenido  y la importancia de la épica medieval, hemos visualizado la película El reino de los Cielos de Ridley Scott (2005).

 Cuando la estábamos visualizando he pensado en el Challenge #Jerusalema, he buscado la letra y el significado, os lo comparto para que comprobéis si tiene relación con el mensaje que transmite la película. 

- La literatura es vida- 

Significado de 'Jerusalema' 

La canción de Master KG en colaboración con Nomcebo es un himno de esperanza de los cinco continentes para unir fuerzas y vencer a la pandemia del coronavirus. Asimismo, la letra habla de Jerusalén como la ciudad celestial en la que estar en comunión con Dios.

El tema gospel/afro-house, que vio la luz a finales de 2019 pero no alcanzó el éxito hasta marzo, es un himno místico en el que se habla de la ciudad israelí como un hogar fraternal para todo el mundo y en el que mantener la fe y la esperanza. De ahí vienen algunos versos de la canción como "Jerusalén es mi hogar; sálvame; se fue conmigo, no me dejes aquí". "Mi lugar no está aquí, mi reino no está aquí" son otros. 

 Y por supuesto aquí tenéis el vídeo viral :



Y aquí os dejo el documento de referencia con las pautas para escribir la crítica de la película: (De 200 a 220 palabras en el portafolio de escritura)

https://drive.google.com/file/d/1NLLQdztjvQRxl_wruyPO3JwjRADDs7t1/view?usp=sharing

diumenge, 1 de novembre del 2020

Tirant lo Blanc, sexe, drogues i rock & roll- Article de La Vanguardia 1 nov 2020


 “Al ‘Tirant’ hi ha sexe, drogues i r&r” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou” 

Magí Camps

Al Tirant lo Blanc hi ha sexe, drogues i rock & roll”. Amb aquesta frase, que és tot un lema, l’escriptor i enigmista Màrius Serra explica a La Vanguardia els detalls de “l’obra titànica” que ha bastit durant els dos últims anys: versionar en català actual la novel·la completa de Joanot Martorell. “Dos anys i un confinament”, especifica.

Com passa en totes les cultures modernes, els clàssics són ver­sionats en la llengua actual. “M’estimo més parlar de ‘català actual’ que no de ‘català modern’, perquè modern està molt con­notat –explica Serra–. El projecte va ser una proposta de l’editorial Proa i és l’última cosa que m’hauria imaginat que algú em proposaria”.

Dit i fet, l’escriptor va rellegir Tirant lo Blanc, la novel·la ca­valleresca que va escriure Joanot Martorell i que es va publicar per primera vegada a València l’any 1490. “Amb motiu del cinquè centenari, al 1990 la vam treballar amb Jaume Fuster, i ara l’he rellegida mirant com l’hauria de fer en català actual”.

Serra és un ferm defensor d’aquesta actualització, que abasta la novel·la completa: “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula clàssic està molt carregada de solemnitat i intimida més d’un lector. Rellegint-lo i adaptant-lo, he descobert tota la força d’un clàssic, que en aquest cas conté sexe, drogues i rock and roll”.

I en detalla la metàfora: “El ­sexe hi és present i té un punt d’atreviment, d’entrar a les alcoves, que és molt llaminer, desenfadat i profund alhora. Hi ha droga, que és tot allò que enganxa, com la lluita pel poder, com lluitar per ser el primer cavaller, primus inter pares. Avui els nostres herois són de l’àmbit de l’esport, i les seves drogues són la velocitat en les motos, o la fama en el futbol, per exemple. Tot això també hi és, al Tirant. I el rock and roll és la geopolítica. Constantinoble és el centre del món i Joanot Martorell escriu una ucronia perquè els bons, els cristians, guanyen. És un desig de reescriure la història per poder dir que el cristianisme ha guanyat”.

Pel que fa a la llengua, Serra confessa que el que més li ha costat és la part més medieval: “No només pels referents que avui ja no es coneixen; també m’ha estat difícil adaptar al català actual les lletres de batalla i les converses cortesanes, que són completament encartonades. És molt difícil de dir al segle XXI tot aquest llenguatge de l’època que era el que avui coneixem com políticament correcte. En canvi, el llenguatge políticament incorrecte és sensacional, és molt llaminer, sobretot en l’àmbit de les dones. El personatge de Plaerdemavida és un caramelet”.

L’escriptor posa alguns exemples d’expressions i refranys que ha actualitzat. On deia “Santa Maria val!”, ara hi diu “Maria Santíssima!”. On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou”.

També explica que ha canviat la paraula arnès per armadura: “La paraula arnès està molt connotada avui perquè en molts esports es fa servir un arnès. Si dius armadura, la gent pensa en l’edat mitjana; si dius arnès , no. I això que l’estudi de Martí de Riquer es titula L’arnès del cavaller , un ­llibre que he fet servir molt en aquesta adaptació”.

