dimecres, 21 de desembre de 2016

Ho sap tothom, i és profecia de JV Foix. Lectura col·laborativa 4t ESO

   Avui, últim dia de classe abans de vacances de Nadal, havíem de recitar, sí o sí, un poema. De poemes de Nadal en català n'hi ha molts, però hem triat "Ho sap tothom, i és profecia" de J.V. Foix perquè aquest poema ha estat el motiu que ha inspirat el pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Una instal·lació que ha creat polèmica per la seva posada en escena. En aquest mateix bloc us adjuntem un petit vídeo (oficial) i un article del diari ARA que en parla. 
La recitació ha estat improvitzada durant l'hora de classe. Amb els alumnes de 4t B hem visualitzat un vídeo on es cantava i recitaven els versos i després hem assajat i l'hem enregistrat per tots vosaltres! ;)


 

Vídeo oficial de la instal·lació a la plaça Sant Jaume de Barcelona 


Article del diari ARA: http://www.ara.cat/societat/Resolt-misteri-del-pessebre-Barcelona_0_1691830907.html

I ara, per acabar, gaudiu del poema, cantat i recitat per J.Calatayud i V.Monera i el text sencer.


Ho sap tothom, i és profecia.

La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales.
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.


BOOKTOUR: Ira, relat. Els llops ja no viuen als boscos de Teresa Saborit

 IRA 
relat del llibre Els llops ja no viuen als boscos 
de Teresa Saborit

     Avui em toca participar al Booktour del recull de relats Els llops ja no viuen als boscos. No ha estat fàcil perquè els participants anteriors ja havien comentat alguns aspectes dels quals jo també volia parlar. 
  Vaig llegir-lo als meus alumnes de 4t ESO i els va impactar tant que em prenien el llibre dels dits per llegir-ne més. Bon senyal, oi? Aquí el teniu: 
  El relat Ira s'inicia amb el fragment del conte L’aneguet lleig que obre el relat i retrata la cruesa amb la qual els ànecs, les gallines i la dona de les gallines, tracten el protagonista. L’aneguet, l’ús del diminutiu és clau, pren una decisió: fugir i llençar-se a l’estany, on neden plàcidament els cignes sobirans, i esperar una mort segura: mateu-me!  li sentim dir, heus ací la seva desesperació!
 
  Veiem l’aneguet prendre una decisió malgrat el condueixi a la seva pròpia destrucció, aquest fet ens mostra el grau de desconhort i de desprotecció al qual està sotmès.

  Tot i així, sabem perfectament quin és el final del conte, i malgrat el coneixem ens agrada llegir-lo per gaudir d’un final que restitueix l’ordre de les coses i ens retorna la pau interior.

 En el relat Ira el nostre protagonista, un nen,  no pot prendre cap decisió perquè no té la capacitat d’afrontar la seva cruel experiència perquè no la percep com a tal, no té eines per resoldre allò que considera “normal”.  I aquells que l’havien de protegir, aquells que formen part del seu món: des de la mare, la senyoreta, la veïna, en definitiva els adults, no entenen el seu silenci eixordador perquè  viuen absorts dins la bombolla de les seves preocupacions i per això esdevenen cecs i sords. El seu final no és el de l’aneguet lleig.

  Amb un llenguatge directe i clar i amb un final obert, que és com un cop de puny a l’estómac,  la Teresa Saborit no ens deixa indiferents  i ens sacseja la consciència i incita a treure’ns la bena dels ulls. Perquè, qui dubtaria d’una persona amable, cordial i  encantadora? El llop sap vestir-se amb pell de xai, ja ens ho diu la saviesa popular, “el llop amb pell d’ovella mai porta esquella” i també ens diu que “a qui és ovella el llop se’l menja” . Aquest relat, malauradament, ens ho recorda, i  ha de servir per posar-nos en guàrdia contra aquests depredadors, com diu el refrany “ ovella sense guardià, el llop se la menjarà” .

 I, encara que Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, popularitzés la frase Homo homini lupus est, “L’home és un llop per a l’home”,  no permetem que ho sigui per als nens.

Sílva Caballeria i Ferrer 


divendres, 16 de desembre de 2016

Ens visita Teresa Saborit

Avui ens visita Teresa Saborit autora del llibre 
Els llops ja no viuen als boscos. 

A classe hem llegit en veu alta un dels contes del seu llibre i hem comentat la nostra opinió en aquest mateix post. 

dimarts, 29 de novembre de 2016

#stMconfabulant 3r i 4t ESO


-->     Avui, a l’hora del pati, els confabuladors de llibres de 3t i 4t ESO ens hem reunit a la biblioteca per intercanviar opinions sobre les últimes lectures que hem realitzat. Si esteu pensant en comprar llibres per Nadal podeu seguir les seves recomanacions, al blog stMconfabulant:  




dilluns, 28 de novembre de 2016

#stMalinfern: Estirant el fil dels clàssics

   #stMalinfern va ser un projecte de treball de L'infern de Dante Alighieri, el vàrem treballar a 4t ESO fa dos anys.  
      Us adjunto l'enllaç perquè crec que ens pot servir de model per al projecte d'aquest any. 
     En aquest bloc hi trobareu moltes possibilitats de treballs de creació i recreació de contiguts: Realitat Augmentada, Bits de Literatura, reportatges, creació literària, dibuix, xarxes socials, gamificació, cançons (el RAP de l'Infern), una àudiolectura de l'última part de l'infern, uns booktrailers fantàstics, etc... (cliqueu la imatge)


Podeu mirar altres projectes de Literatura que hem treballat a 4t i 1r de Batxillerat: BrossAlícia, No em dic Laura , DissetCatorze, El Violí d'Auswitchz, i els tres més antics: Homenatge a Pere Calders, Any Maragall
/

divendres, 25 de novembre de 2016

Maria-Mercè Marçal

Ahir amb la Carme Codina, vàrem assistir a  la presentació  del llibre de Josefa Contijoch “La passió segons Maria-Mercè Marçal. Dietari d’una amistat”. Per això, avui a classe, us hem parlat de Maria-Mercè Marçal(1952-1998).
 Hem llegit, en pantalla i en silenci, el poema Covava l'ou de la mort blanca, alguns versos del qual, us han semblat realment colpidors. Us l'adjuntem a continuació:  

                                                 Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
                 on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
            de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
          mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

(Del poemari pòstum «Raó del cos»)

També hem parlat del seu dietari, escrit poc temps després que li diagnostiquessin el càncer. Com que hem vist que interessava us adjuntem la informació sobre aquest dietari, que porta per títol:  





El Nom de la Rosa

Quan parlem dels segles XIV XV, sovint us fem referència a la novel.la El nom de la Rosa d'Umberto Eco. Molts de vosaltres heu vist la pel·lícula a 2n d'ESO, però ara aniria bé refrescar el seu contingut, segur que hi veureu mots aspectes que abans us havien passat per alt. Escoltem la Laura Borràs en aquest Bit.

Els Trobadors i la lírica medieval als Matins de TV3

Una Blogger i Booktuber

                                          http://recomanacionsdellibres.blogspot.com.es/

Els llops ja no viuen als boscos de Teresa Saborit

La Teresa Saborit és una escriptora i narradora oral, és també la fundadora i dinamitazadora del @VullEscriure. ´
  
La setmana que ve mirarem de connectar amb ella via Facetime , ara que estem escrivint textos li podrem demanar allò que ens preocupa o els dubtes que tenim en el procés d'escriptura. Prepareu alguna pregunta, ok? 
 Si en vols saber més coses sobre el seu perfil, visita el seu linkdin: https://es.linkedin.com/in/teresasaborit

 Amb el llibre Els llops ja no viuen als boscos ha guanyat el XI Premi 7lletres 2016. A continuació podeu veure el Booktrailer del llibre:
BOOKTRAILER
 https://www.facebook.com/search/top/?init=quick&q=elsllopsjanoviuenalsboscos&tas=0.15648452710478944

BOOKTOUR 


dissabte, 19 de novembre de 2016

Plany de Ningal per la destrucció d'Ur

Lectura col.laborativa dels alumnes de 4t ESO del poema mesopotàmic traduït per Segimon Serrallonga

diumenge, 13 de novembre de 2016

dimecres, 9 de novembre de 2016

LLibre de les bèsties i Llibre d'Amic e Amat

Llibre de les bèsties 
Els animals es reuneixen en un bell prat per elegir rei. Escullen el Lleó, tot i l'oposició del Bou, que no ho troba escaient i proposa com a alternativa el Cavall. Es formen dos grups, però un parlament de Renard (la guilla) convenç els animals més suspicaços (l'Os, el Lleopard i l'Onça).
Un dia el rei té gana i, aconsellat per Renard, devora un vedell i un pollí (fills del Bou i del Cavall, respectivament). Això fa que el Bou i el Cavall abandonin el regne i se'n vagin a viure amb l'home que, en comptes d'ajudar-los contra la tirania del Lleó, els esclavitza i els fa treballar als camps.

El Rei elegeix els seus consellers i no hi inclou Renard. Per aquest motiu, aquesta queda plena de rancúnia i ordeix una traïció: s'alia amb l'elefant i el senglar perquè matin el rei i els promet ser els successors del Lleó.
Renard busca també el suport del Cavall i el Bou i li proposa a aquest darrer que es quedi en un prat bramulant fort. Tots els animals s'espanten en sentir el braolar del Bou menys Renard, que s'ofereix al Rei per investigar i solucionar l'afer. Això li fa guanyar molt de prestigi.
Renard va a cercar el Bou i li proposa que demani perdó al rei. El Bou ho fa i explica la maldat dels homes. Amb això, Renard proposa que els animals enviïn ambaixadors al rei dels homes per evitar enfrontaments. Renard aconsegueix que el rei nomeni ambaixadors els animals que li havien estat enemics (lleopard, Onça, gat, gos...) i així pot ocupar el seu lloc en el consell del rei.
El rei troba bella la Lleoparda i la guineu li aconsella que la prengui per muller. Els ambaixadors se sorprenen de la frivolitat i la malícia amb què viu l'home. Quan tornen prop del Lleó, el Lleopard descobreix que el rei ha forçar la Lleoparda i el desafia . El rei delega en l'Onça la seva defensa i comença la llarga batalla de l'Onça i el Lleopard. Aquest darrer en resulta vencedor (cosa que demostra la culpabilitat del rei) i el Lleó (aprofitant la debilitat després de la batalla) mata el Lleopard.
El rei -i Na Renard- es guanyen les suspicàcies de molts animals, cosa que fa que la guilla pensi un nou pla: aconsella al Lleó que trameti al rei del homes uns quants animals que li feien nosa: la Serp, l'Os, el Llop... L'objectiu és aconseguir el poder dins el consell i manar des de l'ombra.



Com que el Bou li era enemic, prepara un pla per eliminar-lo i aconsegueix subtilment que el lleó el devori. En aquest moment Renard és mestressa del consell i hi col·loca animals que pot controlar fàcilment: el Conill, el Paó, el Gall...
Llavors, recorda que havia promès a l'elefant que el faria rei i que aquest podria descobrir la seva traïció. Li proposa de preparar la mort del Lleó, però l'elefant no se'n refia i, tot i que sembla que segueix els consells de Renard, li prepara un parany per descobrir les seves intencions.
El Rei descobreix la traïció i mata Renard i organitza la seva Cort de manera digna, amb l'elefant i el senglar.



