5 LLIBRES MÉS
PER A TOTS ELS GUSTOS
La mano de Fátima de l'autor de la Catedral del mar Ildefonso Falcones, si us agrada la novel.la histórica, endavant! i a més si us va agradar l'obra anterior de l'autor. La novel.la històrica s'ha convertit en un dels gèneres narratius de més acceptació des de la publicació d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco, però també s'ha de dir que n'hi ha de molt dolentes, que acaben per convertir-se en un document històric, descriptiu i aborrit. A mi, personalment, m'agrada molt aquest gènere però també haig de dir que n' estic molt escarmentada i empatxada. Per això procuro triar amb molta cura el que em cau a les mans.
La mano de Fátima m'ha agradat, m'ho he passat bé llegint i el més important és que m'ha aportat coneixement sobre una època de la hitòria de la qual en tenia referents molt superficials. És una novel.la trepidant, on l'amor, l'odi, la venjança i sobretot la lluita sense resignació per la vida i la convivència, a l'Espanya del segle XVI. (expulsió dels moriscos)
NO US LA PERDEU!
Los Girasoles ciegos d'Alberto Méndez Continuem amb la novel.la històrica, però ara a la postguerra española. Us reprodueixo un fragment de la contraportada molt significatiu i que de ben segur us engrescarà a llegir-lo:
"Este libro es el regreso a las historias realies de la posguerra que coantaron en voz baja narradores que no querían contar cuentos sino hablar de sus amigos, de sus familiaries desaparecidos, de ausencias irreparables. Son historias de los tiempos de silencio, cuando daba miedo que alguien supiera que sabias".
La gràcia del llibre és el gènere triat, quatre històries, molt subtilment lligades, amb narradors diferents però amb un protagonista comú: la derrota.
OUT de Natsuo Kirino, amb aquesta novel.la canviem de registre i de gènere. De la novel.la històrica passem a la novel.la criminal realista. Si us agrada aquest gènere, ja ho sabeu. És considerada la reina japonesa del crim segons l' International Herald Tribune i va obtenir el gran Premi d'Escriptors de Misteri del Japó, per tant mèrit en té. Però jo hi afegiria que a més de ser la reina japonesa del crim és la reina de la sang i fetge!!, de ben segur que a l'Annibal Dexter li encantaria.
Personalment no em va agradar, tot i ser una novel.la de format realista i d'intriga, la brutalitat no m'atreu i més aviat m'angoixa, per tant pels amanta d'Annibal Dexter.
Seguint en el sector oriental, un llibre força curiós, tot i que també hi trobareu sang i fetge- menys que a l'anterior- és TIGRE BLANC d'Aravind Adiga
Es tracta d'una novel.la india que va guanyar el presitiós premi Man Booker 2008. És una comèdia negra d'enginy corrosiu, fresca i explosiva narrada per un protagonista seductor i inimitable. (això diu la contraportada). D'acord, però el que més em va agradar del llibre- tot i no ser del gènere que a mi més m'agrada- va ser l'esperit de lluita per sobreviure, malgrat la falta d'escrúpols i els instints assassins del protagonista ;(
i ja per acabar, sense moure'ns d'Orient,
El BUDA BLANCO d'Hitonari Tsuji , una novel.la plena d'emocions i sensacions, delicada i poètica. Ens explica la vida d'una petita comunitat japonesa a través de dos segles i dues guerres, on s'experimenten els mateixos sentiments, preocupacions sobre la vida, l'amor i la mort. La gràcia resideix en l'optica a través de la qual ens ho presenta: l'òptica japonesa molt diferent a la nostra, potser una millor o potser pitjor, jutgeu vosaltres mateixos.
El que més em va agradar és el culte i el respecte a la mort i la por a l'oblit.