divendres, 28 de desembre del 2012

2 CONTES de PERE CALDERS

Aquest curs 2012-2013 el projecte de treball que realitzarem amb els alumnes de 4t està relacionat amb Pere Calders. Obrirem un site per a reunir tota la informació i penjar els treballs que portareu a terme. De moment dels contes que heu de llegir durant les vacances de Nadal, us els penjo: un, en format àudio i l'altre, en vídeo-3D.
  QUIETA NIT, és l'últim conte de la llista que teniu per llegir a la graella del suro de la matèria.

L'altre conte és: L'ARBRE DOMÈSTIC, realitzat amb un programa de RA, el zooburst, i en format vídeo, per Albert Soldevila i Cindy Locker. Val a dir que aquest vídeo apareix a la pàgina oficial de la Generalitat de Catalunya: Departament de Commemoracions: Any Calders, Sales, Tisner. 
Cliqueu aquí

divendres, 21 de desembre del 2012

dimarts, 4 de desembre del 2012

EDIP 2.0

La tràgica història d'Edip explicada en un glògster  
1.- Glògster realitzat per Clara Bassas, Maria Casarramona, Blanca Carbonell 
2.-  L avatar Voki ens l'explica qui és l'autor i com el destí marcat pels déus va decidir el futur d'Edip. En Jordi Donadeu i Pol Gallifa han elaborat una sèrie de Vokis, el primer és en aquest post: 

EDIP  i el destí










dissabte, 20 d’octubre del 2012

dimarts, 9 d’octubre del 2012

dimarts, 18 de setembre del 2012

divendres, 14 de setembre del 2012

dimarts, 11 de setembre del 2012

BENVINGUDA curs 2012-2013

Comença el curs un dia després d'una macro manifestació a Barcelona en motiu de l'11 de setembre,diada nacional de Catalunya. Alguns de vosaltres potser hi heu assistit, d'altres no, però us sentiu igualment representats, i fins i tot a d'altres us és indiferent.  Es dóna per suposat que sabem què significa aquesta diada des del punt de vista històric i com que els fets formen part de la vida i del sentiment del poble, la literatura també se'n fa ressò. 
Coneixeu la història de la Campana de sant Honorat que va tocar a sometent (Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se) a Barcelona quan les tropes de Felip V volien ocupar la ciutat?
Josep Ma de Sagarra va compondre un poema narratiu, sobre aquesta història.   Escoltem aquest poema recitat pel mestre de la recitació Lluís Soler. El podeu llegir mentre l'escolteu, clicant aquí.    i BON CURS!!!!

dimarts, 19 de juny del 2012

Homenatge Pere Calders "L'arbre domèstic"

Vídeo-muntatge del conte "L'arbre domèstic" de Pere Calders, a càrrec de l'Albert Soldevila i la Cindy Locker de 4t de SO. Han enregistrat amb l'Audacity el text, després han fet un guió per tal d'elaborar un llibre en 3D. Han seleccionat imatges i les han tractat amb el photoshop. I finalment, de tot el conjunt n'han gravat un vídeo amb un programa d'enregistrament de pantalla. Col.legi Sant Miquel dels Sants

dimecres, 13 de juny del 2012

GEOGRAFIA LITERÀRIA AMB CODIS QR

Aquest curs alguns alumnes de 1r de Btx han realitzat un vídeo-reportatge de la ruta literària de la novel.la Laura a la ciutat dels Sants de Miquel Llor. La ruta s'ha realitzat amb codis QR col.locats  en els punts emblemàtics de la ciutat literària.
 Els alumnes del col.legi es van convertir en els amfitrions de la visita i van guiar als companys del col.legi Sant Gervasi de Mollet pels carrers de Comarquinal (Vic) 
 L'organització i elaboració de la ruta ha estat compartida amb alumnes i professors, s'han fet enregistraments d'àudios presentant l'espai literari i llegint cites literàries vinculades a l'indret novel.lat. L'edició del vídeo ha estat realitzada per Aniol Torrents. 
UN BON TREBALL!!!


dissabte, 9 de juny del 2012

CAMPANADES PER VERDAGUER Diumenge dia 10 de juny

Demà diumenge a les 7 de la tarda 170 campanars repicaran en record de Jacint Verdaguer durant tres minuts per homenatjar al Poeta amb motiu del 110è anoversari de la seva mort.Una moguda a tocs de campana per a la poesia i per a la llengua

dimecres, 6 de juny del 2012

dimecres, 30 de maig del 2012

La vida es sueño (fragmento)

Alumnos de 4t de SO recitando un fragmento de la Vida es Sueño de Calderón de la Barca. Un ejercicio interesante e importante para la comprensión de texto.

dimarts, 22 de maig del 2012

Gravant Laura a la ciutat dels Sants per a ENDRETS

Endrets és una pàgina web de rutes literàries per Catalunya. Autors, obres, mapes, textos i àudios recullen el més representatiu de la nostra geografia literària. En Marc Almató, la Blanca Bach, la Carme Codina i la Sílvia Caballeria han enregistrat dos dels textos de la novel.la Laura a la ciutat dels sants als estudis de ràdio de la UVic per a penjar-ho al web d'ENDRETS. 
www.endrets.cat 

LA NOVEL·LA RURAL i DRAMES RURALS


diumenge, 6 de maig del 2012

VAMPIRISME -GLOGSTERS

La Mireia Suriñach i l'Èlia Vilageliu de 4t C, presenten el Vampirisme en cinc Glògsters!!

divendres, 4 de maig del 2012

VLAD DRÀCULEA, de vampir a heroi

Article publicat a la Vanguardia sobre la visió que tenen de Dràcula els romanesos a diferència de la resta del món 


Vlad Draculea, de vampir a heroi

Domingo Marchena
Vlad Draculea i Dràcula no són la mateixa persona a Romania, a diferència del que passa a la resta del món. Considerat durant anys i panys la quinta essència de la crueltat i de l’horror, amb un refinat mètode de tortura que li va valer el sobrenom de Vlad Tepes (Vlad l’Empalador), aquest personatge històric va governar amb mà de ferro Valàquia en tres curts períodes del segle XV i va encarnar a la perfecció una de les màximes d’El Príncep , de Maquiavel: “Més val ser temut que estimat”.
Amb estatus d’heroi nacional a Romania, Vlad Draculea té avui monuments a tot el país, en especial a Valàquia. Això no implica que les autoritats romaneses renunciïn al ganxo turístic de l’altre Dràcula, el vampir, l’immortal personatge literari que Bram Stoker va situar a Transsilvània. Des de l’aparició de la seva novel·la, el 1897, semblava indubtable que tots dos eren el mateix monstre.
Tot i això, l’expert més important en l’obra de Stoker va qüestionar aquest dogma de fe en un estudi ja clàssic. L’anglès Clive Leatherdale és un erudit amb interessos tan heterogenis com ara la història d’Aràbia, la geopolítica i les fonts literàries del vampirisme. A mitjans dels vuitanta va publicar Historia de Drácula , un assaig que l’editorial espanyola Arpa traurà a la venda, actualitzat, el 18 de setembre. Aquest títol va ser capital perquè Coppola estrenés el 1992 Dràcula de Bram Stoker , la versió cinematogràfica més fidedigna de la novel·la.
Perquè Bram Stoker era un novel·lista, no un historiador, fet que obliden els qui critiquen la seva imatge distorsionada sobre el passat de Romania. El professor Leatherdale, amb una meticulositat que recorda la del professor Van Helsing, afirma que l’escriptor no sabia gairebé res de Vlad Draculea. L’única cosa que el va enamorar d’ell va ser el seu nom, però era vaivoda o príncep, no comte. I, tot i que va néixer a Transsilvània, que llavors era una província hongaresa, va viure a Valàquia.
Vlad Draculea era fill de Vlad Dracul, anomenat així perquè va ingressar en l’orde del Dragó, un clan semimilitar i semimonàstic per defensar Europa contra l’imperi otomà. Draculea significa fill de Dracul , és a dir fill del Dragó fill del Dimoni . Aquesta polisèmia va subjugar el novel·lista i li va regalar el nom del seu protagonista.
Quan el Dràcula de la novel·la viatja a Londres, diu que és el comte De Ville (que sona com devil dimoni en anglès). Però si Stoker n’hagués sabut alguna cosa més l’hauria anomenat Vlad Tepes o hauria al·ludit als empalaments en algun moment. I no només no ho va fer, sinó que Van Helsing diu que abans que es convertís en un no mort va ser “un home extraordinari: soldat, estadista i alquimista”. En un altre capítol, el qualifica de “savi i intel·ligent”.
Els crítics i lectors que van voler indagar en els orígens de la novel·la van arribar fins a Vlad Draculea o Vlad Tepes, com se l’anomena habitualment a Romania. Un gravat antic el dibuixa en un banquet, envoltat de cossos mutilats i empalats. Aquesta tortura ja es feia servir a la Xina imperial, però ell va arribar a un sadisme insòlit perquè l’agonia es prolongués hores o dies. I li encantava crear figures geomètriques amb les forques i estaques dels cadafals. Metàfora dels vaivens sobre la interpretació de la seva figura, va començar sent aliat dels turcs i va acabar com el seu pitjor enemic. Quan uns emissaris del sultà no es van descobrir davant ell, els va clavar els turbants al cap.
Una vegada va talar un bosc per empalar 20.000 persones. Les seves víctimes van ser soldats turcs i mercenaris, però també nobles i camperols del seu poble o qualsevol que despertés la seva ira. Algunes fonts afirmen que va matar 100.000 persones, la cinquena part de la població de Valàquia. La dada és encara més sorprenent si es recorda que només va governar uns mesos del 1447, entre 1456 i 1462, i un altre breu lapse el 1476, abans de morir en una batalla contra els musulmans.
Semblava que les exageracions sobre les seves crueltats i la vinculació amb el Dràcula literari el condemnarien a l’oprobi etern, però els versos de Campoamor es van fer realitat una vegada més: “Nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira”. Les rehabilitacions històriques són tan antigues com la humanitat. Brivall avui, heroi demà. O viceversa. Però el seu cas és espectacular.
Ja va passar amb la Unió Soviètica i el vencedor de Napoleó a Rússia, el general Kutusov. Stalin el va tornar a entronitzar i li va perdonar el passat com a lacai del tsar, perquè el seu exemple galvanitzés els soldats que lluitaven contra Hitler. El 1976, la República Socialista de Romania del sàtrapa Nicolae Ceausescu buscava símbols i en va trobar. Va ser cruel, sí, però només perquè va viure en una època que també ho era, es repeteix ara a la Romania de la UE. Altres elogis al·ludeixen a la seva figura com a estadista i defensor de la cristiandat. Va abolir els privilegis de la noblesa i va posar fi als furts. I tant que ho va fer. A la porta de casa seva hi havia una gerra d’or amb aigua per als caminants. Ningú no la va robar.

La Vanguardia. 29 agost 2019

dimarts, 24 d’abril del 2012

PREMIS POESIA 4T, llegits per les autores

1r premi : ÀNIMES CAIGUDES de Berta Casellas. 4t A


2n premi: ABSÈNCIA de l'Alba Carbonell



3r premi: LA POR D'UN ADÉU de l'Anna Zhu. Al llibre de Sant Jordi hi ha una errada al seu poema, per aixó us el copia a continuació. El podreu llegir i sentir.


Encara oloro el teu perfum,
que es passeja dins de l’ànima
i el dolç turment de l’enyorança
entonant amb extenuada veu,
           se’m clava al cor
com una bella òpera escrita
         entre penes i buidor.

Torrents de sensacions m’inquieten
        i per un instant,
inunden els teus records.

Penso en la mort que s’acosta,
 la flor desapareix entre la boira
         del gèlid hivern.
Recordant la teva llum,
             fonent-se,
aquell vell arbre, d’escorça arrugada
          en la foscor s’esvaeix. 


Bon Sant Jordi, Oi?

Espero que la diada de Sant Jordi hagi estat agradable, per això us faig un regalet amb Microrelats de Sant Jordi, de lectura fàcil.

http://stjordi.faplicacio.org/veure-microhistories-completes?page=1

dissabte, 21 d’abril del 2012

BRAM STOKER, 150 ANYS DE LA SEVA MORT

Estem de sort! aquesta celebració ens facilita informació sobre Bram Stoker, vegem diferents diaris:

A la Vanguàrdia també hi ha una excel.lent infografia a veure si la podem aconseguir!
 Significació i biografia:
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/informacion/2012/06/02/bram-stoker-autor-catapultado-vampiro-dracula/0003_201206SC2P2993.htm

El País: http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/19/actualidad/1334865024_998571.html

El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/20/cultura/1334903676.html

YOUTUBE Un vídeo de la pel.li Dràcula de Bram Stoker, inmemoriam
http://www.youtube.com/watch?v=QPBcw95-Mts&feature=youtube_gdata_player

MINI BIOGRAFIA DE BRAM STOKER
i per acabar El progama Milènium li dedica una sessió:



divendres, 20 d’abril del 2012

DRÀCULA: UNA MICA DE TEORIA PER A CENTRAR-NOS

QUATRE NOTES SOBRE EL GÈNERE DE TERROR. NO US PERDEU L'ÀUDIO CONTE DE POE QUE TROBAREU EN AQUESTA PRESENTACIÓ.


ESQUEMA SOBRE EL VAMPIRISME. A.Soldevila i X.Rossell de 4t B

EPISODIS DE DRÀCULA 2.0: MOVIES i 3D

En Miquel Puig i L'Oriol Rierola de 4t B han seleccionat un episodi de la novel.la de Bram Stocker, n'han fet un guió per al diàleg i han creat una animació amb l'eina 2.0 Xtranormal. Abans però han hagut de traduir al castellà l'episodi, perquè l'eina 2.0 només permetia anglès i castellà.

En Roger Molist i en Miquel Chércoles de 4t C

DRÀCULA 2.0

DRÀCULA A LONDRES. Itinerari de Dràcula per Londres. Amb Prezi, google maps i àudios de fragments de la novel.la de Bram Stocker. Realització Pau Benito i Arnau Sadurní


dilluns, 26 de març del 2012

JORNADA D'EXILI A 4t SO

Des de l'assignatura de Socials, s'ha visitat a la Jonquera el MUME, Museu del memorial de l'exili, on s'ha fet un treball dirigit pels professors de la matèria.
A continuació, i per tal de completar la sortida, hem visitat la tomba de Machado a Cotlliure i l'hotel de Madame Quintana, on el poeta passà els seus darrers dies.


 Es tractava de fer un homenatge, no només al poeta, sinó també als exiliats que van travessar la frontera aquell hivern del 39. S'han llegit uns versos i s'ha fet una ofrena simbòlica d'una espelma encesa. La llum de l'espelma, la vida, la immortalitat, en aquest cas del poeta, els versos del qual l'han eternitzat.
Escolteu el poema que s'ha llegit, homenatge a Machado: (llegit per Marc Pratsobrerroca, Judit Matas, Aida Soler i Roger Molist: 

ÀUDIO-POEMA COL.LABORATIU

Els que teniu Twiter:  @stMiq   #4texili  (s'ha piulat tota la jornada)


EM FALTA UNA FOTO DE LA TOMBA QUAN ESTÀVEM LLEGINT EL POEMA, ALGÚ ME LA POT ENVIAR, GRÀCIES. 


PODEU POSAR LES VOSTRES OPINIONS ON DIU COMENTA. Esperem que aquesta sortida hagi estat profitosa per tothom, gràcies. 



dimecres, 21 de març del 2012

SAGARRA: Audio- POEMA COL.LABORATIU SAGARRA I ALTRES

 Celebració dia mundial de la poesia i any Sagarra.
ALUMNES DE 4tA 

  1. Hem llegit alguns versos de Sagarra, de tipus diferents tot projectant-los a la pantalla
  2. Hem projectat el twitter a la pissarra per veure les piulades de #sagarra, en aquell moment del matí.
  3. Hem seleccionat uns poemes per tal que tothom pogués llegir-ne uns versos i de forma col.laborativa gravar-los.
  4. Els he enregistrat amb l'Ipad i al mateix moment hem penjat l'àudio al twitter, on també hem penjat les fotos de quan assajàvem. I  AQUÍ HO RECOPILEM TOT! CLIQUEU EL TÍTOL DEL POEMA PER TAL DE SENTIR L'ÀUDIO
                                                                                       
Entre les barques quan passa l'amor...















Vinyes verdes vora el mar...


Text amb vocabulari 
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/escoltar/pantalla3.htm


Cançó de Lluís Llach 
https://www.youtube.com/watch?v=3BsVbzc0orE





Vinyes verdes

Vinyes verdes vora el mar



Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!



https://youtu.be/3BsVbzc0orE

I ARA LA PROFE:     (ÀUDIO)        
    "la dansarina del cafè-concert"


Quan dorm l'estel i la ventada fina,
l'home que viu amb l'esperit desert,
endevina darrera la cortina
la dansarina del cafè concert.
Vola un perfum intens de violetes,
amb la dolçor dels violins malalts,
vibra el metall sonor de les trompetes
i la fonda harmonia dels timbals.
I dins la gran malenconia boja,
on la musica és densa com el fum,
s'obre l'esquinç d'una cortina roja
i arreu s'escampa un devessall de llum;
i cada cor sent una esgarrifança
i cada esguard tremola més despert
quan surt tota flexible per la dansa
la dansarina del cafè concert.
Fa amb el turmell serpents i cabrioles,
el cap només el mou un pensament,
estira els braços, i les castanyoles
repiquen l'aire melindrosament.
És els vestit de neu i flamarades
un gran clavell enamorat que mor.
La pedra fosca de les arracades
dringa a l'orella sota un núvol d'or.
I cada esguard embadalit fulgura,
i s'encalcen els crits amb les raons,
mentre ella fa moure la cintura
al ritme estrafolari dels talons.
I quan la dansa remorosa fina,
i quan el so de la musica es perd,
somriu com una rosa purpurina
la dansarina del cafè concert.

POEMES SATÍRICS

Ets fresca com una rosa,
més puta que les gallines
i pesada com la prosa
de don Pere Coromines.


***
Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.


BALADA DE FRA RUPERT 
Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:
Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.
Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.
I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.
Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.
Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.
Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.
No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.
Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.
Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.
I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.
No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.
Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.
Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trapa.
Ni massa tocatardans
com són els dels Salesians.
Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.
Ni amb el gàl.lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.
Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.
Ni aprimats per els mals vicis
com els tenen els novicis.
Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.
Ni amb els senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.
Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.
Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.
No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.
I tenen un toc tan suau
com els collons de Santa Pau.
Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.
I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.
I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.
Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.
No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.
No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.
No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.
Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.
No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.
La que els tocqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.
No té l'Església Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloria Dei.

(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat,  va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)
http://dacuditsixistus.blogspot.com.es/2012/02/balada-de-fra-rupert-josep-m-de-sagarra.html

ALTRES POEMES:

CANÇÓ DE PLUJA
 
No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
 



dilluns, 27 de febrer del 2012

UN SITE PER A LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Aquí teniu un Site on trobareu tota la informació sobre la novel.la de Miquel Llor. Els continguts han estat elaborats per professores i alumnes del col.legi, del curs 2010-2011. Enguany els alumnes de la promoció 2011-2012 completaran alguns dels espais que trobareu en blanc.

Laura a la ciutat dels sants 
              de Miquel Llor

dijous, 16 de febrer del 2012

Dona'm la mà .....

Dona'm la mà... Poema de Joan Salvat-Papasseit.
Un plaer de cançó i de poema, un regal per a l'ànima. Ens el mereixem!
Per si voleu llegir més poemes de Joan Salvat-Papasseit http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642


Dóna'm la mà (Joan Salvat-Papasseit - Toti Soler) Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar. Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

dijous, 19 de gener del 2012

El árbol de la ciencia de Pío Baroja





ARGUMENTO, TEMAS Y PERSONAJES de la 4a parte hasta el final


PERSONAJES: MAPA CONCEPTUAL MIND 42 : Clàudia Autonell i Gil Prat

CONTEXTO HISTÓRICO DE LA NOVELA: SANIDAD, EDUCACIÓN, POLÍTICA, CACIQUISMO
Marta Montpeyó i Íker Reina:
http://www.wix.com/iker_reina/contextoelarboldelaciencia

ESPACIO-REALIDAD O FICCIÓN Anna Calm, Elisenda Solà,Marta Soler 
http://www.wix.com/martasoler7/el_arbol_de_la_ciencia#!creditos