Bob Dylan, Nobel de Literatura

El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal.

 Bob Dylan ha estat premiat amb aquest reconeixement tan destacat i important. Llegim la notícia al diari ARA
http://www.ara.cat/cultura/guanya-premi-Nobel-Literatura_0_1667833329.html

 L'article de la Vanguardia ens va fantàstic, acabem de fer Homer a 4t ESO 

 Llegim un article d'opinió (text argumentatiu)  de Pilar Rahola a la  Vanguardia, també d'avui. 

El nostre Bob

Pilar Rahola

A plaudiments. I no tant pel debat que suscitarà aquesta inesperada decisió del Nobel, sinó perquè, més enllà de polèmiques, Bob Dylan mereix el premi internacional més important que es dóna a la creació literària. Molta tinta correrà a partir d'ara entre partidaris i dissidents, dividit el món entre els qui defensen l'ortodòxia literària i els qui elogien una mirada més oberta.

Però més enllà del debat, que es preveu enverinat, el cert és que Robert Allen Zimmerman, conegut mundialment com a Bob Dylan, concilia les virtuts d'un gran escriptor: les seves lletres han traspassat generacions i fronteres; el seu llegat és intemporal; i tota la seva obra conté una càrrega cívica que l'ha convertit en llegenda. Time el va considerar un dels 100 personatges més importants del segle XX, definit com a "mestre poeta, crític social càustic i intrèpid esperit guia de la generació contracultural", i cançons com Blowin' in the wind, o The times they are a-changin pertanyen a l'educació sentimental de milions de persones. És a dir, Dylan va aconseguir el que tot gran escriptor somia: influir, amb la seva creació literària, tota la humanitat, i fer-ho de manera imperible. Si va decidir completar el seu geni literari amb la música, només significa que va ser doblement creador, mestre en els dos llenguatges artístics que ha conreat durant dècades.

Dylan és un escriptor pur, un transmissor d'emocions, un creador de paraules que toquen l'ànima

Què és la literatura? Sens dubte l'art de fer servir paraules per explicar els abismes de l'ésser humà, les seves pors interiors, les dolences, els amors, les esperances, el sentit de la vida, l'absurd de la mort, la capacitat d'empatitzar i comunicar-se. I si aquesta creació literària és feliçment eclèctica i no pot reduir-se al format d'una novel·la o d'un gènere, no hi ha dubte que Bob Dylan és un escriptor global. Oscar Wilde deia que només existeixen dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-ho, i no hi ha dubte que Dylan tenia molt per dir, i va saber dir-ho. ¿Nobel de Literatura, doncs? Per descomptat, i no sols perquè no existeix un Nobel de música, sinó perquè Dylan ha estat i és un escriptor pur, un transmissor d'idees i emocions, un creador de paraules capaç de tocar, amb el seu alè, l'ànima de milions d'éssers humans. I això és literatura en majúscules.

Afegeixo una postil·la final. Amb tot el dit, també mereix el Nobel per la seva extraordinària aportació a la cultura global. El seu llegat s'estudia en universitats de tot el món perquè, com va dir The Guardian, "aquest gegant va canviar l'esperit del segle". Un esperit que, el 1963, va prendre cos en una cançó eterna: "Per quants camins l'home haurà de passar/abans que arribi a ser algú/Quants mars haurà de creuar un colom blanc/per dormir a la platja segur/Quants canons més hauran de disparar/abans que per fi es quedin muts./Això, amic meu, només ho sap el vent,/escolta la resposta dins del vent". Un mestre. Un geni.

Ara toca escoltar i llegir una de les seves cançons més coneguda i emblemàtica, interpretada en català per Gerard Quintana. 

Per quants camins l'home haurà de passar
abans que arribi a ser algú
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d'arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren rarreu
Quantes morts ens caldran amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que se l'ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de segur
per guanyar-se la llibertat
quantes vegades podrem girar el cap
fingir que no ens hem adonat.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Això, amic meu, només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

fitxa /

Lletra Bob Dylan
Música Bob Dylan
Altres Adaptació al català de "Blowin' in the wind" de Bob Dylan

 Però aquí teniu la versió original, genial!!

I, a Batxillerat hem fet els trobadors, no és un trobador, Bob Dylan?

L'Odissea, més enllà d'Homer

Odissea d'Homer 
  Ja fa molts anys que a 4t d'ESO llegim Les aventures d'Ulisses (adaptació) i jo diria que cap any l'hem treballat de la mateixa manera. El curs passat, vàrem estar de sort perquè la Vanguardia, durant el primer trimestre va anar publicant articles amb títols ben suggerents, que vàrem penjar i comentar al bloc. Títols com "El silenci de les sirenes" de F. Kafka, en motiu del centenari de la publicació de la Metamorfosi; "L'illa de l'imaginari català" de Gemma Saura i "Entre Escil.la i Caribdis" d'Antoni Puigvert.  
Aquests articles ens van portar a anar més enllà de l'obra i a obrir-nos a nous horitzons, per aprendre a ser més crítics i a donar sentit al que llegim.  
 Aquest curs 2016, hem seguit en la mateixa línia però hem connectat amb obres d'autors de referència que ens han permès valorar alguns mites i tòpics literaris. 

• Hem llegit l'Odissea adaptada en prosa per R. Sutcliff editorial Vicens Vives 
• Fragments originals de la traducció de Joan F. Mira, exemple: 

Parla'm, oh Musa, d'aquell de mil cares, que féu mil viatges 

quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia. 

Moltes ciutats visità, conegué el pensament de molts homes, 

però també va patir per la mar, dins del pit, moltes penes, 

sempre lluitant per salvar els companys, pel retorn i la vida. 

Ell s'hi esforçà, i tanmateix li va ser impossible salvar-los: 

tots es van perdre per massa insensats, ells mateixos, els bojos, 

perquè es menjaren les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, 

que pel seu crim els privà de tornar algun dia a la pàtria. 

Filla de Zeus, deessa, comença d'on vulgues, i parla' ns. 

• Hem parlat de Robert Graves i de la novel·la La Filla d'Homer (en trobareu un fragment més avall)
• Hem llegit  Ítaca de K.Kavafis i escoltat la versió de Lluís Llach i comparat les dues versions.
• Els Catarres també ens ofereixen una cançó sobre l'Odissea, la visualitzem, escoltem i llegim el text. 

• Del poeta grec, Iannis Ritsos, hem llegit i comentat els poemes sobre Penèlope i Argos. "La desesperació de Penèlope"  Traduït per Francesc Parcerisas i Argos, el gos d'Ulisses   Traduït per Eusebi Ayensa
• De Quim Monzó hem llegit oralment El cavall de Troia 

Aquests dos últims autors, Ritsos i Monzó,  ens han portat a parlar del concepte de desmitificació.

  A Continuació teniu uns sonets de Mercè Rodoreda sobre Calipso, Circe, Nausica i Penèlope, personatges dels quals hem parlat i valorat a l'Odissea. Llegiu-los i gaudiu-los.

  El poeta Ponç Pons dedica aquestes paraules a un dels episodis memorables de l'Odissea: 

Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Home.

Retingut a la paradisíaca illa d’Ogígia durant set anys per l’espectacular, sensual, encantadora nimfa Calipso que, enamoradíssima d’ell, li ofereix la immortalitat i la joventut eterna, Ulisses plora mirant el mar cada capvespre perquè vol regressar a Ítaca i estar amb Penèlope. Escrit fa segles, en aquest passatge de l’Odissea vaig descobrir de jove que existia un sentiment molt trist, desolador, anomenat enyorança i vaig intuir que la vida, mortal, humana, s’ha de viure sense por, amb sàvia alegria i cultural passió. El rastre blau de les formigues. Ponç Pons

.

 També podeu llegir aquest fragment de La filla d'Homer de Robert Graves:

     “En alterar la trama del Retorn d’Ulisses fent que els meus pretendents (...)servissin d’amants de Penèlope, em vaig haver de protegir d’un possible escàndol. ¿Què passava si algú reconeixi la història i suposava que jo Nausica la irreprotxable, m’havia comportat com una prostituta (...), mentre el pare era fora? De manera que, segons el meu poema, Penèlope s’havia de mantenir fidel a Ulisses durant aquells vint anys.”

Altres autors i obres es fan ressò de l'Odissea, en trobaràs una bona representació a Ecos de l'Odissea   (Un clàssic) 

En aquest blog trobareu treballs sobre Ulisses i l'Odissea ben curiosos i creatius que han fet alumnes, des del 2009 fins avui. Vídeo presentacions, podcasts, pósters, cómics... Només cal que poseu Odissea o Ulisses a la barra de cercador. 

Si voleu repassar l'argument, de manera dinàmica, aquí teniu aquest enllaç: L'Odissea el retorn d'Ulisses

I els escenaris en un mapa interactiu on es fusionen Literatura, Art, Geografia i Història


I per aquells que tingueu curiositat del ressò de l'Odissea més enllà de l'obra: 😎→AQUÍ

REPASANDO LA ÉPICA Y EL CANTAR DEL MÍO CID

1.- Posts en este blog que te van a ayudar para preparar el examen: ;)

http://silviacaballeria.blogspot.com.es/search/label/M%C3%ADO%20CID


  2.- En este enlace vas a encontrar apuntes sobre la película El reino de los cielos 

http://xtec.cat/~ibalague/socials/elreinodeloscielos.pdf

La Renaixença, més a dir

El Romanticisme inspirà l'ideari de la Renaixença, difós en revistes com El Europeo i el Vapor. 

  Els trets principals d'aquest ideari són la recuperació del català com a llengua de cultura i la reivinidicació de models literaris catalans de l'edat mitjana, inspirats en els trets romàntics.

Els objectius de la Renaixença eren: 

1.- Recuperar i depurar la llengua catalana com a llengua de cultura

2.- Identificar llengua i nació

3.- Fomentar l'aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris. 

La Decadència

Mapa conceptual de la Decadència (molt complet) 
                       Esperem que us sigui útil.  :D

         https://mind42.com/public/b12c8904-8a85-4521-8d8f-b1de7c1909d9

JACQUES STROUMSA, el violista d'Auschwitz

Articles a la premsa:

http://www.libertaddigital.com/opinion/historia/jacques-stroumsa-la-victoria-de-un-hombre-sobre-el-nazismo-1276238481.html

http://cultura.elpais.com/cultura/2010/11/14/actualidad/1289689203_850215.html

VINYES VERDES VORA EL MAR

Corrandes d'exili Pere Quart, Joan Oliver

Joan Oliver (Pere Quart) és un símbol de la lluita antifranquista. L'any 1947, en plena dictadura i des de Xile va escriure Corrandes d'exili, uns versos que ens fan posar la pell de gallina davant la por i la tristesa que van viure els refugiats, com ell, lluny de la seva pàtria durant la Guerra Civil.
I què més emotiu que sentir el propi poeta:

 CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l'altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

---

El rei Artur, tornarà un bon dia des d'Avalon

1. LA CONTRA La Vanguardia 26 abril 2016

"El rey Arturo regresará un buen día desde Avalón..."

VÍCTOR-M. AMELA

JORDI ROVIRALTA

Tengo 38 años. Soy bretón y vivo en el bosque artúrico de Brocelianda. Estoy casado y tengo dos niñas, Lilas (7) y Haiko (3). ¿Política? A ver si Francia acuña su Podemos... ¿Creencias? Soy omniteísta: creo en todo, en las piedras, las culturas, las leyendas, los cuentos... Nos ayudan a vivir

ué es Brocelianda?

El bosque maravilloso de las novelas artúricas, "en el que los bretones ven hadas", dice Wace.

Q¿Existe?

Yo vivo allí! En mi Bretaña natal, es un bosque frondoso, brumoso... encantado! Allí brota la fuente de Barenton, con las mismas burbujas descritas en los textos artúricos.

Qué maravilla...

Y en este bosque de Brocelianda está también el lago.

¿Qué lago?

Al que el escudero del rey Arturo arroja la espada Excalibur: emerge una mano de la Dama del Lago, la coge, la alza y la sumerge.

La película Excalibur plasma esa bellísima imagen.

Esa película es una de las infinitas recreaciones que sigue generando el mito... que tiene ya 1.500 años y que sigue vivo!

¿El mito del rey Arturo?

Sí, y del castillo de Camelot y sus caballeros de la Mesa Redonda, y del amor entre Ginebra y Lancelot, y de la búsqueda del Grial por Perceval... Y de la muerte del rey Arturo, que un día regresará.

¿Regresará?

Desde la isla Avalón, para recomenzar una nueva edad de oro. Es la esperanza bretona. Y los europeos vivimos en ese mito.

¿Cuándo nace el mito?

Se forja en el siglo VI... y sigue creciendo.

¿Cómo se forja?

Retirada Roma, los anglos, solos en su isla, resisten a los sajones y necesitan caudillos militares (dux bellorum): así se forja la figura mítica de Arturo.

¿Arturo existió?

Como Jesús, hubo muchos "arturos", que significa "pétreo, fuerte como oso peludo".

¿Y cuándo se fija por escrito el mito?

Britanos y bretones, galeses y galos, son lo mismo: celtas romanizados que van y vienen a ambas orillas del canal de la Mancha con sus relatos, tradiciones y símbolos: la espada, la lanza, el anillo, el caldero... Y en el año 1141 aparece Historia de los reyes de Britania, del clérigo galés Geoffrey de Monmouth, que incluye al rey Arturo.

¿A partir de ahí se amplifica el mito?

Sí, en 1150 recogen el personaje las obras del poeta normando Robert Wace, en la corte de Leonor de Aquitania, y de Chrétien de Troyes, primer novelista de Europa...

¿Qué escribe Chrétien?

Entre otras novelas, la inconclusa Perceval o el cuento del Grial, en el año 1180, primer relato sobre la búsqueda de una copa sagrada!

¿El caldero celta?

Sí, metáfora del útero matricial de la vida, cristianizado en el Santo Cáliz de Jesús.

¿Qué quieren contarnos estos relatos?

Plasman arquetipos sobre el coraje, la entrega, la búsqueda, el amor, la fidelidad, la fecundidad... Retoma este relato el trovador germano Wolfram von Eschenbach en su Parzival, en el siglo XIII.

¿Perceval encuentra el Grial?

Caballero de la Mesa Redonda, encuentra a un rey lisiado que le invita a su castillo. Esa noche desfila por el salón un cortejo: una dama porta una copa. Perceval no osa preguntar... y por la mañana todo se ha esfumado.

¿Por no haber preguntado a tiempo?

"¿A qué o a quién sirve el Grial?", debería haber preguntado, se entera luego. El mito del Grial es el más genuino de Europa, y muy poderoso: ha empapado al mundo entero.

¿Qué esconde?

Que la tierra está yerma porque algo se ha hecho mal, y por eso el rey está lisiado... en los testículos. Y que la búsqueda... es más importante que la propia copa! Estudiamos el mito en el Centro del Imaginario Artúrico.

¿Qué centro es ese?

El único centro de interpretación del mito artúrico que existe. Está en el castillo de Comper, en el bosque de Brocelianda: visítenos!

¿Qué encontraré ahí?

Exposiciones, charlas, debates, jornadas, visitas guiadas... Y el lugar de Francia donde más se habla de El Quijote.

¿Y eso?

Don Quijote es el último caballero de la Mesa Redonda! Y salta de lo medieval a la modernidad con el escudero Sancho Panza..., que ya no ve gigantes. Hoy el mito artúrico sigue reelaborándose en películas, estudios, novelas, animaciones...

¿Qué siente al pasear por el bosque de Brocelianda?

Hablan los pájaros, las bellotas, las piedras cantan, hay hadas... Yo custodio ese patrimonio legendario, que es parte del patrimonio inmaterial de Bretaña.

Son cuentos...

Cuentos, religiones, creencias, poemas, sagas, leyendas, mitos... son expresiones del genio humano! Ayudan a soportar el mundo.

Imaginación...

Mas no mentira: lo imaginario es una vía de acceso a la realidad. Es el modo poético de expresar verdades hondas!: las vemos gracias a aplicar el filtro de la ficción.

¿Cree que el rey Arturo volverá?

Creer o no creer... No se trata de eso, sino de reencantar el mundo! Porque no somos animales racionales, somos animales poéticos.

Leyendas

Me gusta lo de "patrimonio legendario", porque tenemos monumentos, paisajes..., pero también leyendas!, y todo eso nos construye e identifica. Mezzalira museíza las leyendas del ciclo artúrico y las convierte en un patrimonio inmaterial que infunde autoestima... y también beneficios materiales a Bretaña. Dirige el Centro del Imaginario Artúrico (www.centrearthurienbroceliande.com) desde el castillo bretón de Comper: tomemos ejemplo, porque estamos desdeñando y desaprovechando aquí un rico material legendario propio. Mezzalira ha venido (invitado por www.kulturalia.es) para enseñarnos lo razonable que es vivir del cuento. "Arturo es muy pop", concluye.

s

Taller de haiku

Haiku Taller from Col·legi Sant Miquel dels Sants. Vic (Barcelona)