dijous, 10 de juliol de 2014

PAREU ELS RELLOTGES d' H.W. AUDEN per a @lectordepoesia #lapoesíanosune

Aquest poema em va impressionar molt quan el vaig sentir per primera vegada a la pel.lícula: Four Weddings and a Funeral de Mike Newel.

    Els versos d'Auden, poeta fins aleshores poc conegut per mi, em van arribar al cor. En sentir-los vaig córrer a cercar un paper per anotar-los. Després vaig cercar informació sobre l'autor i vaig llegir altres poemes també molt colpidors.
 Aquest poema expressa fins on arriba l'amor i el dolor per la pèrdua d'un a persona estimada. Els vincles que hi ha entre els amants i la desesperació de veure com el món segueix igual malgrat l' absència de l'estimat.

PAREU TOTS ELS RELLOTGES

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics. 
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó. 
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat. 
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

 Grabació de @sicafe (accepteu la bona voluntat):



W. H. Auden (poeta anglès, 1907-1973), poema del llibre Vint-i-set poemes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, traducció de Salvador Oliva.

(versió anglesa)

STOP THE CLOCKS
Stop all the clocks, cut off the telephone,
prevent the dog from barking with a juicy bone,
silence the pianos and with muffled drum
bring out the coffin, let the mourners come. 

Let aeroplanes circle moaning overhead
scribbling on the sky the message He Is Dead,
put crepe bows round the white necks of the public doves,
let the traffic policemen wear black cotton gloves. 

He was my North, my South, my East and West,
my working week and my Sunday rest,
my noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
pack up the moon and dismantle the sun;
pour away the ocean and sweep up the wood.
for nothing now can ever come to any good.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada