dimecres, 18 de gener de 2017

NUBE ILUSTRADA

    Estas son las palabras clave que entre todos los alumnos de 4ºA de ESO han seleccionado para definir la Ilustración y el Neoclasicismo. Vamos a ver qué palabras añaden los de 4ºB 

dimecres, 11 de gener de 2017

dimecres, 21 de desembre de 2016

Ho sap tothom, i és profecia de JV Foix. Lectura col·laborativa 4t ESO

   Avui, últim dia de classe abans de vacances de Nadal, havíem de recitar, sí o sí, un poema. De poemes de Nadal en català n'hi ha molts, però hem triat "Ho sap tothom, i és profecia" de J.V. Foix perquè aquest poema ha estat el motiu que ha inspirat el pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Una instal·lació que ha creat polèmica per la seva posada en escena. En aquest mateix bloc us adjuntem un petit vídeo (oficial) i un article del diari ARA que en parla. 
La recitació ha estat improvitzada durant l'hora de classe. Amb els alumnes de 4t B hem visualitzat un vídeo on es cantava i recitaven els versos i després hem assajat i l'hem enregistrat per tots vosaltres! ;)


 

Vídeo oficial de la instal·lació a la plaça Sant Jaume de Barcelona 


Article del diari ARA: http://www.ara.cat/societat/Resolt-misteri-del-pessebre-Barcelona_0_1691830907.html

I ara, per acabar, gaudiu del poema, cantat i recitat per J.Calatayud i V.Monera i el text sencer.


Ho sap tothom, i és profecia.

La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales.
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.


BOOKTOUR: Ira, relat. Els llops ja no viuen als boscos de Teresa Saborit

 IRA 
relat del llibre Els llops ja no viuen als boscos 
de Teresa Saborit

     Avui em toca participar al Booktour del recull de relats Els llops ja no viuen als boscos. No ha estat fàcil perquè els participants anteriors ja havien comentat alguns aspectes dels quals jo també volia parlar. 
  Vaig llegir-lo als meus alumnes de 4t ESO i els va impactar tant que em prenien el llibre dels dits per llegir-ne més. Bon senyal, oi? Aquí el teniu: 
  El relat Ira s'inicia amb el fragment del conte L’aneguet lleig que obre el relat i retrata la cruesa amb la qual els ànecs, les gallines i la dona de les gallines, tracten el protagonista. L’aneguet, l’ús del diminutiu és clau, pren una decisió: fugir i llençar-se a l’estany, on neden plàcidament els cignes sobirans, i esperar una mort segura: mateu-me!  li sentim dir, heus ací la seva desesperació!
 
  Veiem l’aneguet prendre una decisió malgrat el condueixi a la seva pròpia destrucció, aquest fet ens mostra el grau de desconhort i de desprotecció al qual està sotmès.

  Tot i així, sabem perfectament quin és el final del conte, i malgrat el coneixem ens agrada llegir-lo per gaudir d’un final que restitueix l’ordre de les coses i ens retorna la pau interior.

 En el relat Ira el nostre protagonista, un nen,  no pot prendre cap decisió perquè no té la capacitat d’afrontar la seva cruel experiència perquè no la percep com a tal, no té eines per resoldre allò que considera “normal”.  I aquells que l’havien de protegir, aquells que formen part del seu món: des de la mare, la senyoreta, la veïna, en definitiva els adults, no entenen el seu silenci eixordador perquè  viuen absorts dins la bombolla de les seves preocupacions i per això esdevenen cecs i sords. El seu final no és el de l’aneguet lleig.

  Amb un llenguatge directe i clar i amb un final obert, que és com un cop de puny a l’estómac,  la Teresa Saborit no ens deixa indiferents  i ens sacseja la consciència i incita a treure’ns la bena dels ulls. Perquè, qui dubtaria d’una persona amable, cordial i  encantadora? El llop sap vestir-se amb pell de xai, ja ens ho diu la saviesa popular, “el llop amb pell d’ovella mai porta esquella” i també ens diu que “a qui és ovella el llop se’l menja” . Aquest relat, malauradament, ens ho recorda, i  ha de servir per posar-nos en guàrdia contra aquests depredadors, com diu el refrany “ ovella sense guardià, el llop se la menjarà” .

 I, encara que Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, popularitzés la frase Homo homini lupus est, “L’home és un llop per a l’home”,  no permetem que ho sigui per als nens.

Sílva Caballeria i Ferrer 


divendres, 16 de desembre de 2016

Ens visita Teresa Saborit

Avui ens visita Teresa Saborit autora del llibre 
Els llops ja no viuen als boscos. 

A classe hem llegit en veu alta un dels contes del seu llibre i hem comentat la nostra opinió en aquest mateix post. 

dimarts, 29 de novembre de 2016

#stMconfabulant 3r i 4t ESO


-->     Avui, a l’hora del pati, els confabuladors de llibres de 3t i 4t ESO ens hem reunit a la biblioteca per intercanviar opinions sobre les últimes lectures que hem realitzat. Si esteu pensant en comprar llibres per Nadal podeu seguir les seves recomanacions, al blog stMconfabulant:  




dilluns, 28 de novembre de 2016

#stMalinfern: Estirant el fil dels clàssics

   #stMalinfern va ser un projecte de treball de L'infern de Dante Alighieri, el vàrem treballar a 4t ESO fa dos anys.  
      Us adjunto l'enllaç perquè crec que ens pot servir de model per al projecte d'aquest any. 
     En aquest bloc hi trobareu moltes possibilitats de treballs de creació i recreació de contiguts: Realitat Augmentada, Bits de Literatura, reportatges, creació literària, dibuix, xarxes socials, gamificació, cançons (el RAP de l'Infern), una àudiolectura de l'última part de l'infern, uns booktrailers fantàstics, etc... (cliqueu la imatge)


Podeu mirar altres projectes de Literatura que hem treballat a 4t i 1r de Batxillerat: BrossAlícia, No em dic Laura , DissetCatorze, El Violí d'Auswitchz, i els tres més antics: Homenatge a Pere Calders, Any Maragall
/