L’ALBATROS
de Charles Baudelaire
Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge
capturen uns albatros, magnes ocells marins,
que, indolents companyons, segueixen el viatge
de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins.
Tot just entaforats en la insòlita escena,
aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs,
per la coberta es mouen arrossegant amb pena
les seves ales balnques a tall de rems feixucs.
L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta!
Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix!
L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta,
l’altre un alacaigut imita fent-se el coix!
El Poeta és semblant al rei de les altures,
veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;
exiliat en terra i blanc de les censures,
ses ales de gegant van destorbant-li el pas.
(Versió de Xavier Benguerel)
(més sobre Charles Baudelaire: http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiafrancesa/baudelaire.html
Defineix, a partir d'aquests dos poemes i dels textos programàtics llegits a classe, el perfil de l'artista moderista. Cal acompanyar la teva definició amb exemples dels textos poètics.
L’artista modernista era caracteritzat per tractar-se d’un geni solitari i independent, tal i com es contempla en el poema de l’Albatros per Charles Baudelaire en els dos últims versos de la ultima estrofa, que tracten sobre el poeta: “exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas”. Sovint també és descrit com un personatge exiliat de la seva terra, tal i com descriuen ambdós Baudelaire i Maragall, en aquest últim el cas també es troba en la ultima estrofa que diu: “Fora terres, fora platja,
ResponEliminaoblida't de ton regrés: no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més.”; simbolitzant tan la seva separació física com, sobretot, la mental i psicològica. La mirada de l’artista també va més enllà de la quotidianitat, tal com diu Maragall en la segona estrofa de Excelsior: “Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dona el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins.” (v. 5 - 8)
Charles Baudelaire és un exemple clar d'un home modernista. Com a escriptor de l’època, se separa del que ell considera que és un home corrent, un poruc i maldestre, al mateix temps que compara a un modernista amb un alat viatger, bell i marginat social. La genialitat i la capacitat de l'animal l'albatros, el qual utilitza per explicar com ell se sent dins de la societat, un animal sense la capacitat de poder anar més amunt per culpa del que l'envolta. Al mateix temps, Joan Maragall utilitza l'exemple del viatge, per tal de parlar del que considera que és el camí del modernista, un esperit lliure que en comptes de fixar-se en els ports pròxims, fixa el seu viatge cap a terres inexplorades lluny del corrent, fent una comparació així de com se sentia ell. Així doncs, l’home modernista es considera a si mateix un esperit lliure i innovador, rodejat per persones antiquades que no són capaces d'entendre la seva magnificència.
ResponElimina-UE
ResponEliminaL’artista modernista tenia un perfil molt diferent al establert degut a que aquest s’oposava a la societat del moment.
El seu perfil era d’una persona superior, individualista, alliberada, rebel i insatisfeta amb la societat. Aquesta es troba descrita en el poema de l’Albratros com un albatros que quan aquest es caçat pels mariners perd la seva bellesa i la seva llibertat. El poema Excelsior ens parla de fugir de la terra immoble és a dir, la societat que mai avança i del materialisme. Per altra banda, Aznar afirma que la actitud bohèmia és una actitud de rebel·lió i individualista que van en contra de la vulgaritat i això els fa superiors.
M
Més d'una vegada l'artista modernista es compara amb el concepte de llibertat. Al poema "Albatros", hi apareix en forma d'ocell capturat a mans d'uns "viatgers ineptes", entesos en llenguatge del modernisme, com la burgesia. Al poema "Excelsior", en canvi, hi apareix figurant la mar, una força imparable només detinguda per unes terres i una platja que li fan perdre el nord. En el primer cas, l'ocell evoluciona deixant endarrere els altres ocells "alacaiguts" per tal de fer-se el "rei de les altures", superior a la societat que només "imita" el seu entorn. En el segon cas, la mar neda "endins", contra corrent, per no retornar a port, un doble sentit de passat estancat. Per acabar, cal destacar que ambdós poemes tracten l'artista modernista com una figura solitària, que ha de seguir el camí d’un “esperit” lliure que divergeix de la resta (aristocratisme).
ResponEliminaEls artistes modernistes es veien a ells mateixos com uns éssers que no encaixaven amb la societat i que per tant n’havien de viure apartats ja que els seus ideals eren diferents.
ResponEliminaAquesta idea la podem veure en el poema L’albatros, ja quese’ns fa una comparació entre l’albatros i els escriptors. Ens explica com uns mariners capturen l’albatros i ell, amb les seves enormes ales no pot caminar pel vaixell. I per tant es compara l'albatros amb els escriptors, ja que ells amb la seva manera de pensar no se senten a gust entre la societat (representada pels mariners i el vaixell).
A més a més, d’aquest mateix poema en podem treure la idea de la defensa de l’individualisme. Ja que igual que a l’albatros li agrada volar sol i lliure, als poetes també els agrada estar sols i poder expressar-se en total llibertat.
D’altre banda, el poema Excelsior, ens transmet la idea de deixar el passat i totes aquelles antigues tradicions enrere i tan sols mirar cap al futur. Això ho podem veure amb idees del segon paràgraf: Per exemple dient que no miri enrere (cap al passat), per tant a les platges roïns, que ha de mirar endavant, mar endins, que representa el futur infinit que ens queda per a viure.
Bàsicament, els escriptors modernistes critiquen certs aspectes la societat i no en volen formar part, ja que no hi encaixen i doncs reivindiquen un canvi de mentalitat social.
L’artista modernista és aquell que prèn el compromís de canviar el món que li provoca insatisfacció mitjançant l’art. Els modernistes giren l’esquena a una societat que consideren ancorada en el passa, conservadora i traducional, i es centren en el futur, la innovació i la modernització: <> diu Maragall fent referència al mai mirar enrere, al passat.
ResponEliminaA més, l’artista modernista prèn el compromís creient que només ell el pot portar a terme, ja que només ell té les facultats per a fer-ho. Es sent diferent, superior, i es mira als qui l’envolten amb actitud aristocràtica. Baudelaire, en el seu poema “L’Albatros” compara l’artista modernista amb aquest ocell, que vola alt mentre que els mariners, que representen la societat, es queden a coberta.
Pel que fa al poema “L’Albatros”, Charles Baudelaire utilitza l’albatros com una metàfora en la que vol representar el geni modernista a través de l’animal. Aquest s’exilia i es separa de la resta, i, tal i com veiem al final del poema, li sobren ales en un món mediocre i materialista com és el vaixell (que representa el món materialista de la classe burgesa): “El Poeta és semblant al rei de les altures,/ veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas;/ exiliat en terra i blanc de les censures,/ ses ales de gegant van destorbant-li el pas.”
ResponEliminaPer altra banda, en el poema “Excelsior”, Maragall es dirigeix a un esperit, dient-li que no es deixi endur per la corrent, sinó que “fugi de la terra immoble” i vagi “mar endins” i que no troni “mai més”. El mar és una metàfora per referir-se al pensament profund dels artistes, els quals són capaços de veure l’art més enllà del seu preu.
Per concluir, podriem observar que els artistes modernistes es volen separar i diferenciar clarament del món burgès que consideren materialista i mediocre.
S
Després de llegir aquests dos poemes i els textos de classe, podem crear una imatge sobre com
ResponEliminaera la idea del poeta modernista des del seu mateix punt de vista.
Els poetes modernistes són els fills de burgesia els quals estaven descontents amb els ideals de
la seva pròpia classe. Van prendre el Modernisme com una manera de revel·lar-se contra aquest
enemic que era la burgesia i començar a considerar l'art com a quelcom superior al qual només hi
podia accedir l'artista. Conseqüentment, l'artista s'elevava a aquesta posició superioritària i
gairebé divina que, alhora, vivia al marge de la societat una vida que consideraven marginal.
Aquesta imatge del poeta apareix al poema de Charles Baudelaire, L'Albatros, en el qual
Baudelaire compara al poeta modernista amb l'au albatros. Comença explicant la caça d'aquesta
criatura i com l'estar amb els caçadors destrossa completament l'esperit de l'au que havia estat
ençà tan bella ("Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix"). Això es podria considerar una metàfora a
què fa la societat sobre els homes i, més concretament, sobre el poeta. La comparació poetaalbatros es fa òbvia a l'últim vers. Comença dient que "El poeta és semblant al rei de les altures",
denominant a l'ocell "rei de les altures" i alhora fent referència a la genialitat del poeta que el fa
estar per damunt de la societat. Aquest poeta, doncs, es troba "exiliat en terra i blanc de les
censures", mostrant la marginació envers la resta de població amb la paraula "exiliat" i sentint-se
víctima de censura per part de la societat.
Per la seva part, Joan Maragall també poetitza la figura de l'artista modernista en el poema
Excelsior. En aquest, es dirigeix a l'esperit del poeta i li diu que es mantingui ferm en les seves
idees i no es deixi portar per la societat a través d'una metàfora. La societat i els seus ideals
prenen la forma de port, la terra i la platja, mentre que el mar representa l'ideal i la llibertat que
persegueix l'artista, sempre allunyat del món. Atribueix a les paraules que representen la societat
adjectius negatius, com ara "aigua mansa del port", "platges roïns" o "horitzons mesquins",
mentre que atribueix a les que representen l'objectiu del poeta adjectius com "mar transparent" o
"mar noble", destacant què en pensa el jo poètic sobre ambdues coses.
B.A.