dilluns, 16 d’octubre de 2017

ODA INFINITA i SOLITUD

L'oda infinita


Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida, amb veu més forta,
m'han sigut dictats nous cants;
p’rò, cada any que el temps s'emporta,
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d'una força que s'esbrava
dictant-me-la sens parar.

I així sempre, a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d'amargura,
himnes d'alta adoració.

Sols desitjo, per ma glòria,
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d'orella
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil

I sabré si en el que penses,
-oh poeta extasiat!-
hi ha un ressò de les cadences
de l'ocell d'ales immenses
que nia en l'eternitat.
PODEU FER UNA ASSOCIACIÓ D'IDEES ENTRE AQUEST POEMA DE MARAGALL I SOLITUD- AMB ALGUN PERSONATGE DE LA NOVEL·LA?

divendres, 6 d’octubre de 2017

Sergi Belbel als Col·loquis de Vic

    Avui, amb els alumnes de 2n de batxillerat del col·legi Sant Miquel, hem tingut el plaer d'escoltar Sergi Belbel, dramaturg català, als Col·loquis de Vic. La seva ponència El teatre a Catalunya: avui i reptes de futur, ha estat molt completa.  Primer ha fet un preàmbul molt interessant, connectant amb el present polític del nostre país, després ha fet un repàs de la història del teatre a Catalunya per tal de situar-nos.  
 Ens ha deixat ben clar que per aconseguir una dramatúrgia pròpia és necessari tenir tres pilars ben sòlids: un corpus d'autors, un d'intèrprets i uns espectadors
  També ha deixat constància de dues qüestions ben significatives: la importància dels productors, sense els quals no es consoliden els projectes, i la desaparició o la fuita de talents, riscos que ja s'estan donant i que poden posar en perill la nostra dramatúrgia. 
                         Obrim els comentaris, endavant! 
Què heu après, què us ha semblat la seva ponència? Com podem, des de la nostra posició d'espectadors, salvar el nostre teatre i ajudar a construir una dramatúrgia catalana?   


Kazuo Ishiguro, Nobel de Literatura





Ka
 La resta de reflexions les trobareu a: 


Un fragment de la pel·lícula basada en el llibre d'aquest autor, titulada: Lo que queda del día 


-->

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Víctor Català. Adagis, frases sentencioses. Amor a la llengua


"A Catalunya, cada dia es moren paraules": Al llibre Quincalla trobareu adagis que Víctor Català va recollir. Aquest amor a la llengua no l'abandonà mai. Ho veiem a Solitud, també, on els adagis i frases sentencioses són presents en boca del Pastor. 

1. El qui s'avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.
* s'avesa: del verb avesar-se, acostumar-se / desdir: no mantenir un costum, la promesa o la paraula donada.

2. Qui està sol, campa com vol.
* campa: de campar, viure, obrar amb llibertat.


3. Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.
* Planejar només sense dur a la pràctica no condueix enlloc. 


A Catorze.cat, uns quant adagis més: 
http://www.catorze.cat/noticia/5220/nits/vetlla/victor/catala

SOLITUD, "La Pujada" en català, anglès i alemany

A Catorze.cat ens presenten la traducció de Solitud de Víctor Català en 3 llengües i comparteixen el capítol de La Pujada amb nosaltres. Molts de vosaltres feu anglès i alemany, gaudiu, doncs, d'aquests fragments traduïts. 
I. La Pujada
Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d'estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s'ajoqués darrera d'ells, sobre el bossat. 

I. The Ascent
After passing through Ridorta, they had come across a wagon going their way and Matias, who wanted to preserve his strength, asked the driver if he would mind taking them as far as the foot of the mountain. The peasant, beaming at the prospect of a little conversation, made room for the man by his side and told Mila to make herself comfortable on the straw mats at the back.

I. Der Anstieg
Hinter Ridorta hatten sie einen Wagen angehalten, der den gleichen Weg zurücklegte und Matias, der ihre Kräfte schonen wollte, fragte den Fahrer, ob er sie bis zum Gebirgspass mitnehmen könne. Der Bauer, ein fröhlicher Mensch und erfreut darüber, für eine Weile Gesellschaft zu haben, machte ihm sofort neben sich auf der Querbank Platz und sagte zu Mila, sie solle sich hinter sie kauern, in ein Tragenetz. 

Capítol sencer (cat, anglès, alemany) http://www.catorze.cat/noticia/2120/solitud/trilingue

diumenge, 1 d’octubre de 2017

SOLITUD, La pujada

SOLITUD de Víctor Català- Guia de lectura

 Si voleu fer un seguiment rigorós de la lectura de Solitud, aneu seguint les preguntes que es plantegen en aquest dossier. 

dimarts, 19 de setembre de 2017

L'escenari de l'Odissea.



   Marca l'itinerari de viatge que segueix Ulisses a  Les aventures d'Ulisses Adaptada per Rosemary Stucliff i traduïda per Esther Sala