tag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.comments2024-02-28T10:30:14.540+01:00QUÈ US DIRÉ?Sicafehttp://www.blogger.com/profile/17816005955517189997noreply@blogger.comBlogger757125tag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-52157316089743747412023-11-07T16:52:54.305+01:002023-11-07T16:52:54.305+01:00Què m'ha semblat Antígona?
Antígona és una tr...Què m'ha semblat Antígona? <br />Antígona és una tragèdia que pertany al Teatre Clàssic i està escrita per Sòfocles. En aquest relat hi predominen uns valors molt concrets: la tenacitat, el coratge, la dignitat i el dolor. La protagonista, Antígona, és el clar exemple de com una dona s'oposa davant les lleis humanes i lluita pel que vol fins a la seva mort. Ens transmet un missatge potent sobre els principis que has de tenir com a persona i de les conseqüències que això pot comportar. M'ha transmès molta proximitat i empatia cap a ella, i m'ha transportat cap a la seva història<br /><br />Berta Janer MaciasAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-49211355544143927212023-11-06T17:56:18.885+01:002023-11-06T17:56:18.885+01:00Antígona, és una obra clàssica de la tragèdia greg...<br />Antígona, és una obra clàssica de la tragèdia grega escrita per Sòfocles al segle V aC. La història es centra en Antígona, que s'enfronta a les lleis humanes i de la ciutat amb la fi de poder enterrar al seu germà Polinices, malgrat l’ordre del rei Creont (el seu tiet) que ho prohibeix. Aquest conflicte entre les lleis divines i les lleis humanes, la moral personal i les exigències del poder autoritari, és el tema principal de l'obra.<br /><br />Personalment, considero Antígona una obra d’indispensable lectura, ja que examina temes universals i complexos de manera profundament emotiva. La manera en què analitza les conseqüències de la desobediència civil i la lleialtat a les creences personals a través del personatge d’una dona obstinada (Antígona) és una font d'inspiració i reflexió. També interpel·la a causa de les reflexions que són aplicables al món actual, per tant a la vida o la realitat del lector. <br />4 (Laia)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-46731031902027884562023-11-04T11:34:44.345+01:002023-11-04T11:34:44.345+01:00Antígona és una obra escrita per Sòfocles, que per...Antígona és una obra escrita per Sòfocles, que pertany al gènere de teatre grec el qual parla d'una dona la qual el seu germà ha mort fora d'una ciutat anomenada Tebes on mana Creont, tiet d'Antígona. Aquest ha posat una llei la qual cap mort fora la ciutat pot estar enterrat. <br />Antígona decideix enterrar-lo, és a dir, incomplir les lleis i aquesta morirà suïcidada juntament amb Hèmon. <br />Jo opino que l'obra m'ha agradat, ja que m'ha mantingut amb curiositat, perquè en molts moments de l'obra no sabia que passaria, sobretot quan Antígona parla amb Creont i ningú sap que passarà amb el seu futur i com morirà. I també, l'obra no m'ha cansat ni avorrit, ja que a mi em costa enganxar-me els llibres.<br />Penso que tracta de temes molt interessants com l'estima cap a un germà i el valor d'Antígona per oposar-se a les lleis.<br /><br /><br /> 3noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-86156737559268732592023-11-03T17:47:13.836+01:002023-11-03T17:47:13.836+01:00Antígona és una obra escrita per Sòfocles que trac...Antígona és una obra escrita per Sòfocles que tracta sobre una dona, Antígona, que es salta una llei que ha imposat Creont, el rei i el seu tiet, la qual diu que Polinices, germà d'Antígona, no pot ser sepultat a dins de la ciutat de Tebes després d'haver mort lluitant pel tro a fora de la muralla. Això fa que ella acabi morint suïcidada i en conseqüència Hemon, l'ex promès d'Antígona i fill de Creont, i Eurídice, dona de Creont. <br />En la meva opinió, la obra té varies lliçons molt importants: el fet de defensar allò que una persona creu per sobre de tot (tal com fa Antígona amb l'enterrament de Polinices), i també el fet d'adonar-se dels errors comesos tard (com li passa a Creont al final quan la seva dona i el seu fill han mort pels seus actes). M'ha