Epopeia de Guilgameix
L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix[ és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.[3]
És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.[4]
La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles[5] i en gran part de la literatura índia.
N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
- ARGUMENT de cada taula d'argila https://bit.ly/2NIGkOM
- TEMÀTICA: Guilgameix i la condició humana:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/gilga.htm 1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier)
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle
- TEMÀTICA: Guilgameix i la condició humana:
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/gilga.htm 1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier)
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle
Plany
d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle
“ Mentre ell gemegava profundament, la seva
mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap
del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per
què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)
Tot planyent-se profundament, Aquil·les de
peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi
(moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut
company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el
meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una
meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal
esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal. (...)
El meu
cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no
perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva
Pàtrocle.
Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li
va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat
després d’Héctor el teu destí està preparat.
Aquil·les
de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja
que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort
molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la
seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)
4.- Compara els tres planys, elements en comú i diferents entre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada