POEMA DE W.H. AUDEN

STOP ALL THE CLOCKS/PAREU TOTS ELS RELLOTGES de W.H. Auden

Avui he tornat a veure la pel.lícula 4 Bodas y un Funeral i he reviscut la impressió que em va causar sentir aquest poema de l'Auden. Recordo que vaig anar a buscar la pel.lícula en video per tornar-lo a sentir i buscar l'autor que el va escriure. Per a mi és el poema que més bé sintetitza el dolor per la mort d'una persona estimada, sense la qual no sembla possible continuar vivint. Em va impressionar també com el dolor del protagonista era tan intens que desitjava que tot el món parés i prengués consciència de la intensitat del seu dolor per l'absència de l'estimat. MAGISTRAL!
Escolteu en versió original i traduïda

Funeral Blues - W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.

W. H. Auden
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.

(Trad. Salvador Oliva)

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

PAREU ELS RELLOTGES d' H.W. AUDEN per a @lectordepoesia #lapoesíanosune

Aquest poema em va impressionar molt quan el vaig sentir per primera vegada a la pel.lícula: Four Weddings and a Funeral de Mike Newel.

    Els versos d'Auden, poeta fins aleshores poc conegut per mi, em van arribar al cor. En sentir-los vaig córrer a cercar un paper per anotar-los. Després vaig cercar informació sobre l'autor i vaig llegir altres poemes també molt colpidors.
 Aquest poema expressa fins on arriba l'amor i el dolor per la pèrdua d'un a persona estimada. Els vincles que hi ha entre els amants i la desesperació de veure com el món segueix igual malgrat l' absència de l'estimat.

PAREU TOTS ELS RELLOTGES

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics. 
Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó. 
Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat. 
No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

 Grabació de @sicafe (accepteu la bona voluntat):



W. H. Auden (poeta anglès, 1907-1973), poema del llibre Vint-i-set poemes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995, traducció de Salvador Oliva.

(versió anglesa)

STOP THE CLOCKS
Stop all the clocks, cut off the telephone,
prevent the dog from barking with a juicy bone,
silence the pianos and with muffled drum
bring out the coffin, let the mourners come. 

Let aeroplanes circle moaning overhead
scribbling on the sky the message He Is Dead,
put crepe bows round the white necks of the public doves,
let the traffic policemen wear black cotton gloves. 

He was my North, my South, my East and West,
my working week and my Sunday rest,
my noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
pack up the moon and dismantle the sun;
pour away the ocean and sweep up the wood.
for nothing now can ever come to any good.

Ícar, Ovidi, Bruegel i Auden

Volar i caure 

La Vanguardia- 20 agost 2022

ANTONI PUIGVERD

Com totes les velles narracions gregues, el mite d’Ícar ens ha arribat en diverses versions. La d’Ovidi és clàssica. Explica que el rei Minos va encarregar a l’arquitecte Dèdal la construcció d’un laberint per fer invisible el Minotaure, un home amb cap de toro, fill de la seva dona (i fruit d’un dels habituals episodis zoofílics de la mitologia, que són al·legories de la violació). Culminat el laberint amb èxit, el rei no deixa marxar Dèdal. I aquest, no podent fugir per mar, inspirant-se en les aus decideix fugir per l’aire i enginya amb cera i plomes unes ales per a ell i el seu fill Ícar. Abans d’alçar el vol, explica a Ícar que no ha de volar gaire amunt, perquè l’escalfor del sol podria desfer la cera, ni arran de mar, per no ensopegar amb les onades. Però, després d’unes hores de vol, Ícar s’entusiasma i puja cel amunt. Tal com el pare ja li havia dit, el sol desfà la cera, malmena les ales i provoca la tràgica caiguda del noi al mar.

