L'escriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica (...)
Els signes es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams usats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina.
Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme
El seu ús s'inicia el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila.
càlams per escriptura aràbiga
El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3]
Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena sovint lapsus calami.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada