Simbad, el mariner, conte de les Mil i una Nit

Atenció no només a l'argument de la història (personatges, temps, lloc, acció o accions i estructura argumental) sinó també al procediment de vídeo creació. 

ENLLAÇ A LA PÀGINA DE RESUMS D'ALGUNS VIATGES:

https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/09/16/simbad-el-mari-i-les-mil-i-una-nits/

Entrevista a Margarita Castells traductora de les Mil i una nits

Aquest dissabte, hem tingut el privilegi de conversar amb Margarita Castell, traductora de Les Mil i una nits i ens ha engrescar a continuar llegint els clàssics. 
 Alguns alumnes, interessats en le món de la traducció, de la llengua i de l'edició, ens han acompanyat.

Simbad el marí i "les Mil i una nits"

Aquí teniu la història de Simbad el marí, un dels protagonistes de l’obra més coneguda de la literatura àrab: “Les mil i una nits”:

Simbad el Marí és un relat conegut a tot el món a causa de Les mil i una nits, obra a la qual no pertanyia en origen i que ha donat molta més fama a aquest relat que al de Simbad el Terrestre, també tradicional i protagonitzat per un viatger diferent encara que d’idèntic nom. El relat de les aventures de Simbad el Marí només va ser introduït en les Nits cap als inicis del segle XVIII. Explica la història d’un mariner àrab que viatjà set vegades, vivint en cada ocasió una més emocionant aventura. Es creu que originàriament molts d’aquests relats estan inspirats en “L’Odissea” d’Homer.

L’inici – Simbad el Porter i Simbad el Marí

Les mil i una nits, la col·lecció de relats en els quals la història de Simbad es troba, adopta la forma de contes explicats per la bella donzella Scheherazade el llarg d’un període de mil i una nits. Cada conte té la fi de captar l’interès del Rei Sharyar perquè ell desitgi escoltar-ho a la tarda següent, ja que el sultà tenia per costum jeure amb una verge cada nit i que l’executessin al matí següent, convençut que no podria trobar una dona de bona virtut. En la clausura de la 536a nit Scheherazade dóna l’escenari dels contes de Simbad: en els dies d’Haroun al-Rashid, califa de Bagdad, un carregador (el que transporta les mercaderies pels altres al mercat i en tota la ciutat) se senta per descansar en un banc fora de la porta d’una casa d’un ric comerciant, on es queixa a Al·là per la injustícia d’un món que permet als rics a viure en la facilitat mentre que ell ha de treballar i, no obstant això, segueix sent pobre. El propietari de la casa ho escolta, i el crida, i es troba amb que ambdós es diuen Simbad. Simbad el ric li diu a Simbad el pobre com es va convertir en ric, “per Fortuna i Destinació”, en el curs de set viatges meravellosos, que després procedeix a explicar.

FONT i ampliació per conèixer l'argument dels viatges de Simbad: 
https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/09/16/simbad-el-mari-i-les-mil-i-una-nits/

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. 

 El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.

Breu resum argumental 

L'estructura del llibre és una història que en serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle xx. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.