dimecres, 15 de novembre del 2023

Editorials, llibreries, distribució i comercialització

 

Una vintena d’editorials demanden Enciclopèdia per 2,8 milions (La Vanguardia 14 nov 2023)

Una vintena d’editorials, agrupades en la comercialitzadora Xarxa de Llibres, han interposat una demanda judicial contra la distribuïdora Àgora, que ha estat admesa a tràmit, en què reclamen a aquesta empresa del grup Enciclopèdia Catalana 2,8 milions d’euros pels problemes derivats del naixement de la plataforma logística Entredós, l’agost del 2022, i que ha comportat nombrosos problemes al sector.

En un comunicat fet públic ahir, les editorials expliquen com l’esperança amb què van veure el naixement d’Entredós es convertia en un problema a mesura que passaven els mesos i els problemes no acabaven de solucionar-se tot i les promeses d’Àgora, fins al punt que al gener van decidir canviar de distribuïdora i contractar els serveis d’Aduna, del grup basc Elkar-ACL. Calculen que al magatzem d’Àgora-Entredós encara hi ha 350.000 llibres d’aquestes editorials. A més, expliquen que “des del gener Àgora ha deixat de pagar als editors afectats les factures corresponents a les vendes de la tardor i l’hivern del 2022”, mentre que recentment ha fet “llançaments editorials d’important envergadura i forta inversió”. Enciclopèdia Catalana va anunciar fa unes setmanes als seus treballadors que presentarà un expedient de regulació d’ocupació.

El comunicat el signen, a més de Xarxa de Llibres, Cossetània, Lectio, Quorum, Sidillà, Voliana, Profit, Amat, Símbol, Eumo, Bindi Books, Edi­cions Poncianes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcino, Les Hores, Babulinka Books, Bromera, Tàndem, Més Llibres, Animallibres, Algar, Angle i Capital Books.


dilluns, 13 de novembre del 2023

Petrarca

 Enllaç per millorar la visualització i la lectura


diumenge, 5 de novembre del 2023

El dia 1 i 2 de novembre. Significació

El 1 de novembre es coneix com el "Dia de Tots Sants" en molts països i té un significat religiós en la tradició cristiana. 

 Aquest dia es dedica a honorar i recordar tots els sants reconeguts i desconeguts, és a dir, aquelles persones que han estat canonitzades per l'església i aquelles que no ho han estat. És un dia per honrar els sants i màrtirs que han viscut de manera exemplar i han fet grans obres en la fe cristiana. Moltes persones visiten els cementiris per recordar i pregar pels seus éssers estimats difunts.

El 2 de novembre se celebra el "Dia dels Difunts" o "Dia de Tots els Fidels Difunts". Aquest dia està destinat a recordar i pregar per les ànimes dels difunts i les persones que han mort, especialment aquelles que encara no han arribat a la seva salvació eterna. 




La mort. Art i literatura

Tòpic: Memento Mori

 El tòpic "Memento Mori" és una expressió en llatí que es tradueix com "Recorda que moriràs". Aquesta frase fa referència a la idea que tots els éssers humans són mortals i que, en última instància, la mort és inevitable. La finalitat d'aquest recordatori és convidar les persones a reflexionar sobre la seva pròpia mortalitat i a apreciar la vida i el temps que tenen, ja que la mort és una part ineludible de la condició humana. Aquest tòpic es representa sovint a través d'imatges, objectes o expressions artístiques que simbolitzen la transitorietat de la vida.

Altres tòpics relacionats amb "Memento Mori" inclouen:

"Carpe Diem" - Aquest tòpic en llatí significa "Aprofita el dia". Encoratja les persones a viure el moment present i a gaudir de la vida, ja que el futur és incert i la mort és inminent.


"Vanitas" - Aquest concepte artístic i filosòfic es relaciona amb la idea de la vanitat de les coses terrenals i com totes les coses materials i els èxits mundans són efímers.


"Ars Moriendi" - Aquest tòpic fa referència a un conjunt de llibres i tractats medievals que oferien consells sobre com morir bé i com preparar-se espiritualment per a la mort


"Elogi Fúnebre" - És un discurs o un escrit que es pronuncia o es llegeix en un servei funerari per commemorar i recordar la vida de la persona difunta.


Aquests tòpics estan interconnectats i serveixen com a recordatoris de la fragilitat de la vida i la importància de viure plenament i de reflexionar sobre la pròpia mortalitat.




La mort - ART i LITERATURA

Nada fue en vano Irene Vallejo 
#Zambullida Heraldo de Aragón





divendres, 3 de novembre del 2023

El Projecte Magrana al Màster d'Educació a la UVic

 Alumnes del col•legi presenten el seu Projecte Magrana als estudiants del Màster d’Educació a la Universitat de Vic. Han pogut parlar de tot el procés, de què els ha aportat i han ensenyat els seus resultats finals. 

En definitiva, una tarda per homenatjar les creacions vinculades a les lectures que van realitzar el curs passat: Contes de Rodoreda i Les aventures d'Ulisses. Una tarda, també, per reflexionar sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la literatura amb els futurs docents!

Imatges:   

  • A l'aula de coworking de la UVic assajant la presentació i a l'aula de la classe de Màster d'Educació exposant algunes de les creacions. 














dijous, 26 d’octubre del 2023

En Ruta de Llibreries


  Durant aquest curs, amb el alumnes de 1r de bat de Literatura Universal, visitarem diverses llibreries de la ciutat de Vic i alguna de Barcelona. Passejarem, remenarem, triarem i coneixerem el món llibreter tot trepitjant el terreny. Serà una immersió en el món del llibre. 😀
 Aquesta setmana ja hem començat la ruta #EnRutaDeLlibreries



 

dimarts, 10 d’octubre del 2023

La meva Antígona

 Estem llegint Antígona de Sòfocles i moltes de les frases que trobem en les reflexions o arguments dels personatges ens interpel·len, per això les volem compartir. (hi estem treballant) -LU 1r Bat- Després en triarem una, i en farem una contextualització i un comentari significatiu.

Hecho con Padlet

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Tòpic horacià: Beatus Ille

 Com cada any quan entrem en la literatura antiga llatina, ens parem en Horaci per llegir els seus versos carregats de tòpics com el Carpe Diem, el tempus fugit, vita brevis i el beatus ille. És en aquest últim tòpic que ens centrem per crear el nostre propi "Feliç aquell/a" (4t ESO)

Hecho con Padlet

divendres, 29 de setembre del 2023

Dimonis medievals

 Hem vist com Sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, utilitza la figura del dimoni i de l'infern com a arma didàctica per a conduir el poble cap el bon camí, a través de la por.  

Vegeu què en diu, del diable, aquest fil de twitter (bé, X) de Judit Verdaguer, historiadora de l'art i conservadora de museus. L'art medieval és la seva passió i el seu X és boníssim i divertit. No us el perdeu, hi ha imatges sorprenents de retaules, miniatures, pintures i d'altres formes d'art medieval.

(per cert, us recomano que visiteu l'exposició Bèsties del Museu Episcopal de Vic, un autèntic tresor. Si hi aneu, feu-me saber 😉)

#EducacióNoFormal #LitMedieval #4tESO #1rBtx




Antígona a Roda

El divendres, 13 d'octubre, a les 10:30, a la casa museu Miquel Martí i Pol de Roda, tindrem l'oportunitat d'escoltar Josep Ferrer Gràcia, traductor d'Antígona de Sòfocles, i a Oriol Ponsatí-Murià, l'editor. A més, gaudirem de la recitació d'alguns fragments de l'obra a càrrec de la rapsoda Montse Vellvehí.

Si hi esteu interessats i hi aneu, m'ho feu saber, jo hi assistiré. #EducacióNoFormal #LitUniv #Btx


dilluns, 18 de setembre del 2023

Tauletes, càlam, escriptura cuneïforme

L'escriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

 Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica (...)

Els signes es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams usats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. 

 Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme


El càlam o l'estil és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que es pot utilitzar per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.

 El seu ús s'inicia el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila. càlams per escriptura aràbiga El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3] Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena sovint lapsus calami.


dimecres, 13 de setembre del 2023

dijous, 27 d’abril del 2023

Recitació del poema "Al lector" del Rector de Vallfogona en llengües diferents

400 anys de la mort 

del Rector de Vallfogona

Ens afegim a la celebració de l'any Rector de Vallfogona tot llegint el poema "Al lector" en les diferents llengües dels alumnes de l'escola.

           

 Aquí hi trobareu els vídeos en les diferents llengües maternes: https://santjordisantmiqueldelssants.wordpress.com/record-a-el-rector-de-vallfogona/

divendres, 14 d’abril del 2023

ESCOLTEU COM SONA: Commemoració dels quaranta anys de la mort de Mercè Rodoreda

 Fa quaranta anys de la mort de Mercè Rodoreda i és per això que volem recuperar una activitat que els alumnes de 4t de SO van crear el curs 2014. 

 Escolteu com sona: a partir d'un fragment de la Plaça del Diamant, alumnes, professors i famílies i van posar la seva veu en la seva llengua. 

Aquí teniu el text en català i a l'enllaç següent l'entrada al bloc amb tots els podcasts: 

Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com un xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. 

http://silviacaballeria.blogspot.com/2014/05/escolteu-com-sona.html


Elements Teatrals


 

divendres, 10 de març del 2023

Entrevista a l'Eloi Vila: Projecte Memòria Històrica de 4t SO


Avui, dia 10 de març, en el marc del projecte de Memòria Històrica de 4t d’ESO, hem dut a terme una entrevista per videotrucada amb el periodista Eloi Vila.  Els alumnes li han pogut preguntar aspectes relacionats amb la recerca històrica, així com qüestions sobre la realització del programa. A més a més, l’Eloi els ha donat grans consells pel seu futur relacionats amb el món del periodisme. Sens dubte, una experiència molt enriquidora! 





dimecres, 8 de març del 2023

8M dia de la dona: Alba de Vic

 

ALBA DE VIC

La primera dona que va escriure en català 

‘La Vanguardia’ reconstrueix la biografia
d’una escrivana pionera del segle XI

Magí Camps

Alba Guibert, coneguda com a Alba de Vic, va ser la primera dona que va ser escrivana professional del que avui anomenem Catalunya. Va viure al segle XI i va per­tànyer a una família instruïda, amb un pare, el gramàtic Guibert, que podríem considerar molt modern per l’època. Modern perquè va ensenyar de lletra als tres fills i a les tres filles que va tenir amb Guilla.

De família benestant, Alba Guibert es va casar amb Jobert i també va tenir sis descendents, tres filles (Guilla, Adaleds i Magenburg) i tres fills (Guillem, Ramon i Artall), i vivia a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Segons es llegeix al testament del seu home, on consten les propietats, a totes els van atorgar un nom propi, igual que els animals que hi figuren. Així, avui sabem que hi havia “una terra motejada Coma Erma, una casa denominada Rosta, una cuirassa que es deia Claramalla, un cavall de nom Giscafred, una euga anomenada Gaçola i àdhuc un alsberg batejat Omnia bona (Tots-béns)”. Un alsberg o ausberg és una túnica de malles o d’escates per protegir el cos.

Tot això ho llegim al capítol que dediquen Jesús Alturo i Tània Alaix al nivell cultural de la proto-Catalunya al llibre Lletres que parlen, que acaba de publicar La Magrana. Els professors i paleògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona expliquen en aquest estudi de gran abast un munt de detalls de l’escriptura tardollatina, protocatalana i catalana a la fi, com el primer document escrit tot en català, datat entre 1060 i 1080, que és una còpia del Llibre dels jutges, fet per un escrivà d’Organyà. Aquí es comença a trencar la diglòssia entre parlar català i escriure en llatí.

