Lectura col·laborativa del plany de Guilgameix per la mort del seu amic i company Enkidu, fragment de l'Epopeia de Guilgameix escrita en llengua acàdia, fa uns 4000 anys. Alumnes de 4t C ESO Bibliografia:
Serrallonga, Segimon: Versions de poesia antiga Edicions 62- Empúries Barcelona (2002)
Els versos següents els recita la copera divina Siduri a Guilgameix, quan aquest cerca la immortalitat després del dolor que ha patit per la mort del seu company i amic Enkidu. És un cant a la vida i al gaudi. Alumnes de 4t ESO - Bibliografia:
Serrallonga, Segimon: Versions de poesia antiga Edicions 62- Empúries Barcelona
És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.[4]
N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
“ Mentre ell gemegava profundament, la seva
mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap
del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per
què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)
Tot planyent-se profundament, Aquil·les de
peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi
(moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut
company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el
meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una
meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal
esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal.(...)
El meu
cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no
perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva
Pàtrocle.
Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li
va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat
després d’Héctor el teu destí està preparat.
Aquil·les
de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja
que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort
molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la
seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)