NIL MURFULLEDA 1r A
divendres, 30 de gener del 2009
diumenge, 25 de gener del 2009
POEMA DE W.H. AUDEN
STOP ALL THE CLOCKS/PAREU TOTS ELS RELLOTGES de W.H. Auden
Avui he tornat a veure la pel.lícula 4 Bodas y un Funeral i he reviscut la impressió que em va causar sentir aquest poema de l'Auden. Recordo que vaig anar a buscar la pel.lícula en video per tornar-lo a sentir i buscar l'autor que el va escriure. Per a mi és el poema que més bé sintetitza el dolor per la mort d'una persona estimada, sense la qual no sembla possible continuar vivint. Em va impressionar també com el dolor del protagonista era tan intens que desitjava que tot el món parés i prengués consciència de la intensitat del seu dolor per l'absència de l'estimat. MAGISTRAL!
Escolteu en versió original i traduïda
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.
(Trad. Salvador Oliva)
Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.
Avui he tornat a veure la pel.lícula 4 Bodas y un Funeral i he reviscut la impressió que em va causar sentir aquest poema de l'Auden. Recordo que vaig anar a buscar la pel.lícula en video per tornar-lo a sentir i buscar l'autor que el va escriure. Per a mi és el poema que més bé sintetitza el dolor per la mort d'una persona estimada, sense la qual no sembla possible continuar vivint. Em va impressionar també com el dolor del protagonista era tan intens que desitjava que tot el món parés i prengués consciència de la intensitat del seu dolor per l'absència de l'estimat. MAGISTRAL!
Escolteu en versió original i traduïda
Funeral Blues - W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.
W. H. AudenStop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.
(Trad. Salvador Oliva)
Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.
dissabte, 24 de gener del 2009
NADA web 2.0 : Adaptación Cinematográfica, Videos y reportajes, esquemas conceptuales
He trobat una relíquia!! Una adaptació cinematogràfica (1947)dirigida per Edgar Neville de la novel.la de Carmen Laforet Nada. que només feia 3 anys havia guanyat el premi Nadal. Es tracta del primer capítol que hem llegit a classe, no us perdeu aquest vídeo. El caràcter lúgubre que ja vàrem comentar de la casa del carrer Aribau encara és més acusat en tractar-se d'una pel.li en blanc i negra.
SINOPSIS ARGUMENTAL
Adaptación de la novela homónima de Carmen Laforet, premio Nadal en 1944 y una de las obras más aclamadas de la literatura española. En ella se narra la historia de Andrea, una muchacha que llega a Barcelona para proseguir sus estudios. Alojada en casa de su abuela, ha de convivir con los diferentes caracteres de sus tíos: Juan es pintor y vive del dinero que le saca a su ludópata esposa, y Román es un músico al que le gustan demasiado las mujeres.
Laura Gleeson (2012-13) nos ha facilitado el enlace de la película entera:
http://www.youtube.com/watch?v=eB3pnBetmQQ
PARA PREPARAR BIEN LA LECTURA :
1:-Contextualización:
3.- Blog muy completo con contenido para conocer bien la obra y su autora.
Adaptación de la novela homónima de Carmen Laforet, premio Nadal en 1944 y una de las obras más aclamadas de la literatura española. En ella se narra la historia de Andrea, una muchacha que llega a Barcelona para proseguir sus estudios. Alojada en casa de su abuela, ha de convivir con los diferentes caracteres de sus tíos: Juan es pintor y vive del dinero que le saca a su ludópata esposa, y Román es un músico al que le gustan demasiado las mujeres.
Laura Gleeson (2012-13) nos ha facilitado el enlace de la película entera:
http://www.youtube.com/watch?v=eB3pnBetmQQ
PARA PREPARAR BIEN LA LECTURA :
1:-Contextualización:
- La novela de posguerra con la herramienta Prezzi:
- La mujer en la época de Franco
2.- Biografía de Carmen Laforet:
- Apuntes biográficos con slideshare
- Comentarios de la Biógrafa de Carmen Laforet
- Entrevista a Agustín Cerezales Laforet. La Vanguardia gener 2022.
COMETAS EN EL CIELO
M'ha sorprès, remenant pel Youtube, veure que l'autor del llibre CIUTAT DE LLADRES havia estat el guionista de la pel.lícula COMETAS EN EL CIELO basada en la novel.la de Khaled Hosseini. Aquesta pel.lícula la vàrem anar a veure amb els alumnes de 1r de Btx en el marc de la setmana de Cinema Espiritual que es fa cada any a Vic, i em va agradar molt. Jo havia llegit MIL SOLES ESPLÉNDIDOS del mateix autor i també m'havia agradat molt.
COMETAS EN EL CIELO Tracta del conflicte a l'Afganistan però des de la perspectiva de dos nois que són molt amics. L'amistat, la traïció, l'amor a la terra, l'exili, i la realitat afgana són alguns dels temes que hi trobareu. Si podeu aneu a llogar la pel.lícula perquè és excel.lent: la música, la fotografia, els escenaris, els personatges....
Aquí en teniu una petita mostra
COMETAS EN EL CIELO Tracta del conflicte a l'Afganistan però des de la perspectiva de dos nois que són molt amics. L'amistat, la traïció, l'amor a la terra, l'exili, i la realitat afgana són alguns dels temes que hi trobareu. Si podeu aneu a llogar la pel.lícula perquè és excel.lent: la música, la fotografia, els escenaris, els personatges....
Aquí en teniu una petita mostra
Llibres de temàtica relacionada amb la 2a GM i camps de concentració
CIUTAT DE LLADRES de David Beniof
Confesso que em feia una certa mandra llegir aquesta novel.la perquè ja he llegit molts llibres sobre aquesta temàtica i arriba un moment que et saturen. Ara, però, que ja l'he llegida us puc dir que m'ho he passat d'allò més bé. És una novel.la farcida d'humor i amb un ritme trepidant que fa que no la puguis deixar. Està protagonitzada per dos joves adolescents que intenten de manera desesperada sobreviure al setge de Leningrad en un dels hiverns més freds que es recorda. És de lectura fàcil i amena i passes bones estones en companyia d'en Lev i en Kòlia. Un poderós coronel els confia una missió gairebé impossible, a causa del setge dels alemanys: aconseguir una dotzena d'ous per al pastís de casament de la seva filla. Els hi va la vida.
Bé, què us sembla un petit tast de la novel.la? aquí el teniu:
"de debó flirtejava amb mi? Els dies s'havien convertit en un seguit confús de calamitats; allò que semblava impossible a la tarda, al vespre era un fet. Del cel queien cadàvers alemanys; els caníbals venien enfilalls de salsitxes fetes de carn humana al mercat, blocs de pisos esfondrats, gossos transformats en bombes; soldats congelats convetits en rètols indicadors, un partisà a qui faltava mitja cara trontollant a la neu i mirant amb ulls tristos els seus assassints.l No tenia menjar a la panxa, ni greix sobre els ossos, ni energia per reflexionar sobre aquella desfilada d'atrocitats. Jo només continuava movent-me, amb l'esperança de trobar mitja llesca més de pa i una dotzena d'ous per a la filla del coronel" p. 265
I aquest fragment, que recull l'obsessió d'un dels protagonistes:
"-Quan va ser l'última vegada que vas cagar?- em va preguntar en kòlia, tot de sobte
-No ho sé. Potser fa una setmana
-Jo, fa nou dies. Els he comptat. Nou dies!! quan per fi hi torni, faré una festassa i hi convidaré les noies més guapes de la Universitat. " p.71
Confesso que em feia una certa mandra llegir aquesta novel.la perquè ja he llegit molts llibres sobre aquesta temàtica i arriba un moment que et saturen. Ara, però, que ja l'he llegida us puc dir que m'ho he passat d'allò més bé. És una novel.la farcida d'humor i amb un ritme trepidant que fa que no la puguis deixar. Està protagonitzada per dos joves adolescents que intenten de manera desesperada sobreviure al setge de Leningrad en un dels hiverns més freds que es recorda. És de lectura fàcil i amena i passes bones estones en companyia d'en Lev i en Kòlia. Un poderós coronel els confia una missió gairebé impossible, a causa del setge dels alemanys: aconseguir una dotzena d'ous per al pastís de casament de la seva filla. Els hi va la vida.
Bé, què us sembla un petit tast de la novel.la? aquí el teniu:
"de debó flirtejava amb mi? Els dies s'havien convertit en un seguit confús de calamitats; allò que semblava impossible a la tarda, al vespre era un fet. Del cel queien cadàvers alemanys; els caníbals venien enfilalls de salsitxes fetes de carn humana al mercat, blocs de pisos esfondrats, gossos transformats en bombes; soldats congelats convetits en rètols indicadors, un partisà a qui faltava mitja cara trontollant a la neu i mirant amb ulls tristos els seus assassints.l No tenia menjar a la panxa, ni greix sobre els ossos, ni energia per reflexionar sobre aquella desfilada d'atrocitats. Jo només continuava movent-me, amb l'esperança de trobar mitja llesca més de pa i una dotzena d'ous per a la filla del coronel" p. 265
I aquest fragment, que recull l'obsessió d'un dels protagonistes:
"-Quan va ser l'última vegada que vas cagar?- em va preguntar en kòlia, tot de sobte
-No ho sé. Potser fa una setmana
-Jo, fa nou dies. Els he comptat. Nou dies!! quan per fi hi torni, faré una festassa i hi convidaré les noies més guapes de la Universitat. " p.71
dissabte, 17 de gener del 2009
Ebooks
Un ebook és un llibre en format electònic, similar al llibre convencional i pensat per portar-lo arreu. Té una gran capacitat de memòria fet que permet emmagatzemar-hi dotzenes de llibres i fins i tot música (MP3).
