L’ALBATROS
de Charles Baudelaire
Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge
capturen uns albatros, magnes ocells marins,
que, indolents companyons, segueixen el viatge
de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins.
Tot just entaforats en la insòlita escena,
aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs,
per la coberta es mouen arrossegant amb pena
les seves ales balnques a tall de rems feixucs.
L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta!
Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix!
L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta,
l’altre un alacaigut imita fent-se el coix!
El Poeta és semblant al rei de les altures,
veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;
exiliat en terra i blanc de les censures,
ses ales de gegant van destorbant-li el pas.
(Versió de Xavier Benguerel)
EXCELSIORJoan Maragall
Vigila, esperit, vigila,no perdis mai el teu nord,no et deixis dur a la tranquil.laaigua mansa de cap port.Gira, gira els ulls enlaire,no miris les platges roïns,dona el front en el gran aire,sempre, sempre mar endins.Sempre amb les veles suspeses,del cel al mar transparent,sempre entorn aigües estesesque es moguin eternament.Fuig-ne de la terra immoble,fuig dels horitzons mesquins:sempre al mar, al gran mar noble;sempre, sempre mar endins.Fora terres, fora platja,oblida't de ton regrés:no s'acaba el teu viatge,no s'acabarà mai més.
Defineix, a partir d'aquests dos poemes i dels textos programàtics llegits a classe, el perfil de l'artista moderista. Cal acompanyar la teva definició amb exemples dels textos poètics.