agradat especialment per això, ja que considero que són dos aprenentatges molt valuosos per tothom. D'altra banda, també m'ha agradat el fet que és una lectura amena i que al final t'acaba endinsant i enganxant, en certa manera. Maríahttps://www.blogger.com/profile/01337974063363333548noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-31081698788594421142023-05-09T12:54:01.460+02:002023-05-09T12:54:01.460+02:00gracies m'ha agradat moltgracies m'ha agradat moltAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-60775207755397802812022-12-14T12:32:34.268+01:002022-12-14T12:32:34.268+01:00Me parece muy buena guia!! Se lo voy a enviar a el...Me parece muy buena guia!! Se lo voy a enviar a el grupo de familia! Les va a encantar! ;)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-24938007677981665922022-12-07T12:26:17.300+01:002022-12-07T12:26:17.300+01:00gracies m'ha agradat moltgracies m'ha agradat moltAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-66633914425410044792022-11-28T17:31:06.411+01:002022-11-28T17:31:06.411+01:00Moltes gràcies Silvia, m'has salvat.Moltes gràcies Silvia, m'has salvat.Rolandnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-15965616229576529022021-06-22T08:52:12.231+02:002021-06-22T08:52:12.231+02:00Molt interesant.Molt interesant.johaynahttps://www.blogger.com/profile/09558329508562290312noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-54311610119361161912020-12-02T19:53:43.911+01:002020-12-02T19:53:43.911+01:00Molt interessant, gràcies.Molt interessant, gràcies.Fleumahttps://www.blogger.com/profile/07411273621154114689noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-55893819513121479352020-11-10T17:31:59.189+01:002020-11-10T17:31:59.189+01:00Moltissimes gracies. Habia de fer una redacció sob...Moltissimes gracies. Habia de fer una redacció sobre aquesta llegenda i he trobat la teva tan resumida i ben explicada que hm'ha anat de perles.Marchttps://www.blogger.com/profile/16655017791788933336noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-35271196115584769242020-10-21T21:11:04.114+02:002020-10-21T21:11:04.114+02:00A la temàtica dels poemes de “La Muntanya” i “Desp...A la temàtica dels poemes de “La Muntanya” i “Després de la tempestat” de Joan Maragall hi podem trobar una comparativa amb la situació que estem vivint arreu del món degut al Covid-19.<br />El poema de “La Muntanya” fa referència a un balcó d’una muralla el qual la gent del poble s’hi refugia i se’n olvida del les circumstàncies i problemes que pot tenir la societat en la qual viuen ja que allà no hi arriben les desgràcies Però al balcó gran de la muralla / no se sent res: la gent hi va a badar / i amb ulls quasi incommovibles aguaita / el pas de la llunyana tempestat (v.15-18). Avui en dia, nosaltres, també trobem un espai on poder-nos evadir de la situació com seria al mig de la muntanya contemplant les vistes o a la vora del mar amb la calma i tranquilitat que aquesta sol transmetre.<br />Per altra banda, al poema “Després de la tempestat” esmenta l’alegria dels habitants un cop han superat els obstacles (tempestat) que la vida els hi ha posat per davant. Aquesta felicitat es veu reflectida omplint els carrers de festa i amb el rostre dels homes i dones, un exemple és: Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel / la ciutat surt rient de la tempesta / regalant d'aigua lluminosa arreu / remorejant de nou en sons de festa. Des de el meu punt de vista aquesta alegria també apareixerà un cop trobem una cura per aquest virus que tant està fent canviar el nostre dia a dia. Tornarem a sortir al carrer amb normalitat i tranquilitat i desepareixerà aquesta gran tempestat.<br />En conclusió, podem comparar els dos poemes amb el virus principalment amb la paraula tempestat.<br />MAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-23087519071695616732020-10-13T17:34:08.906+02:002020-10-13T17:34:08.906+02:00Ara mateix, la pandèmia de coronavirus és el nostr...Ara mateix, la pandèmia de coronavirus és el nostre present. Si des d’aquest present contemplem el passat d’on hem vingut, topem amb dos poemes de Joan Maragall titulats: “A muntanya” i “Després de la tempestat”, que incideixen en els aconteixements que està provocant la pandèmia.