El text de la declaració de Tirant a Carmesina i el paral·lisme amb aquesta escena extreta d'Instagram.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tirant lo blanc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tirant lo blanc. Mostrar tots els missatges
dimecres, 8 de novembre del 2023
diumenge, 21 de novembre del 2021
20 Novembre data de publicació de Tirant lo Blanc
Aquesta setmana a twitter l'Editorial Barcino ens ha fet un recordatori de la data de publicació de Tirant lo Blanc 20 de novembre de 1490 i ho celebra amb una nova edició de l'obra de Martorell.
Aquí teniu les piulades:
dilluns, 23 de novembre del 2020
diumenge, 15 de novembre del 2020
Tirant lo Blanc i la Celestina
La vella alcavota La Celestina, intenta d’aconseguir Areúsa per a Pármeno. I, com a mitjancera que és, es disposa a preparar la noia per a l’amant. Pármeno està escoltant tota l’escena a baix de l’habitació on transcorren els fets. La Celestina Fernando de Rojas s. XV
“CELESTINA: ¡Bendígate Dios y señor san Miguel, ángel! ¡Y qué gorda y fresca estás! ¡Qué pechos y qué gentileza! Por hermosa te tenía hasta ahora, viendo lo que todos podían ver, pero ahora te digo que no hay en la ciudad tres cuerpos tales como el tuyo, en cuanto yo conozco. No parece que hayas quince años. ¡Oh quién fuera hombre y tanta parte alcanzara de ti para gozar tal vista! Por Dios, pecado ganas en no dar parte de estas gracias a todos los que bien te quieren. Que no te las dio Dios para que pasasen en balde el frescor de tu juventud, debajo de seis dobles de paño y lienzo. Cata que no seas avarienta de lo que poco te costó, no atesores tu gentileza, pues en de su natura tan comunicable como el dinero. No seas el perro del hortelano. Y pues tú no puedes de ti propia gozar, goce quien puede, que no creas que en balde fuiste criada. Que cuando nace ella nace él, y cuando él, ella. (…) Mira que es pecado fatigar y dar pena a los hombres pudiéndoles remediar”
Text: Edició de Dorothi S.Severin, amb grafia actualitzada per Isabel Grifoll)
1.- Contrasta aquest fragment amb un dels episodis amorosos de Tirant lo Blanc. Digues de quin episodi es tracta i en quin punt de la trama de la novel·la s'esdevé.
2.- Què tenen en comú o de diferent, els dos episodies (La Celestina i el de Tirant lo Blanc) a nivell d’escenografia i de personatges que protagonitzen l’escena?
Tirant lo Blanc, més que una novel·la
Hem anat etiquetant Tirant lo Blanc, com a novel·la total, novel.la pragmàtica, novel·la utòpica, una falsa crònica i una novel·la moderna. I han estat diverses les veus de crítics literaris que ens han portat a aquesta llarga definició de la novel.la de Martorell: Mario Vargas Llosa, Albert Hauf, Martí de Riquer...Amb tot, podem afegir-hi la de Dámaso Alonso que completaria aquesta llarga definició:
Anàlisi d'aquests elements moderns de la novel·la, amb què es posen de manifest l'esperit burgès, el gust pels plaers, la ironia i l'escepticisme: el positivisme científic en la precisa descripció de determinades escenes (les d'estratègia militar, la ficció de la Viuda Reposada amb els miralls); el realisme vitalista que traspua per tot (la versemblança); el naturalisme de les descripcions; la imatge de la vida quotidiana; la immoralitat i obscenitat d'alguns fragments (que és, senzillament, una manifestació més del vitalisme); el llenguatge directe i quotidià d'alguns personatges.
*Totes aquestes consideracions es fan tenint com a punt de referència la Celestina i el Quijote.
Tot i així, Lola Badia, ens diu el següent en aquest article: "El Tirant, la tradició i la moral", a L. Badia, Tradició i modernitat als segles XIV i XV.