Ja feia temps que tenia curiositat per saber com era i aquesta setmana vaig anar a la llibreria Tralla per veure'n un(per la premsa i el 9TV sabia que en tenien). Una de les coses que em preocupaven de l'eBooks era la lectura en pantalla, de normal quan llegeixo a la pantalla de l'ordinador, molta estona, em canso bastant, i fins i tot, acabo amb mal de cap. La pantalla de l'eBook és igual de còmode que la d'una pàgina de llibre, la tinta utilitzada és electrònica i no irradia cap tipus d'il.luminació. Això ja em va agradar, però també em va agradar la lletra, ja que pots ampliar-la en funció de la dificultat visual que tinguis, lletra grossa ( sense ulleres!)
Em va semblar una autèntica revolució, pensar que podrem llegir les novel.les que més ens agraden o fins i tot els nostres apunts en aquest format tan lleuger. De moment el preu és força elevat, uns 200 euros el model senzill i uns 500 (llargs) el model més complet. Aquest últim permet escriure a la pantalla, subratllar i dibuixar, però sobretot té connexió WiFi.
També em vaig interessar per saber com s'accedeix als llibres, i em van ensenyar el sistema: es compraran a les llibreries (a preus molt econòmics, de 2 a 15 euros com a molt) i et donaran un fulletó petit on hi haurà un "rasca-rasca" que et donarà el codi d'accés per baixar-te'l d'internet(fins a 4 vegades podràs baixar-te'l: pel eBook, pel teu PC, fer-ne una còpia...) Si tens la versió eBook més cara com que ja porta incorporat wifi te'l podràs baixar directament.
L'oferta de llibres encara és molt restringida, en català no n'hi ha cap, en anglès i castellà sí que n'hi ha, però falta que hi hagi el que tu vols. Crec que el preu i aquest mercat, encara limitat, són en aquest moment un obstacle, però a la llarga serà pràctic i útil. La segona revolució : del pergamí a la impremta i de la impremta a la digitalització. ! JA VEUREM QUÈ PASSA.
I vosaltres què en penseu, acabaran desapareixent els llibres?
Em va semblar una autèntica revolució, pensar que podrem llegir les novel.les que més ens agraden o fins i tot els nostres apunts en aquest format tan lleuger. De moment el preu és força elevat, uns 200 euros el model senzill i uns 500 (llargs) el model més complet. Aquest últim permet escriure a la pantalla, subratllar i dibuixar, però sobretot té connexió WiFi.
També em vaig interessar per saber com s'accedeix als llibres, i em van ensenyar el sistema: es compraran a les llibreries (a preus molt econòmics, de 2 a 15 euros com a molt) i et donaran un fulletó petit on hi haurà un "rasca-rasca" que et donarà el codi d'accés per baixar-te'l d'internet(fins a 4 vegades podràs baixar-te'l: pel eBook, pel teu PC, fer-ne una còpia...) Si tens la versió eBook més cara com que ja porta incorporat wifi te'l podràs baixar directament.
L'oferta de llibres encara és molt restringida, en català no n'hi ha cap, en anglès i castellà sí que n'hi ha, però falta que hi hagi el que tu vols. Crec que el preu i aquest mercat, encara limitat, són en aquest moment un obstacle, però a la llarga serà pràctic i útil. La segona revolució : del pergamí a la impremta i de la impremta a la digitalització. ! JA VEUREM QUÈ PASSA.
I vosaltres què en penseu, acabaran desapareixent els llibres?
diumenge, 11 de gener del 2009
Aiguamolls
Escolteu i vegeu les imatges d'aquest poema de Ma Àngels Anglada, aquests versos diuen molt del seu amor per la terra i de la preocupació pel medi ambient. Ben actual.
DUES PLANES
Al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà
Envaireu aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
I els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll-verds, Amén,
Amén, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciments, deixalles, només pols
Seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell
Lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
Quan escates d’argent no tindrà el mar
No espereu respirar: ja, lentament,
L’home-botxí comença l’agonia.
