dilluns, 8 d’octubre de 2018

Entrevista a Margarita Castells traductora de les Mil i una nits

Aquest dissabte, hem tingut el privilegi de conversar amb Margarita Castell, traductora de Les Mil i una nits i ens ha engrescar a continuar llegint els clàssics. 
 Alguns alumnes, interessats en le món de la traducció, de la llengua i de l'edició, ens han acompanyat.

diumenge, 7 d’octubre de 2018

El record dels catalans a la Mediterrània

Antoni Rubió i Lluch va escriure aquest estudi sobre el record dels catalans en la tradició popular històrica i literària de Grècia, el 1926 però no va ser publicat fins el 2001. El record que tenen  Grècia, Albània i Bulgària dels catalans de l'època medieval, no és precisament agradable. 


Si parlem de Polifem, cíclop, fill de Posidó, monstre d'un sol ull i devorador d'homes ben aviat l'associem a l'Odissea, perquè tenim com a referència les Aventures d'Ulisses. Però, si ens diuen "Catalani"  personatge d'una llegenda   albanesa, aquí perdem el referent. Es tracta d'un personatge gegantí que devora els humans. (Catalani=Català)
El record dels catalans, dels almogàvers, 
es conserven en testimonis escrits, poemes, cançons i dites que parlen dels catalans, en termes horrorífics: "Gossos catalans" o "Fugir dels turcs per caure en mans dels catalans" 

Escoltem els detalls al Minut  52:00 del programa sobre llibres Ciutat Maragda a Cat Ràdio:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/ciutat-maragda/llibres-de-vell-i-docasio/audio/1015853/

dimarts, 2 d’octubre de 2018

divendres, 28 de setembre de 2018

dimecres, 5 de setembre de 2018

Simbad el marí i "les Mil i una nits"


Aquí teniu la història de Simbad el marí, un dels protagonistes de l’obra més coneguda de la literatura àrab: “Les mil i una nits”:
Simbad el Marí és un relat conegut a tot el món a causa de Les mil i una nits, obra a la qual no pertanyia en origen i que ha donat molta més fama a aquest relat que al de Simbad el Terrestre, també tradicional i protagonitzat per un viatger diferent encara que d’idèntic nom. El relat de les aventures de Simbad el Marí només va ser introduït en les Nits cap als inicis del segle XVIII. Explica la història d’un mariner àrab que viatjà set vegades, vivint en cada ocasió una més emocionant aventura. Es creu que originàriament molts d’aquests relats estan inspirats en “L’Odissea” d’Homer.

L’inici – Simbad el Porter i Simbad el Marí

Les mil i una nits, la col·lecció de relats en els quals la història de Simbad es troba, adopta la forma de contes explicats per la bella donzella Scheherazade el llarg d’un període de mil i una nits. Cada conte té la fi de captar l’interès del Rei Sharyar perquè ell desitgi escoltar-ho a la tarda següent, ja que el sultà tenia per costum jeure amb una verge cada nit i que l’executessin al matí següent, convençut que no podria trobar una dona de bona virtut. En la clausura de la 536a nit Scheherazade dóna l’escenari dels contes de Simbad: en els dies d’Haroun al-Rashid, califa de Bagdad, un carregador (el que transporta les mercaderies pels altres al mercat i en tota la ciutat) se senta per descansar en un banc fora de la porta d’una casa d’un ric comerciant, on es queixa a Al·là per la injustícia d’un món que permet als rics a viure en la facilitat mentre que ell ha de treballar i, no obstant això, segueix sent pobre. El propietari de la casa ho escolta, i el crida, i es troba amb que ambdós es diuen Simbad. Simbad el ric li diu a Simbad el pobre com es va convertir en ric, “per Fortuna i Destinació”, en el curs de set viatges meravellosos, que després procedeix a explicar.
FONT i ampliació per conèixer l'argument dels viatges de Simbad: 
https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/09/16/simbad-el-mari-i-les-mil-i-una-nits/

diumenge, 2 de setembre de 2018

Les mil i una nits

Les mil i una nits


Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. 
 El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.





Breu resum argumental 
L'estructura del llibre és una història que en serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle xx. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Epopeia de Guilgameix

Epopeia de Guilgameix

L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix[ és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.[3]
És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.[4] 
La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles[5] i en gran part de la literatura índia.
N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
 - ARGUMENT de cada taula d'argila   https://bit.ly/2NIGkOM

1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier) 
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle 
Plany d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle
“ Mentre ell gemegava profundament, la seva mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)

Tot planyent-se profundament, Aquil·les de peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi (moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal.  (...)
 El meu cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva Pàtrocle.

Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat després d’Héctor el teu destí està preparat.

  Aquil·les de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)
-->

3.- Lectura i audició del poema "Pareu els rellotges " de W.H Auden  que trobaràs en aquest mateix bloc. 

4.- Compara els tres planys, elements en comú i diferents entre ells. 

dilluns, 25 de juny de 2018

Llegir o no llegir, aquesta no és la qüestió.



  Si aquest estiu us ve de gust llegir, trieu i remeneu, aneu a les llibreries, a les biblioteques, seguiu, a través de les xarxes socials, algunes llibreries que ofereixen els seus aparadors virtuals a Instagram o seguiu Què llegeixes? una pàgina web molt activa pensada per a un públic de 17 a 90 anys. ;D
  També podeu donar una ullada al bloc stMConfabulant, on alguns alumnes durant el primer trimestre van recomanar algunes lectures.

  Seria molt interessant poder compartir les vostres lectures i recomanacions a través d'un comentari, en aquest mateix post. Podem generar un feedback, molt enriquidor. Per part meva em comprometo a respondre. ;D
BONES VACANCES!!

Els meus punts febles d'ortografia.

Ortografia Interactiva - Reforç

Alguns de vosaltres ens heu demanat enllaços per a reforçar els punts febles d'ortografia. Com que cadascú té unes característiques diferents i, a més, heu anat anotant, durant el curs, les vostres errades més freqüents, us recomanem que aneu directament per aquestes. 

Aquí teniu els enllaços:


CATALÀ
http://exerciciscatala.cat/

CASTELLÀ
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/


diumenge, 24 de juny de 2018

Multilingüisme i literatura a 4t ESO

   En Dragos Vlad ha escollit els versos Què desitjo per a tu, dolça Romania del poeta nacional romanès Mihai Eminescu per llegir-nos-els en romanès i en català. Ens ha fet una presentació i ens ha comentat el valor que tenen aquest versos. Hem aprofitat per comparar els versos d'Eminescu amb l'Emigrant de Mossèn Cinto Verdaguer que comencen amb "Dolça Catalunya/ Pàtria del meu cor/  Escolteu-lo en aquest enllaç:

o en aquest reproductor:



L'Ayoub Benali, també va voler presentar algun poeta del seu país i va triar un fragment en llengua àrab del Collaret del colom d'Ibn Hazm. També el podeu escoltar en aquest enllaç:
o en el reproductor:






dimarts, 5 de juny de 2018

Dos poemes més de Ma Àngels Anglada

Epigrama a l'antiga per a una tomba d'Algèria 
i
Làpida i Afrodita 

Biblioteques al front al discurs de Quim Monzó

Aprofitem l'actualitat tot caçant-la al vol com vàrem fer el mateix matí que es va donar a conèixer  que Quim Monzó  havia obtingut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.https://silviacaballeria.blogspot.com/2018/03/quim-monzo-premi-dhonor-de-les-lletres.html 

 Ahir, es va celebrar la cerimònia oficial i en les seves paraules d'agraiment va fer referència al bibliobús i a les biblioteques al front.

Aquí teniu el fragment extret de la Vanguàrdia d'avui:
Ara farem un flaixbac. Quan anava a aquell bibliobús aparcat al bell mig de la plaça de Sants no sabia que la idea de crear-ne havia nascut amb la Mancomunitat. Tampoc no sabia que va ser la Generalitat de l’època republicana qui els va consolidar. Ni que l’últim viatge que va fer un d’aquests bibliobusos (el que subministrava llibres al front de guerra) va tenir lloc el 23 de gener del 1939, quan les tropes de Franco estaven a punt d’entrar a Barcelona. Dins del bibliobús hi anaven Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Cap a l’exili. Que, per comptes de proveir de llibres els ciutadans, un bibliobús servís per portar escriptors a l’exili és un retrat nítid del que ha viscut el país al llarg de la història, i del que viu encara ara. Tant de bo mai més s’hagi de fer servir un bibliobús perquè les persones (siguin escriptors o no) puguin fugir de la injustícia, l’opressió i la tirania”, va acabar.

dimecres, 30 de maig de 2018

Biblioteques al front - FIL twitter

Compartim amb vosaltres el fil de twitter, d'abans d'ahir 28 de maig, sobre les biblioteques des dels anys de la Mancomunitat(Noucentisme) fins la Guerra Civil.

divendres, 25 de maig de 2018

Literatura Catalana de Postguerra i l'exili


LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA 
(Apunts ppt: https://silviacaballeria.blogspot.com.es/2013/06/literatura-de-postguerra-catalunya.html )


Corrandes d'exili. Joan Oliver
Recitades per l'autor:


Cantades per Lluís Llachhttps://www.youtube.com/watch?v=nuO0Vxstnkk

ÀNIMES NAVEGABLES -Xavi Sarrià Homenatge a les 500.000 persones que van travessar els Pirineus entre gener i febrer de 1939 fugint de la repressió franquista.



Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes

Vam trobar un lloc on protegir les esperances
llavis tallats les paraules cansades
les flames baixes cremaven els nostres marges
penjaven les promeses entre les branques trencades

Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides

Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
el vent gelat eixugava llàgrimes velles
un bosc callat el cel immens negre i morat
i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables

Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
m'acariciaves els cabells molls de rosada
i mig adormida em repeties en veu baixa
el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa

Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes
sendes trencades quatre pins entre les roques
una platja daurada on vam soterrar les hores

Vam caminar amb el fred tallant les galtes
una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
penya-segats mossegats per les ventades 
la sal enramada a les àncores llunyanes

Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
construir un món sense fronteres ni gàbies
trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
alliberar les penes amb crits com punyalades

Vam caure morts com el sol de la vesprada
arrecerats en una cova foradada
una foguera una frase esculpida
hui és el primer dia de la nostra vida


Com plora el mar. Joan Dausà 
 Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat 
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans

Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar

I les balenes que tants cops va dibuixar
se l'emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall 
i es fa un silenci llarg,

i blau.

Aquest post ens servirà per llegir i entendre els poemes de l'antologia dels autors: 
Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Clementina Arderiu, Salvador Espriu, Agustí Bartra, Pere Quart, Rosa Leveroni i Miquel Martí i Pol