Serra afegeix que també ha ­actualitzat els noms de lloc, i que per fer això s’ha emmirallat en la versió anglesa de David H. Rosenthal, en què tots els topònims estan adaptats al nom actual. Així, Contestinoble, Conterburi, Cló­cestre i Bétafort, ara són Constantinoble, Canterbury, Glou­cester i Bedford. I Guillem de Varoïc ara és Guillem de Warwick. “Soc conscient que això pot sorprendre algun gran coneixedor del Tirant, però tot està justificat i és congruent”, puntualitza.

L’autor de l’actualització exposa dues raons que poden ajudar a acostar aquesta versió al lector actual: “La primera és que no els intimidarà el registre de la llengua, que he volgut que sigui tan rica com l’original, però en català contemporani. La segona són els itineraris. Hi he marcat quatre camins per al lector que s’hi vulgui acostar parcialment”.

Els quatre itineraris són: el Tirant essencial (58% del llibre), els episodis amorosos (19%), els bèl·lics (20%) i una selecció de nou capítols que funciona com un llibre de contes. “Aquest últim és un tastet de nou capítols que poden empènyer el lector a llegir-lo tot”, apunta.

“La llengua actual converteix allò que és matèria d’estudi, les versions crítiques, en matèria de plaer, perquè ve molt de gust llegir-lo. Hem de perdre la por dels clàssics; en totes les cultures hi ha actualitzacions. Això mateix busquem en català”, conclou.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) té una dilatada carrera en l’àmbit de la llengua. Llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’IEC, és novel·lista (Quiet , La novel·la de Sant Jordi ...), enigmista (elabora des del 1990, com a successor de Tísner, els mots encreuats en català de La Vanguardia, i ha creat nombrosos jocs al voltant de la paraula amb Verbàlia) i ha traduït obres de l’anglès al català (Tom Sharpe, Groucho i Chico Marx, Tom Stoppard...).

Amb l’editorial Proa, ha triat un capítol de la seva versió de Tirant lo Blanc en català actual perquè els nostres lectors el puguin llegir per avançat (el 4 de novembre a les llibreries). El capítol 233 narra el moment que Plaerdemavida porta Tirant al llit de Carmesina...

TIRANT LO BLANC’
Llegiu el capítol 233 al web👇 

https://www.lavanguardia.com/cultura/20201101/4960130713/tirant-lo-blanc-marius-serra-catala-actual.html

Preguntes sobre l'article:

1.- Explica el sentit que pren el títol de l'article: Tirant lo Blanc, drogues, sexe i rock and roll

2.- Per què Màrius Serra prefereix dir que ha fet "una versió en català actual" més que dir "una versió en català modern"?

3.- Explica un dels obstacles amb els quals s'ha trobat Màrius Serra en el seu projecte d'actualització de l'obra. Concreta, també, com el resol. 

4.- Quina estratègia estructural utilitza l'autor per tal d'acostar Tirant lo Blanc als lectors d'avui?








dimarts, 27 d’octubre del 2020

Feliç aquell/a que...

Bé, després d'escriure una frase a partir del tòpic d'Horaci, ara heu d'argumentar el significat que pren per vosaltres des del punt de vista emocional i contextual. (al Portafoli d'escriptura)

Hecho con Padlet

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Tirant lo blanc, audiolectura de les primeres pàgines. Per als alumnes confinats i no confinats





 

L'adaptació de Tirant lo Blanc, Episodis Amorosos es basa en aquesta edició. Educaula, Col Les Eines. 
  Fixeu-vos, durant la lectura en el punt de vista narratiu, narrador, les tècniques narratives, els recursos lingüístics i estilístics i els personatges.

dimarts, 20 d’octubre del 2020

Escape Room de les aventures d'Ulisses i una sopa de lletres de les dones a L'Odissea

 

En Max Martí i l'Artur Cumeras s'han aventurat a provar un escape room de les aventures d'Ulisses tot experimentant amb l'eina Gennialy Bona Feina! Sopa de lletres realitzada per en Mohamed
Mots encreuats també d'en Mohamed

PODCAST: APUNTS - LITERATURA HISTORIOGRÀFICA - LES CRÒNIQUES

 

La Literatura historiogràfica: Les Cròniques 



Podcast- apunts:

dimecres, 14 d’octubre del 2020

Projecte Magrana 2020- 2021 stMdOdissea - Projecte de fotografia i emocions. Penèlope.

  La Carla i la Júlia han creat un projecte basat en la fotografia i les emocions. Van escollir el personatge de Penèlope per tal d'indagar sobre les seves emocions i intentar reflectir-les en imatges.