L'article que assenyala com es llegia la novel·la a finals del segle XV, tenint en compte que en els primers anys de la impremta incunable no es feien distincions entre la literatura d'entreteniment i la literatura didàctica: el format de la primera edició del Tirant i les primeres paraules del pròleg podien fer pensar perfectament en una obra de devoció.
La novel·la era llegida al XV com un compendi de tots els sabers (precisament en aquells fragments estilísticament menys digeribles per al públic de finals del segle XX). Martorell usa textos d'autors anteriors a ell (Petrarca, per ex.) per transmetre el saber als seus contemporanis, i aquest és el sentit que cal donar a la traducció de què parla Martorell en el seu pròleg.
S'esmenta la importància del model de versemblança, heretat de les cròniques, i es valora el paper de les poètiques ficcions al segle XV.
En definitiva, el Tirant no és cap novel·la moderna, sinó un llibre de la segona meitat del segle XV, que barreja aventures cavalleresques, guerres i accidentats idil·lis amorosos amb una considerable dosi d'informació suplementària de caràcter moral i ideològic profusament adherida als llocs comuns d'època.
Partint, doncs, d'aquesta definició, compara els dos punts de vista sobre la modernitat de Tirant lo Blanc, la visio de Dámaso Alonso i Albert Hauf i la de Lola Badia.
Dámaso Alonso fou un literat i reconegut filòleg. Premi Cervantes
Lola Badia: és una filòloga i medievalista catalana. Premi Nacional de Cultura
Albert Hauf és un filòleg, historiador de la literatura i crític literari mallorquí.
Mario Vargas Llosa és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà. Premi Nobel de Literatura, Premi Cervantes
Martí de Riquer escriptor, filòleg i destacat i reconegut medievalista. Diversos Premis a nivell internacional i nacional.
dimarts, 10 de novembre del 2020
diumenge, 1 de novembre del 2020
Tirant lo Blanc, sexe, drogues i rock & roll- Article de La Vanguardia 1 nov 2020
“Al ‘Tirant’ hi ha sexe, drogues i r&r” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou”
Magí Camps
Al Tirant lo Blanc hi ha sexe, drogues i rock & roll”. Amb aquesta frase, que és tot un lema, l’escriptor i enigmista Màrius Serra explica a La Vanguardia els detalls de “l’obra titànica” que ha bastit durant els dos últims anys: versionar en català actual la novel·la completa de Joanot Martorell. “Dos anys i un confinament”, especifica.
Com passa en totes les cultures modernes, els clàssics són versionats en la llengua actual. “M’estimo més parlar de ‘català actual’ que no de ‘català modern’, perquè modern està molt connotat –explica Serra–. El projecte va ser una proposta de l’editorial Proa i és l’última cosa que m’hauria imaginat que algú em proposaria”.
Dit i fet, l’escriptor va rellegir Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca que va escriure Joanot Martorell i que es va publicar per primera vegada a València l’any 1490. “Amb motiu del cinquè centenari, al 1990 la vam treballar amb Jaume Fuster, i ara l’he rellegida mirant com l’hauria de fer en català actual”.
Serra és un ferm defensor d’aquesta actualització, que abasta la novel·la completa: “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula clàssic està molt carregada de solemnitat i intimida més d’un lector. Rellegint-lo i adaptant-lo, he descobert tota la força d’un clàssic, que en aquest cas conté sexe, drogues i rock and roll”.
I en detalla la metàfora: “El sexe hi és present i té un punt d’atreviment, d’entrar a les alcoves, que és molt llaminer, desenfadat i profund alhora. Hi ha droga, que és tot allò que enganxa, com la lluita pel poder, com lluitar per ser el primer cavaller, primus inter pares. Avui els nostres herois són de l’àmbit de l’esport, i les seves drogues són la velocitat en les motos, o la fama en el futbol, per exemple. Tot això també hi és, al Tirant. I el rock and roll és la geopolítica. Constantinoble és el centre del món i Joanot Martorell escriu una ucronia perquè els bons, els cristians, guanyen. És un desig de reescriure la història per poder dir que el cristianisme ha guanyat”.
