dijous, 23 de maig del 2024

En ruta de llibreries. Pòdcast

 Pòdcast sobre llibreries realitzat pels alumnes de 1r de batxillerat de Literatura Universal del Col·legi Sant Miquel dels sants .

Durant aquest curs 2023-24 ens hem proposat, des de la matèria de Literatura Universal, visitar i conèixer les llibreries del nostre entorn, Vic. Hem caminat entre llibres, hem fullejat, remenat i tafenejat llibres de tots els gèneres i els llibreters i llibreteres ens han rebut molt bé. De tota aquesta experiència n'hem creat un Pòdcast.

 Esperem que us agradi! 💗

Pròximament penjarem fotos 😀😃

dimecres, 20 de març del 2024

Dia Internacional de la poesia- Any Vicent Andrés Estellés


 

En commemoració del Dia Internacional de la Poesia #DMP2024 us convidem a escoltar el poema "M'he estimat molt la vida" de Vicent Andrés Estellés, recitat i acompanyat amb música per l'alumne Alejandro de 2n de BI. @AnyEstelles


m'he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                  aquest pètal
                                         allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
                 aquell melic,
com la primera dent d'un infant.



🔍Vols conèixer l'autor? aquí tens un còmic - clica la imatge
Més sobre l’Estellés, en aquest bloc +







dilluns, 11 de març del 2024

Any de poetes: Salvat-Papasseit, Guimerà i Andrés Estellés

Aquest any se'ns ha girat molta feina, el 2024 es ret homenatge a tres grans autors de la nostra literatura:  
Joan Salvat-Papasseit i Àngel Guimerà en commemoració als 100 anys de la seva mort i Vicent Andrés Estellés pels 100 anys del seu naixement. 
Creiem que el millor homenatge que podem fer a un escriptor és llegir la seva obra, els seus versos. 
Perfils oficials dels diferents homenatges als poetes catalans d'aquest 2024.
@AnyEstelles 100 anys del naixement de Vicent Andrés Estellés
@AnyPapasseit 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit
@Any Guimera 100 anys de la mort d'Àngel Guimerà 



Any Vicent Andrés Estellés

POEMA DEL DIA MUNDIAL DE LA POESIA 
#DMP (2024)




Vicent Andrés Estellés -







divendres, 1 de març del 2024

Ruta virtual: Seguint els passos de Joan Salvat-Papasseit, Poesia Dibuixada i Logo Any Papasseit

Aquesta ruta ha estat elaborada per Anna R. de 1r de batxillerat com a activitat optativa de Llengua i Literatura catalana sota el guiatge de la professora Sílvia Caballeria del col•legi Sant Miquel dels sants de Vic. 
 Per a realitzar aquesta ruta virtual han estat imprescindibles les fonts següents. Bibliografia: 
- NUNES, M. (2018). Rutes literàries de Barcelona, 2: Salvat, Pla, Rodoreda i Capmany. Ed. Meteora. 
- SALVAT-PAPASSEIT, J. (1962). Poesies completes. Clàssics Catalans Ariel. A càrrec de Joaquim Molas. 
- Apunts classe de Llengua i Literatura catalana


POEMA "Tot l'enyor de demà"  
 LOGO EN HOMENATGE 
AL POETA JOAN SALVAT-PAPASSEIT 
@AnyPapasseit 
Autores: Sara D i la Mariona G. de 1r A de batxillerat 

dimecres, 14 de febrer del 2024

Recursos IA per a la creació de productes

 Aquí teniu diversos recursos d'Intel·ligència Artificial per a la creació de productes per als vostres projectes. Són enllaços recomanats pel Departament d'Ensenyament.

● Per crear vídeos: Synthesia.io (no produeix en català)

Per crear música: Ecrett o Mubert

dimarts, 13 de febrer del 2024

Perles de la. it. Poetes andalusines

 Perles de la nit. Poetes andalusines Traducció de Margarida Castells Criballés / Encarna Sant-Celoni


«La lectura de les Perles de la nit revela la sensibilitat d’una època poc coneguda i el talent d’un seguit d’escriptores a qui la posteritat deu una compensació en forma de divulgació de la seva obra»                           Toni Mata i Riu, Regió 7


«Perles de la nit ens confirma que la poesia àrab clàssica és d’un alt nivell, en imatges, en sensualitat, en recursos, en llengua, en ritme, en força.»          Ada Castells, La Vanguardia


La Berta, alumna de 1r de batxillerat de Literatura Universal, ha escollit aquest llibre per donar-lo a conèixer a través d’una càpsula de vídeo.


https://youtu.be/4BLkZ7yIivM?feature=shared 



Presentació llibre-disc Jardí de Meravelles d'Elies Monxolí

 El divendres dia 16 de Febrer a les 19h presentem el llibre-disc Jardí de Meravelles d'Elies Monxolí publicat per l'editorial valenciana Edicions 96. A la sala modernista del Casino de VIC.


Jardí de Meravelles 
és un viatge, una oportunitat d'entrar en un jardí de saviesa i bellesa, una invitació a viure en el present. El jardí com a símbol d'una Arcàdia per on el narrador es trobarà amb poetes i pensadors com ara Homer, Dante, Ovidi i noms de la literatura catalana com Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Joan Fuster, Ramon Llull,  Ausiàs March, Bartomeu Rosselló-Pòrcel...

A la presentació hi haurà música en directa, composta per acompanyar la veu narradora i el recitat dels poemes.

Acte organitzat conjuntament amb el Casino de Vic, Afers Domèstics i la LLibreria Anglada.

Els clàssics adaptats o no

 

El món del teatre revisita les obres amb la mirada del segle XXI

Magí Camps

Les revisions d’obres literàries, que reescriuen personatges, situacions o finals per fer-los políticament correctes, obre un debat que també arriba al teatre. Els clàssics són omnipresents als nostres escenaris, però poques vegades es presenten a les obres tal com van ser escrits. Ni tan sols la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, que dirigeix Lluís Homar i que aquests dies visita el teatre Romea, no presenta les obres sent fidels a l’original. La Vanguardia ha parlat amb cinc directors perquè expressin el seu punt de vista i, també, com s’ho fan.

“El que m’agrada és contextualitzar l’obra quan es necessita
–declara Carme Portaceli, directora del TNC. És a dir, veure el moment en el qual es va escriure i què significaria en el moment present. A partir d’aquí començo a treballar. El que faig és mirar-m’ho com a dona i des del segle XXI; en el meu cas, no ho puc fer de cap altra manera”.

I en posa un exemple: “En l’adaptació que vaig fer de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, jo no toco les seves paraules, no li esmeno la plana. Però sí que considero que, amb el seu text, s’hi poden crear altres coses, que ajuden a interpretar-lo i a actualitzar-lo. En canvi, en el cas de La madre de Frankenstein, d’Almudena Grandes, totes les paraules que surten a la funció són de l’autora”.

Josep Maria Mestres, que acaba d’estrenar Els Watson, de Laura Wade, al TNC, explica: “Un clàssic sempre te l’has de plantejar i mirar des d’una perspectiva de l’ara i aquí. Si no ens diu res, no té cap sentit muntar textos clàssics. Si la mirada sobre coses que hi surten és dubtosa, penso que això s’ha de mantenir, perquè no podem negar el passat. Tenint la perspectiva des d’on s’ha escrit, ho hem d’explicar, posant-hi l’atenció en les coses amb què no estem d’acord”.

Els Watson, tot i que és una obra actual, parteix de la novel·la de Jane Austen –continua Mestres. A l’època s’explica que una dona no podia tenir una vida completa si no es casava i Wade ha fet la feina en l’obra teatral. Austen va romantitzar el matrimoni, perquè era el gest feminista que ella podia fer”.

Sergi Belbel exposa: “Cada cas és diferent, però no estic a favor d’una excessiva adaptació perquè el públic és prou intel·ligent per fer ell el canvi. Quan una obra és bona de debò és quan toca allò que és universal. En aquest sentit, els problemes són més de forma que de fons”.

I surt Shakespeare: “Una obra com L’amansiment de l’harpia no m’ha agradat mai. És una obra menor i quan la vaig llegir de jove, ja ho veia que no aguantava. No m’ha calgut el moviment feminista del segle XXI per veure-ho. Penso que en aquesta obra se li’n va anar una mica l’olla, perquè era molt masclista. En canvi, El mercader de Venècia, que toca el tema del racisme i de l’odi al jueu, sempre m’ha semblat interessant perquè Shakespeare es desdobla i quan tracta el jueu, s’hi fica dintre, no el jutja des del cristià. Em sembla una obra universal i quan obra ateny l’universal, com la majoria de les tragè­dies gregues que s’han conservat van en aquesta línia, per què no l’hem de poder visitar?”

La directora Sílvia Munt també esmenta l’obra de Shakespeare: “L’últim any de Lluís Pasqual al Teatre Lliure em va proposar de dirigir L’amansiment de l’harpia i li vaig dir que no, perquè si haig de començar a arreglar coses, no pararé. Si cal domesticar una dona, ja no anem bé. I li vaig proposar de fer Dogville. En canvi, de Romeu i Julieta en pots fer mil adaptacions, perquè l’esperit de l’obra hi és en totes”.

