La transformació és una metàfora del canvi vital, intern o social:
En Kafka, és el símbol d’una vida que ha perdut sentit: la transformació és inexplicable, angoixant i irreversible.
En la literatura clàssica i renaixentista, representa el pas a un altre estat d’ésser, sovint amb un component religiós o estètic.
En la literatura popular, és una eina de justícia o d’equilibri moral dins un univers clarament estructurat.
1.1 El mirallet de la serp
El mirallet de la serp Una vegada era un pare que tenia tres filles, i va haver d’anar a bateig, i els va dir: —¿Què voleu que us porti? La més gran va dir: —Un vestit. La mitjana: —Unes arracades. I la més petita: —Una rosa. Se’n va anar i va comprar el vestit i les arracades, però es va descuidar la rosa. Passa per un jardí i va pensar: —Per una rosa no em diran res. Hi entra i cull la més bonica que va veure. Encara no la va haver collida, li surt una serp; diu: —¿Per a qui és, aquesta rosa? Diu: —Per a la meva noia petita, que me l’ha encomanada. Diu: —Si no em portes la noia, et prendré la rosa i te’n recordaràs. El pare, si us plau o per força, li va haver de portar la noia, i quan la serp la va tenir li va demanar per casar-se amb ella. La noia, que no, que no s’hi volia casar; però la serp tant va perfidiar, que a l’últim li va dir que sí. La noia li va demanar que la deixés anar a casa seva a despedir-se, i la serp li va dir que ja hi podia anar, però que no trigués gaire. Li va dar un mirallet; diu: —Té, quan vulguis saber lo que faig, mira el mirallet. Se’n va i entre unes coses i unes altres hi va estar una setmana, sense recordar-se de mirar el mirallet, que ni sabia on era; però el va trobar, va mirar i va veure que la serp s’acabava de morir. Corrents se n’hi torna, i la serp li va dir: —Si no ens casem de seguida, jo em moriré. I es van casar llavores; i es va girar la noia i veu que la serp era un príncep, i van viure feliços.
P. Bertran i Bros, El rondallari català (p. 63-64)
1.2 El peix Nicolau
2.- Ovidi: Les metamorfosis: Dafne i Apol·lo, Píram i Tisbe i Filemó i Baucis
3.- Renacimiento (s.XVI) Garcilaso de la Vega
SONETO XIII
4.- Mercè Rodoreda: Conte “La Salamandra”
5.- Desmitificació amb “Gregor” de Quim Monzó