Pel que fa a la llengua, Serra confessa que el que més li ha costat és la part més medieval: “No només pels referents que avui ja no es coneixen; també m’ha estat difícil adaptar al català actual les lletres de batalla i les converses cortesanes, que són completament encartonades. És molt difícil de dir al segle XXI tot aquest llenguatge de l’època que era el que avui coneixem com políticament correcte. En canvi, el llenguatge políticament incorrecte és sensacional, és molt llaminer, sobretot en l’àmbit de les dones. El personatge de Plaerdemavida és un caramelet”.
L’escriptor posa alguns exemples d’expressions i refranys que ha actualitzat. On deia “Santa Maria val!”, ara hi diu “Maria Santíssima!”. On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou”.
També explica que ha canviat la paraula arnès per armadura: “La paraula arnès està molt connotada avui perquè en molts esports es fa servir un arnès. Si dius armadura, la gent pensa en l’edat mitjana; si dius arnès , no. I això que l’estudi de Martí de Riquer es titula L’arnès del cavaller , un llibre que he fet servir molt en aquesta adaptació”.
Serra afegeix que també ha actualitzat els noms de lloc, i que per fer això s’ha emmirallat en la versió anglesa de David H. Rosenthal, en què tots els topònims estan adaptats al nom actual. Així, Contestinoble, Conterburi, Clócestre i Bétafort, ara són Constantinoble, Canterbury, Gloucester i Bedford. I Guillem de Varoïc ara és Guillem de Warwick. “Soc conscient que això pot sorprendre algun gran coneixedor del Tirant, però tot està justificat i és congruent”, puntualitza.
L’autor de l’actualització exposa dues raons que poden ajudar a acostar aquesta versió al lector actual: “La primera és que no els intimidarà el registre de la llengua, que he volgut que sigui tan rica com l’original, però en català contemporani. La segona són els itineraris. Hi he marcat quatre camins per al lector que s’hi vulgui acostar parcialment”.
Els quatre itineraris són: el Tirant essencial (58% del llibre), els episodis amorosos (19%), els bèl·lics (20%) i una selecció de nou capítols que funciona com un llibre de contes. “Aquest últim és un tastet de nou capítols que poden empènyer el lector a llegir-lo tot”, apunta.
“La llengua actual converteix allò que és matèria d’estudi, les versions crítiques, en matèria de plaer, perquè ve molt de gust llegir-lo. Hem de perdre la por dels clàssics; en totes les cultures hi ha actualitzacions. Això mateix busquem en català”, conclou.
Màrius Serra (Barcelona, 1963) té una dilatada carrera en l’àmbit de la llengua. Llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’IEC, és novel·lista (Quiet , La novel·la de Sant Jordi ...), enigmista (elabora des del 1990, com a successor de Tísner, els mots encreuats en català de La Vanguardia, i ha creat nombrosos jocs al voltant de la paraula amb Verbàlia) i ha traduït obres de l’anglès al català (Tom Sharpe, Groucho i Chico Marx, Tom Stoppard...).
Amb l’editorial Proa, ha triat un capítol de la seva versió de Tirant lo Blanc en català actual perquè els nostres lectors el puguin llegir per avançat (el 4 de novembre a les llibreries). El capítol 233 narra el moment que Plaerdemavida porta Tirant al llit de Carmesina...
‘TIRANT LO BLANC’
Llegiu el capítol 233 al web👇
Preguntes sobre l'article:
1.- Explica el sentit que pren el títol de l'article: Tirant lo Blanc, drogues, sexe i rock and roll
2.- Per què Màrius Serra prefereix dir que ha fet "una versió en català actual" més que dir "una versió en català modern"?
3.- Explica un dels obstacles amb els quals s'ha trobat Màrius Serra en el seu projecte d'actualització de l'obra. Concreta, també, com el resol.
4.- Quina estratègia estructural utilitza l'autor per tal d'acostar Tirant lo Blanc als lectors d'avui?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)