divendres, 10 de març de 2023

Entrevista a l'Eloi Vila: Projecte Memòria Històrica de 4t SO


Avui, dia 10 de març, en el marc del projecte de Memòria Històrica de 4t d’ESO, hem dut a terme una entrevista per videotrucada amb el periodista Eloi Vila.  Els alumnes li han pogut preguntar aspectes relacionats amb la recerca històrica, així com qüestions sobre la realització del programa. A més a més, l’Eloi els ha donat grans consells pel seu futur relacionats amb el món del periodisme. Sens dubte, una experiència molt enriquidora! 





dimecres, 8 de març de 2023

8M dia de la dona: Alba de Vic

 

ALBA DE VIC

La primera dona que va escriure en català 

‘La Vanguardia’ reconstrueix la biografia
d’una escrivana pionera del segle XI

Magí Camps

Alba Guibert, coneguda com a Alba de Vic, va ser la primera dona que va ser escrivana professional del que avui anomenem Catalunya. Va viure al segle XI i va per­tànyer a una família instruïda, amb un pare, el gramàtic Guibert, que podríem considerar molt modern per l’època. Modern perquè va ensenyar de lletra als tres fills i a les tres filles que va tenir amb Guilla.

De família benestant, Alba Guibert es va casar amb Jobert i també va tenir sis descendents, tres filles (Guilla, Adaleds i Magenburg) i tres fills (Guillem, Ramon i Artall), i vivia a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Segons es llegeix al testament del seu home, on consten les propietats, a totes els van atorgar un nom propi, igual que els animals que hi figuren. Així, avui sabem que hi havia “una terra motejada Coma Erma, una casa denominada Rosta, una cuirassa que es deia Claramalla, un cavall de nom Giscafred, una euga anomenada Gaçola i àdhuc un alsberg batejat Omnia bona (Tots-béns)”. Un alsberg o ausberg és una túnica de malles o d’escates per protegir el cos.

Tot això ho llegim al capítol que dediquen Jesús Alturo i Tània Alaix al nivell cultural de la proto-Catalunya al llibre Lletres que parlen, que acaba de publicar La Magrana. Els professors i paleògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona expliquen en aquest estudi de gran abast un munt de detalls de l’escriptura tardollatina, protocatalana i catalana a la fi, com el primer document escrit tot en català, datat entre 1060 i 1080, que és una còpia del Llibre dels jutges, fet per un escrivà d’Organyà. Aquí es comença a trencar la diglòssia entre parlar català i escriure en llatí.

Uns anys abans, Alba de Vic encara no escrivia en català, perquè aleshores els documents es feien en llatí. És a dir, per poder llegir i escriure no n’hi havia prou amb saber ajuntar les lletres; també calia saber llatí. De fet, “l’alfabetització era molt minsa, i més encara entre les dones”, explica Alaix, que esmenta el concepte de semialfabetització, que són les persones que havien après a llegir però no a escriure: “Eren dos estadis d’aprenentatge. Les persones semialfabetitzades eren capaces de llegir un document, però a l’hora de signar-lo no ho feien de manera autògrafa, sinó heterògrafa, posant-hi un punt sota el seu nom, que algú altre havia escrit”, explica la investigadora. “Tenim un document del 989 de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les en el qual només l’abadessa Adaleds firma autògrafament. Les altres ho fan heterògrafament, però fent-hi constar que sabien llegir”.

La figura d’Alba de Vic és rellevant perquè és la primera dona de qui hi ha constància que escriu un document amb validesa legal. Està datat el 16 d’abril del 1044 i se sap amb tanta precisió perquè es tracta d’una escripturització d’una compra que van fer ella i el seu marit. Ella hi va voler fer constar que l’havia escrit del seu puny i lletra, “en una perfecta escriptura carolina i signat amb unes majúscules de tipus librari esplèndides”, detalla Alaix, que li calcula aleshores uns 30 anys: “Era una dona completament alfabetitzada i d’una cultura superior”.