 Després van decidir utilitzar la xarxa social TikTok per presentar-ho i fer-ho públic. Bona Feina! 

 https://www.tiktok.com/@stmdodissea_penelope?lang=es&sender_device=pc&sender_web_id=6872032253868246533&is_from_webapp=1




dilluns, 12 d’octubre del 2020

La figura de la dona en els versos de Joan Maragall.

LA DONA HERMOSA 

La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.

La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.

El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.

L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.
 

JOAN MARAGALL

Visions & Cants, 1900


Sembla que l'any 1898 Joan Maragall no sols escriu el pema "La Dona hermosa" sino que també tradueix al català una catata de Goethe que s'hi assembla. El fet que els textos de Joan Maragall s'influencien mútuament indueix a pensar que la traducció de la cantata de Goethe es projecta en l'escriptura del poema "La Dona hermosa". També indueix a pensar que el poema deriva de la cantata de Goethe. Llegiu els fragments seleccionats d’aquesta traducció i responeu correctament a les qüestions plantejades a continuació:

Eren tan bells, els pins, en llur nascuda!

Ja no té encís, la terra; el cel tampoc. Doncs

 ¿què em reté en tan trist lloc 

si aquella benaurança ja és perduda?

Renaixen en la memòria

daurats jorns del paradís:

bat el cor per ‘quella glòria,

i, al record que avui me’n resta, 

van per l’aire cants de festa barrejant-se amb un cant trist. [...]

Però tanta alegria

sols a ella anunciava: tot desapareixia

quan ella es presentava radiant d’hermosura

i suau joventut.

Els lliris i roses

tots sols s’engarlanden; les aures flairoses

           l’enrotllen i canten corrent juganeres

en danses lleugeres, portant-li frescura, pagant-li tribut. [...]

Una altra volta

veig, en ‘questa hora, que prega, plora, aquí reclosa,

la dona hermosa.

  1. a)  Quines són les característiques de la dona en la cantata de Goethe?

  2. b)  Quins són els efectes de la presència de la dona en la cantata de Goethe?

  3. c)  Quins elements del poema de Joan Maragall es troben en la cantata de Goethe?

  4. d)  Quins calcs de la cantata de Goethe es poden detectar en el poema de Joan Maragall?

  5. e)  Després de llegir aquests poemes,  L'esposa parla i altres poemes de Visions on apareix la figura de la dona i el text que tens a continuació,  escriu un text de 250 paraules sobre la figura de la dona en els versos de Joan Maragall. Respon les preguntes que tens al final del text perquè t'ajudaran a perfilar la teva resposta. 

  6. L’any 1885 Joan Maragall deixa constància de la seva relació amb les dones en les «Notes autobiogrà- fiques» dels vint-i-cinc anys. Es tracta d’una relació bàsicament centrada en el matrimoni, per mitjà del qual es pot aconseguir l’estabilitat en el marc de la societat burgesa. L’any 1910 fa balanç del seu ma- trimoni, i en definitiva de la seva relació amb Clara Noble, en les anomenades «Notes autobiogràfiques» dels cinquanta anys. Es tracta d’uns apunts que permeten veure l’evolució de les seves primeres idees. També permeten esbrinar la incorporació d’elements autobiogràfics en els poemes «La Dona hermosa» i, sobretot, «L’esposa parla». Llegiu els fragments seleccionats d’ambdós textos i responeu correctament a les qüestions plantejades a continuació:

    Qui sap si encare alguna dona inverosímil me farà sentir corresponentlo un amor d’aquells tan platònichs y elevats que la Naturalesa ha tingut a bé ferme desitjar ab ardor, y que no he tastat may, sens dubte perquè no ha donat la casualitat de topar ab una dona prou sensible? Qui sab? Ja vos podeu figurar qu’he dit això purament per broma y ab la rialla a la boca. Estich disposat hasta a casarme ab cualsevol d’aquestas noyas que m’oferiu a dotzenas, noyas de sa casa, noyas de bé, hasta ricas, més ricas que jo, que m’ha donat per l’elegància, hasta guapas, ho confesso, y hasta tontas, ho reconec, y ho reconec ab alegria. («Notes autobiogràfiques» de 1885)

    Y are han passat vint y cich anys, y avuy ne compleixo cinquanta. Só casat ab la mellor de les dones, que m’estima ab passió, tinch dotze fills bons y sans, casa pròpia y esbarjosa, una fortuna suficient a mantenirme ab els meus, un nom honrat pels meus conciutadans, una glòria de poeta y una salut de cos y d’esperit que no’m fa anyorar els vint y cinch anys. Al contrari: en aquet meteix moment acabo de rellegir lo escrit vint y cinch anys endarrera y dono gràcies a Déu que d’aquell jove tant caygut moralment n’hagi volgut fer l’home qu’ara ‘m sento. («Notes autobiogràfiques» de 1910)

    60

    Visions & Cants de Joan Maragall

    Quina és la idea del matrimoni que Joan Maragall sembla abraçar l’any 1885?

    Quin tipus de matrimoni planteja Joan Maragall l’any 1885?

    Penseu que el text de l’any 1885 té relació amb la crisi de joventut de Joan Maragall? Per què?

    Com valora Joan Maragall el seu matrimoni amb Clara Noble, l’any 1910?

    Quines són les virtuts de Clara Noble que es desprenen del text de l’any 1910?

    El text de l’any 1910 confirma o contradiu les expectatives del de l’any 1885? Argumenteu la vostra resposta.

    El poema «L’esposa parla» te relació amb algun dels dos textos autobiogràfics? 



Llegiu aquests versos 
de Joan Salvat-Papasseit i 
relacioneu-los ambe els textos de tota aquesta secció o post. 

Maragall, ara i aquí.

A partir de l'anècdota i de la temàtica d'aquests dos poemes de l'Intermezzo de Visions i Cants podríem establir una comparativa amb la situació que estem vivint de plena pandèmia? 
Utilitza exemples dels versos que il·lustrin la teva argumentació. 

A MUNTANYA 

M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull quasi inconmovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.

Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.

Com hi deu ploure en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig-partit pel llamp!

Però al balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ulls quasi incommovibles aguaita
el pas de la llunyana tempestat".


                                   Joan Maragall

                                  " Visions i Cants "

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT

Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel 
la ciutat surt rient de la tempesta, 
regalant d'aigua lluminosa arreu, 
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença el remor en la ciutat 
i en el rostre dels homes l'alegria: 
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, 
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba 
la gran blavor del cel, tan oblidada! 
Beneita sies, tempestat passada, 
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

JOAN MARAGALL
Visions & Cants, 1900

dijous, 8 d’octubre del 2020

Premi Nobel de Literatura 2020

     Notícia a CATORZE.CAT                                                                                                                               Louise Glück poeta i assagista nord-americana ha obtingut el  premi Nobel de Literatura 2020 per la seva "veu poètica inconfusible, que amb una bellesa austera aconsegueix convertir l'existència individual en universal". En llegim el poema El cavall i el genet, que forma part del seu llibre Nit fidel i virtuosa, traduït en català per Núria Busquet i publicat per Edicions del Buc. Catorze.Cat

https://www.catorze.cat/noticia/14799/cavall-genet


El cavall i el genet

Hi havia una vegada un cavall, i a sobre del cavall
hi havia un genet. Es veien tan bonics amb el sol de
tardor; mentre s’acostaven a una ciutat estranya!
La gent s’apinyava als carrers o cridava des de les
finestres més elevades. Dones grans s’asseien entre
els testos. Però quan buscaves un altre cavall o un
altre genet, era en va. Amic meu, va dir l’animal,
¿per què no m’abandones? Sol, aquí podries trobar
el teu lloc. Però abandonar-te, va dir l’altre, seria
com deixar enrere una part de mi, i ¿com puc fer-ho
si no sé quina part ets?


The Horse and Rider

Once there was a horse, and on the horse there
was a rider. How handsome they looked in the au-
tumn sunlight, approaching a strange city! People
thronged the streets or called from the high win-
dows. Old women sat among flowerpots. But when
you looked about for another horse or another rid-
er, you looked in vain. My friend, said the animal,
why not abandon me? Alone, you can find your way
here. But to abandon you, said the other, would be
to leave a part of myself behind, and how can I do
that when I do not know which part you are?

diumenge, 4 d’octubre del 2020

+ Idees per al projecte Magrana #stMdOdissea

 Per als més artístics i que a més us agrada escriure, comparteixo aquests exemples de la professora Dinora Fernández. Es tracta d'uns diaris creatius, molt interessants. 











A més teniu aquests dos enllaços per a projectes relacionats amb la creativitat artística: 
Tot i així, deixeu anar la imaginació i feu la vostra !

divendres, 2 d’octubre del 2020

NOTÍCIA 1a mostra de Fotografia immersiva a Barcelona: Idees per al projecte Magrana. Fotografia

 NOTÍCIA:

MEMÒRIA FOTOGRÀFICA és la primera experiència immersiva sobre la ciutat de Barcelona a través de la mirada de 6 dels millors artistes de la fotografia del país. La trobareu a Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona.

Doneu-hi una ullada, molt interessant 👌👀

https://idealbarcelona.com/agenda/barcelona-memoria-fotografica/