La narració està plena de suggeriments. En primer lloc, tenim el motiu del rei, que vol amagar secrets d’Estat, com tendeix a fer sempre el poder. Un segon motiu és l’oposició entre la força i l’emancipació: el poder vol controlar l’individu, que aspira a la llibertat. La relació pare-fill és un altre motiu evident: Dèdal és el que tria el camí i imposa les normes. El fill obeeix el pare, però després l’impugna, arrossegat per la seva il·lusió (Aristòtil ja deia que la transmissió de l’experiència és impossible). Finalment, Ícar representa el desig d’anar més enllà del que som i podem entendre. Un desig humaníssim: no podem travessar els límits, però no podem deixar d’intentar-ho. Un quadre de Bruegel el Vell descriu la caiguda d’Ícar en un racó del mar. Només se li veuen les cames. Mentre Ícar s’enfonsa, un vaixell segueix el seu rumb, el pagès continua pendent de l’arada, i el pastor, del seu ramat (*). W.H. Auden es va inspirar en aquest quadre per escriure un poema memorable sobre la indiferència que la tragèdia suscita entre els que sobrevivim. “El sol brillava / com calia sobre les cames blanques que desapareixien a l’aigua / verda; i el vaixell fràgil i elegant que hauria hagut de veure / una cosa espantosa, un noi caient del cel, / tenia on anar i va salpar tranquil·lament”.(**)

El noi s’enfonsava, però el vaixell tenia un rumb: va continuar navegant.

**Poema de W.H. Auden "Musee aux beaux arts" on el poeta fa referència al vol d''Icar 

(*)Imatge i comentari  sobre la pintura 

"Paisatge amb caiguda d'Ícar" de Pieter Bruegel el vell (s.XVI)

A classe amb WhatsApp

A classe amb el WhatsApp, caçant al vol. 
Oportunitats

  Aquest segon trimestre hem llegit, oralment, repartint personatges entre els alumnes, a l’aula “La Casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. I per tal de conèixer algun text poètic de l’autor, llegeixo la “elegía “Llanto por Ignacio Sánchez Mejías” i comentem el gènere que, de fet,  ja coneixem perquè durant el curs ens hem trobat, llegit i comentat, diversos planys, tres dels quals fan referència a la mort d’un amic:

1.-Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu (mort de l’amic)
2.-Plany d'Aquil·lesper la mort de Pàtrocle (mort de l’amic)

3.-Plany de Ningal per la destrucció d’Ur

4.-Pareu els rellotges de W.H.Auden (mort de l’amic)

 Doncs bé, tot llegint-lo remarco la importància del paral·lelisme “A las cinco de la tarde”, la força significativa que pren aquest recurs sobre el moment, l’instant de la mort i el dolor del poeta.

Mentre el llegia i deia aquestes paraules, em vaig recodun poeta de la comarca que va escriure un poema utilitzant el mateix recurs. La temàtica, però, estava relacionada amb  l’atemptat a les Rambles de Barcelona. (a les 5 de la tarda). Els ho explico.

Vaig a cercar el mòbil.📱

Envio un WhatsApp al poeta, per si em pot fer una foto del seu poema (tinc el llibre a casa).

Em respon, al moment.📳

Me l’envia.📶

El projecto.📹

Abans de llegir-lo a l’aula li demano per WhatsApp, també, si ens el pot llegir (té una veu molt potent).

Ens envia l’àudio.📢
L’escoltem 👂 i el llegim 👀amb la imatge que ens ha enviat projectada a la pantalla.👓

Silenci.

Silenci.

Silenci.

😮
👌

👓👓

                                                                     

  👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

Aplaudiments!

Aplaudiments ¡

Aplaudiments que els envio per WhatsApp al poeta. Content.😀

 

Epopeia de Guilgameix

Jump to navigationJump to search

L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix^[ és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.^[3]

És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.^[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.^[4] 

La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles^[5] i en gran part de la literatura índia.

N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.

- ARGUMENT de cada taula d'argila   https://bit.ly/2NIGkOM
-  TEMÀTICA: Guilgameix i la condició humana:
     http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/gilga.htm 1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier) 
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle 

Plany d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle

“ Mentre ell gemegava profundament, la seva mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)

Tot planyent-se profundament, Aquil·les de peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi (moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal.  (...)

 El meu cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva Pàtrocle.

Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat després d’Héctor el teu destí està preparat.

  Aquil·les de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)

-->

3.- Lectura i audició del poema "Pareu els rellotges " de W.H Auden  que trobaràs en aquest mateix bloc. 

4.- Compara els tres planys, elements en comú i diferents entre ells.