dimarts, 27 d’octubre del 2020
Feliç aquell/a que...
diumenge, 25 d’octubre del 2020
Tirant lo blanc, audiolectura de les primeres pàgines. Per als alumnes confinats i no confinats
L'adaptació de Tirant lo Blanc, Episodis Amorosos es basa en aquesta edició. Educaula, Col Les Eines.
divendres, 23 d’octubre del 2020
dimarts, 20 d’octubre del 2020
Escape Room de les aventures d'Ulisses i una sopa de lletres de les dones a L'Odissea
PODCAST: APUNTS - LITERATURA HISTORIOGRÀFICA - LES CRÒNIQUES
dimecres, 14 d’octubre del 2020
Projecte Magrana 2020- 2021 stMdOdissea - Projecte de fotografia i emocions. Penèlope.
Després van decidir utilitzar la xarxa social TikTok per presentar-ho i fer-ho públic. Bona Feina!
dilluns, 12 d’octubre del 2020
La figura de la dona en els versos de Joan Maragall.
LA DONA HERMOSA
La presència de la Dona hermosa
te fa humil i devot contemplatiu.
En la presència de la Dona hermosa
hi ha quelcom d'un repòs definitiu.
La partida de la Dona hermosa
te deixa il.luminat hermosament.
En la partida de la Dona hermosa
hi ha una estela de llum que es va perdent.
El record de la Dona hermosa
te fa trist i enyorat somniador.
En el record de la Dona hermosa
hi ha una forta i suau meditació.
L'oblit de la Dona hermosa
és mort, resurrecció i deslliurament.
En l'oblit de la Dona hermosa
hi ha l'etern recomençament.
Visions & Cants, 1900
Sembla que l'any 1898 Joan Maragall no sols escriu el pema "La Dona hermosa" sino que també tradueix al català una catata de Goethe que s'hi assembla. El fet que els textos de Joan Maragall s'influencien mútuament indueix a pensar que la traducció de la cantata de Goethe es projecta en l'escriptura del poema "La Dona hermosa". També indueix a pensar que el poema deriva de la cantata de Goethe. Llegiu els fragments seleccionats d’aquesta traducció i responeu correctament a les qüestions plantejades a continuació:
Eren tan bells, els pins, en llur nascuda!
Ja no té encís, la terra; el cel tampoc. Doncs
¿què em reté en tan trist lloc
si aquella benaurança ja és perduda?
Renaixen en la memòria
daurats jorns del paradís:
bat el cor per ‘quella glòria,
i, al record que avui me’n resta,
van per l’aire cants de festa barrejant-se amb un cant trist. [...]
Però tanta alegria
sols a ella anunciava: tot desapareixia
quan ella es presentava radiant d’hermosura
i suau joventut.
Els lliris i roses
tots sols s’engarlanden; les aures flairoses
l’enrotllen i canten corrent juganeres
en danses lleugeres, portant-li frescura, pagant-li tribut. [...]
Una altra volta
veig, en ‘questa hora, que prega, plora, aquí reclosa,
la dona hermosa.
-
a) Quines són les característiques de la dona en la cantata de Goethe?
-
b) Quins són els efectes de la presència de la dona en la cantata de Goethe?
-
c) Quins elements del poema de Joan Maragall es troben en la cantata de Goethe?
-
d) Quins calcs de la cantata de Goethe es poden detectar en el poema de Joan Maragall?
e) Després de llegir aquests poemes, L'esposa parla i altres poemes de Visions on apareix la figura de la dona i el text que tens a continuació, escriu un text de 250 paraules sobre la figura de la dona en els versos de Joan Maragall. Respon les preguntes que tens al final del text perquè t'ajudaran a perfilar la teva resposta.
