dimecres, 29 d’octubre del 2014

LA LÍRICA TRADICIONAL MEDIEVAL




LOS TEMAS Y LOS TÓPICOS DE LA LÍRICA TRADICIONAL
La lírica tradicional medieval (tanto las jarchas, como las cantigas d’amigo o los villancicos castellanos) tiene como tema principal la queja amorosa puesta en boca de una mujer. Esta suele dirigirse a su madre, a sus hermanas o amigas (confidentes)a la naturaleza o, directamente a su amado y se lamenta de la ausencia del amado, de que este no acuda a la cita o de que el alba y el canto del gallo termine con el encuentro amoroso (albadas y alboradas )…

La lírica popular se da básicamente en el contexto rural de la sociedad medieval; no es extraño, por tanto, que en esta poesía se empleen con frecuencia los elementos de la naturaleza como referentes simbólicos del amor. Así por ejemplo, el mes de mayo los almendros en flor, símbolos del renacimiento primaveral de la naturaleza, lo son también del sentimiento amoroso.
Estos poemas también son ilustrativos de cómo y dónde se producían los encuentros amorosos: las romerías, la fuente o el río (a dónde se iba a lavar) eran sitios para el amor. El vergel, la vega o la ribera del río, el bosque o el monte eran también lugares propicios, aunque los segundos tenían la connotación de lugar salvaje en donde la dama podía correr peligro.
      En cuanto a la hora de la cita amorosa, acostumbraba a ser nocturna y la medianoche y el alba solían ser los límites del encuentro amoroso. Las fechas más propicias estaban relacionadas con los ritos sociales, naturales y culturales: la primavera (abril y mayo), San Juan (el solsticio de verano) o las celebraciones eran una buena ocasión; por eso hay canciones de romería, de primavera (mayas), de siega, de siembra…
En la lírica tradicional también se reflejan los usos amorosos de la época: abundan los poemas de “malcasada” o “malmaridada” o de muchachas que son inducidas a entrar al convento pese a su voluntad. También se refleja el miedo a perder la virginidad y quedar deshonradas. La rosa, el jardín o los cabellos (sueltos) son un símbolo de la virginidad que se pierde. Peinarse, bañarse, coger la flor, lavarse o remover el agua son acciones que aluden a la entrega amorosa.
La dama podía ser representada como una garza o una cierva que resultaba cazada por el caballero.

1a) Realiza un esquema de la información anterior. Puedes utilizar una herramienta 2.0 
1b) Concreta 6 características básicas de las Cantigas de Amigo
1c) Elabora una tabla comparativa entre la jarcha, el villancico, la cantiga de amigo que recoja los aspectos formales (métrica y rima), el tema, la lengua utilizada y el argumento. 

 2.- De los textos del dossier, escoge uno y analiza los aspectos siguientes: 
  • el emisor poético y el recetor poéticos
  • el tema o tópicos presentes en los poemas (consulta la información anterior)
  • dos recursos estilísticos
  • la medida y la rima del poema
3.- Redacta una conclusión sobre la Lírica tradicional medieval a partir de lo que has aprendido. 

divendres, 24 d’octubre del 2014

Vicent Andrés Estellés i els poetes clàssics

   Vicent Andrés Estellés era un periodistaescriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella

    Com a poeta, va dedicar alguns dels seus poemes a autors i personatges clàssics. Endevina de qui ens parla en aquest text, dels tres poetes que hem treballat: Ovidi, Horaci o Virgili? i justifica la resposta.

Pare
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això de manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’ententc desdenyosament injust.


caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millor mestres de Venussa,
més endavant de Roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
Com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los, no ho sé.


VIRGILI i L'ENEIDA

A partir de la Biografia de Virgili que trobaràs en aquest enllaç: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/vergilius.htm resol les qüestions següents:

1.- Quina diferència hi ha entre Virgili, Horaci i Ovidi pel que fa al seu origen i a la seva formació?

2.- La seva obra  Les Bucòliques quin altre nom reben? i quina forma literària prenen (o gènere) a quina temàtica fan referència?

3.- Quina relació va tenir amb Mecenes? Els altres autors també van tenir contacte amb Mecenes? quina va ser la seva relació?

4.- Anota tres trets del seu físic i del seu caràcter.

5a.- L'Eneida és l'obra més ambiciosa de l'autor, quan de temps va tardar a escriure-la?
5b.- Per què no la va acabar?
5c.- Com s'explica que l'Eneida arribés fins avui dia si, Virgili, el seu autor, va demanar que la destruissin?
OVIDI-HORACI

OVIDI-HORACI
6.- L'ENEIDA

    6a.- Realitza un esquema de l'argument de l'aquesta obra i ressalten els personatges principals. (Cerca el nom grec dels déus: Juno, Júpiter, Mercuri)

6b.- Optativa: Grava l'argument de l'Eneida amb efectes especials i música, cal fer servir l'enllaç que trobaràs al bloc per a la música lliure de drets). Temps de la gravació entre 2 i 3 minuts com a màxim.

CRITERIS D'AVALUACIÓ (de l'enregistrament)
- Qualitat final del so
- La dicció, l'entonació, el to, l'expressivitat, el ritme (5p)
- Ajustar-se als condicionants: de temps i música.


divendres, 10 d’octubre del 2014

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

SAPS QUI ÉS Vicent Andrés Estellés ?? 

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993),  era un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seva llengua. 
Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
 Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries.

 Els temes centrals de la seva obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. 


 El poema Els amants pertany a l'obra Llibre de Meravelles. Es tracta d'un text escrit durant la postguerra (1956-1958) a València, encara que va ser publicat el 1971 a causa dels entrebancs editorials 14 i de censura que va patir la literatura catalana durant la dictadura. El contingut del poemari està molt relacionat amb la realitat del moment de l’escriptura, ja que és un testimoni literari dels anys posteriors a la guerra civil a la ciutat de València. És un text poc convencional en el context en què s’escriu perquè utilitza un to popular per a retratar un episodi fosc de la història recent, és a dir, converteix la vida quotidiana i els seus problemes i virtuts en material literari.

PERÒ SI VOLS SABER-NE MÉS I VOLS LLEGIR ALGUN POEMA SEU, AQUÍ TENS L'ENLLAÇ SEGUENT: http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/estelles/

 I SI A MÉS VOLS SENTIR ALGÚ CANTANT O RECITANT ELS SEUS VERSOS,
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=21