LLIBRE D'AMIC E AMAT
Entrem al llibre d'Amic e Amat 


I ara cerqueu quin versicle correspondria al vostre dia de naixement. Llegiu-lo i interpreteu-lo tenint present el valor metafòric del llibre. 

dimarts, 8 de novembre de 2016

Quijote en Barcelona

La Vanguardia 8 noviembre 2016

divendres, 28 d’octubre de 2016

RAMON LLULL, Any Llull

Edu3.cat
Avui, amb els alumnes de 1r batx hem assistit a la conferència "Ramon Llull i les imatges pedagògiques"a càrrec d'Ignasi Roviró a la sala d'actes @AnyLlull @amicsclassics @AnyLlull


dimarts, 25 d’octubre de 2016

Vídeorecitació Poesia Col·laborativa


 Exemples de vídeorecitació, poemes col·laboratius:

If de Rudyard Kipling Recitat pels professors del departament de Filologia del Col·legi Sant Miquel dels sants. Vic



Text:

SI 
Poesia anglesa i nordamericana, Ed.62 ”la Caixa”, Barcelona, 1985
Traducció de Francesc Parcerisas


Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odïin,
sense donar-te fums, ni parla en to sapiencial; si pots somniar — sense fer
que els somnis et dominin,
si pots pensar — sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ” Seguiu!”
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home
 Rudyard Kipling (30.12.1865 Mumbai – 18.01.1936 Londres
Excèlsior de Joan Maragall 



TEXT: http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/maragall.htm#Excèlsior

DIACRÍTICS: El debat i la resolució. Cap una nova gramàtica el 23 de novembre

           De150 accents diacrítics a només 14 

1.- El ple de l'Institut d'Estudis Catalans va aprovar ahir la 'Gramàtica de la llengua catalana', que arribarà a les llibreries el 23 de novembre  Llegiu l'article a l'ARA.CAT 

2.- Article de l'Institut d'Estudis Catalans "Sobre la simplificació dels accents diacrítics"

3.- Videoclip a favor dels accents diacrítics i més informació a El Punt AVui 








3.- Aquí tenim el resum dels diacrítics que es mantenen i els que canvien. Caldrà tenir-los presents a partir d'ara.

Núria Espert deixa bocabadat l'auditori dels Premis Princesa d'Astúries de les Arts

     L'actriu catalana Núria Espert va guanyar el Premi Princesa d'Astúries de les Arts, un guardó que va recollir aquest divendres al vespre al teatre Campoamor en la gala d'entrega davant els reis d'Espanya i les seves filles. En el moment de recollir-lo, la de l'Hospitalet va recitar els poetes Lorca i Shakespeare. El primer en castellà, el segon, un fragment d'El Rei Lear va ser més breu però en català (a partir del minut 6:58 del vídeo). El silenci a la platea es va fer sepulcral. 
    Va ser un dels moments més emotius de la gala dels Premis Princesa d'Astúries, naciodigital.cat

divendres, 21 d’octubre de 2016

Miguel de Cervantes


CAZA TESOROS: MIGUEL DE CERVANTES

En grupos de dos, preparar este caza tesoros para presentar a nuestros compañeros de clase. 

http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/CERVANTES_ESO/caza_cervantes.htm



Vamos a visitar el lugar de nacimiento del autor en Alcalá de Henares con Google Maps 


y con Google Arts & Culture de visita a su casa: 

https://www.google.com/culturalinstitute/beta/u/0/streetview/museo-casa-natal-cervantes/cQHFeeOJZhawcg?sv_lng=-3.3670219601385725&sv_lat=40.48230176031672&sv_h=27.897305128155224&sv_p=13.314360068589437&sv_z=0.5394896786503868

En este blog:
Polémica acerca de los restos de Miguel de Cervantes:
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2015/01/donde-estan-los-restos-de-cervantes.html

Cervantes y el Quijote en Barcelona
http://www.catalunya.com/quixot-i-cervantes-a-barcelona-24-1-68

¿Qué pensaba Cervantes de los catalanes?
http://silviacaballeria.blogspot.com.es/2015/01/cervantes-i-els-catalans.html

dimarts, 18 d’octubre de 2016

EL BOOKTRAILER

LA CELESTINA al TNC

Justament, estem treballant aquesta obra, aprofiteu per anar al teatre amb les vostres famílies i amics, a Barcelona al TNC. Us deixo l'enllaç per saber horaris i preus:
                           https://www.tnc.cat/ca/celestina


La Celestina





SERÍA INTERESANTE VISITAR EL MUSEO DE LA CELESTINA EN PUEBLA DE MONTALBÁN (TOLEDO) 
Aquí tenéis un enlace AQUÍ

 FRASES CÉLEBRES 









divendres, 14 d’octubre de 2016

Bob Dylan, Nobel de Literatura

El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal.

 Bob Dylan ha estat premiat amb aquest reconeixement tan destacat i important. Llegim la notícia al diari ARA
http://www.ara.cat/cultura/guanya-premi-Nobel-Literatura_0_1667833329.html

 L'article de la Vanguardia ens va fantàstic, acabem de fer Homer a 4t ESO 



 Llegim un article d'opinió (text argumentatiu)  de Pilar Rahola a la  Vanguardia, també d'avui. 
El nostre Bob
Pilar Rahola
A plaudiments. I no tant pel debat que suscitarà aquesta inesperada decisió del Nobel, sinó perquè, més enllà de polèmiques, Bob Dylan mereix el premi internacional més important que es dóna a la creació literària. Molta tinta correrà a partir d'ara entre partidaris i dissidents, dividit el món entre els qui defensen l'ortodòxia literària i els qui elogien una mirada més oberta.
Però més enllà del debat, que es preveu enverinat, el cert és que Robert Allen Zimmerman, conegut mundialment com a Bob Dylan, concilia les virtuts d'un gran escriptor: les seves lletres han traspassat generacions i fronteres; el seu llegat és intemporal; i tota la seva obra conté una càrrega cívica que l'ha convertit en llegenda. Time el va considerar un dels 100 personatges més importants del segle XX, definit com a "mestre poeta, crític social càustic i intrèpid esperit guia de la generació contracultural", i cançons com Blowin' in the wind, o The times they are a-changin pertanyen a l'educació sentimental de milions de persones. És a dir, Dylan va aconseguir el que tot gran escriptor somia: influir, amb la seva creació literària, tota la humanitat, i fer-ho de manera imperible. Si va decidir completar el seu geni literari amb la música, només significa que va ser doblement creador, mestre en els dos llenguatges artístics que ha conreat durant dècades.
Dylan és un escriptor pur, un transmissor d'emocions, un creador de paraules que toquen l'ànima
Què és la literatura? Sens dubte l'art de fer servir paraules per explicar els abismes de l'ésser humà, les seves pors interiors, les dolences, els amors, les esperances, el sentit de la vida, l'absurd de la mort, la capacitat d'empatitzar i comunicar-se. I si aquesta creació literària és feliçment eclèctica i no pot reduir-se al format d'una novel·la o d'un gènere, no hi ha dubte que Bob Dylan és un escriptor global. Oscar Wilde deia que només existeixen dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-ho, i no hi ha dubte que Dylan tenia molt per dir, i va saber dir-ho. ¿Nobel de Literatura, doncs? Per descomptat, i no sols perquè no existeix un Nobel de música, sinó perquè Dylan ha estat i és un escriptor pur, un transmissor d'idees i emocions, un creador de paraules capaç de tocar, amb el seu alè, l'ànima de milions d'éssers humans. I això és literatura en majúscules.
Afegeixo una postil·la final. Amb tot el dit, també mereix el Nobel per la seva extraordinària aportació a la cultura global. El seu llegat s'estudia en universitats de tot el món perquè, com va dir The Guardian, "aquest gegant va canviar l'esperit del segle". Un esperit que, el 1963, va prendre cos en una cançó eterna: "Per quants camins l'home haurà de passar/abans que arribi a ser algú/Quants mars haurà de creuar un colom blanc/per dormir a la platja segur/Quants canons més hauran de disparar/abans que per fi es quedin muts./Això, amic meu, només ho sap el vent,/escolta la resposta dins del vent". Un mestre. Un geni.

Ara toca escoltar i llegir una de les seves cançons més coneguda i emblemàtica, interpretada en català per Gerard Quintana. 



Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
fitxa /
Lletra Bob Dylan
Música 
Bob Dylan
Altres Adaptació al català de "Blowin' in the wind" de Bob Dylan

 Però aquí teniu la versió original, genial!!



I, a Batxillerat hem fet els trobadors, no és un trobador, Bob Dylan?