Uns anys abans, Alba de Vic encara no escrivia en català, perquè aleshores els documents es feien en llatí. És a dir, per poder llegir i escriure no n’hi havia prou amb saber ajuntar les lletres; també calia saber llatí. De fet, “l’alfabetització era molt minsa, i més encara entre les dones”, explica Alaix, que esmenta el concepte de semialfabetització, que són les persones que havien après a llegir però no a escriure: “Eren dos estadis d’aprenentatge. Les persones semialfabetitzades eren capaces de llegir un document, però a l’hora de signar-lo no ho feien de manera autògrafa, sinó heterògrafa, posant-hi un punt sota el seu nom, que algú altre havia escrit”, explica la investigadora. “Tenim un document del 989 de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les en el qual només l’abadessa Adaleds firma autògrafament. Les altres ho fan heterògrafament, però fent-hi constar que sabien llegir”.

La figura d’Alba de Vic és rellevant perquè és la primera dona de qui hi ha constància que escriu un document amb validesa legal. Està datat el 16 d’abril del 1044 i se sap amb tanta precisió perquè es tracta d’una escripturització d’una compra que van fer ella i el seu marit. Ella hi va voler fer constar que l’havia escrit del seu puny i lletra, “en una perfecta escriptura carolina i signat amb unes majúscules de tipus librari esplèndides”, detalla Alaix, que li calcula aleshores uns 30 anys: “Era una dona completament alfabetitzada i d’una cultura superior”.

El document té un valor afegit perquè, entremig del llatí, Alba de Vic hi fa servir algunes paraules catalanes quan les ha de menester. És el cas de coma (depressió en un terreny de muntanya), era, casals i puio (puig), amb què anomena els llocs on se situa la compra. “No s’ha de veure com una prova d’ignorància, perquè a l’època les parts formulàries s’escrivien en llatí, però les parts substancials, perquè quedés clar a què es feia referència, es comencen a escriure en català”, postil·la Alaix.

Però d’on li venen aquests coneixements a Alba de Vic? “A les darreries del segle X devia arribar a la diòcesi d’Osona un jove gramàtic procedent, pel que sembla, de Lieja”. De la belga Lieja a la catalana Vic, Guibert s’hi devia trobar bé, de manera que es va casar amb Guilla i va fundar una família nombrosa. “Guibert va exercir un magisteri eficaç a l’escola diocesana de Vic, al costat, sovint, del canonge Ermenir Quintilà, excel·lent dominador de l’art de la cal·ligrafia i mestre de nous i molt bons cal·lígrafs”, expliquen els paleògrafs.

Dels sis fills, en destaquen dos. D’una banda, Berill, que va ser el seu successor en la direcció de l’escola de gramàtica de la catedral de Vic, d’on va esdevenir canonge. I l’altra és l’Alba. A diferència del seu germà, de qui hi ha nombrosa documentació manuscrita i còdexs, d’ella només es conserva el document referit. Un document prou valuós per poder conèixer aquesta dona catalana que va tenir la fortuna d’aprendre a llegir i escriure en llatí amb una bella cal·ligrafia. Alba de Vic és la primera i única dona escrivana catalana professional del segle XI.


La Vanguardia

POSTS SOBRE DONES ESCRIPTORES 
EN AQUEST MATEIX BLOC:





divendres, 3 de març del 2023

OTEL·LO ENS INTERPEL·LA

 Els alumnes de Literatura Universal han compartit aquells aspectes de l'obra Otel·lo de Shakespeare en un suro virtual. Aquí teniu el resultat:

Hecho con Padlet

dimarts, 28 de febrer del 2023

Definición de amor - Francisco Quevedo. Recitación improvisada en clase

 

                                                     Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido que nos da cuidado,
un cobarde con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo;
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es su abismo.
¡Mirad cuál amistad tendrá con nada
el que en todo es contrario de sí mismo!
                                                                                       FRANCISCO QUEVEDO


4G4 






dilluns, 16 de gener del 2023

PROJECTE MAGRANA: CREACIÓ LITERÀRIA

Projecte creatiu sobre el personatge Penèlope realitzat per l'Abril Payà i la Marta Saborit de 4t SO. Aquí teniu la imatge i el vídeo amb el text de les cartes llegit per les autores.

"Caminant tranquil·lament per la platja, una caixa misteriosa..."