dimarts, 11 d’agost del 2009

Uns quants llibres més

5 LLIBRES MÉS
PER A TOTS ELS GUSTOS






La mano de Fátima de l'autor de la Catedral del mar Ildefonso Falcones, si us agrada la novel.la histórica, endavant! i a més si us va agradar l'obra anterior de l'autor. La novel.la històrica s'ha convertit en un dels gèneres narratius de més acceptació des de la publicació d'El nom de la Rosa d'Umberto Eco, però també s'ha de dir que n'hi ha de molt dolentes, que acaben per convertir-se en un document històric, descriptiu i aborrit. A mi, personalment, m'agrada molt aquest gènere però també haig de dir que n' estic molt escarmentada i empatxada. Per això procuro triar amb molta cura el que em cau a les mans.



La mano de Fátima m'ha agradat, m'ho he passat bé llegint i el més important és que m'ha aportat coneixement sobre una època de la hitòria de la qual en tenia referents molt superficials. És una novel.la trepidant, on l'amor, l'odi, la venjança i sobretot la lluita sense resignació per la vida i la convivència, a l'Espanya del segle XVI. (expulsió dels moriscos)

NO US LA PERDEU!





Los Girasoles ciegos d'Alberto Méndez Continuem amb la novel.la històrica, però ara a la postguerra española. Us reprodueixo un fragment de la contraportada molt significatiu i que de ben segur us engrescarà a llegir-lo:

"Este libro es el regreso a las historias realies de la posguerra que coantaron en voz baja narradores que no querían contar cuentos sino hablar de sus amigos, de sus familiaries desaparecidos, de ausencias irreparables. Son historias de los tiempos de silencio, cuando daba miedo que alguien supiera que sabias".





La gràcia del llibre és el gènere triat, quatre històries, molt subtilment lligades, amb narradors diferents però amb un protagonista comú: la derrota.


OUT de Natsuo Kirino, amb aquesta novel.la canviem de registre i de gènere. De la novel.la històrica passem a la novel.la criminal realista. Si us agrada aquest gènere, ja ho sabeu. És considerada la reina japonesa del crim segons l' International Herald Tribune i va obtenir el gran Premi d'Escriptors de Misteri del Japó, per tant mèrit en té. Però jo hi afegiria que a més de ser la reina japonesa del crim és la reina de la sang i fetge!!, de ben segur que a l'Annibal Dexter li encantaria.

Personalment no em va agradar, tot i ser una novel.la de format realista i d'intriga, la brutalitat no m'atreu i més aviat m'angoixa, per tant pels amanta d'Annibal Dexter.

Seguint en el sector oriental, un llibre força curiós, tot i que també hi trobareu sang i fetge- menys que a l'anterior- és TIGRE BLANC d'Aravind Adiga
Es tracta d'una novel.la india que va guanyar el presitiós premi Man Booker 2008. És una comèdia negra d'enginy corrosiu, fresca i explosiva narrada per un protagonista seductor i inimitable. (això diu la contraportada). D'acord, però el que més em va agradar del llibre- tot i no ser del gènere que a mi més m'agrada- va ser l'esperit de lluita per sobreviure, malgrat la falta d'escrúpols i els instints assassins del protagonista ;(




i ja per acabar, sense moure'ns d'Orient,



El BUDA BLANCO d'Hitonari Tsuji , una novel.la plena d'emocions i sensacions, delicada i poètica. Ens explica la vida d'una petita comunitat japonesa a través de dos segles i dues guerres, on s'experimenten els mateixos sentiments, preocupacions sobre la vida, l'amor i la mort. La gràcia resideix en l'optica a través de la qual ens ho presenta: l'òptica japonesa molt diferent a la nostra, potser una millor o potser pitjor, jutgeu vosaltres mateixos.



El que més em va agradar és el culte i el respecte a la mort i la por a l'oblit.








dimecres, 5 d’agost del 2009

LA TENDRESA DELS LLOPS d'Stef Penney




Novel.la anglesa guardonanda amb el Premi Costa a la millor novel.la de l'any 2006. Va romandre al primer lloc dels llibres més venuts de les llibreries independents de Gran Bretanya el 2007. Properament serà duta al cinema.


A Dove River, un poble fundat per pioners escocesos al nord del Canadà, hi ha hagut un crim. Al mateix temps desapareix el fill de la senyora Ross, la qual cosa el converteix en el principal suspitós de l''assassinat. Mentre persones forànees arriben al poble atretes pel succés i s''inicia la batuda abans no comenci a nevar, la mare surt a la recerca del seu fill per intentar salvar el seu nom.

La tendresa dels llops és una d'aquelles novel.les amb argument consistent, em recorda les de Jack London però amb una narrativa diferent. El paisatge i la vida al Canadà de 1867 queden dibuixats a la perfecció per l'autora anglesa. Una novel.lassa, no us la perdeu

EL SILENCI de Gaspar Hernàndez


El Silenci ha estat una de les obres que més defensors i més detractors ha tingut. N'hi ha per tots els gustos. Premi Josep Pla 2009.

A mi personalment no m'ha enganxat, l'he deixat a la meitat. Però reconec que a molta gent li atregui. Gaspar Hernàndez és periodista i escriptor, dirigeix i presenta el programa L'Ofici de Viure a Catalunya Ràdio, programa que té molts seguidors (sobretot seguidores). He tingut ocasió d'escoltar-lo i realment t'adones que amb la vida que portem, d'extrema velocitat, que algú et parli a poc a poc, que t'ajudi a frenar el ritme frenètic i t'assereni és d'agrair. Necessitem temps però l'hem d'aprendre a gestionar per trobar-nos a nosaltres mateixos. El silenci és una novel.la sobre l'immens poder de la confiança i que posa en qüestió els nostres límits.


En una habitació de Formentera un home parla, durant tota una nit, a una noia adormida. Ella és Umiko, una japonesa que fa classes de meditació i que creu en el poder de la curació espiritual. Umiko ha passat per un dur aprenentatge en un monestir zen, i està convençuda que si les emocions l'han fet emmalaltir, també la poden curar. Però demana consumar la nit amb un acte que va molt més enllà de la paraula dita.


VISITEU LA SEVA RELAXANT PÀGINA CLIQUEU AQUÍ


EL VELL I EL MAR d' Ernest Hemingway


No oblidem els clàssics, hauríem de intercal.lar en les nostres lectures algun clàssic, és un exercici molt saludable.
L'argument es basa en un fet real que Hemingway va utilitzar per escriure aquesta novel.leta publicada el 1952. Ben aviat va tenir milers de lectors i s'ha convertit en un clàssic que no podem obviar.

Un pescador captura un peix molt gros, però abans de poder arribar a la platja amb la seva gegantina presa, els taurons la van devorant i quan arriba a port només en queda l'espina. La lluita de l'home i el peix , sols cara a cara, mar endins, és una paràbola de l'individualisme que extreu,de la seva derrota davant les forces de la natura i del destí , la íntima convicció que el seu gran esforç i la negativa a donar-se per vençuts constituiex la veritable victòria. Si un home fa front al seu destí i l'accepta amb enteresa lluitant fins al final, mai podrà considerar.se derrotat: ·"un home pot ser destruit, però no derrotat".

L'elegància de l'eriçó Muriel Barbery


Aquesta novel.la té un encant especial.
Aquest és el text de la contraportada, a veure si us animeu a llegir-lo, és una autèntica perla.
Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.
Una cita per anar fent boca:"La civilització és la violència controlada, la victòria sempre inasolida sobre la agressivitat del primat. Perquè primats fórem, primats restem, per moltes camèlies sobre molsa de què aprenguem a gaudir. Aquesta és tota la funció de l'educació. ¿Què és educar? És proposar incansablement camèlies sobre molsa com derivatius a la pulsió de l'espècie, perquè aquesta mai no cessa i amenaça contínuament el fràgil equilibri de la supervivència.
El desembre del 2009 es va estrenar la pel.lícula, no us la perdeu!!Aquí teniu el trailer.

Una lectora poc corrent d'Allan Bennett


Llibre que, a part de l'anècdota, serveix per reflexionar sobre la lectura i el seu caràcter elitista i tan humà. Un bon dia la reina d'Anglaterra decideix llegir, descobreix la lectura i tot el que comporta: coneixement, humanitat, tolerància...Això li portarà problemes protocolaris importants.

Una cita " Si li haguessin preguntat si llegir li havia enriquit la vida, hauria hagut de dir que sí, sense dubte, tot i que hauria afegit amb la mateixa certesa que al mateix temps havia buidat la seva vida de sentit"(p.80)