<br /><br />En primer lloc, quan l’autor de Visions i Cants diu “M’agrada el balcó gran de la muralla quan la gent de la vila hi va a badar , i amb ull ja quasi incommovible aguaita el pas de la llunyana tempestat”, és perfectament interpretable amb la situació de confinament en la que els confinats veuen passar la malaltia sense que els toqui directament.<br /><br />En segon terme, tant en un poema com en l’altre apareix com a figura principal, la tempestat, entesa com el COVID-19. Es parla d’ella com d’una cosa que passa “al davant” i que és “silenciosa”, però que a la vegada “assota aquells cims nusos i peta l’aigua en aquells rocs tan grans”. En alguns casos, la tempesta és la causa que algun avet caigui migpartit pel llamp, metàfora de l’avet com a persona que mor per culpa del coronavirus.<br /><br />Per últim, a l’estrofa de clausura del poema “Després de la tempestat”, Maragall pronuncia: “Cadascú alça els ulls per si retroba la gran blavor del cel, tan oblidada! Beneita sies, tempestat passada, perquè fas alçar els ulls a la llum nova!”. A partir d’aquesta citació es pot concloure que quan acabi la tempesta, al igual que quan acabi la pandèmia de coronavirus, el que haurem viscut en un passat haurà afectat el present de tal manera que, no serem capaços de mirar la realitat amb els mateixos ulls.<br /><br />LPAAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/07273694342171001889noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-71184401522207599832020-10-13T12:55:15.501+02:002020-10-13T12:55:15.501+02:00Els dos poemes en qüestió formen part de l’Interme...Els dos poemes en qüestió formen part de l’Intermezzo de l’obra Visions & Cants de Joan Maragall. En el primer poema (A muntanya) es descriu com passa una tempesta a la muntanya i com el poble i la gent del camp la veuen i la viuen, mentre que en el segon poema (Després de la tempesta), tal com el seu nom indica, es relata la reacció (de felicitat) del poble al sortir de la llarga tempesta.<br />En els dos poemes pren molta importància la descripció que es fa en tot moment de l’escena i dels sentiments que aquesta genera als habitants de la vila, tal i com podem observar en els versos. “Passa la tempestat esgarrifosa/ per damunt de la serra allà al davant”, en el cas del primer poema i: “Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel/ la ciutat surt rient de la tempesta” en el segon.<br />Ambdós poemes tenen una temàtica similar: com el poder de la naturalesa l’energia de les forces naturals tenen efectes en els humans, és a dir, com provoquen transformacions internes. Com veiem en el poema A muntanya, els habitants esperen a que passi la tempesta sense poder fer-hi res: “… la gent hi va a badar,/ i amb ulls quasi incommovibles aguaita/ el pas de la llunyana tempestat”. Per altra banda, en el poema Després de la tempesta, veiem com la ciutat reviu quan aquesta acaba: “Recomença el remor en la ciutat/ i en el rostre dels homes l’alegria"<br />És en aquest sentit que podem relacionar els poemes amb la situació de pandèmia que vivim actualment pel fet que aquesta genera en nosaltres una sèrie d’emocions i sentiments. Aquests són més aviat negatius, ja que a l’inici de la mateixa es vivia una sensació d’incertesa i d’esperar a que passés tot sense poder fer res per millorar la situació (tal i com succeeix en el primer poema). Per altra banda, en el segon poema —al deixar la tempesta enrere— la vida torna al poble i retorna la felicitat, com va passar al començar la desesclada. Tot i així, aquest sentiment augmentarà a mesura que s’acabi de manera més definitiva.<br /><br />SAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-36721836073336777362020-10-13T12:54:54.949+02:002020-10-13T12:54:54.949+02:00
Si volem relacionar aquests dos poemes de Maragal...<br />Si volem relacionar aquests dos poemes de Maragall amb la situació de pandèmia que s’està vivint arreu, podem afirmar que si extrapolem la idea de tempesta, en el cas dels dos poemes, a la situació actual, la tempesta equivaldria a la pandèmia de la Covid-19. En primer lloc, en el poema: A muntanya, es veu com la tempesta arriba al poble muntanyer passant primer per un cim i després passant pel poble en si i deixant-hi algunes destrosses. Algunes comparacions que es podrien fer serien, per exemple, el 14è vers “i algun avet cau migpartit pel llamp!” fent referència als llamps de la tempesta que han causat que alguns avets caiguessin. Si aquesta idea la comparem amb la situació actual de pandèmia, podem dir que aquesta té greus conseqüències com és el cas de un nombre determinat de morts. La pandèmia, com hem dit anteriorment, seria la tempesta; i les morts de persones serien els avets caiguts pels llamps. <br />En segona instància, el poema: Després de la tempestat, ens mostra com els habitants del poble poden sortir al carrer, ja que la tempesta ha acabat i per tant no hi ha perill. Per a comparar-ho amb les nostres circumstàncies es podria dir que un cop s’acabi la pandèmia, ja sigui perquè se n’ha trobat una cura o bé per algun altre motiu, la població ja podrà sortir al carrer sense perill de contagiar-se del virus. Per a exemplificar-ho, si agafem el 8è vers: “la tenebrosa nit torna a ser dia”, podem dir que la tenebrosa nit seria la situació de pandèmia i doncs com es transforma en dia, que seria per tant la fi d’aquest succés. laiafontdevilahttps://www.blogger.com/profile/08437494805663480689noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-6311274327954309542020-10-13T12:54:09.282+02:002020-10-13T12:54:09.282+02:00En primer lloc si comparem la temàtica d’aquests d...En primer lloc si comparem la temàtica d’aquests dos poemes amb la situació actual de la pandèmia de covid-19, podem equiparar el concepte de tempesta amb el virus. Aquest és un dels principals trets similars.<br /><br />En el primer poema “A la muntanya” Maragall parla d’una vila que de lluny veu avançar la tempesta. És molt marcat el contrast entre les dues situacions; el caos de la serra on la pluja cau de ple: <>, i la calma de la vila que observa atemorida l’espectacle: <>. Aquest poema es podria associar als primers mesos d’aquesta crisi sanitària, econòmica, social i educativa que encara dura, que té origen en la propagació descontrolada del virus.<br /><br />Per altra banda, en el poema “Després de la tempestat” es descriu el moment posterior a les plujes, els llamps i els trons: <>. Aquesta situació correspondria al “després” de la pandèmia, el qual encara no ha arribat. Maragall descriu la felicitat de la vila i el retorn a la normalitat després del caos.<br /><br />Malgrat l’anacronia dels dos conceptes a comparar, els poemes i la pandèmia, podem veure que tenen diversos elements en comú.Laurahttps://www.blogger.com/profile/15809456142653770150noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-66961128304174370912020-10-13T12:42:00.605+02:002020-10-13T12:42:00.605+02:00Entre els dos poemes "A muntanya" i &quo...Entre els dos poemes "A muntanya" i "Després de la tempestat" es pot contemplar una principal metàfora entre la tempesta i la covid19 que va provocar la pandèmia. Aquesta comparació es pot trobar clarament en el cinquè vers: "Passa la tempestat esgarrifosa".<br />En segon lloc, es troba un adjectiu "silenciosa", el qual podria fer referència, segons el context, a la difícil detecció de la tempesta i, per tant, del virus així com diu en: "tremolant de llampecs, silenciosa per la gent de la vila i la del pla." (v. 7 - 8); on "la gent de la vila i la del pla" faria referència a la població no infectada. <br />Més endavant, en la tercera estrofa es contempla una possible referència als desastres ocasionats pel coronavirus com diu en: "Prou l'huracà els assota aquells cims nusos<br />i peta l'aigua en aquells rocs tan grans" (v. 11 - 12).<br />Paral·lelament el segon poema, podria tractar sobre la finalització o el decreixent nombre d'infectats, utilitzant com a via de comparació la desaparició de la tempesta, sobretot en les dues primeres estrofes: "Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel la ciutat surt rient de la tempesta," (v. 1 - 2).