Avui, just abans de començar les classes, les dues profes de llengua i literatura de 3r i 4t ESO hem ideat una activitat compartida relacionada amb la setmana de la dona. #CaçantAlVol
Ens hem reunit a la biblioteca i, després d'una breu introducció sobre les dones escriptores, hem llegit aquest article publicat a la Vanguarda sobre les dones escriptores emmascarades amb nom d'home.
Després hem fet una postal en parelles (un alumne de 3r i un de 4t). Les trobareu exposades a la biblioteca.
La idea, també, era fer un debat (no ens ha donat per tant) sobre si les obres d'escriptores que per les circumstàncies contextuals van signar la seva producció amb nom d'home s'haurien de publicar avui amb el nom que real o amb el pseudònim que elles van triar.
La meva opinió sobre tot això és que els llibres haurien de tenir tant el nom d'autor d'home com el de dona, ja que el nom d'home és amb el qual es van fer famoses i el nom de dona és la persona que realment va fer famós aquell fals nom d'autor.
ResponEliminaMartí Serra
Nosaltres creiem que seria just que els llibres fossin publicats amb els dos noms, el pseudònim que és el nom el qual l’autora és coneguda i el seu nom original perquè la gent sàpiga quina és l’autora realment. Martí Balcells-Gerard Castells
ResponElimina