Contes Populars Catalans en format Àudio

Contes Populars Catalans d'ahir, d'avui, de sempre.

Els contes que trobareu en format àudio han estat publicats, la majoria, per Editorial Farell en format llibre de paper i són el producte d'un treball de recerca de fonts antigues. Sílvia Caballeria i Carme Codina, les autores, n'hem fet una adaptació a la llengua catalana moderna, per tal de mantenir-los vius en la nostra tradició literària. 

Hem procurat reescriure les històries amb refranys, frases fetes, fórmules rondallístiques i camps semàntics diversos per tal de deixar constància de la nostra riquesa lingüística i també perquè fos útil per a l'ensenyament de la nostra llengua i de la nostra cultura.

LLEGIR A LES AULES DEL SEGLE XXI (I)

                                        

No ha calgut que l’informe PISA fes evident el problema de la comprensió lectora a les aules de secundària. Els professors que portem anys a les aules ja fa temps que observem la dificultat creixent per mantenir l’atenció davant d’un text, i no parlem de mantenir el ritme i el seguiment de lectura d’una novel·la.  
Els adolescents viuen immersos en un paradigma comunicatiu centrat en la immediatesa, en estímuls constants, en la rapidesa i en la lectura superficial de textos breus. Ei, els adults també. En canvi, la lectura i la literatura proposen un ecosistema comunicatiu basat en la concentració, l’atenció, la paciència, la lentitud, la reflexió...
Per tant, el professor haurà de posar a l’abast dels alumnes els recursos necessaris per aconseguir un bon aprenentatge lector, tenint present aquest context comunicatiu del qual hem parlat. Quins recursos? Temps, espai, estratègies de comprensió, interpretació, contextualització i valoració.

El temps de lectura a l’aula no és temps perdut a nivell curricular i, en aquest context, és més necessari que mai. A casa, els alumnes no llegiran, no siguem ingenus, cercaran resums o la IA els farà un bon treball del que sigui. Així que no ens ha de doldre de deixar temps de lectura a l’aula. Podem utilitzar diverses estratègies de lectura com la lectura individual i silenciosa, tot creant un ambient de calma i tranquil·litat o bé la lectura col·lectiva per tal de compartir significats i reconèixer recursos. 

 Recomano, en la primera trobada amb l’obra, la lectura en veu alta del professor com una bona manera d’acompanyar els alumnes. La veu del docent fa de pont entre el text i el lector. Les pauses, la tensió, el ritme, el comentari explicatiu…tot plegat forma part d’un entrenament, d’un guiatge. 

Per descomptat, cal un pla lector coherent i consolidat que s’ajusti a la línia pedagògica del centre i això vol dir que el projecte lector ha d'estar avalat per la direcció pedagògica. Un pla que tingui continuïtat durant uns quants anys amb la complicitat de tot el professorat. Des d’infantil i primària fins a Batxillerat.

Què hi ha d’haver en un pla lector i a cada curs?

1. La concreció del temps i de l’espai dedicats a la lectura.

2. La incorporació de diverses estratègies de lectura: individual, col·lectiva, compartida i comentada.

3. La lectura oral per part del professor, especialment a l’inici d’una obra, però també en altres moments del procés lector.

4. La lectura de diversos gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre, així com altres gèneres i formats, com ara l’assaig, el còmic o els articles d’opinió.

5. La configuració d’un cànon literari estable, que combini una línia de clàssics catalans i universals amb obres de literatura de gènere —terror, criminal, ciència-ficció, literatura de viatges, etc.—.

6. La formació d’un criteri lector propi, a partir del coneixement i l’aplicació de recursos, estratègies i tècniques pròpies de la literatura.

7. La relació entre literatura, vida, emocions, art i altres llenguatges, per ampliar i enriquir l’experiència literària.

En aquest darrer punt, és especialment interessant el Projecte Magrana, perquè amplia l’experiència literària cap a la creació, la interdisciplinarietat i l’exploració dels llenguatges audiovisuals i digitals.

Aquests són alguns dels elements que hauria de contemplar un pla lector, però la llista es podria ampliar. L’equip directiu i el professorat de llengua i literatura de cada centre han de dissenyar el seu propi pla lector d’acord amb la línia pedagògica del centre, les necessitats de l’alumnat i els objectius educatius que es vulguin assolir.

Un pla lector és, sobretot, un projecte de formació de lectors i per aquest motiu necessita temps, continuïtat, bons textos, professors implicats i exigència. I necessita una escola que entengui que ensenyar a llegir no és només ensenyar a comprendre un text, sinó ensenyar a mirar el món.

Passejant pels comerços del Carrer del pont de Torelló anys 20-30 (memòria històrica)

 

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1lawkpWi3rAEvtGR5Qs8UTwlNbTQ&ll=42.049069540291164%2C2.261933500000004&z=17

Projecte Magrana: Banda Sonora per al Mecanoscrit del segon origen de Manel de Pedrolo

A l’assignatura de català, durant el primer trimestre del curs, hem estat estudiant la literatura a través d’un projecte anomenat Viatge rima amb aprenentatge. Hem conegut com la literatura ens transporta a altres mons i ens convida a reflexionar sobre la nostra realitat.

Aquest treball forma part del projecte Magrana, una iniciativa que busca representar les obres literàries de manera creativa i dinàmica. En el nostre cas, hem escollit l’obra Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo per la seva rellevància dins la literatura catalana, on ens planteja reflexions profundes sobre la supervivència, la humanitat i el futur del planeta.

Hem volgut donar-li una nova perspectiva treballant la part creativa i musical. La idea principal era realitzar un pòdcast, combinant la contextualització i l’anàlisi del llibre amb fragments narratius i una banda sonora original. Martí i Roger

Podeu escoltar el podcast en aquest enllaç:👇

https://drive.google.com/file/d/1D5DWWLRO3I93f55GIa-E2BgChRjgOyfD/view?usp=sharing

Inici de curs, invitació a la lectura.

Aquest curs ja no entraré a les aules, m'he jubilat, però això no em priva de seguir convidant els alumnes a llegir i a gaudir de la lectura.

Bon curs! 

4t SO G1 Tanquem recitant poemes

Improvitzant i tancant curs, l'últim dia de classe 4t G1

De Salvador Espriu: Assaig de càntic en el temple, 

de vegades és necessari i forçós ...

De Ma Àngels Anglada: Sarajevo, No sé jugar amb màscares amics...

De Maria Mercè Marçal: Vuit de març

https://drive.google.com/file/d/1ZbkLhYqQtd52SwQr4WHfw4j5OMPzm9bJ/view?usp=sharing

Improvitzant i tancant curs, l'últim dia de classe 4t G2

* 4t SO G2

Corrandes d'exili

 

Tancament i resum de 4t Llengua i Literatura

Durant aquest curs hem realitzat tres viatges: 

El primer viatge ha estat a través de les paraules de diversos autors dels textos del dossier "Viatge rima amb aprenentatge" i de la lectura de Les aventures d'Ulisses, adaptació de l'Odissea d'Homer a càrrec de Rosemary Sutcliff. Aquest viatge no ha estat només de lectura sinó també de continguts relacionats amb la Literatura de Viatges i dels conceptes bàsics que ens han acompanyat durant tot el curs: recursos literaris, aspectes formals i estructurals de la literatura, i no ens oblidem dels tòpics literaris.

 Hem visualitzat una pel·lícula basada en la novel·la de Lewis Carroll Alícia al País de les Meravelles

 I per acabar aquest bloc vàrem realitzar un projecte Magrana, Magrana de viatge on  un els alumnes podien escollir una obra i una metodologia de treball (artística, digital, audiovisual, etc...) per donar a conèixer el contingut de l'obra escollida. 

El segon viatge que hem realitzat ha estat a través dels textos dùn dossier de literatura amorosa Amor, Amor on el tema de l'amor i de l'amistat ens ha portat també a llegir Terra Baixa d'Àngel Guimerà i a relacionar els continguts i els tòpics d'aquesta literatura des dels trobadors, Ausiàs March fins a Guimerà. I en aquest viatge hem reconstruït la cronologia de la literatura catalana. 