<br />Finalment, com a última relació, trobem el canvi de visió o mentalitat de la població de la ciutat després de la tempesta, ja que el desastre ocorregut ha provocat un canvi emocional; el qual podria fer referència als ciutadans després de la pandèmia mundial:" Beneita sies, tempestat passada, perquè fas alçar els ulls a la llum nova!" (v. 11 - 12)<br /><br /><br />-Anna VelascoAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-51393881167034446782020-10-13T12:41:50.865+02:002020-10-13T12:41:50.865+02:00Tot i no ser el significat que Maragall va pensar ...Tot i no ser el significat que Maragall va pensar a l'escriure aquests poemes, la interpretació està sempre en el lector. En aquest cas nosaltres som capaços de donar una interpretació contemporània als fets que estem vivint. En temps de pandèmia la tempesta de Maragall passa a ser un virus que tal com ell diu no és més que "la tempesta esgarrifosa". En el cas del primer poema els ciutadans de la ciutat esperen a la tempesta sabent que en algun moment es veuran immersos en ella, pràcticament de la mateixa manera amb la qual nosaltres observàvem atònits els números de la pantalla d'infectats augmentar diàriament. Ells saben que la tempesta arribarà, però també saben que no la poden evitar.<br /><br />En el segon observem un clar canvi en els ciutadans veient com s'ha acabat la tempesta. Surten a celebrar pels carrers, però amb una cosa ben clara, si estan gaudint d'aquesta llibertat no és sinó una conseqüència directa d'haver viscut en temps de foscor. Si aquest fet és aplicable al cas actual o no, s'haurà de veure.<br /><br />Amb sort, quan la tempesta s'acabi, podrem tornar a sortir a fora a celebrar-ho.Unaihttps://www.blogger.com/profile/10120146972503399936noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-66988691584398705782020-10-13T12:40:22.606+02:002020-10-13T12:40:22.606+02:00A l’anècdota i la temàtica dels poemes “A muntany...A l’anècdota i la temàtica dels poemes “A muntanya” i “Després de la tempestat” de l’Intermezzo de Visions i Cants (Joan Maragall, 1900) podem trobar alguns trets similars amb la pandèmia que vivim actualment. <br /><br />En els dos poemes figura una tempesta. Aquesta porta sempre una connotació negativa, essent descrita al primer poema amb l’adjectiu “esgarrifosa” i com a quelcom que s’observa de lluny, des de la muralla, com ens diu en el vers “però al balcó de a muralla no se sent res”. En el segon poema també es descriu la tempesta com un fenomen llunyà, però en aquest cas en un sentit temporal més que no pas un geogràfic, al ser una tempesta passada com indica el mateix títol del poema amb l'adverbi “després”.<br /><br />Podem entendre en ambdós poemes la figura de la tempesta com el nostre virus i, en el cas del primer poema, el balcó de la muralla podria representar el confinament, l’aïllament dels individus que, per precaució, eviten sortir al carrer per entrar en contacte amb el virus i el veuen des de la distància: “amb ull quasi inconmovible aguaita el pas de a llunyana tempestat”. <br /><br />En el segon poema, escrit una vegada la tempesta ha acabat o, en el cas del virus, en un present on ja no existeix, veiem el ressorgiment de la ciutat, de la gent i de la seva felicitat que havia estat ençà oblidada pel virus. Ho veiem en fragments com “quan s’esqueixen els núvols sobre el cel la ciutat surt rient de la tempesta” o “cadascú alça els ulls per si retroba la gran blavor del cel, tan oblidada”.<br /><br />En conclusió, podem veure reflexat en aquests poemes de Maragall la nostra situació actual.Brunahttps://www.blogger.com/profile/01827528579581698310noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-60598789468092278712020-09-27T17:16:19.220+02:002020-09-27T17:16:19.220+02:00Després de llegir aquests dos poemes i els textos ...Després de llegir aquests dos poemes i els textos de classe, podem crear una imatge sobre com<br />era la idea del poeta modernista des del seu mateix punt de vista.