Kiparíssia
DUES PLANES
Al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà
Envaireu aquest recer vivent
Que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
I els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll-verds, Amén,
Amén, xic corriol i fredeluga,
Princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciments, deixalles, només pols
Seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell
Lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
Quan escates d’argent no tindrà el mar
No espereu respirar: ja, lentament,
L’home-botxí comença l’agonia.
Kiparíssia
dissabte, 10 de gener del 2009
LA LLISTA DE SCHINDLER
Amb els alumnes de 4t veurem la pel.lícula la LLista de Schindler, En aquest video hi trobareu diverses escenes de la pel.lícula ben suggerents.
EL VIOLÍ D'AUSCHWITZ
El violí d'Auschwitz
Maria Àngels Anglada
Editorial Columna
« El poder de la música contra l’horror nazi. 100.000 exemplars venuts. » Ed. Columna
Traduït al Gallec, Castellà, Italià, Alemany i al Portuguès.
"Petit, senzill, colpidor. d'una escriptora catalana, una paràbola sobre la dignitat humana". Francesco Durante, Il corriere de la Sera (2o/maig/1997)
Text contraportada:
Un cop reclòs al camp d’extermini d’Auschwitz, en Daniel, un luthier jueu, amaga als nazis el seu ofici de constructor de violins.
Per sobreviure, els diu que és fuster, una feina amb una utilitat pràctica que li permet resistir les condicions de vida infrahumanes, i ajornar així la seva probable “eliminació”. Gran aficionat a la música clàssica, el comandant del camp descobreix la veritable professió d’en Daniel i aleshores el sotmet a una prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier es posa a l’obra, però no es pot ni imaginar el càstig que l’espera si no compleix bé el sinistre encàrrec.
RECURSOS de lectura
divendres, 9 de gener del 2009
El 9Nou: Homenatge Ma Àngels Anglada
Si voleu podeu llegir la informació que Jordi Vilarrodà (El 9Nou) va escriure sobre algunes de les activitats que es faran a Vic com a Homenatge a Ma Àngels Anglada. Cliqueu aquí
RUTA LITERÀRIA per BCN
JOAN BROSSA , ruta literària
Dimecres, 17 de desembre,tots els alumnes de 1r de Btx van fer una ruta literària-poesia visual i objectual- per Barcelona. Descobrir Joan Brossa, al carrer! Aquest era l'objectiu, seguir una ruta literària- ja tradicional a l'escola -i conèixer la poesia de Joan Brossa. D'aquest treball sobre Brossa, que venim fent des de fa uns 8 anys, n'han sortit treballs molt interessants: creació de pàgines web, tallers de poesia objectual, exposicions (comme il faut), reportatges , presentació pública en una tertúlia de poetes, etc... Si voleu podeu donar una ullada a una de les webs que van sortir d'aquest treball de Joan Brossa:
Dimecres, 17 de desembre,tots els alumnes de 1r de Btx van fer una ruta literària-poesia visual i objectual- per Barcelona. Descobrir Joan Brossa, al carrer! Aquest era l'objectiu, seguir una ruta literària- ja tradicional a l'escola -i conèixer la poesia de Joan Brossa. D'aquest treball sobre Brossa, que venim fent des de fa uns 8 anys, n'han sortit treballs molt interessants: creació de pàgines web, tallers de poesia objectual, exposicions (comme il faut), reportatges , presentació pública en una tertúlia de poetes, etc... Si voleu podeu donar una ullada a una de les webs que van sortir d'aquest treball de Joan Brossa:
Cliqueu A
Aquest any farem l'exposició sobre poesia visual i penjarem al bloc les millors!
RECURSOS
Joan Brossa
MUSICAL SPAMALOT
SPAMALOTDimarts, 16 de desembre els alumnes de 4t de SO van assistir a l'espectacle Spamalot al Teatre Victòria. A classe havíem treballat la Matèria de Bretanya: llegendes d'origen cèltic entorn del rei Artur i els cavallers de la taula rodona i havíem vist una part de la pel.lícula Excalibur. Va ser una bona manera de completar el tema. L'humor i la ironia d'aquest espectacle musical va servir per completar el treball sobre aquest tema.