 I no ens oblidem del viatge a Barcelona al teatre Victòria per veure el musical Mar i Cel  de la companyia Dagoll Dagom 😀

El tercer viatge ha estat sobre la literatura i la història, amb el dossier de textos La petjada de les lletres a la història: Primo Levi, Pere Quart, Salvador Espriu...Però, no només la literatura sinó també el cinema ha deixat i deixa una empremta inesborrable sobre la memòria històrica que no s'ha de perdre mai per saber qui som i d'on venim. Hem començat amb la pel·lícula la Llista de Schindler dirigida per Steven Spielberg. I no ens ha donat per gaire més😞...

Hem conegut personatges que no s'oblidaran fàcilment: Gilgamesh, Enkidu, Aquil·les, Ulisses, Penèlope, Circe, Nausica, Tirèsies, Virgili, Sísif, Tàntal, Prometeu, Píram i Tisbe, Tirant i Carmesina, Plaerdemavida, Dante, Manelic, Marta, Sebastià, Alícia i Absolen, la reina roja, entre molts d'altres. 

 Salut! i continueu viatjant pel mar de les lletres i en aquest viatge, com homo viators que som, no us oblideu de portar sempre un bon llibre. 

Discurs de comiat als alumnes de 2n de batxillerat 2025

 Cada curs, un departament pedagògic de l'escola s'encarrega de preparar un discurs per al comiat dels alumnes de 2n de batxillerat. Aquest any, ha estat el departament de filologia que, amb molta il·lusió, ha dedicat aquestes paraules als alumnes i a les seves famílies: 

* Aquí el teniu, en format text, espero que us agradi:  DISCURS COMIAT 

* I aquí en format podcast:

Última classe a Batxillerat, comença el compte enrere per a la jubilació

Avui he fet l'última classe, comença el compte enrere, exàmens, reunions, comiats, notes, avaluacions, ... tot serà molt vertiginós. Gràcies per aquest moment!

El peix Nicolau i la literatura de la transformació

El tema de la transformació a la Literatura 

La transformació és una metàfora del canvi vital, intern o social: 

 En Kafka, és el símbol d’una vida que ha perdut sentit: la transformació és inexplicable, angoixant i irreversible. 

 En la literatura clàssica i renaixentista, representa el pas a un altre estat d’ésser, sovint amb un component religiós o estètic. 

 En la literatura popular, és una eina de justícia o d’equilibri moral dins un univers clarament estructurat.

1. Rondallari català i universal 

 1.1 El mirallet de la serp 

El mirallet de la serp Una vegada era un pare que tenia tres filles, i va haver d’anar a bateig, i els va dir: —¿Què voleu que us porti? La més gran va dir: —Un vestit. La mitjana: —Unes arracades. I la més petita: —Una rosa. Se’n va anar i va comprar el vestit i les arracades, però es va descuidar la rosa. Passa per un jardí i va pensar: —Per una rosa no em diran res. Hi entra i cull la més bonica que va veure. Encara no la va haver collida, li surt una serp; diu: —¿Per a qui és, aquesta rosa? Diu: —Per a la meva noia petita, que me l’ha encomanada. Diu: —Si no em portes la noia, et prendré la rosa i te’n recordaràs. El pare, si us plau o per força, li va haver de portar la noia, i quan la serp la va tenir li va demanar per casar-se amb ella. La noia, que no, que no s’hi volia casar; però la serp tant va perfidiar, que a l’últim li va dir que sí. La noia li va demanar que la deixés anar a casa seva a despedir-se, i la serp li va dir que ja hi podia anar, però que no trigués gaire. Li va dar un mirallet; diu: —Té, quan vulguis saber lo que faig, mira el mirallet. Se’n va i entre unes coses i unes altres hi va estar una setmana, sense recordar-se de mirar el mirallet, que ni sabia on era; però el va trobar, va mirar i va veure que la serp s’acabava de morir. Corrents se n’hi torna, i la serp li va dir: —Si no ens casem de seguida, jo em moriré. I es van casar llavores; i es va girar la noia i veu que la serp era un príncep, i van viure feliços. P. Bertran i Bros, El rondallari català (p. 63-64) 

 1.2 El peix Nicolau 

 2.- Ovidi: Les metamorfosis: Dafne i Apol·lo, Píram i Tisbe i Filemó i Baucis 

 3.- Renacimiento (s.XVI) Garcilaso de la Vega

SONETO XIII 

 4.- Mercè Rodoreda: Conte “La Salamandra” 

5.- Desmitificació amb “Gregor” de Quim Monzó