El document té un valor afegit perquè, entremig del llatí, Alba de Vic hi fa servir algunes paraules catalanes quan les ha de menester. És el cas de coma (depressió en un terreny de muntanya), era, casals i puio (puig), amb què anomena els llocs on se situa la compra. “No s’ha de veure com una prova d’ignorància, perquè a l’època les parts formulàries s’escrivien en llatí, però les parts substancials, perquè quedés clar a què es feia referència, es comencen a escriure en català”, postil·la Alaix.

Però d’on li venen aquests coneixements a Alba de Vic? “A les darreries del segle X devia arribar a la diòcesi d’Osona un jove gramàtic procedent, pel que sembla, de Lieja”. De la belga Lieja a la catalana Vic, Guibert s’hi devia trobar bé, de manera que es va casar amb Guilla i va fundar una família nombrosa. “Guibert va exercir un magisteri eficaç a l’escola diocesana de Vic, al costat, sovint, del canonge Ermenir Quintilà, excel·lent dominador de l’art de la cal·ligrafia i mestre de nous i molt bons cal·lígrafs”, expliquen els paleògrafs.

Dels sis fills, en destaquen dos. D’una banda, Berill, que va ser el seu successor en la direcció de l’escola de gramàtica de la catedral de Vic, d’on va esdevenir canonge. I l’altra és l’Alba. A diferència del seu germà, de qui hi ha nombrosa documentació manuscrita i còdexs, d’ella només es conserva el document referit. Un document prou valuós per poder conèixer aquesta dona catalana que va tenir la fortuna d’aprendre a llegir i escriure en llatí amb una bella cal·ligrafia. Alba de Vic és la primera i única dona escrivana catalana professional del segle XI.


La Vanguardia

POSTS SOBRE DONES ESCRIPTORES 
EN AQUEST MATEIX BLOC:





divendres, 3 de març de 2023

OTEL·LO ENS INTERPEL·LA

 Els alumnes de Literatura Universal han compartit aquells aspectes de l'obra Otel·lo de Shakespeare en un suro virtual. Aquí teniu el resultat:

Hecho con Padlet

dimarts, 28 de febrer de 2023

Definición de amor - Francisco Quevedo. Recitación improvisada en clase

 

                                                     Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido que nos da cuidado,
un cobarde con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo;
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es su abismo.
¡Mirad cuál amistad tendrá con nada
el que en todo es contrario de sí mismo!
                                                                                       FRANCISCO QUEVEDO


4G4 






dilluns, 16 de gener de 2023

PROJECTE MAGRANA: CREACIÓ LITERÀRIA

Projecte creatiu sobre el personatge Penèlope realitzat per l'Abril Payà i la Marta Saborit de 4t SO. Aquí teniu la imatge i el vídeo amb el text de les cartes llegit per les autores.

"Caminant tranquil·lament per la platja, una caixa misteriosa..."

 


           

diumenge, 4 de desembre de 2022

Projecte Magrana: stMdOdissea -Fanzine- Llibre d’artista

A partir de la lectura de Les aventures d’Ulisses, versió adaptada de l’Odissea d’Homer, l’Anass Farchich i en David Espina de 4t (G3) han creat aquest fanzine o llibre d’artista tot combinant la fotografia- de creació pròpia- el dibuix, el disseny i l’edició de vídeo. BONA FEINA!!                                                                              


dimarts, 29 de novembre de 2022

La Celestina

La Celestina Fernando de Rojas 
 1.- Visualizar el vídeo 1 y tomar apuntes sobre la  Celestina a partir de este enlace: (en la libreta) Características básicas de la Celestina: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/ (1ºprofundización, Literatura) 
2.- Escuchar y visualizar atentamente este Draw My Life de la Celestina y completar la información que has tomado en la pregunta anterior. (pinta en color lo que has añadido) Draw My Life: Argumento Celestina. https://youtu.be/ixnz_t3mBnY
3.- Repasar el siguiente PPT  para terminar de responder las preguntas del apartado 2.1, 2.2, 3.1, 3.2 (doc de drive)

dimecres, 23 de novembre de 2022

Quanta Guerra i més

Al projecte de memòria històrica de 4t ESO hem visualitzat un dels capítols sobre la Guerra Civil del programa Quanta Guerra, hem escoltat el testimoni d'una noia de 15 anys que va viure el moment de l'esclat de la guerra lluny de casa seva i llegit un conte sobre un noi de 16 anys, de la lleva del biberó, escrit per Roser Rovira, una exalumna de l'escola. 