ALOMA
ALOMA- apunts per a llegir i comprendre millor la novel·la
dimecres, 7 de gener del 2009
"L'escola positiva" article i recomanació de dos llibres
A la secció de Diàleg del diari AVUI, del dia de reis, vaig llegir un article molt interessant que m'agradaria compartir amb la gent que visiti aquest bloc. L'article es titula L'escola positiva i l'ha escrit Xavier Gual, escriptor i professor (sense cap mena de dubte, sap molt bé de què parla). L'he recuperat a l'hemeroteca de l'AVUI i us el copio a continuació:
L'escola positiva
Xavier Gual
Els excel•lents llibres de Gregorio Luri -L'escola contra el món- i el de Daniel Pennac -Mal d'escola- són lliçons d'esperança davant les reiterades crítiques que rep el món educatiu. Luri, sense deixar de ser crític amb el sistema, ens aporta alternatives interessants. Pennac abandera l'ànima de tots els estudiants desastrosos que, tot i així, arriben a l'excel•lència. L'un i l'altre coincideixen a dir que a l'escola actual se li demanen massa objectius i que remenar-la tant des dels mitjans de comunicació és contraproduent. Luri l'encerta quan diu que part de l'error és considerar l'alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una "pietat inoperant" que deixa en l'oblit la voluntat de superar-se. Pennac, en canvi, va ser el típic alumne que no va trobar res que li interessés fins que va topar amb un mestre que el va fer apassionar per l'escriptura. L'escola positiva no és la que es dedica a acaronar els seus alumnes, sinó la que treballa en la voluntat i l'excel•lència. Els docents han de ser, sobretot, miralls i models de referència. Potser per això, els millors mestres són els que mostren passió per la seva assignatura, els que són un model de comportament a dins i a fora del centre, els que s'interessen per l'actualitat del món, per les bones lectures, les pel•lícules més interessants, o els darrers avenços de la ciència. Tot això no és utòpic, és l'educació positiva que necessitem per escapar de la mediocritat actual centrada en la mandra
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimarts, 6 de gener del 2009
L'escola positiva
Xavier Gual
Els excel•lents llibres de Gregorio Luri -L'escola contra el món- i el de Daniel Pennac -Mal d'escola- són lliçons d'esperança davant les reiterades crítiques que rep el món educatiu. Luri, sense deixar de ser crític amb el sistema, ens aporta alternatives interessants. Pennac abandera l'ànima de tots els estudiants desastrosos que, tot i així, arriben a l'excel•lència. L'un i l'altre coincideixen a dir que a l'escola actual se li demanen massa objectius i que remenar-la tant des dels mitjans de comunicació és contraproduent. Luri l'encerta quan diu que part de l'error és considerar l'alumne víctima sense cap responsabilitat i aplicar-li una "pietat inoperant" que deixa en l'oblit la voluntat de superar-se. Pennac, en canvi, va ser el típic alumne que no va trobar res que li interessés fins que va topar amb un mestre que el va fer apassionar per l'escriptura. L'escola positiva no és la que es dedica a acaronar els seus alumnes, sinó la que treballa en la voluntat i l'excel•lència. Els docents han de ser, sobretot, miralls i models de referència. Potser per això, els millors mestres són els que mostren passió per la seva assignatura, els que són un model de comportament a dins i a fora del centre, els que s'interessen per l'actualitat del món, per les bones lectures, les pel•lícules més interessants, o els darrers avenços de la ciència. Tot això no és utòpic, és l'educació positiva que necessitem per escapar de la mediocritat actual centrada en la mandra
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dimarts, 6 de gener del 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
VIETNAM poema de Ma Àngels Anglada
Els titulars dels diaris d’avui anuncien l’inici d’una ofensiva militar d’Israel contra la franja de Gaza. Deixant de banda la ideologia política, tots sabem el que això suposa, la població civil, famílies, joves i nens patiran la por, el dolor i la mort. Per això, poemes com Vietnam, escrit per Ma Àngels Anglada tenen més actualitat que mai. Escoltem i llegim doncs aquests versos:
VIETNAM
Hem vist l'infant creuar els carrers de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l'infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corsers els seus passos retallen.
Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçaran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurats, quina amarga verema!
No podem cridar junts contra el crim i la sang
però a la cova profunda on els records s'amaguen
viuran sempre aquests ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.
VIETNAM
Hem vist l'infant creuar els carrers de la mort
germà dels nostres fills, buit de jocs i rialles.
Hem vist l'infant creuar el carrer de la mort
mentre alats corsers els seus passos retallen.
Cap alba ja no és nova ni cap rosa innocent
i es glaçaran els mots en el vers dels poetes
si oblidem que els infants petgen camins de mort
-raïms mai madurats, quina amarga verema!
No podem cridar junts contra el crim i la sang
però a la cova profunda on els records s'amaguen
viuran sempre aquests ulls que la por ha entelat
i tenyiran de dol les alegres imatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)