dimecres, 4 de maig del 2016

dilluns, 2 de maig del 2016

Corrandes d'exili Pere Quart, Joan Oliver

Joan Oliver (Pere Quart) és un símbol de la lluita antifranquista. L'any 1947, en plena dictadura i des de Xile va escriure Corrandes d'exili, uns versos que ens fan posar la pell de gallina davant la por i la tristesa que van viure els refugiats, com ell, lluny de la seva pàtria durant la Guerra Civil.
I què més emotiu que sentir el propi poeta:



Música de poetes CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.