Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta dones escriptores. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta dones escriptores. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 3 de març del 2020

A la recerca del nom perdut. Autores snese el pseudònim masculí.


Avui, just abans de començar les classes, les dues profes de llengua i literatura de 3r i 4t ESO hem ideat una activitat compartida relacionada amb la setmana de la dona.   #CaçantAlVol
 Ens hem reunit a la biblioteca i, després d'una breu introducció sobre les dones escriptores, hem llegit aquest article publicat a la Vanguarda sobre les dones escriptores emmascarades amb nom d'home. 
Després hem fet una postal en parelles (un alumne de 3r i un de 4t). Les trobareu exposades a la biblioteca. 

La idea, també, era fer un debat (no ens ha donat per tant) sobre si les obres d'escriptores que per les circumstàncies contextuals van signar la seva producció amb nom d'home s'haurien de publicar avui amb el nom que real o amb el pseudònim que elles van triar. 






divendres, 26 de març del 2021

Les dones escriptores a la literatura medieval 4t C i 4t D


Imatges del treball col·laboratiu i la presentació 


 Unitat didàctica a càrrec de l'alumna de màster d'Educació la Victòria Lozano. 

  • Mapa amb la ubicació de les dones escriptores seleccionades: 💟

https://www.google.com/maps/d/u/0/edit?mid=1W03dh_LoGwVuWLyzUNKnkpCa3LIv29OK&usp=sharing 

  • La Maria i la Carla estan acabant la galeria virtual amb els cartells. Pròximament penjarem el resultat  😀👀 👏👏

  • Exposició dels cartells 

Hecho con Padlet

Hecho con Padlet

dimecres, 8 de març del 2023

8M dia de la dona: Alba de Vic

 

ALBA DE VIC

La primera dona que va escriure en català 

‘La Vanguardia’ reconstrueix la biografia
d’una escrivana pionera del segle XI

Magí Camps

Alba Guibert, coneguda com a Alba de Vic, va ser la primera dona que va ser escrivana professional del que avui anomenem Catalunya. Va viure al segle XI i va per­tànyer a una família instruïda, amb un pare, el gramàtic Guibert, que podríem considerar molt modern per l’època. Modern perquè va ensenyar de lletra als tres fills i a les tres filles que va tenir amb Guilla.

De família benestant, Alba Guibert es va casar amb Jobert i també va tenir sis descendents, tres filles (Guilla, Adaleds i Magenburg) i tres fills (Guillem, Ramon i Artall), i vivia a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Segons es llegeix al testament del seu home, on consten les propietats, a totes els van atorgar un nom propi, igual que els animals que hi figuren. Així, avui sabem que hi havia “una terra motejada Coma Erma, una casa denominada Rosta, una cuirassa que es deia Claramalla, un cavall de nom Giscafred, una euga anomenada Gaçola i àdhuc un alsberg batejat Omnia bona (Tots-béns)”. Un alsberg o ausberg és una túnica de malles o d’escates per protegir el cos.

Tot això ho llegim al capítol que dediquen Jesús Alturo i Tània Alaix al nivell cultural de la proto-Catalunya al llibre Lletres que parlen, que acaba de publicar La Magrana. Els professors i paleògrafs de la Universitat Autònoma de Barcelona expliquen en aquest estudi de gran abast un munt de detalls de l’escriptura tardollatina, protocatalana i catalana a la fi, com el primer document escrit tot en català, datat entre 1060 i 1080, que és una còpia del Llibre dels jutges, fet per un escrivà d’Organyà. Aquí es comença a trencar la diglòssia entre parlar català i escriure en llatí.

Uns anys abans, Alba de Vic encara no escrivia en català, perquè aleshores els documents es feien en llatí. És a dir, per poder llegir i escriure no n’hi havia prou amb saber ajuntar les lletres; també calia saber llatí. De fet, “l’alfabetització era molt minsa, i més encara entre les dones”, explica Alaix, que esmenta el concepte de semialfabetització, que són les persones que havien après a llegir però no a escriure: “Eren dos estadis d’aprenentatge. Les persones semialfabetitzades eren capaces de llegir un document, però a l’hora de signar-lo no ho feien de manera autògrafa, sinó heterògrafa, posant-hi un punt sota el seu nom, que algú altre havia escrit”, explica la investigadora. “Tenim un document del 989 de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les en el qual només l’abadessa Adaleds firma autògrafament. Les altres ho fan heterògrafament, però fent-hi constar que sabien llegir”.