Munt afegeix: “Quan t’enfrontes amb un text clàssic, no hi ha una sola veritat. Quan vam fer Eva contra Eva, amb el Pau Miró, ell volia fer una revisitació de Tot sobre Eva, aquella pel·lícula tan icònica i meravellosa. Però han passat vuitanta anys, la vida ha canviat i el paper de la dona també, per tant, fas una revisitació amb els ulls d’ara. Si mires avui la pel·lícula, hi ha moments, com quan el crític bufeteja l’actriu, que avui són intolerables. Ara bé, quan vaig fer El preu, d’Arthur Miller, el 2016, la vaig fer tal qual, no vaig necessitar col·locar-la ara, perquè els problemes d’una època i del crac del 29 continuaven sent els mateixos que els cracs que tenim ara. Eren per­sonatges d’època absolutament vigents. Penso que cada creador té la llibertat de fer el que con­sideri en cada cas, i que qualsevol decisió és honesta”.

Ferran Utzet declara: “En teatre, com que és una representació viva, hi ha el marge per intervenir en el text i fer-ne una revisitació. Si la fas literal, el que provoca és rebuig. S’hi ha d’intervenir una mica, no per anar cap allò políticament correcte, sinó per aconseguir que el que volia dir l’autor segueixi arribant, però intentant llimar les aspreses i els obstacle que ho podrien impedir, no per ser puristes”.

I posa un exemple: “Hamlet és un maltractador de manual. És un gran personatge de la història del teatre, amb una gran complexitat, però maltracta psicològicament l’Ofèlia, que s’acaba suïcidant. No és un model de comportament, però recuperar Hamlet i suavitzar això no és just, perquè estàs blanquejant el personatge”.

Belbel hi afegeix: “El teatre ha de ser violència, conflicte, perquè l’espectador reaccioni. El que em cansa és que l’artista em digui el que he de pensar. Quina superioritat té? Tan segur està de la seva moralitat? Estic una mica fart dels pamflets damunt de l’escenari. A l’escenari del teatre necessito el que és políticament incorrecte, necessito que em sac­segi”.

“No hi ha lectures canòniques, però cada text és diferent –continua Utzet. Ara, amb Beckett, per exemple, no pots, perquè les seves obres són com escultures. Per sort, com que l’hem de traduir, aquí tenim una mica de marge. En el cas d’Esperant Godot em va semblar que si la feia un poeta entremaliat con Josep Pedrals, doncs hi guanyàvem. Però com que és tan profundament abstracte, no ho pots manipular. T’has de tancar en una sala amb aquells dos paios i esperar que passi una cosa que saps que no passarà”. “Ara, si vols ser realista, fes cinema. El teatre no ha de ser documental”, conclou.


dimecres, 15 de novembre del 2023

Editorials, llibreries, distribució i comercialització

 

Una vintena d’editorials demanden Enciclopèdia per 2,8 milions (La Vanguardia 14 nov 2023)

Una vintena d’editorials, agrupades en la comercialitzadora Xarxa de Llibres, han interposat una demanda judicial contra la distribuïdora Àgora, que ha estat admesa a tràmit, en què reclamen a aquesta empresa del grup Enciclopèdia Catalana 2,8 milions d’euros pels problemes derivats del naixement de la plataforma logística Entredós, l’agost del 2022, i que ha comportat nombrosos problemes al sector.

En un comunicat fet públic ahir, les editorials expliquen com l’esperança amb què van veure el naixement d’Entredós es convertia en un problema a mesura que passaven els mesos i els problemes no acabaven de solucionar-se tot i les promeses d’Àgora, fins al punt que al gener van decidir canviar de distribuïdora i contractar els serveis d’Aduna, del grup basc Elkar-ACL. Calculen que al magatzem d’Àgora-Entredós encara hi ha 350.000 llibres d’aquestes editorials. A més, expliquen que “des del gener Àgora ha deixat de pagar als editors afectats les factures corresponents a les vendes de la tardor i l’hivern del 2022”, mentre que recentment ha fet “llançaments editorials d’important envergadura i forta inversió”. Enciclopèdia Catalana va anunciar fa unes setmanes als seus treballadors que presentarà un expedient de regulació d’ocupació.

El comunicat el signen, a més de Xarxa de Llibres, Cossetània, Lectio, Quorum, Sidillà, Voliana, Profit, Amat, Símbol, Eumo, Bindi Books, Edi­cions Poncianes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcino, Les Hores, Babulinka Books, Bromera, Tàndem, Més Llibres, Animallibres, Algar, Angle i Capital Books.