Oh capità, el meu capità... de Walt Whitman

"O Capità, el meu capità..." Walt Whitman

Aquest poema té un significat especial a la pel.lícula El club dels poetes morts, aquí hi trobareu la versió original en anglès, i si la voleu en versió audio-cliqueu aquí
També hi trobareu la versió traduïda al català.


O Captain my Captain! our fearful trip is done,
The ship has weathered every rack, the prize we sought is won
,The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring;
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.
O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up--for you the flag is flung for you the bugle trills,
For you bouquets and ribboned wreaths for you the shores a-crowding,
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
This arm beneath your head!
It is some dream that on the deck,
You've fallen cold and dead.
My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchored safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip the victor ship comes in with object won;
Exult O shores, and ring O bells!
But I, with mournful tread,
Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.

Oh capità, El meu capità...!
Oh capità, el meu capità!Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes,
ja elPoble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.

Poesies del Club dels Poetes morts

Selección de textos:
Poema que dóna lloc al tòpic del Carpe Diem d'Ausoni (poeta llatí)
(fragment)
Les roses no viuen més que no viu un dia:
ara són joves i de seguida moriran.
Tan esplendorosa com les veu néixer l'Aurora,
pansides les contempla la tarda a punt de caure.
Tant se val, la rosa morirà inexorablement avui,
però demà la succeiran noves poncelles.
Cull, verge, les roses, mentre fresca és la rosa i la teva juventut,
però recorda també que, alhora, la teva vida s'escola. "
trad. Nona arola, Magda Rovira i Pep Julià. Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts Ed. Íxia llibres BCN ,1993
RES NO MORIRÀ d'Alfred Tennyson

Quan sabrà, el riu, que corre
sota els meus ulls?mm
Quan sabrà, el vent, que bufa
al cel?
Quan sabran, el núvols, que fugen?
Quan sab rà, el cor, que batega?
I la natura, que mor?
Mai, mai res no morirà...
el riu corre,
el vent bufa,
els núvols fugen,
el cor batega,
res no morirà.

Res no morirà,
tot canviarà
tota l'eternitat.
Ara és l'hivern del món,
la tardor i l'estiu
fugiren fa molt temps.
La terra és ara resseca,
però una primavera tota nova,
una primavera reica i desconegurda,
farà que els vents bufin
arreu i pertot,
sempre i tothora,
d'ací d'allà,
fins que l'aire
i la terra
s'omplin de nou de vida.
El món mái no fou creat,
i canvia, però mai no s'esfondrarà.
Deixem, doncs, que bufi el vent,
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l'eternitat.
Res no neix,
Res no mor,
tot canvia.
(id) Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts
ET VAIG VEURE PLORAR de Lord Byron
Et vaig veure plorar grosses llàgrimes lluents
que brollaven dels teus ulls blaus
i em van semblar gotes de rosada
degotant d'una violeta.
Et vaig veure somriure: la lluïssor del safir
al teu costat defallia,
no podia igualar els raig vius
que sobreeixien d'aquell teu esguard.
II
Així com els núvols reben del sol
tonalitats profundes i suaus
que dificilment l'ombra del crepuscle
podrà esborrar del cel,
aquells teus somriures omplen de joia pura
les ànimes més malenconioses:
l'alegria seva dibuixa una estela de llum
que tot el meu cor il.lumina
(id) Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts




Henry David Thoreau (1856) Henry David Thoreau (1856) El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni la lluna de les nits. No siguis el brell de l’ocellaire que em priva de volar, parat amb molta astúcia per temptar la mirada. Sigues com la tempesta propícia que em mena sempre endavant i que m’inflarà encara la vela quan tu ja siguis lluny. No puc renunciar al meu cel pel teu caprici: tant s’enlaira l’amor veritable que ateny les altures. L’àliga no sofriria pas un company atret així, avesat a no alçar mai els ulls amunt cap al sol. Henry David Thoreau El poema anterior, El meu amor ha d’ésser lliure, és la versió catalana del poema “My love must be as free”, d’Henry David Thoreau (1817-1862), publicada al llibre Antologia del Club dels poetes morts (1990), junt a la versió original en anglès.

El Club de los Poetas Muertos - 4t de SO-

El club de los poetas muertos (Dead Poets Society)
EE.UU. 1989. 128 min. Color.
Director: Peter Weir.
Guión: Tom Schulman.
Fotografía: John Seale.
Música: Maurice Jarre.
Intérpretes: Robin Williams, Robert Sean Leonard, Ethan Hawke, Josh Charles, Dylan Kussman, Allelon Ruggiero, James Waterston.

Què us ha semblat la pel.lícula?

• Comenteu aquells aspectes que us han agradat més a nivell temàtic, de personatges i també a nivell tècnic (fotografia-música-interpretació...)
• La tipologia de text que heu de fer servir per donar la vostra opinió és la del text argumentatiu amb introducció implícita.

Stieg Larsson atrapa a milions de lectors

Els homes que no estimaven les dones
« La novel·la negra de la dècada", ens diuen els de l'editorial Columna.

"Corrupció política, espionatge industrial, intrigues familiars, protagonistes inquietants, amor al límit... tots aquests són només alguns dels ingredients que fan que aquesta apassionant obra hagi estat batejada per mitjans de tot el món com la novel•la negra de la dècada i que més de quatre milions de persones ja hagin devorat les seves pàgines"

TRAILER DE LA PEL.LÍCULA TAN ESPERADA!!

(S'ESTRENA EL DIA 29 DE MAIG- PROMET ACCIÓ, INTRIGA, MISTERI....)

CLIQUEU AQUÍ

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
« L’esperada segona part del thriller que ja ha atrapat més de 6 milions de lectors. »

La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca.


La reina en el palacio de las corrientes de aire

Aquesta és la tercera entrega que sortirà el 5 de juny de 2009, però a França i a molts altres països ja s'està venent com "xurros". Aquí, molts llibreters ja han rebut l'encàrrec de lectors per no perdre's ni un dia. Però la més bona, l'he llegit avui a la Vanguàrdia: al FNAC estan esgotant aquest exemplar en francès, fins i tot n'han venut més que no del segon.!

JA HO SAPS SI EL VOLS LLEGIR, POTS COMPRAR-LO EN FRANCÈS!

Olalà!

Cuatre coses de l'autor: Stieg Larsson (1954-2004) periodista amenaçat per l'extrema dreta, novel.lista per diversió, va morir d'un infart als 50 anys sense veure publicats els seus llibres i sense conèixer-ne l'èxit i els diners .

OP: Els dos llibres em van agradar molt i em van enganxar de mala manera, la intriga t'arrossega sense parar i els personatges estrafolaris tenen un encant especial. Quan va sortir el segon, ja el vaig comprar de seguida, però ara, aquest tercer, em fa una certa por, podrà mantenir el ritme trepidant i l'interès que han despertat els altres dos? Haurem d'esperar el 4 de juny! ;)

PACIÈNCIA!!!!!!

SI VOLS SABER QUÈ TENEN AQUESTS LLIBRES QUE ENGANXEN A TOTHOM, LLEGEIX L'ARTICLE DE LA VANGUÀRDIA DE XEVI AYÉN- CLICA AQUÍ

POEMA DE W.H. AUDEN

STOP ALL THE CLOCKS/PAREU TOTS ELS RELLOTGES de W.H. Auden

Avui he tornat a veure la pel.lícula 4 Bodas y un Funeral i he reviscut la impressió que em va causar sentir aquest poema de l'Auden. Recordo que vaig anar a buscar la pel.lícula en video per tornar-lo a sentir i buscar l'autor que el va escriure. Per a mi és el poema que més bé sintetitza el dolor per la mort d'una persona estimada, sense la qual no sembla possible continuar vivint. Em va impressionar també com el dolor del protagonista era tan intens que desitjava que tot el món parés i prengués consciència de la intensitat del seu dolor per l'absència de l'estimat. MAGISTRAL!
Escolteu en versió original i traduïda

Funeral Blues - W. H. Auden from blocsdelletres on Vimeo.

W. H. Auden
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.

(Trad. Salvador Oliva)

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

COMETAS EN EL CIELO

M'ha sorprès, remenant pel Youtube, veure que l'autor del llibre CIUTAT DE LLADRES havia estat el guionista de la pel.lícula COMETAS EN EL CIELO basada en la novel.la de Khaled Hosseini. Aquesta pel.lícula la vàrem anar a veure amb els alumnes de 1r de Btx en el marc de la setmana de Cinema Espiritual que es fa cada any a Vic, i em va agradar molt. Jo havia llegit MIL SOLES ESPLÉNDIDOS del mateix autor i també m'havia agradat molt.
COMETAS EN EL CIELO Tracta del conflicte a l'Afganistan però des de la perspectiva de dos nois que són molt amics. L'amistat, la traïció, l'amor a la terra, l'exili, i la realitat afgana són alguns dels temes que hi trobareu. Si podeu aneu a llogar la pel.lícula perquè és excel.lent: la música, la fotografia, els escenaris, els personatges....
Aquí en teniu una petita mostra

Crepuscle de l'autora Stephenie Meyer

Què tindrà aquest llibre que hagi estat un gran èxit entre els joves? Tot el que en sé, ho podeu trobar a internet, i us puc dir que és una novel.la de fantasia i amor escrita per l'autora Stephenie Meyer i publicada el 2005. És la primera part d'una sèrie de quatre llibres: Crepuscle, Lluna Nova, Eclipsi, i A Trenc d'Alba.
Ja s'ha fet la pel.lícula del primer volum de la série, si l'heu vista feu-nos saber si val la pena o no,ok?
Aquí teniu el web oficial de la pel.li, cliqueu here

Trinstany i Isolda

Aquestes vacances de Nadal a TV3 han passat la pel.lícula Tristany i Isolda, espero que alguns alumnes de 4t de SO l'hagin pogut veure perquè a classe n'hem parlat. Interessa veure com l'argument de la pel.lícula s'allunya en alguns punts bàsics de la història escrita per Joseph Bédier(París, 1864 - Grand Serre, 1938) com per exemple l'origen de l'amor entre els protagonistes. A l'obra de Bédier, és un beuratge màgic el que uneix per sempre els enamorats. El filtre el preparà la mare d'Isolda perquè la noia se'l prengués amb el seu marit, el rei Marc, la nit de noces. El destí, l'atzar... fan que aquest filtre se'l beguin Tristany i Isolda fet que els unirà per sempre més.

La pel.lícula, dirigida per Kevin Reynols, deixa de banda aquest fet de caràcter màgic i aposta pel realisme: una trobada casual (destí-atzar) fa que els joves s'enamorin i quedin lligats per aquest amor per sempre més.

La veritat és que la pel.lícula m'ha despertat les ganes de tornar a llegir el llibre de Bédier, recordo que la trama és molt més complicada, hi apareix una altra Isolda, l'engany i la traïció porten els enamorats a un tràgic final molt més truculent.

Bé, si voleu trobar informació sobre la pel.lícula cliqueu aquí, hi trobareu ,a part de la fitxa tècnica , el repartiment dels actors, imatges i enllaços molt interessants.

I us convido a llegir el llibre, passareu una bona estona, entre cavallers, batalles, amors i traïcions.