dijous, 11 de desembre de 2014

J. V. FOIX – HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA


     S’apropa Nadal i la millor manera de fer-vos arribar la nostra felicitació és amb un poema.
    N’hem triat un de poeta J.Vl.Foix del seu llibre d’inspiració popular “Onze Nadals i un Cap d’Any” i que ens agrada  per la seva especial manera d’anunciar-nos la bona nova.

Les profes: Sílvia Caballeria i Carme Codina 


Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales.
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.


dilluns, 17 de novembre de 2014

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT


Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès.
Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós.
 I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons.
 I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa.
 I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa.
 I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa."
I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra."
 I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir.
 I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.




dimecres, 5 de novembre de 2014

TÓPICO LITERARIO: UBI SUNT?

Ubi sunt es un tópico literario, el cual tiene mucha historia, ya que sabemos que existe desde la lejana época romana, pasando por las literaturas romances y ha llegando hasta la literatura occidental. El Ubi sunt, al igual que otros muchos tópicos literarios como tempus fugit, oculos sicarii o beatus ille, es denominado en lengua latina, Ubi sunt?, cuyo significado es ¿Dónde están?, literalmente, haciendo referencia a algo que ha desaparecido, que dejó el mundo terrenal, tanto bienes como personas.
Como siempre, a lo largo de la historia se ha tenido muy presente el tema de la muerte, y este tópico no podía ser menos, tiene mucho que ver con ello, tratándola filosóficamente, haciendo pensar que la vida es un simple tránsito hacia la muerte. Este tópico fue una forma de pensar dominante en la Edad Media, tocándo como siempre lo desconocido, el más allá la muerte.
 
Este tópico, lo encontramos en ''Coplas por la muerte de su padre'' de Jorge Manrique donde hace una reflexión sobre la vida , la fugacidad de esta y también sobre la fortuna.
El Ubi sunt? lo podemos apreciar claramente en este poema, donde el poeta se pregunta qué fue de aquellos personajes históricos, poderosos en su momento, que cuando murieron desaparecieron, dejando solo una huella en la historia.

                                                                                   Tantos duques excelentes,
tantos marqueses y condes
y barones
como vimos tan potentes,
di, Muerte, ¿do los escondes
y traspones?
Y las sus claras hazañas
que hicieron en las guerras
y en las paces,
cuando tú, cruda, te ensañas,
con tu fuerza la aterras
y deshaces.”

dimecres, 29 d’octubre de 2014

LA LÍRICA TRADICIONAL MEDIEVAL




LOS TEMAS Y LOS TÓPICOS DE LA LÍRICA TRADICIONAL
La lírica tradicional medieval (tanto las jarchas, como las cantigas d’amigo o los villancicoscastellanos) tiene como tema principal la queja amorosa puesta en boca de una mujer. Esta suele dirigirse a su madre, a sus hermanas o amigas (confidentes)a la naturaleza o, directamente a su amado y se lamenta de la ausencia del amado, de que este no acuda a la cita o de que el alba y el canto del gallo termine con el encuentro amoroso (albadas y alboradas )…

La lírica popular se da básicamente en el contexto rural de la sociedad medieval; no es extraño, por tanto, que en esta poesía se empleen con frecuencia los elementos de la naturaleza como referentes simbólicos del amor. Así por ejemplo, el mes de mayoo los almendros en flor, símbolos del renacimiento primaveral de la naturaleza, lo son también del sentimiento amoroso.
Estos poemas también son ilustrativos de cómo y dónde se producían los encuentros amorosos: las romerías, la fuente o el río (a dónde se iba a lavar) eran sitios para el amor. El vergel, la vega o la ribera del río, el bosque o el monte eran también lugares propicios, aunque los segundos tenían la connotación de lugar salvaje en donde la dama podía correr peligro.
      En cuanto a la hora de la cita amorosa, acostumbraba a ser nocturna y la medianoche y el alba solían ser los límites del encuentro amoroso. Las fechas más propicias estaban relacionadas con los ritos sociales, naturales y culturales: la primavera (abril y mayo), San Juan (el solsticio de verano) o las celebraciones eran una buena ocasión; por eso hay canciones de romería, de primavera (mayas), de siega, de siembra…
En la lírica tradicional también se reflejan los usos amorosos de la época: abundan los poemas de “malcasada” o “malmaridada” o de muchachas que son inducidas a entrar al convento pese a su voluntad. También se refleja el miedo a perder la virginidad y quedar deshonradas. La rosa, el jardín o los cabellos (sueltos) son un símbolo de la virginidad que se pierde. Peinarse, bañarse, coger la flor, lavarse o remover el agua son acciones que aluden a la entrega amorosa.
La dama podía ser representada como una garza o una cierva que resultaba cazada por el caballero.

1a) Realiza un esquema de la información anterior. Puedes utilizar una herramienta 2.0 (en el Simbaloo de recursos del bloc puedes encontrar alguna)
1b) Concreta 6 características básicas de las Cantigas de Amigo
1c) Elabora una tabla comparativa entre la jarcha, el villancico, la cantiga de amigo que recoja los aspectos formales (métrica y rima), el tema, la lengua utilizada y el argumento. 

 2.- De los textos del dossier, escoge uno y analiza los aspectos siguientes: 
  • el emisor poético y el recetor poéticos
  • el tema o tópicos presentes en los poemas (consulta la información anterior)
  • dos recursos estilísticos
  • la medida y la rima del poema
3.- Redacta tu respuesta de forma coherente, deberás exponerla oralmente después del recitado.

divendres, 24 d’octubre de 2014

Vicent Andrés Estellés i els poetes clàssics

   Vicent Andrés Estellés era un periodistaescriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella

    Com a poeta, va dedicar alguns dels seus poemes a autors i personatges clàssics. Endevina de qui ens parla en aquest text, dels tres poetes que hem treballat: Ovidi, Horaci o Virgili? i justifica la resposta.

Pare
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això de manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’ententc desdenyosament injust.


caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millor mestres de Venussa,
més endavant de Roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
Com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los, no ho sé.


VIRGILI i L'ENEIDA

A partir de la Biografia de Virgili que trobaràs en aquest enllaç: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/vergilius.htm resol les qüestions següents:

1.- Quina diferència hi ha entre Virgili, Horaci i Ovidi pel que fa al seu origen i a la seva formació?

2.- La seva obra  Les Bucòliques quin altre nom reben? i quina forma literària prenen (o gènere) a quina temàtica fan referència?

3.- Quina relació va tenir amb Mecenes? Els altres autors també van tenir contacte amb Mecenes? quina va ser la seva relació?

4.- Anota tres trets del seu físic i del seu caràcter.

5a.- L'Eneida és l'obra més ambiciosa de l'autor, quan de temps va tardar a escriure-la?
5b.- Per què no la va acabar?
5c.- Com s'explica que l'Eneida arribés fins avui dia si, Virgili, el seu autor, va demanar que la destruissin?
OVIDI-HORACI

OVIDI-HORACI
6.- L'ENEIDA

    6a.- Realitza un esquema de l'argument de l'aquesta obra i ressalten els personatges principals. (Cerca el nom grec dels déus: Juno, Júpiter, Mercuri)

6b.- Optativa: Grava l'argument de l'Eneida amb efectes especials i música, cal fer servir l'enllaç que trobaràs al bloc per a la música lliure de drets). Temps de la gravació entre 2 i 3 minuts com a màxim.

CRITERIS D'AVALUACIÓ (de l'enregistrament)
- Qualitat final del so
- La dicció, l'entonació, el to, l'expressivitat, el ritme (5p)
- Ajustar-se als condicionants: de temps i música.


divendres, 10 d’octubre de 2014

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

SAPS QUI ÉS Vicent Andrés Estellés ?? 

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot, Horta Nord, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993),  era un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. 
Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
 Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries.

 Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. 

PERÒ SI VOLS SABER-NE MÉS I VOLS LLEGIR ALGUN POEMA SEU, AQUÍ TENS L'ENLLAÇ SEGUENT: http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/estelles/

 I SI A MÉS VOLS SENTIR ALGÚ CANTANT O RECITANT ELS SEUS VERSOS,
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=21

dissabte, 13 de setembre de 2014

BENVINGUDA!!

La poesia no és una forma d’expressió estrictament racional, sinó que exigeix una càrrega d’intuïció i reflexió molt necessària per a aprofundir en el coneixement d’un mateix.

Miquel Martí i Pol va escriure sobre els beneficis de la poesia que, segons ell, es podrien resumir en aquests quatre punts:

Permet recuperar el gust pel silenci en un món desordenat i sorollós.
Torna a fer sentir el gust per la paraula en un món terriblement mediatitzat.
Restitueix el gust per la intimitat en un món incert i vulnerable.
Permet reafirmar el gust per la lliure reflexió al món del pensament únic.

I el poeta va afegir:

La poesia és un terreny propici a la investigació sobre un mateix i al coneixement dels altres.

Aquest serà el nostre repte, no només la poesia, sinó la lectura ens ha d'aportar aquest beneficis, ho aconseguirem, segur!

dijous, 24 de juliol de 2014

PASSOS PER FER UNA VÍDEOANIMACIÓ

Exercici:
Realitzeu un tutorial a partir del vídeo sobre quins passos hem de seguir per fer una vídeoanimació. Feu-ho a través de la Infografia (aneu a l'etiqueta infografia per tal de conèixer-ne les característiques)


 

divendres, 11 de juliol de 2014

INFOGRAFIA

     Enllaços molt útils per saber les característiques dels textos discontinus, les infografies, i per veure'n exemples.
A punt per fer-ne una, endavant!

Un bon exercici: fer una infografia de la informació del punt 1 ;)


1- http://www.educacontic.es/blog/de-los-textos-discontinuos-y-la-diversidad-textual-el-uso-de-la-infografia-en-el-aula


2- http://www.ull.es/publicaciones/latina/z8/r4el.htm 

3- http://www.gruposantillana.com.pe/planlector/la_infografia.pdf


4.- MODELS D'EXEMPLE: http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia2.shtml#xtipos

dijous, 10 de juliol de 2014

PAREU ELS RELLOTGES d' H.W. AUDEN per a @lectordepoesia #lapoesíanosune

Aquest poema em va impressionar molt quan el vaig sentir per primera vegada a la pel.lícula: Four Weddings and a Funeral de Mike Newel.

    Els versos d'Auden, poeta fins aleshores poc conegut per mi, em van arribar al cor. En sentir-los vaig córrer a cercar un paper per anotar-los. Després vaig cercar informació sobre l'autor i vaig llegir altres poemes també molt colpidors.
 Aquest poema expressa fins on arriba l'amor i el dolor per la pèrdua d'un a persona estimada. Els vincles que hi ha entre els amants i la desesperació de veure com el món segueix igual malgrat l' absència de l'estimat.

PAREU TOTS ELS RELLOTGES

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics. 
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó. 
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat. 
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

 Grabació de @sicafe (accepteu la bona voluntat):



W. H. Auden (poeta anglès, 1907-1973), poema del llibre Vint-i-set poemes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, traducció de Salvador Oliva.

(versió anglesa)

STOP THE CLOCKS
Stop all the clocks, cut off the telephone,
prevent the dog from barking with a juicy bone,
silence the pianos and with muffled drum
bring out the coffin, let the mourners come. 

Let aeroplanes circle moaning overhead
scribbling on the sky the message He Is Dead,
put crepe bows round the white necks of the public doves,
let the traffic policemen wear black cotton gloves. 

He was my North, my South, my East and West,
my working week and my Sunday rest,
my noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
pack up the moon and dismantle the sun;
pour away the ocean and sweep up the wood.
for nothing now can ever come to any good.

dimecres, 25 de juny de 2014

BONES VACANCES!!



“El libro es fuerza, es valor, es alimento; antorcha de pensamiento y manantial del amor”.  
Rubén Darío

“Es pot ser feliç i savi sense llegir mai. Però si llegeixes, vius més, vius altres vides i les vius amb més profunditat”.  
Bernard Pivot


    Llegiu els llibres que us vinguin de gust!!!

                        Bones Vacances!!

Sílvia Caballeria @sicafe

Carme Codina @crcodina