diumenge, 4 de desembre de 2022

Projecte Magrana: stMdOdissea -Fanzine- Llibre d’artista

A partir de la lectura de Les aventures d’Ulisses, versió adaptada de l’Odissea d’Homer, l’Anass Farchich i en David Espina de 4t (G3) han creat aquest fanzine o llibre d’artista tot combinant la fotografia- de creació pròpia- el dibuix, el disseny i l’edició de vídeo. BONA FEINA!!                                                                              


dimarts, 29 de novembre de 2022

La Celestina

La Celestina Fernando de Rojas 
 1.- Visualizar el vídeo 1 y tomar apuntes sobre la  Celestina a partir de este enlace: (en la libreta) Características básicas de la Celestina: http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/ (1ºprofundización, Literatura) 
2.- Escuchar y visualizar atentamente este Draw My Life de la Celestina y completar la información que has tomado en la pregunta anterior. (pinta en color lo que has añadido) Draw My Life: Argumento Celestina. https://youtu.be/ixnz_t3mBnY
3.- Repasar el siguiente PPT  para terminar de responder las preguntas del apartado 2.1, 2.2, 3.1, 3.2 (doc de drive)

dimecres, 23 de novembre de 2022

Quanta Guerra i més

Al projecte de memòria històrica de 4t ESO hem visualitzat un dels capítols sobre la Guerra Civil del programa Quanta Guerra, hem escoltat el testimoni d'una noia de 15 anys que va viure el moment de l'esclat de la guerra lluny de casa seva i llegit un conte sobre un noi de 16 anys, de la lleva del biberó, escrit per Roser Rovira, una exalumna de l'escola. 

 Més endavant, resseguirem el camí de la Nova Cançó i escoltarem les cançons que la van caracteritzar.

Aquí teniu l'enllaç als continguts d'aquestes primeres sessions 





diumenge, 20 de novembre de 2022

Podcasts: narrativa medieval

Els alumnes de 1r de batxillerat després de llegir algunes de les narracions medievals de LA FILLA DEL REI D'HONGRIA i ALTRES CONTES TRUCULENTS DE L'EDAT MITJANA i alguns LAIS de Maria de França han realitzat un podcast sobre un dels contes d'aquests reculls de narracions. 

Les tres classes ABC de 1r han llegit La filla del rei d'Hongria i després, s'ha assignat a cada classe un conte diferent amb l'objetiu de llegir-lo i crear-ne un podcast per compartir amb les altres classes tot creant expectatives per convidar els companys a llegir-lo.

Què ha comportat crear un podcast? primer llegir el conte, després crear una escaleta per generar el podcast. Calia resumir el conte, tenir present els llocs on passava l'acció, els personatges principals, els elements truculents i meravellosos, la temàtica i la intenció i, sobretot, no oblidar que anava dirigit als companys dels altres grups classe. Disposaven, també, d'un protocol per a la creació de podcast amb les característiques i els ítems avaluatius. 

  • Aquí teniu com han quedat repartides les narracions per classes: 

 1r A: Amic i Melis /1r B: El fill del senescal d'Egipte 1r C: els lais de Maria de França Guigemar i Bisclavret.

  • També havien d'inventar un títol per al seu podcast i un altre, per un possible canal de podcast de literatura. La professora ha seleccionat els millors: 

👏Títol guanyador per al podcast Amic i Melis : Un mirall o un company d'Abril Arumí i Ivet Alba de 1r A 

👏Títol per al podcast El fill del senescal d'Egipte Avui toca poma de Jan Garriga i Gerard Jiménez de 1r B 

👏Títol per al podcast de Guigemar Guigemar, un cavaller a la recerca de l'amor de Crystalbel Eke i  Martina Burriel de 1r C 

👏Títol per al podcast Bisclavret: La identitat secreta de Garwaf d'Ariadna Corominas Martina, Martina Crous i Laura Tió de 1r C  

👏👏Títol guanyador per un possible nom del canal de podcast de literatura: 

                     LITERATEJA de Maria Garolera i Cristina Pla de 1r A 

  • A continuació teniu alguns dels podcast seleccionats de cada classe: 

Amic i Melis d'Arnau Casas i Miquel Roca 1r A

https://clipchamp.com/watch/p2uxGSieXC5

El fill del senescal d'Egipte de Carla Tarrats i Anna Vilaregut 1r B

 https://drive.google.com/file/d/1AY6Ulryq7QXszZOsrVU9RZ6xmzM-_CKp/view

Lai: Guigemar: Sara Dari i Ariadna Bertran 

https://drive.google.com/file/d/1DotSgfGYkgqN3BoGKrZRnKncaVNONE4a/view

Lai: Bisclavret  d'Ariadna Corominas Martina, Martina Crous i Laura Tió de 1r C  

https://drive.google.com/file/d/1dKsNHRViALNWEThWy-udeV7-SwgLMzqa/view


🎧 Ara toca escoltar a classe els podcasts dels altres grups. 





dimarts, 15 de novembre de 2022

Literatura universal medieval

A partir d'aquesta càpsula de vídeo, realitzeu un esquema de la literatura universal medieval a la llibreta o en un document de word- com ho preferiu-  i subratlleu les obres, els autors i els gèneres literaris que ens manquen per a completar el panorama general de la literatura universal medieval. Ho corregirem i completarem a partir d’alguns textos d’exemple. 

diumenge, 13 de novembre de 2022

Las Jarchas de hoy

 En un hilo de Twitter entre profes distintos se propuso encontrar canciones de hoy que tuvieran una conexión con las Jarchas. 

Empieza así: 

@csandial He pensado que podría comparar en clase las jarchas y cantigas medievales con canciones actuales. ¿Se os ocurre alguna canción en la que una mujer cuente sus penas de amor a su familia o en la naturaleza? #claustrovirtual

Aquí tenéis el hilo entero

Y aquí algunos tweets seleccionados: 

En respuesta a y @xtianolive
A mí me ha venido esta de Silvia Pérez Cruz, de un poema de Ana María Moix. No es exactamente de amor, pero sí le habla a la persona que ama 👇
Luciano Muriel 😶🌾 @lucianointhesky · 12 nov. En respuesta a @csandial @rosa_linaresr y @xtianolive
Se me ocurre que podría servirte "Pálida luna", de @laorejadevgogh . El yo lírico le confiesa a la luna haber cometido una infidelidad hacia su pareja y la culpa que esta le produce.

💗 VAMOS A CREAR UNA LISTA DE REPRODUCCIÓN CON VUESTRAS PROPUESTAS, SEGURO QUE TRIUNFARÉIS! 
(para ello rellena el formulario que la profesora ha compartido en la hoja de ruta. Después la profesora os compartirá el resultado de todas las propuestas y podréis escuchar la selección de vuestros compañeros)
 
💫  ¿Y si además os convertís en poetas e interpretáis vuestros versos acompañados con música? 👏👏  vais a susurrar unos versos.

👉 Para ello aquí os dejo un enlace con los distintos temas amorosos que nos transmiten las jarchas. 

🌟SUSURRANDO VERSOS

- Escribe unos versos parecidos a las jarchas o a las cantigas de amigo teniendo en cuenta la importancia del o la confidente a quien vas a susurrar tus sentimientos, emociones, dudas, deseos, secretos...(previamente lee algunas jarchas del enlace que se ha sugerido en este post👆)

 - El/la confidente  puede tener un perfil humano o metafórico relacionado en este último caso con elementos de la naturaleza. 

- Versos tetrasílabos u octosílabos
- Entre 10 y 12 versos
- No es necesario que tengan rima pero sí musicalidad.
- Recita tus versos susurrados acompañados de música y grábalos en un podcast.(música libre, recomiendo https://pixabay.com/ filtro música)

  • PRESENTACIÓN: copia tus versos y el enlace a tu podcast en un documento DRIVE de LIT CAST siguiendo el protocolo: APELLIDO, Nombre 4t LITCAST y compártelo con la profesora con permiso de edición.

Estructura narrativa: El Conde Lucanor. Don Juan Manuel


 

LA LITERATURA DELS GOLIARDS: CARMINA BURANA i EL CANÇONER DE RIPOLL


Els goliards eren monjos que havien abjurat de la seva condició eclesiàstica, havien penjat els hàbits,  abandonat del tot o parcialment la seva vida monacal. Erraven pel món portant una vida llicenciosa. En les seves cançons fan un cant al vi, al bon menjar, a l'amor, als plaers de la vida. 
 Escrivien en llatí i, a la seva época es consideraven contraculturals i eren presentats per un estil de vida concret: la vagància.
 També s'associava el terme goliard a clergues o estudiants de mala vida.
 L'obra dels goliards es concreta principalment en uns gèneres de regust a la vegada erudit i popularista. El seu màxim exponent és el Carmina Burana, amb text dels goliards i en el qual aquests són els protagonistes. La fama del Carmina Burana va venir de la mà del compositor alemany Karl Orff. Escoltar i llegir el vídeo:


A Catalunya, la mostra de poesia goliarda en català és el Cançoner de Ripoll, que data del segle xii.És també conegut com a Cançoner eròtic de Ripoll o, en llatí, Carmina Rivipullensia, és un recull de vint composicions de tema eròtic que foren trobades al monestir de Ripoll. Daten del darrer terç del segle xII, i constitueixen el recull més important en llatí de temàtica eròtica de Catalunya.

Aquí teniu un dels textos:

Com ens vam trobar per primera vegada

Mentre el sol xardorós al bell mig de l’Olimp ascendia,
     vaig deixar reposar, las, els meus membres al llit.,
Són tancats els portals, però una finestra no tanco,
    que a la brisa plaent deixa ben lliure el camí.,
Com que volia dormir, les meves cabòries posposo,
     bé que em turmenta a l’excés Venus amb flama puixant.
I patint d’allò més, nafrat per profunda ferida,
    sona la porta ben fluix: sols amb un dit han trucat.
Vaig alçar-me molt prest, desitjós de saber la persona
     que amb el dit tan lleument era capaç de trucar.
I quan els closos batents obrir amb les mans intentava,
    Venus esbotza ensems balda, portella i brancal.
Va venir, juntament amb ella, una noia bonica,
    que, d’amorosos petons, vull que me’n faci a milers.
Flora diuen que es diu per les seves obres florides;
    duia a la gola mel, frases de mel proferí.
Jo la cama suau li agafo, i a això no es refusa,
    ans em deixa de grat àdhuc les cuixes tocar.
No em prohibí pas després palpejar-li les blanques mamelles,
   i va ser per a mi dolç en extrem el palpeig.
Junts al llit vam anar, i allí ens vam acoblar l’un amb l’altre;
    no em va saber gens de greu prendre el que m’era permès.
Jo li desitjo, per tant, que tothora visqui joiosa,
   mes amb aquest afegit: sols ha de viure per mi.

Cançoner de Ripoll. Martorell: Adesiara, 2009, pàg. 47-51.
Traduït per Jordi Raventós

Més informació sobre el Cançoner i algun text més:


dilluns, 26 de setembre de 2022

Feliç aquell/a que..

Els alumnes de 4t expressen què és per ells la felicitat a partir de l'expressió "Feliç aquell/a que...." Beatus ille d'Horaci. 


Hecho con Padlet

dimecres, 14 de setembre de 2022

La felicitat no va en Lamborghini- a propòsit de l'entrevista a Carlos Alcaraz (tennista)

 

La felicitat no va en Lamborghini

Màrius Carol
La Vanguardia  14/09/2022

L’entrevista que Carlos Alcaraz va concedir a aquest diari després de guanyar el US Open incloïa una definició del seu concepte de felicitat que era tota una lliçó de vida: “On em sento realment feliç és quan estic amb cinc o sis amics parlant tranquil·lament en un banc, rient i explicant-nos històries”. Als 19 anys, amb la premsa mundial posant-lo pels núvols, amb Nova York rendida als seus peus, el que més desitja Alcaraz és arribar a casa, xerrar amb la seva penya i sentir-se un noi de la seva edat. No sol ser habitual aquesta naturalitat i menys encara entre els esportistes d’elit. “Soc un noi molt bàsic”, reconeix. Sense ànim de comparar, el Kun Agüero, poc després d’arribar al Manchester City fa deu anys, es va comprar un Lamborghini Aventador, que val mig milió d’euros i arriba als 350 quilòmetres per hora. Amb el temps declararia: “No sé per quina merda em vaig comprar un Lamborghini, amb què no vaig fer ni 1.200 quilòmetres en cinc anys. Va ser un disbarat”. Segurament el va adquirir perquè el món veiés que era un jove poderós, perquè va pensar que la felicitat havia de ser que el planeta el reconegués conduint l’esportiu més espaterrant. I no és això.

L’escriptor turc Orhan Pamuk,
quan va rebre el premi Nobel de Literatura el 2006, va pronunciar un discurs titulat La maleta del pare, on va parlar de la felicitat: “En realitat, estava enutjat amb el meu pare perquè no havia portat una vida com la meva, perquè no s’havia barallat mai amb la seva esposa i perquè s’havia passat la vida rient feliçment amb els amics que estimava. Fins que un dia vaig descobrir que no estava enutjat, sinó gelós. I llavors em vaig preguntar amb la meva veu desdenyosa de rondinaire: què diantre és la felicitat?”.

Es pot dir que Alcaraz és capaç de gaudir d’una vida d’èxit com la de Pamuk, sense renunciar al contacte amb la gent més propera, amb qui es diverteix i se sent bé, com feia el pare de l’escriptor. Cosa que no és fàcil, i tant de bo que pugui mantenir aquest equilibri molts anys o tota una vida. Ja ho va escriure l’economista tailandès Sauwalak Kittiprapas: “Mentre busquem la felicitat a l’exterior, acabem descobrint que la felicitat real es troba al nostre interior”. Tota una brúixola per no perdre’s.


La Vanguardia