La figura d’Alba de Vic és rellevant perquè és la primera dona de qui hi ha constància que escriu un document amb validesa legal. Està datat el 16 d’abril del 1044 i se sap amb tanta precisió perquè es tracta d’una escripturització d’una compra que van fer ella i el seu marit. Ella hi va voler fer constar que l’havia escrit del seu puny i lletra, “en una perfecta escriptura carolina i signat amb unes majúscules de tipus librari esplèndides”, detalla Alaix, que li calcula aleshores uns 30 anys: “Era una dona completament alfabetitzada i d’una cultura superior”.

El document té un valor afegit perquè, entremig del llatí, Alba de Vic hi fa servir algunes paraules catalanes quan les ha de menester. És el cas de coma (depressió en un terreny de muntanya), era, casals i puio (puig), amb què anomena els llocs on se situa la compra. “No s’ha de veure com una prova d’ignorància, perquè a l’època les parts formulàries s’escrivien en llatí, però les parts substancials, perquè quedés clar a què es feia referència, es comencen a escriure en català”, postil·la Alaix.

Però d’on li venen aquests coneixements a Alba de Vic? “A les darreries del segle X devia arribar a la diòcesi d’Osona un jove gramàtic procedent, pel que sembla, de Lieja”. De la belga Lieja a la catalana Vic, Guibert s’hi devia trobar bé, de manera que es va casar amb Guilla i va fundar una família nombrosa. “Guibert va exercir un magisteri eficaç a l’escola diocesana de Vic, al costat, sovint, del canonge Ermenir Quintilà, excel·lent dominador de l’art de la cal·ligrafia i mestre de nous i molt bons cal·lígrafs”, expliquen els paleògrafs.

Dels sis fills, en destaquen dos. D’una banda, Berill, que va ser el seu successor en la direcció de l’escola de gramàtica de la catedral de Vic, d’on va esdevenir canonge. I l’altra és l’Alba. A diferència del seu germà, de qui hi ha nombrosa documentació manuscrita i còdexs, d’ella només es conserva el document referit. Un document prou valuós per poder conèixer aquesta dona catalana que va tenir la fortuna d’aprendre a llegir i escriure en llatí amb una bella cal·ligrafia. Alba de Vic és la primera i única dona escrivana catalana professional del segle XI.


La Vanguardia

POSTS SOBRE DONES ESCRIPTORES 
EN AQUEST MATEIX BLOC:





dijous, 13 de febrer del 2014

EDGAR ALLAN POE




  • Llegeix la peculiar vida d'Edgar Allan Poe.

      Edgar Allan Poe es va casar amb la seva cosina germana Virginia Clemm, a qui acostumava a anomenar, de manera afectuosa, Sissy o “My child-wife” (la meva esposa-nena), ja que en el moment del seu matrimoni, Edgar tenia 27 anys i Virginia, 13. 
     Es van conèixer l’any 1829, en un viatge que Edgar va fer a Baltimore per visitar el que quedava de la seva família paterna. En aquells moments, Virginia tenia 7 anys i el seu germà Henry en tenia 9. La mare de Virginia, Maria Clemm, era germana del pare d’Edgar. Amb ells vivien també l’àvia, que estava paralítica, i el germà gran d’Edgar, Willian Henry, que estava molt malalt de tuberculosi. Edgar va ajudar a mantenir econòmicament la seva família amb els escassos diners que encara li enviava John Allan, el seu pare adoptiu.
    L’any 1831, Poe va tornar a Baltimore i s’hi va quedar 3 anys. Li agradaven l’alegria i el caràcter viu de Virginia, que a més era preciosa, amb uns llargs cabells castanys i ulls color violeta. Aquesta bellesa i vivacitat compensaven el seu retard mental, causat per una malaltia soferta als 12 anys. Per això, sempre va tenir la mentalitat d’una nena. Poe va fascinar la infantil Virginia i l’any 1835 va acceptar la proposta de matrimoni del seu cosí. Davant d’aquest projecte, un cosí de l’escriptor, Neilson Poe, va oferir a Maria Clemm que s’enduria Virginia per educar-la i evitar un matrimoni que ell considerava que perjudicaria la nena, tenint en compte els problemes que Edgar Allan Poe ja havia demostrat tenir amb l’alcohol, així com una certa inestabilitat emocional. Poe es va desesperar davant la possibilitat que s’enduguessin Virginia lluny d’ell i escriu a Maria Clemm una carta datada el 29 d’agost de 1835 en què expressa l’amor que sent per la nena i el terrible destí que li espera si s’enduen Virginia.
    Finalment, Edgar i Virginia es van casar l’any 1836 i sembla que va ser un matrimoni feliç, ja que la influència de la noia sobre el seu marit era sempre beneficiosa. Fins i tot, procurava no beure per no preocupar-la. Alguns estudiosos de l’obra i la vida de Poe creuen que el comportament d’Edgar amb altres dones va accelerar la mort de Virginia, que estava malalta de tuberculosi. Va ser famós un escàndol amorós que va protagonitzar Poe amb dues escriptores, Frances Sargent Osgood i Elizabeth F. Ellet, ambdues casades. 
Virginia mor l’any 1845 als 23 anys i aquest fet serà el punt que marcarà el viatge sense retorn de Poe cap a l’infern de l’alcohol i la droga. Consumeix opi, làudan i beu quantitats ingents de ginebra per evadir-se de la misèria econòmica i de la tristor de la seva vida. 
Virginia Poe Clemm va ser, segons la majoria dels estudiosos de l’obra d’Edgar Allan Poe, la inspiració de relats com Eleonora i del poema AnnabelLee. La protagonista d’aquest últim és una “donzella”, una “nena” morta a qui l’autor estimava amb un amor que trascendia l’enteniment dels adults i de la família. Era aquest, doncs, un amor que provoca l’enveja dels àngels, que s’enduen per sempre la bonica Annabel Lee.

  • Llegeix, també, i visualitza i escolta els textos que tens a continuació 
  • I després relaciona els textos següents de l'autor amb la seva vida: Hi ha una relació entre l'obra i la vida de l'autor?  
(Per tal de realitzar aquesta última pregunta cal que: 
- Primer marquis quins referents et sembla que trobes als textos que facin pensar en la vida d'Edgar Allan Poe.
- Després redacta una conclusió tot fent servir aquest referents. 

La conclusió ha de seguir una estructura: una petita introducció-amb una tesi, un desenvolupament i un tancament que reforci la tesi. 

1.- BIOGRAFIA 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Allan_Poe

http://llenguacat.wikispaces.com/edgar+allan+Poe


2.- TEXTOS: 

A) EL RETRAT OVAL  en català i vídeo animació:

http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com.es/2010/10/edgar-allan-poe-el-retrat-oval.html


B) EL CORB

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/poe.html



C)  ANNABEL LEE
Versió en Castellà: àudio i text:
TEXTO:  http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/ing/poe/annabel_lee.htm
AUDIO: http://www.ivoox.com/edgar-allan-poe-annabel-lee-audios-mp3_rf_1076383_1.html

Versió en català:

Fa molts i molts anys,
En un regne a prop del mar,
hi vivia una donzella coneguda
amb el nom d'Annabel Lee;
I aquesta donzella no vivia amb un altre pensament
que no fos estimar i ser estimada per mi.

Jo era un nen i ella era una nena,
en aquell regne a prop del mar:
Però nosaltres ens estimàvem amb un amor que era més que amor,
Jo i la meva Annabel Lee;
amb un amor que els serafins alats del cel
ens envejaven a ella i a mi.

I aquesta va ser la raó per la qual, fa temps,
en aquell regne a prop del mar,
un vent va sortir d'un núvol, i va refredar
la meva bella Annabel Lee;
Per això els parents del seu llinatge van venir
i van prendre-me-la,
per silenciar-la en un sepulcre
en aquell regne a prop del mar.

Els àngels, que no eren ni la meitat de feliços al cel,
ens van envejar a ella i a mi
-Sí!- aquesta va ser la raó per la qual (com tots els homes saben,
en aquell regne a prop del mar)
el vent va sortir d'un núvol a la nit,
i va refredar i assassinar la meva Annabel Lee.

Però el nostre amor era molt més fort que l'amor
dels que eren més grans que nosaltres
-i més savis-
i cap dels àngels de dalt del cel,
ni per dimonis de sota del mar,
podrà mai separar la meva ànima de l'ànima
de la bella Annabel Lee.

Perquè la lluna mai brilla sense portar-me somnis
de la bella Annabel Lee;
i les estrelles mai resplendeixen sense que vegi els ulls brillants
de la bella Annabel Lee;
i per això, tota la nit, la passo al costat
de la meva estimada, de la meva estimada, de la meva vida i de la meva esposa,
en el seu sepulcre a prop del mar,
en la seva tomba a la riba del mar.