No ha calgut que l’informe PISA fes evident el problema de la comprensió lectora a les aules de secundària. Els professors que portem anys a les aules ja fa temps que observem la dificultat creixent per mantenir l’atenció davant d’un text, i no parlem de mantenir el ritme i el seguiment de lectura d’una novel·la.
Els adolescents viuen immersos en un paradigma comunicatiu centrat en la immediatesa, en estímuls constants, en la rapidesa i en la lectura superficial de textos breus. Ei, els adults també. En canvi, la lectura i la literatura proposen un ecosistema comunicatiu basat en la concentració, l’atenció, la paciència, la lentitud, la reflexió...
Per tant, el professor haurà de posar a l’abast dels alumnes els recursos necessaris per aconseguir un bon aprenentatge lector, tenint present aquest context comunicatiu del qual hem parlat. Quins recursos? Temps, espai, estratègies de comprensió, interpretació, contextualització i valoració.
El temps de lectura a l’aula no és temps perdut a nivell curricular i, en aquest context, és més necessari que mai. A casa, els alumnes no llegiran, no siguem ingenus, cercaran resums o la IA els farà un bon treball del que sigui. Així que no ens ha de doldre de deixar temps de lectura a l’aula. Podem utilitzar diverses estratègies de lectura com la lectura individual i silenciosa, tot creant un ambient de calma i tranquil·litat o bé la lectura col·lectiva per tal de compartir significats i reconèixer recursos.
Recomano, en la primera trobada amb l’obra, la lectura en veu alta del professor com una bona manera d’acompanyar els alumnes. La veu del docent fa de pont entre el text i el lector. Les pauses, la tensió, el ritme, el comentari explicatiu…tot plegat forma part d’un entrenament, d’un guiatge.
Per descomptat, cal un pla lector coherent i consolidat que s’ajusti a la línia pedagògica del centre i això vol dir que el projecte lector ha d'estar avalat per la direcció pedagògica. Un pla que tingui continuïtat durant uns quants anys amb la complicitat de tot el professorat. Des d’infantil i primària fins a Batxillerat.
Què hi ha d’haver en un pla lector i a cada curs?
La concreció del temps i de l’espai dedicats a la lectura.
La incorporació de diverses estratègies de lectura: individual, col·lectiva, compartida i comentada.
La lectura oral per part del professor, especialment a l’inici d’una obra, però també en altres moments del procés lector.
La lectura de diversos gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre, així com altres gèneres i formats, com ara l’assaig, el còmic o els articles d’opinió.
La configuració d’un cànon literari estable, que combini una línia de clàssics catalans i universals amb obres de literatura de gènere —terror, criminal, ciència-ficció, literatura de viatges, etc.—.
La formació d’un criteri lector propi, a partir del coneixement i l’aplicació de recursos, estratègies i tècniques pròpies de la literatura.
La relació entre literatura, vida, emocions, art i altres llenguatges, per ampliar i enriquir l’experiència literària.
En aquest darrer punt, és especialment interessant el Projecte Magrana, perquè amplia l’experiència literària cap a la creació, la interdisciplinarietat i l’exploració dels llenguatges audiovisuals i digitals.
Aquests són alguns dels elements que hauria de contemplar un pla lector, però la llista es podria ampliar. L’equip directiu i el professorat de llengua i literatura de cada centre han de dissenyar el seu propi pla lector d’acord amb la línia pedagògica del centre, les necessitats de l’alumnat i els objectius educatius que es vulguin assolir.
Un pla lector és, sobretot, un projecte de formació de lectors i per aquest motiu necessita temps, continuïtat, bons textos, professors implicats i exigència. I necessita una escola que entengui que ensenyar a llegir no és només ensenyar a comprendre un text, sinó ensenyar a mirar el món.