L’any 1885 Joan Maragall deixa constància de la seva relació amb les dones en les «Notes autobiogrà- fiques» dels vint-i-cinc anys. Es tracta d’una relació bàsicament centrada en el matrimoni, per mitjà del qual es pot aconseguir l’estabilitat en el marc de la societat burgesa. L’any 1910 fa balanç del seu ma- trimoni, i en definitiva de la seva relació amb Clara Noble, en les anomenades «Notes autobiogràfiques» dels cinquanta anys. Es tracta d’uns apunts que permeten veure l’evolució de les seves primeres idees. També permeten esbrinar la incorporació d’elements autobiogràfics en els poemes «La Dona hermosa» i, sobretot, «L’esposa parla». Llegiu els fragments seleccionats d’ambdós textos i responeu correctament a les qüestions plantejades a continuació:
Qui sap si encare alguna dona inverosímil me farà sentir corresponentlo un amor d’aquells tan platònichs y elevats que la Naturalesa ha tingut a bé ferme desitjar ab ardor, y que no he tastat may, sens dubte perquè no ha donat la casualitat de topar ab una dona prou sensible? Qui sab? Ja vos podeu figurar qu’he dit això purament per broma y ab la rialla a la boca. Estich disposat hasta a casarme ab cualsevol d’aquestas noyas que m’oferiu a dotzenas, noyas de sa casa, noyas de bé, hasta ricas, més ricas que jo, que m’ha donat per l’elegància, hasta guapas, ho confesso, y hasta tontas, ho reconec, y ho reconec ab alegria. («Notes autobiogràfiques» de 1885)
Y are han passat vint y cich anys, y avuy ne compleixo cinquanta. Só casat ab la mellor de les dones, que m’estima ab passió, tinch dotze fills bons y sans, casa pròpia y esbarjosa, una fortuna suficient a mantenirme ab els meus, un nom honrat pels meus conciutadans, una glòria de poeta y una salut de cos y d’esperit que no’m fa anyorar els vint y cinch anys. Al contrari: en aquet meteix moment acabo de rellegir lo escrit vint y cinch anys endarrera y dono gràcies a Déu que d’aquell jove tant caygut moralment n’hagi volgut fer l’home qu’ara ‘m sento. («Notes autobiogràfiques» de 1910)
60
Visions & Cants de Joan Maragall
Quina és la idea del matrimoni que Joan Maragall sembla abraçar l’any 1885?
Quin tipus de matrimoni planteja Joan Maragall l’any 1885?
Penseu que el text de l’any 1885 té relació amb la crisi de joventut de Joan Maragall? Per què?
Com valora Joan Maragall el seu matrimoni amb Clara Noble, l’any 1910?
Quines són les virtuts de Clara Noble que es desprenen del text de l’any 1910?
El text de l’any 1910 confirma o contradiu les expectatives del de l’any 1885? Argumenteu la vostra resposta.
El poema «L’esposa parla» te relació amb algun dels dos textos autobiogràfics?
Maragall, ara i aquí.
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull quasi inconmovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig-partit pel llamp!
Però al balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ulls quasi incommovibles aguaita
el pas de la llunyana tempestat".
DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
dijous, 8 d’octubre del 2020
Premi Nobel de Literatura 2020
Notícia a CATORZE.CAT Louise Glück poeta i assagista nord-americana ha obtingut el premi Nobel de Literatura 2020 per la seva "veu poètica inconfusible, que amb una bellesa austera aconsegueix convertir l'existència individual en universal". En llegim el poema El cavall i el genet, que forma part del seu llibre Nit fidel i virtuosa, traduït en català per Núria Busquet i publicat per Edicions del Buc. Catorze.Cat
https://www.catorze.cat/noticia/14799/cavall-genet
El cavall i el genet
Hi havia una vegada un cavall, i a sobre del cavall
hi havia un genet. Es veien tan bonics amb el sol de
tardor; mentre s’acostaven a una ciutat estranya!
La gent s’apinyava als carrers o cridava des de les
finestres més elevades. Dones grans s’asseien entre
els testos. Però quan buscaves un altre cavall o un
altre genet, era en va. Amic meu, va dir l’animal,
¿per què no m’abandones? Sol, aquí podries trobar
el teu lloc. Però abandonar-te, va dir l’altre, seria
com deixar enrere una part de mi, i ¿com puc fer-ho
si no sé quina part ets?
The Horse and Rider
Once there was a horse, and on the horse there
was a rider. How handsome they looked in the au-
tumn sunlight, approaching a strange city! People
thronged the streets or called from the high win-
dows. Old women sat among flowerpots. But when
you looked about for another horse or another rid-
er, you looked in vain. My friend, said the animal,
why not abandon me? Alone, you can find your way
here. But to abandon you, said the other, would be
to leave a part of myself behind, and how can I do
that when I do not know which part you are?
diumenge, 4 d’octubre del 2020
+ Idees per al projecte Magrana #stMdOdissea
Per als més artístics i que a més us agrada escriure, comparteixo aquests exemples de la professora Dinora Fernández. Es tracta d'uns diaris creatius, molt interessants.
- Llibre d'artista: https://silviacaballeria.blogspot.com/search?q=llibre+d%27artista
- Llibre d'artista, com fer-lo: https://www.ludicobox.com/como-hacer-un-cuaderno-de-artista/
divendres, 2 d’octubre del 2020
NOTÍCIA 1a mostra de Fotografia immersiva a Barcelona: Idees per al projecte Magrana. Fotografia
NOTÍCIA:
MEMÒRIA FOTOGRÀFICA és la primera experiència immersiva sobre la ciutat de Barcelona a través de la mirada de 6 dels millors artistes de la fotografia del país. La trobareu a Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona.
Doneu-hi una ullada, molt interessant 👌👀
https://idealbarcelona.com/agenda/barcelona-memoria-fotografica/
