dimarts, 23 d’abril del 2019
dijous, 11 d’abril del 2019
Jacint Verdaguer i Santaló- Càpsula
Vida, obra i significació de Jacint Verdaguer. Contingut elaborat per Àgata Sala i Carles Chaves, alumnes de 1r de Batxillerat sota la direcció de Sílvia Caballeria i Ferrer Professora de llengua i literatura del Col·legi Sant Miquel dels sants Vic.
Pròximament explicarem el procés de treball🚧
Etiquetes de comentaris:
Brossa-Verdaguer,
Jacint Verdaguer
diumenge, 7 d’abril del 2019
A classe amb WhatsApp
A classe amb el WhatsApp, caçant al vol.
Oportunitats
Oportunitats
Aquest segon trimestre hem llegit, oralment, repartint personatges entre els alumnes, a l’aula
“La Casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. I per tal de conèixer
algun text poètic de l’autor, llegeixo la “elegía “Llanto por Ignacio Sánchez Mejías” i comentem el gènere que, de fet, ja
coneixem perquè durant el curs ens hem trobat, llegit i comentat, diversos planys, tres dels
quals fan referència a la mort d’un amic:
1.-Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu (mort de l’amic)
2.-Plany d'Aquil·lesper la mort de Pàtrocle (mort de l’amic)
2.-Plany d'Aquil·lesper la mort de Pàtrocle (mort de l’amic)
Doncs bé, tot llegint-lo remarco la importància
del paral·lelisme “A las cinco de la
tarde”, la força significativa que pren aquest recurs sobre el moment,
l’instant de la mort i el dolor del poeta.
Mentre
el llegia i deia aquestes paraules, em vaig recodun poeta de la comarca que va
escriure un poema utilitzant el mateix recurs. La temàtica, però, estava
relacionada amb l’atemptat a les Rambles
de Barcelona. (a les 5 de la tarda). Els ho explico.
Vaig
a cercar el mòbil.📱
Envio
un WhatsApp al poeta, per si em pot fer una foto del seu poema (tinc el llibre
a casa).
Em
respon, al moment.📳
Me
l’envia.📶
El projecto.📹
Abans de llegir-lo a l’aula li demano per WhatsApp, també, si ens el pot llegir (té una veu molt potent).
Ens envia l’àudio.📢
L’escoltem 👂 i el llegim 👀amb la imatge que ens ha enviat projectada a la pantalla.👓
L’escoltem 👂 i el llegim 👀amb la imatge que ens ha enviat projectada a la pantalla.👓
Silenci.
Silenci.
Silenci.
😮
👌
👌
👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
Aplaudiments!
Aplaudiments
¡
Aplaudiments
que els envio per WhatsApp al poeta. Content.😀
Etiquetes de comentaris:
caçant al vol,
Experiències,
Federico García Lorca,
WhatsApp a l'aula
dimecres, 3 d’abril del 2019
Els tres Cants de Guerra :1896-1899 (Joan Maragall i Gorina)
Comentari:
Joan Maragall i Gorina (1860-1911) fou una persona receptiva als principals esdeveniments que passaren a Barcelona durant la Restauració a través de la seva prosa i poesia.
Els tres poemes, "Els adéus", "Oda a Espanya" i " Cant del Retorn" formen part del conjunt " Els tres cants de Guerra" i tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals del segle XIX:
Els tres poemes, "Els adéus", "Oda a Espanya" i " Cant del Retorn" formen part del conjunt " Els tres cants de Guerra" i tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals del segle XIX:
L´intervencionisme en els afers d´Espanya o la separació d´un Estat espanyol massa decadent, la impotència dels soldats que marxaven cap a Cuba i la seva família i la tristesa del retorn com a vençut a un país desgastat.
Text:
ELS ADÉUS
Que senyals d´adéu han fet
mans esteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
amb les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!
mans esteses cap al mar,
vers els barcos que fugien
amb les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!
Quants adéus des d´aquell adéu primer,
quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l´endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller.
que li deia amb lament:
"No vagis pas cap a Ponent!"
Més ell, la cara adusta i ja fatal,
girada envers la posta,
marxà no fent cabal
de les mans que es movien en l´aire
en va, sense resposta.
quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l´endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller.
que li deia amb lament:
"No vagis pas cap a Ponent!"
Més ell, la cara adusta i ja fatal,
girada envers la posta,
marxà no fent cabal
de les mans que es movien en l´aire
en va, sense resposta.
(1896)
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, -la veu d´un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en´questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra massa.
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en´questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la patria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang.
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
i dels que per la patria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang.
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tragica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
i massa poc en el teu viure:
tragica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes. -no tens ningú.
Espanya, Espanya. - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes. -no tens ningú.
Espanya, Espanya. - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!,salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Adéu. Espanya!
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Adéu. Espanya!
(1898)
CANT DEL RETORN
Tornem de batalles,- venim de la guerra,
I ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
I ni portem armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duem per estela taurons i dofins.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Pel mar se us avança - la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, América, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
que branda amb el brand de la nau que la duu.
Adéu, oh tu, América, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Venim tots de cara - al vent de la costa.
encara que ens mati per fred i per fort.
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
encara que ens mati per fred i per fort.
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
De tants com ne manquen duem la memòria
de lo que sofriren,- de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
de lo que sofriren,- de lo que hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni glòria
d'un poble que es perd.
Germans que en la platja plorant espereu,
ploreu, ploreu!
Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-ms si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-ms si és viva o si és morta
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.
Si encara és ben viu el record d´altres gestes,
si encara les serres que ens han d´enfortir
s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu! .
si encara les serres que ens han d´enfortir
s´aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponent
germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: rieu, canteu! .
(1899).
Font:MARAGALL i GORINA, Joan: Antologia Poètica. Barcelona: Edicions 62 i "La Caixa".1981. 41-43 pp.
dimarts, 2 d’abril del 2019
Llanto por Ignacio Sánchez Mejías
Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1934, 1935)
Federico García Lorca
Ignacio Sánchez Mejías era amigo de Federico García Lorca, era torero, escritor y miembro de la Generación del 27.
La cogida y la muerte
A las cinco de la tarde.
Eran las cinco en punto de la tarde.
Un niño trajo la blanca sábana
a las cinco de la tarde.
5
Una espuerta de cal ya prevenida
a las cinco de la tarde.
Lo demás era muerte y sólo muerte
a las cinco de la tarde.
El viento se llevó los algodones
10
a las cinco de la tarde.
Y el óxido sembró cristal y níquel
a las cinco de la tarde.
Ya luchan la paloma y el leopardo
a las cinco de la tarde.
15
Y un muslo con un asta desolada
a las cinco de la tarde.
Comenzaron los sones del bordón
a las cinco de la tarde.
Las campanas de arsénico y el humo
20
a las cinco de la tarde.
En las esquinas grupos de silencio
a las cinco de la tarde.
¡ Y el toro solo corazón arriba !
a las cinco de la tarde.
25
Cuando el sudor de nieve fue llegando
a las cinco de la tarde,
cuando la plaza se cubrió de yodo
a las cinco de la tarde,
la muerte puso huevos en la herida
30
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
A las cinco en punto de la tarde.
Un ataúd con ruedas es la cama
a las cinco de la tarde.
35
Huesos y flautas suenan en su oído
a las cinco de la tarde.
El toro ya mugía por su frente
a las cinco de la tarde.
El cuarto se irisaba de agonía
40
a las cinco de la tarde.
A lo lejos ya viene la gangrena
a las cinco de la tarde.
Trompa de lirio por las verdes ingles
a las cinco de la tarde.
45
Las heridas quemaban como soles
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
50
¡ Ay qué terribles cinco de la tarde !
¡ Eran las cinco en todos los relojes !
¡ Eran las cinco en sombra de la tarde !
___________
Esta versión electrónica se provee
únicamente con fines educativos.
© Herededores de Federico García Lorca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)