diumenge, 28 d’octubre del 2018

Perles de la nit. Poetes andalusines

  Després de l'entrevista a Margarita Castells, traductora de l'àrab, ens va recitar aquests versos del llibre Perles de la nit. Poetes andalusines. Adesiara, editorial Col·lecció d'Ací d'Allà.

Es tracta d'una queixa pels estralls del pas del temps i de la vellesa de la poeta Maryam Bint Abí Yaqub (Sevilla, segle XI)


Què s'espera d'una de setanta-set primaveres
d'estiu? És com una fràgil i subtil teranyina; 

tentineja com un nen a la cerca del bastó
i amb l'anament dels captiu encadenat hi camina 

MOLTES GRÀCIES! Margarita 




I can see Odysseus


I can see Odysseus lashed to the mast of this ship, struggling to resist the Sirens’ song
The eerily beautiful wreck discovered in the Black Sea takes us right back to Homer’s Greece

Published: The Guardian
18:59 CEST dissabte, 27 d’octubre 2018



Its mast stands proud, its rowing benches are in neat lines’: a 2,400-year-old Greek ship found 2km underwater off the coast of Bulgaria. Photograph: Black Sea map


In 399BC, Socrates drank hemlock to fulfil the orders of the Athenian law court, which had sentenced him to death for impiety and corrupting the young.
His friends begged him to leave Athens instead, accompanying them into banishment. He refused and died as he had lived for 70 years, arguing the ethical superiority of his own decision. The scene was immortalised by Plato in his dialogue Phaedo and later by artists such as Jacques Louis David, whose painting hangs in New York’s Metropolitan Museum.
Last week, an intact shipwreck from the same era (archaeologists are dating it as at least 2,400 years old) was found off the coast of Bulgaria – Thrace, to Socrates and his contemporaries. Its eerie beauty is extraordinary, filmed in dim light more than two kilometres underwater. It could have sunk to the bottom of the ocean yesterday. Its mast stands proud, its rowing benches are in neat lines. Tantalisingly, the contents of its hold are also intact but not yet examined. If they include amphorae, the style and contents of the jars may enable us to work out more about the ship’s origin and destination.



There is something so moving about seeing an object from the ancient world in such perfect condition, as though the sailors might return any moment and take up their positions on the benches. The ship is the same type as the one painted on the Siren Vase in the British Museum. Homer called such ships korōnis – beaked or curved, so they might cut through the water more cleanly. The Siren Painter (who made his red-figure vase around 470BC) must have used as his model a ship very like the one we saw last week.
That the mast is intact is particularly astonishing. Extremities hardly ever survive – think how many statues are missing fingers or hands or even arms. There used to be a room at the Louvre that contained a vast collection of disembodied noses.


The Siren Vase shows Odysseus tied to the mast of a ship very like the one just found in the Black Sea. Photograph: Werner Forman/UIG via Getty Images
And how could that mast fail to make us think of Odysseus, painted on the Siren Vase, tied to his ship?
When Odysseus and his men left the island of Circe for the second time, they did so knowing they were about to encounter lethal monsters. They had already survived an encounter with a man-eating Cyclops, dodged the cannibalistic giant Laestrygonians and made a visit to the Underworld. But the Sirens were something else: half-woman, half-bird, their song was so alluring that it would draw men to their deaths. Desperate to hear them, men rowed or sailed on to the rocks and drowned.
On Circe’s advice, Odysseus gave small blocks of beeswax to his men to stop up their ears. But he – the great adventuring hero – wanted to be the only mortal who heard the Siren song and lived to tell the tale. He was lashed to the mast so that he could hear the Sirens but not hurl himself into the ocean to drown. He shouted, begged his men to free him, but the beeswax kept his words from their ears. And the Sirens knew the secrets of a man’s heart: it is no accident that they sing to Odysseus of his unrivalled fame, the thing he desires more than anything.
Artefacts from the ancient world have a particular resonance that nothing else can give us, even the poetry of Homer


I have spent the past 18 months writing a novel about the Trojan war, its causes and its aftermath, called A Thousand Ships. Odysseus and his meeting with the Sirens happens about halfway through the book. The jacket design came through last week. The cover is ocean-blue, with two beautiful golden ships – accidentally perfect copies of the one found off the Bulgarian coast – as its focus.
I don’t like to attribute meaning to coincidence, but I still had to suppress a small shiver. Every book starts out as a few, rough planks of wood lashed together with twine: an idea and a structure is something, but you couldn’t set sail in it. Only over the months of writing and editing does it gradually become seaworthy.
Artefacts from the ancient world have a resonance that nothing else can give us, even the poetry of Homer. I own a tiny bronze ram, a votive offering, probably from the 1st century AD. His wool is in tight clumps and his horns curl neatly around his face. I don’t touch him often, but when I do I know that I am holding something that was once held by someone in a temple, praying to a god, part of a society I have spent my adult life thinking about. The act of touching something touched by someone two millennia ago is a connection that never fails to jolt me out of complacency and back to work.
The ship will stay at the bottom of the ocean – a lack of oxygen will keep it preserved – but it has reminded us that the past is never lost. It’s just waiting for us to discover it.
Natalie Haynes’ books include The Ancient Guide to Modern Life
perspective matters – because it might well be your perspective, too.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

dilluns, 8 d’octubre del 2018

Entrevista a Margarita Castells traductora de les Mil i una nits

Aquest dissabte, hem tingut el privilegi de conversar amb Margarita Castell, traductora de Les Mil i una nits i ens ha engrescar a continuar llegint els clàssics. 
 Alguns alumnes, interessats en le món de la traducció, de la llengua i de l'edició, ens han acompanyat.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

El record dels catalans a la Mediterrània

Antoni Rubió i Lluch va escriure aquest estudi sobre el record dels catalans en la tradició popular històrica i literària de Grècia, el 1926 però no va ser publicat fins el 2001. El record que tenen  Grècia, Albània i Bulgària dels catalans de l'època medieval, no és precisament agradable. Les cròniques i la d’en Muntaner, sobretot, ens parlen de l’anada dels catalans a Orient. 


Si parlem de Polifem, cíclop, fill de Posidó, monstre d'un sol ull i devorador d'homes ben aviat l'associem a l'Odissea, perquè tenim com a referència les Aventures d'Ulisses. Però, si ens diuen "Catalani"  personatge d'una llegenda   albanesa, aquí perdem el referent. Es tracta d'un personatge gegantí que devora els humans. (Catalani=Català)
El record dels catalans, dels almogàvers, 
es conserven en testimonis escrits, poemes, cançons i dites que parlen dels catalans, en termes horrorífics: "Gossos catalans" o "Fugir dels turcs per caure en mans dels catalans" 

Escoltem els detalls al Minut  52:00 del programa sobre llibres Ciutat Maragda a Cat Ràdio:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/ciutat-maragda/llibres-de-vell-i-docasio/audio/1015853/

dimarts, 2 d’octubre del 2018

divendres, 28 de setembre del 2018

dimecres, 5 de setembre del 2018

Simbad el marí i "les Mil i una nits"


Aquí teniu la història de Simbad el marí, un dels protagonistes de l’obra més coneguda de la literatura àrab: “Les mil i una nits”:
Simbad el Marí és un relat conegut a tot el món a causa de Les mil i una nits, obra a la qual no pertanyia en origen i que ha donat molta més fama a aquest relat que al de Simbad el Terrestre, també tradicional i protagonitzat per un viatger diferent encara que d’idèntic nom. El relat de les aventures de Simbad el Marí només va ser introduït en les Nits cap als inicis del segle XVIII. Explica la història d’un mariner àrab que viatjà set vegades, vivint en cada ocasió una més emocionant aventura. Es creu que originàriament molts d’aquests relats estan inspirats en “L’Odissea” d’Homer.