<br />Els poetes modernistes són els fills de burgesia els quals estaven descontents amb els ideals de<br />la seva pròpia classe. Van prendre el Modernisme com una manera de revel·lar-se contra aquest<br />enemic que era la burgesia i començar a considerar l'art com a quelcom superior al qual només hi<br />podia accedir l'artista. Conseqüentment, l'artista s'elevava a aquesta posició superioritària i<br />gairebé divina que, alhora, vivia al marge de la societat una vida que consideraven marginal.<br />Aquesta imatge del poeta apareix al poema de Charles Baudelaire, L'Albatros, en el qual<br />Baudelaire compara al poeta modernista amb l'au albatros. Comença explicant la caça d'aquesta<br />criatura i com l'estar amb els caçadors destrossa completament l'esperit de l'au que havia estat<br />ençà tan bella ("Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix"). Això es podria considerar una metàfora a<br />què fa la societat sobre els homes i, més concretament, sobre el poeta. La comparació poetaalbatros es fa òbvia a l'últim vers. Comença dient que "El poeta és semblant al rei de les altures",<br />denominant a l'ocell "rei de les altures" i alhora fent referència a la genialitat del poeta que el fa<br />estar per damunt de la societat. Aquest poeta, doncs, es troba "exiliat en terra i blanc de les<br />censures", mostrant la marginació envers la resta de població amb la paraula "exiliat" i sentint-se<br />víctima de censura per part de la societat.<br />Per la seva part, Joan Maragall també poetitza la figura de l'artista modernista en el poema<br />Excelsior. En aquest, es dirigeix a l'esperit del poeta i li diu que es mantingui ferm en les seves<br />idees i no es deixi portar per la societat a través d'una metàfora. La societat i els seus ideals<br />prenen la forma de port, la terra i la platja, mentre que el mar representa l'ideal i la llibertat que<br />persegueix l'artista, sempre allunyat del món. Atribueix a les paraules que representen la societat<br />adjectius negatius, com ara "aigua mansa del port", "platges roïns" o "horitzons mesquins",<br />mentre que atribueix a les que representen l'objectiu del poeta adjectius com "mar transparent" o<br />"mar noble", destacant què en pensa el jo poètic sobre ambdues coses.<br /><br />B.A.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-90639675511844412732020-09-25T14:10:04.310+02:002020-09-25T14:10:04.310+02:00Pel que fa al poema “L’Albatros”, Charles Baudelai...Pel que fa al poema “L’Albatros”, Charles Baudelaire utilitza l’albatros com una metàfora en la que vol representar el geni modernista a través de l’animal. Aquest s’exilia i es separa de la resta, i, tal i com veiem al final del poema, li sobren ales en un món mediocre i materialista com és el vaixell (que representa el món materialista de la classe burgesa): “El Poeta és semblant al rei de les altures,/ veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;/ exiliat en terra i blanc de les censures,/ ses ales de gegant van destorbant-li el pas.”<br /><br />Per altra banda, en el poema “Excelsior”, Maragall es dirigeix a un esperit, dient-li que no es deixi endur per la corrent, sinó que “fugi de la terra immoble” i vagi “mar endins” i que no troni “mai més”. El mar és una metàfora per referir-se al pensament profund dels artistes, els quals són capaços de veure l’art més enllà del seu preu.<br /><br />Per concluir, podriem observar que els artistes modernistes es volen separar i diferenciar clarament del món burgès que consideren materialista i mediocre. <br /><br />SAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-77868489955434014662020-09-23T21:27:22.701+02:002020-09-23T21:27:22.701+02:00L’artista modernista és aquell que prèn el comprom...L’artista modernista és aquell que prèn el compromís de canviar el món que li provoca insatisfacció mitjançant l’art. Els modernistes giren l’esquena a una societat que consideren ancorada en el passa, conservadora i traducional, i es centren en el futur, la innovació i la modernització: <> diu Maragall fent referència al mai mirar enrere, al passat.<br />A més, l’artista modernista prèn el compromís creient que només ell el pot portar a terme, ja que només ell té les facultats per a fer-ho. Es sent diferent, superior, i es mira als qui l’envolten amb actitud aristocràtica. Baudelaire, en el seu poema “L’Albatros” compara l’artista modernista amb aquest ocell, que vola alt mentre que els mariners, que representen la societat, es queden a coberta.Laurahttps://www.blogger.com/profile/15809456142653770150noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-62863877488303848662020-09-23T19:06:17.587+02:002020-09-23T19:06:17.587+02:00Els artistes modernistes es veien a ells mateixos ...Els artistes modernistes es veien a ells mateixos com uns éssers que no encaixaven amb la societat i que per tant n’havien de viure apartats ja que els seus ideals eren diferents. <br /><br />Aquesta idea la podem veure en el poema L’albatros, ja quese’ns fa una comparació entre l’albatros i els escriptors. Ens explica com uns mariners capturen l’albatros i ell, amb les seves enormes ales no pot caminar pel vaixell. I per tant es compara l'albatros amb els escriptors, ja que ells amb la seva manera de pensar no se senten a gust entre la societat (representada pels mariners i el vaixell). <br />A més a més, d’aquest mateix poema en podem treure la idea de la defensa de l’individualisme. Ja que igual que a l’albatros li agrada volar sol i lliure, als poetes també els agrada estar sols i poder expressar-se en total llibertat. <br /><br />D’altre banda, el poema Excelsior, ens transmet la idea de deixar el passat i totes aquelles antigues tradicions enrere i tan sols mirar cap al futur. Això ho podem veure amb idees del segon paràgraf: Per exemple dient que no miri enrere (cap al passat), per tant a les platges roïns, que ha de mirar endavant, mar endins, que representa el futur infinit que ens queda per a viure. <br /><br />Bàsicament, els escriptors modernistes critiquen certs aspectes la societat i no en volen formar part, ja que no hi encaixen i doncs reivindiquen un canvi de mentalitat social. <br /><br /><br />laiafontdevilahttps://www.blogger.com/profile/08437494805663480689noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-24266020449767433392020-09-23T18:48:20.101+02:002020-09-23T18:48:20.101+02:00Més d'una vegada l'artista modernista es c...Més d'una vegada l'artista modernista es compara amb el concepte de llibertat. Al poema "Albatros", hi apareix en forma d'ocell capturat a mans d'uns "viatgers ineptes", entesos en llenguatge del modernisme, com la burgesia. Al poema "Excelsior", en canvi, hi apareix figurant la mar, una força imparable només detinguda per unes terres i una platja que li fan perdre el nord. En el primer cas, l'ocell evoluciona deixant endarrere els altres ocells "alacaiguts" per tal de fer-se el "rei de les altures", superior a la societat que només "imita" el seu entorn. En el segon cas, la mar neda "endins", contra corrent, per no retornar a port, un doble sentit de passat estancat. Per acabar, cal destacar que ambdós poemes tracten l'artista modernista com una figura solitària, que ha de seguir el camí d’un “esperit” lliure que divergeix de la resta (aristocratisme).Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07273694342171001889noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4609973594280852201.post-79637670971862081212020-09-23T17:06:41.939+02:002020-09-23T17:06:41.939+02:00
L’artista modernista tenia un perfil molt diferen...<br />L’artista modernista tenia un perfil molt diferent al establert degut a que aquest s’oposava a la societat del moment.<br />El seu perfil era d’una persona superior, individualista, alliberada, rebel i insatisfeta amb la societat. Aquesta es troba descrita en el poema de l’Albratros com un albatros que quan aquest es caçat pels mariners perd la seva bellesa i la seva llibertat. El poema Excelsior ens parla de fugir de la terra immoble és a dir, la societat que mai avança i del materialisme. Per altra banda, Aznar afirma que la actitud bohèmia és una actitud de rebel·lió i individualista que van en contra de la vulgaritat i això els fa superiors. <br />M<br />Anonymousnoreply@blogger.com