dilluns, 19 de juny del 2017

Premis LLIBRE D'ARTISTA de la FUNDACIÓ BROSSA

Avui hem rebut la bona notícia que 3 dels 8 premis que ha concedit la Fundació Brossa per al Concurs "El meu llibre d'artista" han estat del nostre Col·legi.
  Vàrem enviar les imatges dels llibres que havíem seleccionat i el resultat ha estat:  
     
     El primer premi correspon al llibre d'artista: 
                   Ets un peó de l'Arnau Espona i en Joel Juvany. 
      Els altres premiats són per:  
                 Fènix de l'Aida Mas i la Clàudia Valls 
                Licem u Lice Núria Colomer, E.Adina Milu i Alba Ribè 

Això vol dir que el dia 26 d'octubre exposaran i presentaran els seus llibres d'artista en una galeria d'art de Barcelona: Galeria Esther Montoriol. A les 18h es farà una inauguració oficial de la mostra i els alumnes guanyadors explicaran la seva creació. 





FELICITATS!!
Link del web de la Fundació, on hi trobareu més informacio:  


dimecres, 14 de juny del 2017

Terra Baixa. El llibre

https://ca.wikisource.org/wiki/Terra_baixa

PERSONATGES
L’exercici d’anotar els personatges de cada acte, té relació amb la conclusió sobre la técnica de presentació de personatges que teniu al podcast.

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES: 
FONT XTEC: 
Marta: És una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per impedir-ho, sinó que accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa. Però en el moment que comença a estimar una altra persona (en Manelic) comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià i van ser acollits per ell i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la va encegar amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable i dòcil per una part, però, per una altra, sap ser agressiva. 

Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat. Però en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana i hipòcrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment perd la innocència i acaba matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allà. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata el seu contrincant, en Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per tant, el final de l’obra és feliç. 

Sebastià: És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. Ell és l'amo de tot. És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. Es fa respectar pel seu fort caràcter, que imposa sobre els altres. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta de ràbia que ella es porti bé amb el Manelic, perquè ell vol la Marta per a ell tot sol. Això connota que és un personatge, molt masclista, que es creu superior a les dones, només pel fet de ser home, i això es percep clarament quan ell tracta amb la Marta.

Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic: En comparar els dos personatges, es veu que són totalment oposats. En Sebastià és un feudal poc generós, gens amable, una persona que només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d’imposar un casament, el de la Marta i en Manelic, per obtenir els diners que deu. En Manelic és un personatge que, clarament, s'oposa a en Sebastià: és un bon home, innocent i carinyós, que estima la natura i el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en aquella societat de jocs i enganys. També es veu que són molt oposats, en la relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a xantaxejar-la psicològicament, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el tractés massa bé, continua estant amb ella i estimant-la. 

Mossèn:És l'aliat d'en Sebastià. Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en la realitat no ho és. Actua com si fos el majordom d'en Sebastià: és molt fidel al seu amo. No podem dir massa del seu caràcter per l'escassetat d'intervencions.

Tomàs: És l'ermità que casarà la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill seu, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se sent culpable. És innocent i se'l veu com una persona sàvia, amb molt de coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Nuri: Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. És una persona bona i innocent, que canvia també el caràcter al llarg de l'obra: de mica en mica va adonant-se de la realitat de la Terra Baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. Els seus orígens són humils. També la Nuri és objecte de burles que ella mateixa aguanta i no diu res, cosa que també la caracteritza com una persona callada. 

Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta la intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.

Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això, ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, i durant aquest temps només critiquen i fan cas a l'amo.

divendres, 2 de juny del 2017

L'origen de l'home i de la societat

 Compara la visió que tenen Thomas Hobbes i Jean Jacques Rouseau sobre l'origen de l'home i de la societat. Relaciona aquest concepte amb Terra Baixa d'Àngel Guimerà

Thomas Hobbes 

Jean Jacques Rousseau

CONCLUSIÓ:
 (SELECCIÓ de les respostes del treball)

L’ORIGEN DE L’HOME I LA SOCIETAT:
La visió que tenia Thomas Hobbes sobre l’origen de l’home i la societat era bastant negativa. Ell deia quel’home és dolent per natura: “l’home és un llop per a l’home”, i per aquest motiu, en estat natural, l’ésser humà viu constantment en un estat de guerra amb i contra tothom i considera que és insostenible. 
Per això, decideixen signar el “pacte social” pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a les mans d’un sobirà que els ha de garantir la pau i estabilitat. Aquesta visió política és molt important, ja que per primera vegada es considera que és el poble qui atorga aquest poder en mans d'un sobirà, que no és més que un representant del poble; s'estableixen així, per part de Hobbes, les bases del liberalisme, sense que se'l pugui considerar, tanmateix, plenament liberal.
En canvi, la visió que tenia Jean Jacques Rouseau era que l'home primitiu o natural vivia en aïllament; per tant no posseïa una sociabilitat natural ni vivia en guerra amb els altres. El pas a l'estat de societat fa l'home menys feliç, lliure i bo. Per tan, segons Rousseau, no existeix el progrés. Per Rouseau la societat sorgeix lentament i en els seus estats incipients és quan l'home se sent més feliç. Però es perd la llibertat i sorgeixen les desigualtats en el moment que s'estableix el dret de propietat i l'autoritat per salvaguardar-lo. La societat és, doncs, un engany: els homes s'uneixen perquè creuen defensar els febles però, de fet, solament defensen els interessos dels més rics. Per tant, en Rousseau realitza una crítica a l'economia i la política liberal. Un fet específic va fer possible la creació de la societat civil i l'aparició de la desigualtat i les guerres: l'establiment de la propietat privada.
A Terra baixa d’Àngel Guimerà, es poden veure bastant bé els dos punts de vista, tant el de Hobbes com el de Rouseau. En l’obra, els pagesos treballen per un amo, SebasMà, ja que aquest els ofereix a canvi estabilitat. Al estar sota les ordres de SebasMà, perden la seva llibertat tal i com diu Hobbes. Per altre banda, també es veu clarament la visió de Rouseau, ja que molts dels habitants de Terra baixa han perdut la seva llibertat i comencen a sorgir les desigualtats estamentals. Aquestes desigualtats són les que provoquen tots els conflictes, o la majoria, dels que hi ha a Terra baixa. Un exemple de la creació de desigualtats seria el casament forçós de Manelic i Marta, ordenat per SebasMà, ja que sinó aquest perdia els seus béns i perdria la seva posició social. CM. 1r A 


D'acord, però la visió que triomfa, predomina i que Guimerà vol transmetre com a Romàntic és el de Jean-Jacques Rousseau: associat al mite de la terra alta .