L’inici – Simbad el Porter i Simbad el Marí

Les mil i una nits, la col·lecció de relats en els quals la història de Simbad es troba, adopta la forma de contes explicats per la bella donzella Scheherazade el llarg d’un període de mil i una nits. Cada conte té la fi de captar l’interès del Rei Sharyar perquè ell desitgi escoltar-ho a la tarda següent, ja que el sultà tenia per costum jeure amb una verge cada nit i que l’executessin al matí següent, convençut que no podria trobar una dona de bona virtut. En la clausura de la 536a nit Scheherazade dóna l’escenari dels contes de Simbad: en els dies d’Haroun al-Rashid, califa de Bagdad, un carregador (el que transporta les mercaderies pels altres al mercat i en tota la ciutat) se senta per descansar en un banc fora de la porta d’una casa d’un ric comerciant, on es queixa a Al·là per la injustícia d’un món que permet als rics a viure en la facilitat mentre que ell ha de treballar i, no obstant això, segueix sent pobre. El propietari de la casa ho escolta, i el crida, i es troba amb que ambdós es diuen Simbad. Simbad el ric li diu a Simbad el pobre com es va convertir en ric, “per Fortuna i Destinació”, en el curs de set viatges meravellosos, que després procedeix a explicar.
FONT i ampliació per conèixer l'argument dels viatges de Simbad: 
https://elblogdexaviandreu.wordpress.com/2010/09/16/simbad-el-mari-i-les-mil-i-una-nits/

diumenge, 2 de setembre del 2018

Les mil i una nits

Les mil i una nits


Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak xab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. 
 El nucli d'aquestes històries és format per un antic llibre anomenat Hazar Afsana ('Els mil mites') (en persa هزارافسانه). El compilador i traductor d'aquestes històries a l'àrab fou, suposadament, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí, que visqué en el segle IX. La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà al Caire l'any 1835.





Breu resum argumental 
L'estructura del llibre és una història que en serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle xx. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, hi conviuria una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així, va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Epopeia de Guilgameix

Epopeia de Guilgameix

L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix[ és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.[3]
És considerat l'obra literària mesopotàmica més important.[1] El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.[4] 
La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles[5] i en gran part de la literatura índia.
N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
- ARGUMENT de cada taula d'argila   https://bit.ly/2NIGkOM
-  TEMÀTICA: Guilgameix i la condició humana:
     http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/gilga.htm 1.- Lectura del Plany de Guilgameix per la mort d'Enkidu: (dossier) 
2.- Lectura del Plany d'Aquil·les per la mort de Pàtrocle 
Plany d’Aquil·les per la mort de Pàtrocle
“ Mentre ell gemegava profundament, la seva mare venerable se li posà al costat i, esclafint un plor amarg, prengué el cap del seu fill. I tot sanglotant li va dir aquestes paraules alades: “Fill, Per què plores? Quina pena t’aclapara l’entranya? Digues-me, no me l’amaguis. (...)

Tot planyent-se profundament, Aquil·les de peus lleugers va dir-li: Mare meva, es cert que l’Olimp ha acomplert per a mi (moltes coses), però, quin goig hi tinc, després que ha mort el meu benvolgut company, Pàtrocle, que jo estimava per damunt de tots els companys, tant com el meu cap? L’he perdut. Hèctor l’ha matat i li ha tret les magnífiques armes, una meravella de veure, precioses, que els déus obsequiaren a Peleu com a regal esplèndid el dia que el portaren al llit d’un home mortal.  (...)
 El meu cor m’incita a no continuar vivint ni a ser entre els homes, si abans Hèctor no perd la vida abatut per la meva llança i així pagui per haver fet presa seva Pàtrocle.

Al seu torn, Tetis, tot vessant llàgrimes, li va respondre: Fill la teva vida serà breu, tal com dius, perquè ben aviat després d’Héctor el teu destí està preparat.

  Aquil·les de peus lleugers, molt enutjat, li va dir: Tant de bon em mori ara mateix, ja que no vaig córrer en ajut del meu company, quan havia de ser occit. Ha mort molt lluny de la pàtria i em va necessitar per tal que fos el protector de la seva ruïna. “ Alberich, Joan Ilíada, Ed.La Magrana (2004)
-->

3.- Lectura i audició del poema "Pareu els rellotges " de W.H Auden  que trobaràs en aquest mateix bloc. 

4.- Compara els tres planys, elements en comú i diferents entre ells.