Aigües Encantades

Brossa 2017 -2018

                   Comencem el projecte #Brossa2017

1.- Per tal de contextualitzar hem visualitzat els vídeos de l'Avantguarda a Europa, a Catalunya i la biografia de Joan Brossa fins els anys 60. 
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2017/12/lavantgurda-europa.html
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2017/12/avantguarda-catalunya.html
(recordeu que haureu de presentar la llibreta amb la teoria dels dos temes)

2.- El dilluns 18, vam anar de ruta per alguns poemes urbans de Joan Brossa a Barcelona i vam visitar una extensa exposició de l'obra del poeta al MACBA
 

3.- Posem en comú a l'aula, les impressions de la ruta a través de menti.com

4.- Quina sala de l'exposició ens va agradar més? (grup 1r A)

5.- i Ara què?

6.- Primer crearem una bitàcola en format collage de la ruta. És la llibreta -visual thinking. Us deixem un vídeo amb alguns exemples, però deixem lliure la vostra creativitat. Endavant! 

• Vegem alguns exemples dels primers resultats:
  

7.- El pròxim pas serà la creació d'un poema corpori, visual, objectual, instal.lació... seguint les opcions temàtiques que teniu a la plataforma ClickEdu. 

• Aquí tenim unes imatges en ple procés creatiu: 

8.- Presentacions orals a l'aula 

9.-Galeria d'imatges dels poemes objectuals i instal·lacions 

10.- I Aquesta setmana..... (del 5 al 9 de febrer)

La Redacció final amb conclusions (Continguts: Avantguarda a Europa, a Catalunya, Joan Brossa, concepte de Poesia Visual, Objectual i instal·lació, Poemes Brossa, Ruta Brossa...) 

L'AVANTGUARDA A EUROPA

AVANTGUARDA A CATALUNYA

L'AVANTGUARDA A CATALUNYA

Solitud de Víctor Català en xarxa

   Alumnes de 2n de Batxillerat del Col·legi Sant Miquel i de l'Escola Virolai de Barcelona, totes dues de la Fundació Tr@ms, comparteixen, via twitter, frases, postals i opinions sobre les obres que estan llegint aquest curs a Literatura Catalana. Storify recull la primera experiència amb la novel·la Solitud de Víctor Català. Ara ja estan piulant Aigües Encantades de J.Puig i Ferreter. El nom d'usuari dels alumnes de sant Miquel és @SomlesMiles i el de Virolai @Cims_Solitaris. Els podeu seguir a twitter.
 A més, els alumnes del Col·legi Sant Miquel van poder fer la ruta pels indrets de la novel·la de Víctor Català compartint l'experiència amb els alumnes de l'Escorial de Vic. També en veureu el resultat en aquest recull que us compartim.

Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes

Sergi Belbel, primer dramaturg català en el repertori de la Comédie-Française de París

Sergi Belbel, primer dramaturg català en el repertori de la Comédie-Française de París

Tipología Textual

Tipología textual de Meudys Figueroa

Características lingüísticas 

de los textos prescriptivos o instructivos

1.- Para ser eficaces, los textos prescriptivos deben estar escritos en un lenguaje claro, preciso y sencillo que pueda ser comprendido fácilmente. 
2.- Es frecuente la presencia de explicaciones breves e imágenes que aclaren el contenido del texto. 
3.- También son habituales los marcadores que expresan orden (números, letras, puntos, adverbios o locuciones adverbiales de tiempo: en primer lugar, después, a continuación, por último…).

  4.- En los textos prescriptivos suelen aparecer tecnicismos propios del tema del que trate el texto (mecánica, cocina, jardinería…).

  5.- La sintaxis debe ser sencilla, con predominio de oraciones simples.

 6.- Las formas verbales más frecuentes son:
Imperativo: Cuece la pasta en abundante agua salada.
Infinitivo: Cocer la pasta en abundante agua salada.
Construcciones con “se”: Se cuece la pasta en abundante agua salada.

TEXTOS DISCONTINUOS: LA INFOGRAFÍA

Cançó per a en Joan Salvat-Papasseit - de Joan Manuel Serrat

No sóc modest. 
Estic enamorat 
d'aquests ulls meus petits 
perquè esguarden al lluny 
i del meu front tan alt 
que ho és de tant que pensa. 
No vull agrair res, perquè no he tingut mestre. 

Jo no prometo res. 
Només camino 
(mullant la ploma al cor, 
que és on es suca l'eina...) 
Tampoc sé el que em proposo, 
perquè el tenir un propòsit no és fer feina. 

Ja no vull allistar-me 
sota de cap bandera. 
De la divina ACRÀCIA, 
seré ara el glossador, 
de l'ACRÀCIA impossible 
en la vida dels homes 
que no senten desig d'una era millor. 

I el que pensin de mi, 
no m'interessa gens, 
no m'interessa gens, 
no m'interessa gens... 

Va entrar al món per la porta de servei. 
Duia un gran bagul, 
i un pedaç al cul... 
Era un bagul de paper que va omplir el temps, 
les dones i el port, 
l'amor i la mort. 
Era un bagul que s'endreçava poc a poc 
i esdevenia un vers cada record... 

Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge, 
i volaven les gavines amb les plomes de diumenge... Sí... 
Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades, 
i s'estimava una parella en qualsevol cantonada... Sí... 
Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... Sí... Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... Sí...

Per a un home prim 
de rostre verdós, 
de llavis humits 
i molt llargs els dits 
per tastar millor a les dones. 

I no era modest. 
I estava enamorat 
dels seus ullets petits, 
que esguardaven al lluny 
i del seu front tant alt 
de tant com ell pensava. 

I no agraïa res a qui res no li ensenyava. 

I el que penseu d'això...