Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. 

 El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.

Breu resum argumental 

L'estructura del llibre és una història que en serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle xx. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.