Bones Festes!

Diuen que és la millor nadala del món, no ho sé, però sí sé que transmet alegria i complaença, més enllà dels tòpics...
               Us desitjo que passeu unes bones festes!

 

LITERATURA RELIGIOSA I MORAL: ANSELM TURMEDA

Els autors més representatius: 
Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda 
https://sites.google.com/site/queusdirelitcatmedi/literatura-moral-i-religiosa-s-xiv-xv/sant-vicent-ferrer-eiximenis-turmeda

Escoltem aquest podcast i responeu la pregunta següent:

Aquesta narració que trobem a la Disputa de l'ase d'Anselm Turmeda, a quin altre autor que hem llegit i treballat durant el primer trimestre ens recorda? Què tenen en comú i què tenen de diferent? 

         Escoltem aquest altre fragment de Francesc Eiximenis d' 
El Dotzè del Chrestià

               

Noucentisme

Visita a la llibreria de vell

 Avui hem anat, amb els alumnes de 2n de bat d'Humanitats, a la llibreria de vell Costa Llibreter. El propietari ens ha rebut i explicat  la importància del llibre de vell, qui hi ha al darrere, com arriba a la seva llibreria i algunes anècdotes emotives fruit de la seva experiència. El llibre de vell és la seva passió, ho hem comprovat per la manera com ens ho explicava. 
 Ens ha deixat remenar calaixos, prestatgeries, capses, caixes,... on hem trobat diaris, revistes, postals, cartes, fotografies, cromos, un visor de fotos... 
  Per cert, a la foto hi trobareu dues alumnes d'un altre itinerari que quan han sabut que anàvem a la llibreria de vell, han volgut venir. 
 Crec que ha estat una bona experiència, oi? 

Vídeo Animació L'Odissea

Vídeo animació basada en la cançó l'Odissea dels Catarres de qui s'ha obtingut permís per penjar-lo a la xarxa. Roi Seoane n'ha estat el creador, després de llegir a l'aula Les Aventures d'Ulisses, adaptació de l'Odissea d'Homer i d'escoltar la cançó Ítaca de Lluís Llach i la dels Catarres a classe, va triar de projecte creatiu de #stMdOdissea provar i experimentar amb l'animació. Bona feina! 
#ProjecteMagrana 

LA ILÍADA I L'ODISSEA, la bellesa de la guerra

La bellesa segons Baricco La Vanguardia

   A 2n d'ESO vàreu llegir Mites Grecs, a 3r ESO, Vaixells Negres davant Troia i, a 4t,  Les aventures d'Ulisses. Coneixeu, doncs,  Pàtrocle, Héctor, Aquil.les, Agamèmnon, Criseida, Ulisses, i molts d'altres,  teniu una bona base per a comprendre aquest article sobre les paraules d'Alessandro Baricco i la bellesa de la guerra.  En parlarem a clase.

Alessandro Baricco, l’autor de llibres plens de poesia com Seda o Oceà, va parlar de la bellesa de la guerra. Convidat per La Casa dels Clàssics, l’escriptor torinès es va estendre a detallar passatges de la Ilíada, com el començament de l’obra, quan Criseida explica els esforços del seu pare per alliberar-la d’Agamèmnon; o l’escena en què Pàtrocle, vestit amb l’armadura d’Aquil∙les (Aquil∙leu, en la versió d’Anna Casassas), mor a mans d’Hèctor.

Tot això passava ahir a la tarda a la seu barcelonina de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, ple de públic per escoltar Baricco, que havia de formular el manifest sobre la bellesa que dona el tret de sortida de la primera edició de La Casa dels Clàssics (sorgida de la Col∙lecció Bernat Metge i dins del Grup Som). A partir de les seves paraules, l’any que ve presentaran la seva obra artistes de diversos àmbits, com els directors teatrals Àlex Rigola i Josep Maria Pou, la il∙lustradora Paula Bonet, el poeta Josep Pedrals, el cantautor Roger Mas, la companyia Les Impuxibles (Clara i Ariadna Peya), el cineasta Albert Moya i el crític de cinema Àlex Gorina, entre d’altres.

Però per això caldrà esperar. Mentrestant, ahir, a partir de la versió teatral que Baricco va fer de la Ilíada, l’actriu Clara de Ramon va donar veu a Criseida, i l’actor Marc Rius, a la mort de Pàtrocle, i tot seguit l’escriptor va disseccionar la bellesa de la guerra que Homer descriu en aquest poema del segle VIII a.C. “Les pel∙lícules de l’Oest i de gàngsters –va expli-car– copien la mort de Pàtrocle, quan, incorporant-se abans de fer l’últim sospir, diu a Hèctor: ‘Tu ets un mort que camina, perquè vindrà Aquil∙les i et matarà’”. Homer va crear la narrativa d’acció i la seva obra “és un monument a la guerra, cada pàgina de la Ilíada canta l’esplendor de la guerra: les armes resplendeixen, la sang resplendeix, els cossos joves resplendeixen... Tot és llum”.

Però per molt que el manifest de Baricco fos per a La Casa dels Clàssics, el públic estava convençut que, coneixent el personatge, la bellesa de la guerra no podia ser la seva proposta per a aquesta primera edició. Va ser aleshores quan es va produir el punt de gir: “És un missatge clar: l’única llum que els humans podem robar és la de la guerra. I si algú mor a la guerra, encara millor. Morir és molt millor que vèncer; tots sabem què els passa als que tornen a casa després d’una guerra”. Però avui “és un missatge estrany”, va continuar Baricco. “Si van aconseguir dur el meu avi a la guerra, va ser per aquesta brillantor. Però nosaltres la bellesa la trobem en altres coses. Ja no som una civilització guerrera ni tan masclista. I en la bellesa busquem el mateix que Homer: una intensitat, una lluita, una llum, i que la vida vibri, perquè la vida normal no vibra. Per això ara, en lloc de crear la bellesa a la vora de la mort, la creem en la lluita per la pau: busquem un aire de guerra, encara que només sigui verbal, per trobar aquella vibració”.

I llavors, remarcant que ahir era el dia Contra la Violència Masclista, Baricco va recordar que, a la Ilíada, els únics que hi posaven seny eren uns personatges perifèrics: les dones. Avui ja no són personatges perifèrics i no totes les coses s’arreglen al camp de batalla. Sembla que la civilització ha avançat.

Baricco va sembrar la bellesa i l’any que ve La Casa dels Clàssics tindrà la primera collita. Atesa la qualitat de la llavor, hi ha bones expectatives.c

L’escriptor llança el manifest de la primera edició de La Casa dels Clàssics parlant sobre la bellesa de la guerra

Alessandro Baricco es va servir de la Ilíada per definir el concepte de bellesa i la saviesa de les dones XAVI JURIO

Edip i Medea, "dos clàssics?"

A partir d'aquest vídeo de betevé intenta respondre les qüestions següents:

• Per què encara ens interpel·la una obra com Edip, rei ?

• Quina simbologia adquireix l'acció tràgica d'Edip d'arrancar-se els ulls?

• Per què Júlio Manrique diu que aquesta obra és com una pel·lícula d'Alfred Hitchcock?

• Medea d'Eurípides és una altra tragèdia que ha estat als escenaris de Barcelona aquest any. Però, qui era Medea ?

• Què et sembla que tenen en comú i de diferent Medea i Edip?
• La tragèdia de Medea està relacionada directament amb Jàson, llegeix les aventures d'aquest personatge, aquí 

Aquí tenim un trailer de l'obra Medea al "Teatre Lliure" 

 

•  Escolteu la roda de premsa on l'actriu Emma Vilarasau ens parla de Medea. Anoteu què representa Medea, què hi ha darrere aquest personatge, quins sentiments, quines emocions es desprenen de la seva experiència de dona rebutjada, sense passat i sense futur.

Tirant lo Blanc

Vegem què en diu el colofó final del llibre 

Floris i Blancaflor

-->

Floris i Blancaflor

 Floris és el fill d’un rei moro i Blancaflor d’una noble captiva cristiana. Neixen el mateix dia i creixen junts, però el pare de Floris desaprova l’amor i el matrimoni de la parella i els separa.

L’amor, però, persisteix, per la qual cosa el rei decideix vendre Blancaflor com esclava i va a parar a l’harem de Babilònia.

 Floris surt a la recerca de la seva estimada i convenç el guardià de l’harem per entrar a veure-la. Els amants, però, són descoberts pel rei i aquest els vol matar. Finalment, els concedeix el perdó i tots es converteixen al cristianisme.

 La història de Floris i Blancaflor simbolitza el desig i el dolor que causa el distanciament, la llunyania entre els enamorats.

Curial i Güelfa, article de Jordi Llavina

Jordi Llavina,
La Vanguardia 14 nov 2018

Llegint i rellegint

A les portes de Troia  de Quim Monzó conte del llibre Guadalajara 

http://silviacaballeria.blogspot.com/2015/09/a-les-portes-de-troia-de-quim-monzo.html

Premis ARC de narrativa Juvenil - Guanyadora i finalistes!

Felicitem les alumnes de batxillerat de @stMiq Bruna Riera, Aloma Figueras i Laura Serrat per haver estat guanyadora i finalistes respectivament als premis ARC de narrativa juvenil que ha atorgat la @fundaciommp en les #jmmp2018! 

👏👏 Voldrem llegir les vostres narracions ! 😃

La Literatura medieval en España

Lectura col·laborativa: Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu i La vida de l'home

Lectura col·laborativa del plany de Guilgameix per la mort del seu amic i company Enkidu, fragment de l'Epopeia de Guilgameix escrita en llengua acàdia, fa uns 4000 anys. 
Alumnes de 4t C ESO 
 Bibliografia: Serrallonga, Segimon: Versions de poesia antiga Edicions 62- Empúries Barcelona

 

 Els versos següents els recita la copera divina Siduri a Guilgameix, quan aquest cerca la immortalitat després del dolor que ha patit per la mort del seu company i amic Enkidu. És un cant a la vida i al gaudi. 
Alumnes de 4t ESO -
Bibliografia: Serrallonga, Segimon: Versions de poesia antiga Edicions 62- Empúries Barcelona



Curs 2016-2017: Plany de Ningal per la destrucció d'Ur
http://silviacaballeria.blogspot.com/2016/11/plany-de-ningal-per-la-destruccio-dur.html

Curs 2017-2018: Elogi de l'Escriba Vídeo Muntatge pòetic
https://silviacaballeria.blogspot.com/2017/11/elogi-de-lescriba-poema-egipci-traduit.html

Perles de la nit. Poetes andalusines

  Després de l'entrevista a Margarita Castells, traductora de l'àrab, ens va recitar aquests versos del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines. Adesiara, editorial Col·lecció d'Ací d'Allà.

Es tracta d'una queixa pels estralls del pas del temps i de la vellesa de la poeta Maryam Bint Abí Yaqub (Sevilla, segle XI)

Què s'espera d'una de setanta-set primaveres

d'estiu? És com una fràgil i subtil teranyina; 

tentineja com un nen a la cerca del bastó

i amb l'anament dels captiu encadenat hi camina 

MOLTES GRÀCIES! Margarita 

I can see Odysseus

I can see Odysseus lashed to the mast of this ship, struggling to resist the Sirens’ song

Natalie Haynes

The eerily beautiful wreck discovered in the Black Sea takes us right back to Homer’s Greece

Published: The Guardian

18:59 CEST dissabte, 27 d’octubre 2018

‘Its mast stands proud, its rowing benches are in neat lines’: a 2,400-year-old Greek ship found 2km underwater off the coast of Bulgaria. Photograph: Black Sea map

In 399BC, Socrates drank hemlock to fulfil the orders of the Athenian law court, which had sentenced him to death for impiety and corrupting the young.

