Poesies del Club dels Poetes morts

Selección de textos:
Poema que dóna lloc al tòpic del Carpe Diem d'Ausoni (poeta llatí)
(fragment)
Les roses no viuen més que no viu un dia:
ara són joves i de seguida moriran.
Tan esplendorosa com les veu néixer l'Aurora,
pansides les contempla la tarda a punt de caure.
Tant se val, la rosa morirà inexorablement avui,
però demà la succeiran noves poncelles.
Cull, verge, les roses, mentre fresca és la rosa i la teva juventut,
però recorda també que, alhora, la teva vida s'escola. "
trad. Nona arola, Magda Rovira i Pep Julià. Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts Ed. Íxia llibres BCN ,1993
RES NO MORIRÀ d'Alfred Tennyson

Quan sabrà, el riu, que corre
sota els meus ulls?mm
Quan sabrà, el vent, que bufa
al cel?
Quan sabran, el núvols, que fugen?
Quan sab rà, el cor, que batega?
I la natura, que mor?
Mai, mai res no morirà...
el riu corre,
el vent bufa,
els núvols fugen,
el cor batega,
res no morirà.

Res no morirà,
tot canviarà
tota l'eternitat.
Ara és l'hivern del món,
la tardor i l'estiu
fugiren fa molt temps.
La terra és ara resseca,
però una primavera tota nova,
una primavera reica i desconegurda,
farà que els vents bufin
arreu i pertot,
sempre i tothora,
d'ací d'allà,
fins que l'aire
i la terra
s'omplin de nou de vida.
El món mái no fou creat,
i canvia, però mai no s'esfondrarà.
Deixem, doncs, que bufi el vent,
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l'eternitat.
Res no neix,
Res no mor,
tot canvia.
(id) Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts
ET VAIG VEURE PLORAR de Lord Byron
Et vaig veure plorar grosses llàgrimes lluents
que brollaven dels teus ulls blaus
i em van semblar gotes de rosada
degotant d'una violeta.
Et vaig veure somriure: la lluïssor del safir
al teu costat defallia,
no podia igualar els raig vius
que sobreeixien d'aquell teu esguard.
II
Així com els núvols reben del sol
tonalitats profundes i suaus
que dificilment l'ombra del crepuscle
podrà esborrar del cel,
aquells teus somriures omplen de joia pura
les ànimes més malenconioses:
l'alegria seva dibuixa una estela de llum
que tot el meu cor il.lumina
(id) Carpe Diem. Antologia del Club dels Poetes morts




Henry David Thoreau (1856) Henry David Thoreau (1856) El meu amor ha d’ésser lliure com lliures són les ales de l’àliga quan plana damunt la terra i el mar i pertot. No vull entenebrir el meu esguard dins d’aquest teu recer, no vull abandonar el meu cel ni la lluna de les nits. No siguis el brell de l’ocellaire que em priva de volar, parat amb molta astúcia per temptar la mirada. Sigues com la tempesta propícia que em mena sempre endavant i que m’inflarà encara la vela quan tu ja siguis lluny. No puc renunciar al meu cel pel teu caprici: tant s’enlaira l’amor veritable que ateny les altures. L’àliga no sofriria pas un company atret així, avesat a no alçar mai els ulls amunt cap al sol. Henry David Thoreau El poema anterior, El meu amor ha d’ésser lliure, és la versió catalana del poema “My love must be as free”, d’Henry David Thoreau (1817-1862), publicada al llibre Antologia del Club dels poetes morts (1990), junt a la versió original en anglès.