diumenge, 1 de novembre de 2020

Tirant lo Blanc, sexe, drogues i rock & roll- Article de La Vanguardia 1 nov 2020


 “Al ‘Tirant’ hi ha sexe, drogues i r&r” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou” “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula ‘clàssic’ està molt carregada de solemnitat i intimida a més d’un lector”, afirma Serra On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou” 

Magí Camps

Al Tirant lo Blanc hi ha sexe, drogues i rock & roll”. Amb aquesta frase, que és tot un lema, l’escriptor i enigmista Màrius Serra explica a La Vanguardia els detalls de “l’obra titànica” que ha bastit durant els dos últims anys: versionar en català actual la novel·la completa de Joanot Martorell. “Dos anys i un confinament”, especifica.

Com passa en totes les cultures modernes, els clàssics són ver­sionats en la llengua actual. “M’estimo més parlar de ‘català actual’ que no de ‘català modern’, perquè modern està molt con­notat –explica Serra–. El projecte va ser una proposta de l’editorial Proa i és l’última cosa que m’hauria imaginat que algú em proposaria”.

Dit i fet, l’escriptor va rellegir Tirant lo Blanc, la novel·la ca­valleresca que va escriure Joanot Martorell i que es va publicar per primera vegada a València l’any 1490. “Amb motiu del cinquè centenari, al 1990 la vam treballar amb Jaume Fuster, i ara l’he rellegida mirant com l’hauria de fer en català actual”.

Serra és un ferm defensor d’aquesta actualització, que abasta la novel·la completa: “Em sento molt en sintonia amb aquesta proposta perquè la paraula clàssic està molt carregada de solemnitat i intimida més d’un lector. Rellegint-lo i adaptant-lo, he descobert tota la força d’un clàssic, que en aquest cas conté sexe, drogues i rock and roll”.

I en detalla la metàfora: “El ­sexe hi és present i té un punt d’atreviment, d’entrar a les alcoves, que és molt llaminer, desenfadat i profund alhora. Hi ha droga, que és tot allò que enganxa, com la lluita pel poder, com lluitar per ser el primer cavaller, primus inter pares. Avui els nostres herois són de l’àmbit de l’esport, i les seves drogues són la velocitat en les motos, o la fama en el futbol, per exemple. Tot això també hi és, al Tirant. I el rock and roll és la geopolítica. Constantinoble és el centre del món i Joanot Martorell escriu una ucronia perquè els bons, els cristians, guanyen. És un desig de reescriure la història per poder dir que el cristianisme ha guanyat”.

Pel que fa a la llengua, Serra confessa que el que més li ha costat és la part més medieval: “No només pels referents que avui ja no es coneixen; també m’ha estat difícil adaptar al català actual les lletres de batalla i les converses cortesanes, que són completament encartonades. És molt difícil de dir al segle XXI tot aquest llenguatge de l’època que era el que avui coneixem com políticament correcte. En canvi, el llenguatge políticament incorrecte és sensacional, és molt llaminer, sobretot en l’àmbit de les dones. El personatge de Plaerdemavida és un caramelet”.

L’escriptor posa alguns exemples d’expressions i refranys que ha actualitzat. On deia “Santa Maria val!”, ara hi diu “Maria Santíssima!”. On deia “Car dien en Calàbria que molt parlar nou, i molt gratar cou”, ara hi diu “Tal com deien a Calàbria, més val dir prou, que molt parlar cou”.

També explica que ha canviat la paraula arnès per armadura: “La paraula arnès està molt connotada avui perquè en molts esports es fa servir un arnès. Si dius armadura, la gent pensa en l’edat mitjana; si dius arnès , no. I això que l’estudi de Martí de Riquer es titula L’arnès del cavaller , un ­llibre que he fet servir molt en aquesta adaptació”.

Serra afegeix que també ha ­actualitzat els noms de lloc, i que per fer això s’ha emmirallat en la versió anglesa de David H. Rosenthal, en què tots els topònims estan adaptats al nom actual. Així, Contestinoble, Conterburi, Cló­cestre i Bétafort, ara són Constantinoble, Canterbury, Glou­cester i Bedford. I Guillem de Varoïc ara és Guillem de Warwick. “Soc conscient que això pot sorprendre algun gran coneixedor del Tirant, però tot està justificat i és congruent”, puntualitza.

L’autor de l’actualització exposa dues raons que poden ajudar a acostar aquesta versió al lector actual: “La primera és que no els intimidarà el registre de la llengua, que he volgut que sigui tan rica com l’original, però en català contemporani. La segona són els itineraris. Hi he marcat quatre camins per al lector que s’hi vulgui acostar parcialment”.

Els quatre itineraris són: el Tirant essencial (58% del llibre), els episodis amorosos (19%), els bèl·lics (20%) i una selecció de nou capítols que funciona com un llibre de contes. “Aquest últim és un tastet de nou capítols que poden empènyer el lector a llegir-lo tot”, apunta.

“La llengua actual converteix allò que és matèria d’estudi, les versions crítiques, en matèria de plaer, perquè ve molt de gust llegir-lo. Hem de perdre la por dels clàssics; en totes les cultures hi ha actualitzacions. Això mateix busquem en català”, conclou.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) té una dilatada carrera en l’àmbit de la llengua. Llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’IEC, és novel·lista (Quiet , La novel·la de Sant Jordi ...), enigmista (elabora des del 1990, com a successor de Tísner, els mots encreuats en català de La Vanguardia, i ha creat nombrosos jocs al voltant de la paraula amb Verbàlia) i ha traduït obres de l’anglès al català (Tom Sharpe, Groucho i Chico Marx, Tom Stoppard...).

Amb l’editorial Proa, ha triat un capítol de la seva versió de Tirant lo Blanc en català actual perquè els nostres lectors el puguin llegir per avançat (el 4 de novembre a les llibreries). El capítol 233 narra el moment que Plaerdemavida porta Tirant al llit de Carmesina...

TIRANT LO BLANC’
Llegiu el capítol 233 al web👇 

https://www.lavanguardia.com/cultura/20201101/4960130713/tirant-lo-blanc-marius-serra-catala-actual.html

Preguntes sobre l'article:

1.- Explica el sentit que pren el títol de l'article: Tirant lo Blanc, drogues, sexe i rock and roll

2.- Per què Màrius Serra prefereix dir que ha fet "una versió en català actual" més que dir "una versió en català modern"?

3.- Explica un dels obstacles amb els quals s'ha trobat Màrius Serra en el seu projecte d'actualització de l'obra. Concreta, també, com el resol. 

4.- Quina estratègia estructural utilitza l'autor per tal d'acostar Tirant lo Blanc als lectors d'avui?








Cap comentari:

Publica un comentari