 Més endavant, resseguirem el camí de la Nova Cançó i escoltarem les cançons que la van caracteritzar.

Aquí teniu l'enllaç als continguts d'aquestes primeres sessions 





diumenge, 20 de novembre de 2022

Podcasts: narrativa medieval

Els alumnes de 1r de batxillerat després de llegir algunes de les narracions medievals de LA FILLA DEL REI D'HONGRIA i ALTRES CONTES TRUCULENTS DE L'EDAT MITJANA i alguns LAIS de Maria de França han realitzat un podcast sobre un dels contes d'aquests reculls de narracions. 

Les tres classes ABC de 1r han llegit La filla del rei d'Hongria i després, s'ha assignat a cada classe un conte diferent amb l'objetiu de llegir-lo i crear-ne un podcast per compartir amb les altres classes tot creant expectatives per convidar els companys a llegir-lo.

Què ha comportat crear un podcast? primer llegir el conte, després crear una escaleta per generar el podcast. Calia resumir el conte, tenir present els llocs on passava l'acció, els personatges principals, els elements truculents i meravellosos, la temàtica i la intenció i, sobretot, no oblidar que anava dirigit als companys dels altres grups classe. Disposaven, també, d'un protocol per a la creació de podcast amb les característiques i els ítems avaluatius. 

  • Aquí teniu com han quedat repartides les narracions per classes: 

 1r A: Amic i Melis /1r B: El fill del senescal d'Egipte 1r C: els lais de Maria de França Guigemar i Bisclavret.

  • També havien d'inventar un títol per al seu podcast i un altre, per un possible canal de podcast de literatura. La professora ha seleccionat els millors: 

👏Títol guanyador per al podcast Amic i Melis : Un mirall o un company d'Abril Arumí i Ivet Alba de 1r A 

👏Títol per al podcast El fill del senescal d'Egipte Avui toca poma de Jan Garriga i Gerard Jiménez de 1r B 

👏Títol per al podcast de Guigemar Guigemar, un cavaller a la recerca de l'amor de Crystalbel Eke i  Martina Burriel de 1r C 

👏Títol per al podcast Bisclavret: La identitat secreta de Garwaf d'Ariadna Corominas Martina, Martina Crous i Laura Tió de 1r C  

👏👏Títol guanyador per un possible nom del canal de podcast de literatura: 

                     LITERATEJA de Maria Garolera i Cristina Pla de 1r A 

  • A continuació teniu alguns dels podcast seleccionats de cada classe: 

Amic i Melis d'Arnau Casas i Miquel Roca 1r A

https://clipchamp.com/watch/p2uxGSieXC5

El fill del senescal d'Egipte de Carla Tarrats i Anna Vilaregut 1r B

 https://drive.google.com/file/d/1AY6Ulryq7QXszZOsrVU9RZ6xmzM-_CKp/view

Lai: Guigemar: Sara Dari i Ariadna Bertran 

https://drive.google.com/file/d/1DotSgfGYkgqN3BoGKrZRnKncaVNONE4a/view

Lai: Bisclavret  d'Ariadna Corominas Martina, Martina Crous i Laura Tió de 1r C  

https://drive.google.com/file/d/1dKsNHRViALNWEThWy-udeV7-SwgLMzqa/view


🎧 Ara toca escoltar a classe els podcasts dels altres grups. 





dimarts, 15 de novembre de 2022

Literatura universal medieval

A partir d'aquesta càpsula de vídeo, realitzeu un esquema de la literatura universal medieval a la llibreta o en un document de word- com ho preferiu-  i subratlleu les obres, els autors i els gèneres literaris que ens manquen per a completar el panorama general de la literatura universal medieval. Ho corregirem i completarem a partir d’alguns textos d’exemple.