His friends begged him to leave Athens instead, accompanying them into banishment. He refused and died as he had lived for 70 years, arguing the ethical superiority of his own decision. The scene was immortalised by Plato in his dialogue Phaedo and later by artists such as Jacques Louis David, whose painting hangs in New York’s Metropolitan Museum.

World's oldest intact shipwreck discovered in Black Sea

Last week, an intact shipwreck from the same era (archaeologists are dating it as at least 2,400 years old) was found off the coast of Bulgaria – Thrace, to Socrates and his contemporaries. Its eerie beauty is extraordinary, filmed in dim light more than two kilometres underwater. It could have sunk to the bottom of the ocean yesterday. Its mast stands proud, its rowing benches are in neat lines. Tantalisingly, the contents of its hold are also intact but not yet examined. If they include amphorae, the style and contents of the jars may enable us to work out more about the ship’s origin and destination.

There is something so moving about seeing an object from the ancient world in such perfect condition, as though the sailors might return any moment and take up their positions on the benches. The ship is the same type as the one painted on the Siren Vase in the British Museum. Homer called such ships korōnis – beaked or curved, so they might cut through the water more cleanly. The Siren Painter (who made his red-figure vase around 470BC) must have used as his model a ship very like the one we saw last week.

That the mast is intact is particularly astonishing. Extremities hardly ever survive – think how many statues are missing fingers or hands or even arms. There used to be a room at the Louvre that contained a vast collection of disembodied noses.

The Siren Vase shows Odysseus tied to the mast of a ship very like the one just found in the Black Sea. Photograph: Werner Forman/UIG via Getty Images

And how could that mast fail to make us think of Odysseus, painted on the Siren Vase, tied to his ship?

When Odysseus and his men left the island of Circe for the second time, they did so knowing they were about to encounter lethal monsters. They had already survived an encounter with a man-eating Cyclops, dodged the cannibalistic giant Laestrygonians and made a visit to the Underworld. But the Sirens were something else: half-woman, half-bird, their song was so alluring that it would draw men to their deaths. Desperate to hear them, men rowed or sailed on to the rocks and drowned.

On Circe’s advice, Odysseus gave small blocks of beeswax to his men to stop up their ears. But he – the great adventuring hero – wanted to be the only mortal who heard the Siren song and lived to tell the tale. He was lashed to the mast so that he could hear the Sirens but not hurl himself into the ocean to drown. He shouted, begged his men to free him, but the beeswax kept his words from their ears. And the Sirens knew the secrets of a man’s heart: it is no accident that they sing to Odysseus of his unrivalled fame, the thing he desires more than anything.

Artefacts from the ancient world have a particular resonance that nothing else can give us, even the poetry of Homer

I have spent the past 18 months writing a novel about the Trojan war, its causes and its aftermath, called A Thousand Ships. Odysseus and his meeting with the Sirens happens about halfway through the book. The jacket design came through last week. The cover is ocean-blue, with two beautiful golden ships – accidentally perfect copies of the one found off the Bulgarian coast – as its focus.

I don’t like to attribute meaning to coincidence, but I still had to suppress a small shiver. Every book starts out as a few, rough planks of wood lashed together with twine: an idea and a structure is something, but you couldn’t set sail in it. Only over the months of writing and editing does it gradually become seaworthy.

Ancient find may be earliest extract of epic Homer poem Odyssey

Artefacts from the ancient world have a resonance that nothing else can give us, even the poetry of Homer. I own a tiny bronze ram, a votive offering, probably from the 1st century AD. His wool is in tight clumps and his horns curl neatly around his face. I don’t touch him often, but when I do I know that I am holding something that was once held by someone in a temple, praying to a god, part of a society I have spent my adult life thinking about. The act of touching something touched by someone two millennia ago is a connection that never fails to jolt me out of complacency and back to work.

The ship will stay at the bottom of the ocean – a lack of oxygen will keep it preserved – but it has reminded us that the past is never lost. It’s just waiting for us to discover it.

Natalie Haynes’ books include The Ancient Guide to Modern Life

perspective matters – because it might well be your perspective, too.