Workshop sobre l'ensenyamen t de la literatura a ESO BAT

Simbad el marí i "les Mil i una nits"

Aquí teniu la història de Simbad el marí, un dels protagonistes de l’obra més coneguda de la literatura àrab: “Les mil i una nits”:

Simbad el Marí és un relat conegut a tot el món a causa de Les mil i una nits, obra a la qual no pertanyia en origen i que ha donat molta més fama a aquest relat que al de Simbad el Terrestre, també tradicional i protagonitzat per un viatger diferent encara que d’idèntic nom. El relat de les aventures de Simbad el Marí només va ser introduït en les Nits cap als inicis del segle XVIII. Explica la història d’un mariner àrab que viatjà set vegades, vivint en cada ocasió una més emocionant aventura. Es creu que originàriament molts d’aquests relats estan inspirats en “L’Odissea” d’Homer.

L’inici – Simbad el Porter i Simbad el Marí

Les mil i una nits, la col·lecció de relats en els quals la història de Simbad es troba, adopta la forma de contes explicats per la bella donzella Scheherazade el llarg d’un període de mil i una nits. Cada conte té la fi de captar l’interès del Rei Sharyar perquè ell desitgi escoltar-ho a la tarda següent, ja que el sultà tenia per costum jeure amb una verge cada nit i que l’executessin al matí següent, convençut que no podria trobar una dona de bona virtut. En la clausura de la 536a nit Scheherazade dóna l’escenari dels contes de Simbad: en els dies d’Haroun al-Rashid, califa de Bagdad, un carregador (el que transporta les mercaderies pels altres al mercat i en tota la ciutat) se senta per descansar en un banc fora de la porta d’una casa d’un ric comerciant, on es queixa a Al·là per la injustícia d’un món que permet als rics a viure en la facilitat mentre que ell ha de treballar i, no obstant això, segueix sent pobre. El propietari de la casa ho escolta, i el crida, i es troba amb que ambdós es diuen Simbad. Simbad el ric li diu a Simbad el pobre com es va convertir en ric, “per Fortuna i Destinació”, en el curs de set viatges meravellosos, que després procedeix a explicar.

FONT i ampliació per conèixer l'argument dels viatges de Simbad: 
https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/09/16/simbad-el-mari-i-les-mil-i-una-nits/

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. 

 El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.

Breu resum argumental 

L'estructura del llibre és una història que en serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle xx. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Epopeia de Guilgameix

Jump to navigationJump to search

L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix^[ és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.^[3]

És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.^[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.^[4] 

La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles^[5] i en gran part de la literatura índia.

N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.

- ARGUMENT de cada taula d'argila   https://bit.ly/2NIGkOM
-  TEMÀTICA: Guilgameix i la condició humana:
     http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/gilga.htm 1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier) 
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle 

Plany d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle

“ Mentre ell gemegava profundament, la seva mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)

Tot planyent-se profundament, Aquil·les de peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi (moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal.  (...)

 El meu cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva Pàtrocle.

Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat després d’Héctor el teu destí està preparat.

  Aquil·les de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)

-->

3.- Lectura i audició del poema "Pareu els rellotges " de W.H Auden  que trobaràs en aquest mateix bloc. 

4.- Compara els tres planys, elements en comú i diferents entre ells.