dilluns, 20 de febrer de 2017

Parlant de Pàtria: Bonaventura Carles Aribau i Norbert Bibeny





Aquests dies estem llegint la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i justament, avui, a La Vanguardia hi havia aquest article que us adjuntem. Què entenem, doncs, per Pàtria?

   

           Pàtria i imaginació

Un últim sondeig indica que són una mica menys els catalans que avui se senten "només catalans". Però al marge de la validesa i significat d'aquesta dada, podem pregun tarnos què és "sentirse d'un país" deter minat. És com preguntarse: quina és la me va pàtria? Per Rilke la pàtria és la infantesa. Per Espronceda, la mar. Canetti, el llenguatge. Lord Byron, Grècia. Per Stendhal, francès, ho era en canvi Milà. Per Proust ho va ser el jardí de la seva àvia, o el seu llit, i per Pla l'Empordanet. El cristià pot pensar que la seva pàtria és el regne de Déu. Cervantes va crear per a Sancho l'illa Barataria i García Márquez per a Aureliano Buendía el seu Macondo. PabloIglesias,dePodem,diuque la seva pàtria és "la gent", tot i que també Espanya. Objectivament "pàtria" és la "ter ra dels pares"; però no sempre es compleix així. Ni sentirse de la terra dels pares té per quèsignificarsentirsed'unapàtriapolítica. La pàtria és abans que res una realitat ima ginària.

La noció i el sentit de pertinença a una co munitat política no són com sentirse d'un llocounterritoriméspròximsiassequibles. "Sentirse" ni més ni menys que d'un país, gran com Rússia o molt més petit, requereix haverse identificat amb ell, per costum o convenciment, i en qualsevol cas exigeix te nir força imaginació. Imaginarnos la seva història, el seu present, i també el seu futur. L'entorn del nen i després de l'adult, des de lafamíliafinsalapolítica,desdel'escolafins als contactes amb l'administració, i el con sum diari de notícies, ens solliciten i con formen aquesta imaginació per acabar "sentintnos" d'una entitat territorial in abastable amb la vista i amb els nostres pas sos. Des del segle XIX l'exèrcit s'ha ocupat de forjar de la manera més gràfica i discipli nada aquest sentiment de pertinença a la pàtria que populismes i nacionalismes han posat dalt de tot.
Dient "la meva pàtria" s'indica que a més de saberse d'un país un s'hi identifica i el sent com a propi. Això ha requerit posar en marxa, entre altres facultats, i no és poc, la de la nostra imaginació. Aquesta no és tan necessària per sentir, per exemple, el car rer, el barri, la ciutat, la comarca; però sí que ho és per sentir aquest objecte major que és la pàtria o la nació. En l'actualitat, conti nuem posant en la pàtria molta imaginació. Però potser és preferible una pàtria imagi nària, Ítaca, a qualsevol altra per la qual cal gui donar la vida, o el temps. Que una no té preu i l'altre és or.

Norbert Bilbeny


Recursos per a l'argumentació sobre aquest tema: 

i quatre referents sobre Norbert Bilbeny https://ca.wikipedia.org/wiki/Norbert_Bilbeny_i_Garc%C3%ADa



dimarts, 14 de febrer de 2017

diumenge, 5 de febrer de 2017

VALSET PER A LLUÍS LLACH - MIQUEL MARTÍ I POL




Quan el vent amb recança
deixa la tarda i fuig
i el minvant del capvespre
els bells records s'endú,
si el teu cor es sent sol i crida,
perduts tots els senyals,
digues adéu al dia
a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa
l'amic fidel se'n va
i sents com l'enyorança
t'afeixugueix les mans,
per no perdre el delit de viure
recorda els dies clars,
fes adéu a la vela
a ritme de vals.

Quan l'amor t'abandona
desert enllà del temps
i el compàs de les hores
ressona per l'absent,
alça els ulls per damunt de l'ombra
i encén un nou esclat,
gronxa aquest teu silenci
a ritme de vals.

Si la vida es desferma
com un gran cop de vent
i sense cap paraula
com un amant et pren,
obre els braços a l'esperança
i oblida el fosc instant,
tot és clar quan es pensa
a ritme de vals.

Com l'onada que llisca
pel sorral dels records,
o la mar que proposa
horitzons sempre nous,
que el vaivé d'aquesta cadència
t'esmoli el gest cansat
i la sang et bategui a ritme de vals.

                                                    Novembre 1991

(Miquel Martí i Pol, «Obra Poètica/4», Edicions 62)

divendres, 27 de gener de 2017

Edgar Allan Poe - AudioPoe


    
En un post de este mismo blog encontraréis algunos audios de Edgar Allan Poe, os dejo el enlace para facilitaros la búsqueda:





   Aprovecho para deciros que existe una aplicación: iClassics (iPhone) con narraciones interactivas, aspectos biográficos del autor y en lenguas diferentes. Es una App de pago, $2.99



Aunque en el libro El gato negro y otros cuentos de horror ya tenéis una biografía muy interesante del autor, os dejo con este enlace en donde encontraréis un resumen de su complicada vida. 






dimecres, 25 de gener de 2017

SINTAXIS

UN PAR DE ENLACES DE SUPERVIVENCIA PARA EL REPASO Y LA PRÁCTICA DE LA SINTAXIS: 

1.- http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/  ir a 1ºProfundización  y 2º Profundización Gramática
2.- http://www.jesusfelipe.es/sintaxis.htmhttp://www.jesusfelipe.es/sintaxis.htm#REPASO DE LA ORACIÓN SIMPLE

3.- Los complementos verbales (super chuleta)
- Categorías de palabra y de grupo de palabras (sintagmas)
- Funciones principales:
 SUJETO, CD, CI, CC, CAg, CVO, CR, ATRIBUTO, CN

dimecres, 18 de gener de 2017

NUBE ILUSTRADA

    Estas son las palabras clave que entre todos los alumnos de 4ºA de ESO han seleccionado para definir la Ilustración y el Neoclasicismo. Vamos a ver qué palabras añaden los de 4ºB 

dimecres, 11 de gener de 2017