Notícia a CATORZE.CAT Louise Glück poeta i assagista nord-americana ha obtingut el premi Nobel de Literatura 2020 per la seva "veu poètica inconfusible, que amb una bellesa austera aconsegueix convertir l'existència individual en universal". En llegim el poema El cavall i el genet, que forma part del seu llibre Nit fidel i virtuosa, traduït en català per Núria Busquet i publicat per Edicions del Buc. Catorze.Cat
Hi havia una vegada un cavall, i a sobre del cavall hi havia un genet. Es veien tan bonics amb el sol de tardor; mentre s’acostaven a una ciutat estranya! La gent s’apinyava als carrers o cridava des de les finestres més elevades. Dones grans s’asseien entre els testos. Però quan buscaves un altre cavall o un altre genet, era en va. Amic meu, va dir l’animal, ¿per què no m’abandones? Sol, aquí podries trobar el teu lloc. Però abandonar-te, va dir l’altre, seria com deixar enrere una part de mi, i ¿com puc fer-ho si no sé quina part ets?
The Horse and Rider
Once there was a horse, and on the horse there was a rider. How handsome they looked in the au- tumn sunlight, approaching a strange city! People thronged the streets or called from the high win- dows. Old women sat among flowerpots. But when you looked about for another horse or another rid- er, you looked in vain. My friend, said the animal, why not abandon me? Alone, you can find your way here. But to abandon you, said the other, would be to leave a part of myself behind, and how can I do that when I do not know which part you are?
El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal.
Bob Dylan ha estat premiat amb aquest reconeixement tan destacat i important. Llegim la notícia al diari ARA http://www.ara.cat/cultura/guanya-premi-Nobel-Literatura_0_1667833329.html
L'article de la Vanguardia ens va fantàstic, acabem de fer Homer a 4t ESO
Llegim un article d'opinió (text argumentatiu) de Pilar Rahola a la Vanguardia, també d'avui.
El nostre Bob
Pilar
Rahola
A
plaudiments. I no tant pel debat que suscitarà aquesta inesperada decisió del
Nobel, sinó perquè, més enllà de polèmiques, Bob Dylan mereix el premi
internacional més important que es dóna a la creació literària. Molta tinta
correrà a partir d'ara entre partidaris i dissidents, dividit el món entre els
qui defensen l'ortodòxia literària i els qui elogien una mirada més oberta.
Però
més enllà del debat, que es preveu enverinat, el cert és que Robert Allen
Zimmerman, conegut mundialment com a Bob Dylan, concilia les virtuts d'un gran
escriptor: les seves lletres han traspassat generacions i fronteres; el seu
llegat és intemporal; i tota la seva obra conté una càrrega cívica que l'ha
convertit en llegenda. Time el va considerar un dels 100 personatges més
importants del segle XX, definit com a "mestre poeta, crític social càustic
i intrèpid esperit guia de la generació contracultural", i cançons com
Blowin' in the wind, o The times they are a-changin pertanyen a l'educació
sentimental de milions de persones. És a dir, Dylan va aconseguir el que tot
gran escriptor somia: influir, amb la seva creació literària, tota la
humanitat, i fer-ho de manera imperible. Si va decidir completar el seu geni
literari amb la música, només significa que va ser doblement creador, mestre en
els dos llenguatges artístics que ha conreat durant dècades.
Dylan és un escriptor
pur, un transmissor d'emocions, un creador de paraules que toquen l'ànima
Què
és la literatura? Sens dubte l'art de fer servir paraules per explicar els
abismes de l'ésser humà, les seves pors interiors, les dolences, els amors, les
esperances, el sentit de la vida, l'absurd de la mort, la capacitat
d'empatitzar i comunicar-se. I si aquesta creació literària és feliçment
eclèctica i no pot reduir-se al format d'una novel·la o d'un gènere, no hi ha
dubte que Bob Dylan és un escriptor global. Oscar Wilde deia que només
existeixen dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-ho, i no hi
ha dubte que Dylan tenia molt per dir, i va saber dir-ho. ¿Nobel de Literatura,
doncs? Per descomptat, i no sols perquè no existeix un Nobel de música, sinó
perquè Dylan ha estat i és un escriptor pur, un transmissor d'idees i emocions,
un creador de paraules capaç de tocar, amb el seu alè, l'ànima de milions
d'éssers humans. I això és literatura en majúscules.
Afegeixo
una postil·la final. Amb tot el dit, també mereix el Nobel per la seva
extraordinària aportació a la cultura global. El seu llegat s'estudia en
universitats de tot el món perquè, com va dir The Guardian, "aquest gegant
va canviar l'esperit del segle". Un esperit que, el 1963, va prendre cos
en una cançó eterna: "Per quants camins l'home haurà de passar/abans que
arribi a ser algú/Quants mars haurà de creuar un colom blanc/per dormir a la
platja segur/Quants canons més hauran de disparar/abans que per fi es quedin
muts./Això, amic meu, només ho sap el vent,/escolta la resposta dins del
vent". Un mestre. Un geni.
Ara toca escoltar i llegir una de les seves cançons més coneguda i emblemàtica, interpretada en català per Gerard Quintana.
Per quants camins
l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.
fitxa /
LletraBob
Dylan MúsicaBob Dylan Altres Adaptació al català de
"Blowin' in the wind" de Bob Dylan
Però aquí teniu la versió original, genial!!
I, a Batxillerat hem fet els trobadors, no és un trobador, Bob Dylan?
