La Vanguardia 11-11-2019. (Contraportada)
“Com Ulisses, sé que tota pau és una excepció: la llei és la guerra”
La Vanguardia
“Com Ulisses, sé que tota pau és una excepció: la llei és la guerra”
“Com Ulisses, sé que tota pau és una excepció: la llei és la guerra”
Víctor-M. Amela
Sylvain Tesson, geògraf, viatger i escriptor Per què exclama: “Fills, no!”?
Perquè no vull donar-li a ningú un pare invisible.Invisible?
Els criaria un fantasma: la meva vida és viatjar! Moviment i llibres.Tampoc no hi cap una parella?
N’hi va haver una. Es va enamorar de l’aventurer que jo era..., fins que em va demanar que deixés de ser-ho.I no va poder deixar de ser-ho.
No. La meitat de la humanitat fa infeliç l’altra meitat, això és inevitable! I jo ja no decebré cap altra dona.Segueix vostè viatjant...
I no necessito pensar en la tornada. Ulisses sí que torna... Ulisses és la meva obsessió.Des de quan?
Els meus pares em van sobreprotegir i m’avorria molt. Llegint Jules Verne... vaig estimar la geografia: em vaig fer geògraf, i vaig viatjar per conèixer el món.Quin paratge del món triaria?
Les Calanques: cales i farallons calcaris a la costa marsellesa, sobre la Mediterrània. Un paisatge homèric!Per què homèric?
Homer descriu paratges així en els 27.000 versos que componen la Ilíada i l’Odissea , escrits fa 2.800 anys...Homer potser no va existir.
M’és igual.Què vol dir?
Més que el DNI d’Homer, m’interessa la bellesa, la poesia, l’emoció d’aquesta obra.Conèixer l’autor no és sobrer...
Durant 400 anys hi va haver molts poetes versificant la guerra d’Ílion (Ilíada) i el retorn d’Odisseu (Odissea ), fins que al segle VIII a.C. va fixar els versos el tal Homer.I per què el seu relat encara perdura?
Inventa la literatura! La literatura consisteix a explicar vívidament el no viscut. I... quines meravelloses descripcions geogràfiques!Vostè tendeix a la seva dèria, veig.
S’ha parlat molt del ventall de pulsions humanes descrites per Homer, però... i la geografia? He anat localitzant i visitant aquells topònims mediterranis...El ciclop Polifem... era un volcà?
El cràter seria el seu ull: els napolitans diuen que és el Vesuvi; els sicilians, l’Etna. Però el meu volcà és l’Strómboli, a les illes Eòlides: nascuda del foc, una muntanya de terra al- çada en l’aire sostinguda sobre l’aigua.Quina descripció homèrica adora?
El “mar vinós”: és així! “L’aurora de dits enrojolats”: suggereix mans de dansarina deixant anar pètals de rosa, monedes d’or, pedres precioses... Homer fa geopoesia.Geopoesia... Bonic neologisme.
El va crear el poeta escocès Kenneth White: va viure al Pirineu, i avui, a la costa bretona.Quin racó homèric és el seu favorit?
Eea i Ítaca: Eea és l’illa de Circe, al nord de Nàpols, on Ulisses enamora Circe, i va viure allà un any sense sucumbir al seu encanteri.Per tornar després a la seva illa, Ítaca.
Ítaca és dolçor, camp, oliveres, retorn a la llar, ordre després de l’aventura, pau després de la guerra.I el viatge s’acabarà: ho sento per vostè.
D’Ulisses adoro que pel camí s’atura a veure-ho i saber-ho tot. No com els seus mariners, disposats només a vagarejar i menjar.Com és Ulisses?
Infortunat, llest i egoista: té clar què vol. I savi, ja que torna d’una guerra. És important.La guerra?
La guerra li va robar la vida i vol recuperar-la. Vol reconquerir la pau de la llar. Ara sap que la guerra és la llei, l’excepció és la pau.Vostè creu el mateix?
Ulisses li diria a Fukuyama: “No en tens ni idea!”. Sí, amb Ulisses, jo crec que tota pau és excepcional, que sempre penja d’un fil.Hem de témer una guerra?
Hauríem de témer la hibris , pecat humà per excel·lència per als déus grecs: desmesura, arrogància, supèrbia, desproporció... Quan et desfogues és hibris , la revolució és hibris .No hi ha revolució constructiva?
No, per definició. Que bonica, romàntica i literària és la idea de la revolució, i que desastrosa que és en la vida real de persones concretes. El desordre no porta res de bo.Tampoc l’ordre per la força...
És que per la força no és ordre. Homer veu en la naturalesa el model de l’harmònic.Quin fenomen natural tria vostè?
La llum del sol mirallejant sobre el mar.Quina emoció creu que hi ha subjacent a l’obra d’Homer?
La nostàlgia d’una “edat d’or” en què vivíem al paradís.Recupera Ulisses el seu paradís?
Ulisses recupera l’espai (en desembarcar a la seva illa d’Ítaca) i el temps (en retrobar-se amb la seva ascendència, el seu pare, Laertes). I veu que la glòria pòstuma no val res, comparada amb la modesta escalforeta de la llar.Aquest és el gran ensenyament de la poètica homèrica?
Sí. Ulisses, que va poder ser immortal amb Calipso, triarà ser un mortal. I per això, perquè és mortal, perviu en la memòria de la humanitat.La Vanguardia
Sílvia Caballeria i Ferrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada