Dona'm la mà... Poema de Joan Salvat-Papasseit.
Un plaer de cançó i de poema, un regal per a l'ànima. Ens el mereixem!
Per si voleu llegir més poemes de Joan Salvat-Papasseit
http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642
Dóna'm la mà
(Joan Salvat-Papasseit - Toti Soler)
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada