diumenge, 25 de gener del 2009

POEMA DE W.H. AUDEN

STOP ALL THE CLOCKS/PAREU TOTS ELS RELLOTGES de W.H. Auden

Avui he tornat a veure la pel.lícula 4 Bodas y un Funeral i he reviscut la impressió que em va causar sentir aquest poema de l'Auden. Recordo que vaig anar a buscar la pel.lícula en video per tornar-lo a sentir i buscar l'autor que el va escriure. Per a mi és el poema que més bé sintetitza el dolor per la mort d'una persona estimada, sense la qual no sembla possible continuar vivint. Em va impressionar també com el dolor del protagonista era tan intens que desitjava que tot el món parés i prengués consciència de la intensitat del seu dolor per l'absència de l'estimat. MAGISTRAL!
Escolteu en versió original i traduïda

Funeral Blues - W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.

W. H. Auden
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.

(Trad. Salvador Oliva)

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

15 comentaris:

  1. Veritablement és un poema magnífic, i llegit per aquest actor et posa la pell de gallina...

    ResponElimina
  2. El poema de W. H. Auden és un dels poemes que més m’ha transmès el que vol comunicar, en aquest cas el dolor que sent el jove adolescent per la mort d’un seu amic, una persona estimada amb qui compartia una part de la seva vida. La seva mort li provoca un dolor tan intens que necessita que es pari el temps i tot el que gira al seu voltant, se li han acabat les ganes de viure i de seguir patint el dolor que l’hi ha causat la seva mort.
    Un dels símbols més rellevants que es mostren en el vídeo i que indiquen les ganes que té alhora d’acabar amb la seva tristesa es la carta que escriu abans d’endinsar-se amb la foscor de la mort.
    Un del fets que fa que el poema et cali a fons en els ossos és la veu del locutor del vídeo i les imatges que només mirant-les mostren tot el que et vol transmetre el poema

    A. Boza

    ResponElimina
  3. Sincerament, a partir de les paraules adequades, W.H.Auden aconsegueix amb aquest poema obtenir una personificació molt similar al sentiment tant fosc i tant impotent que sentim quan un ésser proper s'allunya de nosaltres endut per el pou que no torna mai les seves víctimes, la mort.
    Són tant intensos els cops de dolor que sentim dins nostre en moments com aquests, que veritablement desitjaries que tot el què es mou pogués entendre i compartir la foscor interior que s'alimenta de tu.
    L'autor, i també el realitzador d'aquest vídeo capten la imatge freda de l’adéu, i encara que et trobis en un estat molt eufòric, el missatge que es percep entre línies s'endinsa dins teu i pot transportar-te just al damunt de la pell del qui pateix.


    Maria Ballabriga i Costa.

    ResponElimina
  4. El poema de W.H. Auden és un dels poemes que més m'ha arribat i un dels que més bé he entès. Aquest poema tracta d'un jove adolescent que se l'hi ha mort el seu millor amic, l'amic que sempre havia estimat, l'amic amb qui sempre estava... La mort del seu amic de sempre li afecte tant que aquest dolor tan intens fa que pensi només en la mort i que vulgui que tot es pari i que tot quedi en silencia, ell el què només vol és la mort. En el vídeo es pot apreciar molt bé el dolor i la tristesa del poema amb els tons negres, blancs i grisos i el ritme i la musica en què està el vídeo.

    Nil Vidal

    ResponElimina
  5. Una elegia fantàstica. L’autor et transmet tots aquells sentiments que et provoca la pèrdua d’una persona estimada. Et sents frustrat, desesperat i només desitges que tot s’acabi. I desgraciadament, la cura per aquest dolor només n’és una, el pas del temps.

    La veritat és que em llegeixo el poema i me’l rellegeixo mentre vaig escrivint aquest comentari i les mateixes sensacions s’apoderen de mi vegada rere vegada.

    No m’hauria imaginat mai que un poema pogués arribar a endinsar-se tan en mi.

    Marta Tañà i Homs

    ResponElimina
  6. El poema de W. H. Auden és un poema molt negatiu davant la vida. Despres de que el protegonista perd el seu millor amic, el qual significava molt per ell veu la vida d'una prespectiva diferent com si la seva vida se l'hgues emportat la mort juntament amb la del seu amic.
    Les imatges fredes tenen una relació essencial amb el poema i la veu encara et fa sentir més trist quan llegeixes aquest poema. Peró el que m'agrada més i el que no acabo de enendre és el final de les imatges, quan el noi acaba de escriure la carta i s'endinsa a la foscor. S'ha acabat la vida per ell? Realment era tant important el seu amic?

    Pere Casanova

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb els meus companys, W.H Auden és el primer poeta que ha aconseguit ficar-me els pèls de punta amb el seu poema.
    El sentiment envers la pèrdua d'una persona propera i estimada costa molt de transmetre i ell ho aconsegueix perfectament. El títol del poema "Pareu tots els rellotges", permet endinsar-te des del principi en el que li ha afectat la mort del seu amic. Per ell la vida no té sentit sense el seu amic.
    Personalment m'agrada més la versió en vídeo que no el poema escrit, ja que, des del meu punt de vista, les imatges i la música en aquest cas trista, ajuden molt a transmetre el sentiment d'aquest jove.
    Els versos que més m'han agradat són els quatre versos del final, han set els que m'han transmès més i m'han acabat de produir una clara visió de la situació del jove.

    No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
    enretireu la lluna, desarboreu el sol,
    buideu el mar, desforesteu els boscos,
    perquè ja res pot dur-me res de bo.

    Guillem Saborit i Ripoll

    ResponElimina
  8. Comparteixo el pensament amb l'Alex Boza, és un dels poemes que més ma transmès, però personalment crec que la creativitat del vídeo, la manera d’enfocar-lo, els primers plans, i òbviament la música fan que el poema sigui molt més intens i que arribi més a dintre teu.
    Les imatges que mostren el jove que va a veure la tomba del seu amic, el rellotge passant el temps lentament... són un grup de imatges que estan molt ben aconseguides i com ja he citat anteriorment ajuden a entendre millor el poema i a representar-lo.
    També destaco la manera en que ha estat llegit, que també ajuda a transmetre el sentiment ja que si el llegíssim nosaltres segurament no donaríem la entonació que posa el lector.
    Simplement és un poema molt ben escrit i que s’entén molt bé, que personalment m’ha encantat.

    Arnau Saborit i Ripoll

    ResponElimina
  9. Aquest poema de W. H. Auden, és un poema de tristesa i dolor després de la mort del seu millor amic, en el que per ell ho era tot, s'ajudaven, reien, i moltes coses més. I ara el que vol és que s'acabi tot per no està tant trist. Aquest poema m'ajuda a entendre com es passa de malament quan se't mor una persona tant propera a tu i crec que és un dels poemes més tristos que he sentit i he vist, ja que el final del video, podem veure com el nen es fica dins d'un armari que està tot fosc i això vol dir que sent tan la mort del seu amic que s'estanca dins seu i no vol saber res de tot el que passa fóra d'on és ell.

    Gerard Cabanas

    ResponElimina
  10. És un poema preciós. M'ha agradat molt ja que realment entens el que sent l'autor del poema, la tristesa per la pèrdua d'un amic. És un poema molt trist, i el fet que en el video hi hagin posat aquesta música lenta i trista fa que encara fagi emocionar més.

    Berta Font

    ResponElimina
  11. Comparteixo el mateix pensament que el dels meus companys.
    L’autor, Auden, no fa ús d’un llenguatge molt acurat i per això fa que el poema sigui molt entenedor però també molt precís, ja que amb poques paraules, expressa amb molta perfecció els sentiments d’una persona quan mor un ésser del seu entorn i molt proper.

    Per mi, el títol “Pareu tots els rellotges” ja et fa tenir una idea de què va el poema i de com serà.
    Crec que tots nosaltres ha estat en aquesta situació alguna vegada o més i la veritat, és que se’m posa la pell de gallina cada cop que llegeixo o escolto el poema perquè revisc tota aquella tristesa, amargor, impotència de no poder fer res al respecte, tots els sentiments que t’envaeixen quan estàs en aquesta situació, el voler desaparèixer del món per uns instants i no poder. I que saps que tot i que passi el temps, la ferida no es curarà mai del tot, sempre hi quedarà una petita cicatriu.
    El to del lector (com a dit l’Arnau), la música del vídeo i les imatges també t’ajuden més a posar-te al paper de la persona afectada.

    A. von Arend

    ResponElimina
  12. Magnific poema de W. H. Auden, al fer la barreja de musica so i video, transmet molt tot el que sent el noi, hi es veu clarament de que ell ja no creu que res pugui torna a ser com abans. Ell està com glaçat no es treu del cap l'amor que sentia per el seu estimat amic, hi s'acaba ofegant en les seves propies paraules i pensaments en un lloc on tot és fosc, on no hi ha ni temps ni espai numés records que mai oblidarà, pero jo crec que molts de nosaltres en algun moment de la nostra vida hem pasat per moments com aquet de pensar que el que has viscut ja no ho tornaras a viure i ja no et queden esperances pero el que mai es pot fer és arribar a situacions extremes i no deixar-te portar per la por i el desconsol, tart o d'hora hauras d’anar tancan aquesta farida i hauras de continuar el cami de la vida amb anims i forces per tirar endevant, el temps serà l'unica manera de curar i fer desapareixer aquesta.

    E.A.P

    ResponElimina
  13. Aquest poema de W.H.Auden és molt emotiu, a més que la música i el to en que es llegit ajuda encara més a que ens emocionem. Ens expresa clarament la tristesa que sent l'autor al perdre una de les persones més importants a la seva vidai transmet la seva insertesa de cara al seu futur sense aquesta persona, i fins i tot la idea de que ja no mereix viure sense ell. M'ha agradat molt ja que està fet amb molt sentiment.

    Maria Casacuberta i Vinyeta

    ResponElimina
  14. Bé, veig que a la majoria de vosaltres us han impressionat els versos d'Auden com em van impressionar a mi la primera vegada que els vaig sentir. Fixeu-vos com tots coincidiu que sentir el poema i veure les imatges ajuda molt a comprendre el to i el sentit del poema. De fet el caràcter oral de la poesia és essencial, i va ser així com va néixer.
    En Pere es fa algunes preguntes al final que potser molts de vosaltres us heu fet. No són preguntes que esperin respostes, són preguntes per reflexionar, sense dubte interessants.
    En Gerard i l'EAP ressalten la imatge del noi que es tanca a les fosques on no hi ha ni temps ni espai, només records, cercant evadir-se del món per viure intensament el seu dolor tot sol.
    L'Amy percep perfectament la cicatriu, la marca del dolor sobre aquells que han viscut una experiència tan trista.
    La Maria B. fa notar com pot arribar a sentir-se de sola la persona que viu aquest dolor i de com n'és d'imcomprensible que el món continuï endavant, com si res, quan voldríem que tot el món, el temps es parés " pareu el rellotges..."

    ResponElimina
  15. Realment, tal com la majoria dels meus companys diuen, aquest poema de W.H. Auden transmet perfectament el sentiment de tristesa i record que un jove adolescent sent respecte el seu amic que ha mort. L’amic era molt important per el jove, ho era tot, tal com demostra aquest fragment:

    “Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
    el treball setmanal i el descans de diumenge,
    migdia i mitjanit, paraules i cançons”

    És per això que el noi vol que es pari el temps, necessita que tot el que té al seu entorn el deixi sol. No pot creure’s la mort del seu amic i mostra el dolor que pateix per intentar transmetre’l al seu voltant de manera que es comparteixi aquest sentiment.

    El vídeo, de la mateixa manera o encara millor que el poema, capten completament aquestes emocions que pateix el jove i fa que, fins i tot el noi més insensible que pugui existir, s’adoni de que en moments com aquest qualsevol sofreix i requereix ajuda o simplement comprensió.

    Elena Canal Garcia

    ResponElimina