Des de l'assignatura de Socials, s'ha visitat a la Jonquera el MUME, Museu del memorial de l'exili, on s'ha fet un treball dirigit pels professors de la matèria.
A continuació, i per tal de completar la sortida, hem visitat la tomba de Machado a Cotlliure i l'hotel de Madame Quintana, on el poeta passà els seus darrers dies.
Es tractava de fer un homenatge, no només al poeta, sinó també als exiliats que van travessar la frontera aquell hivern del 39. S'han llegit uns versos i s'ha fet una ofrena simbòlica d'una espelma encesa. La llum de l'espelma, la vida, la immortalitat, en aquest cas del poeta, els versos del qual l'han eternitzat.
Escolteu el poema que s'ha llegit, homenatge a Machado: (llegit per Marc Pratsobrerroca, Judit Matas, Aida Soler i Roger Molist:
ÀUDIO-POEMA COL.LABORATIU
Els que teniu Twiter: @stMiq #4texili (s'ha piulat tota la jornada)
EM FALTA UNA FOTO DE LA TOMBA QUAN ESTÀVEM LLEGINT EL POEMA, ALGÚ ME LA POT ENVIAR, GRÀCIES.
PODEU POSAR LES VOSTRES OPINIONS ON DIU COMENTA. Esperem que aquesta sortida hagi estat profitosa per tothom, gràcies.
dilluns, 26 de març del 2012
dimecres, 21 de març del 2012
SAGARRA: Audio- POEMA COL.LABORATIU SAGARRA I ALTRES
Celebració dia mundial de la poesia i any Sagarra.
Entre les barques quan passa l'amor...
.JPG)
Vinyes verdes vora el mar...
Text amb vocabulari
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/escoltar/pantalla3.htm
Cançó de Lluís Llach
https://www.youtube.com/watch?v=3BsVbzc0orE
Quan dorm l'estel i la ventada fina,
l'home que viu amb l'esperit desert,
endevina darrera la cortina
la dansarina del cafè concert.
Vola un perfum intens de violetes,
amb la dolçor dels violins malalts,
vibra el metall sonor de les trompetes
i la fonda harmonia dels timbals.
I dins la gran malenconia boja,
on la musica és densa com el fum,
s'obre l'esquinç d'una cortina roja
i arreu s'escampa un devessall de llum;
i cada cor sent una esgarrifança
i cada esguard tremola més despert
quan surt tota flexible per la dansa
la dansarina del cafè concert.
Fa amb el turmell serpents i cabrioles,
el cap només el mou un pensament,
estira els braços, i les castanyoles
repiquen l'aire melindrosament.
És els vestit de neu i flamarades
un gran clavell enamorat que mor.
La pedra fosca de les arracades
dringa a l'orella sota un núvol d'or.
I cada esguard embadalit fulgura,
i s'encalcen els crits amb les raons,
mentre ella fa moure la cintura
al ritme estrafolari dels talons.
I quan la dansa remorosa fina,
i quan el so de la musica es perd,
somriu com una rosa purpurina
la dansarina del cafè concert.
POEMES SATÍRICS
Ets fresca com una rosa,
més puta que les gallines
i pesada com la prosa
de don Pere Coromines.
***
Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.
BALADA DE FRA RUPERT
Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:
Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.
Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.
I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.
Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.
Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.
Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.
No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.
Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.
Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.
I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.
No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.
Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.
Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trapa.
Ni massa tocatardans
com són els dels Salesians.
Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.
Ni amb el gàl.lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.
Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.
Ni aprimats per els mals vicis
com els tenen els novicis.
Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.
Ni amb els senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.
Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.
Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.
No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.
I tenen un toc tan suau
com els collons de Santa Pau.
Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.
I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.
I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.
Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.
No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.
No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.
No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.
Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.
No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.
La que els tocqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.
No té l'Església Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloria Dei.
(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)
http://dacuditsixistus.blogspot.com.es/2012/02/balada-de-fra-rupert-josep-m-de-sagarra.html
ALUMNES DE 4tA
- Hem llegit alguns versos de Sagarra, de tipus diferents tot projectant-los a la pantalla
- Hem projectat el twitter a la pissarra per veure les piulades de #sagarra, en aquell moment del matí.
- Hem seleccionat uns poemes per tal que tothom pogués llegir-ne uns versos i de forma col.laborativa gravar-los.
- Els he enregistrat amb l'Ipad i al mateix moment hem penjat l'àudio al twitter, on també hem penjat les fotos de quan assajàvem. I AQUÍ HO RECOPILEM TOT! CLIQUEU EL TÍTOL DEL POEMA PER TAL DE SENTIR L'ÀUDIO
Entre les barques quan passa l'amor...
Vinyes verdes vora el mar...
Text amb vocabulari
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/escoltar/pantalla3.htm
Cançó de Lluís Llach
https://www.youtube.com/watch?v=3BsVbzc0orE
Vinyes verdes
https://youtu.be/3BsVbzc0orE
I ARA LA PROFE: (ÀUDIO)
"la dansarina del cafè-concert"
|
I ARA LA PROFE: (ÀUDIO)
"la dansarina del cafè-concert"
Quan dorm l'estel i la ventada fina,
l'home que viu amb l'esperit desert,
endevina darrera la cortina
la dansarina del cafè concert.
Vola un perfum intens de violetes,
amb la dolçor dels violins malalts,
vibra el metall sonor de les trompetes
i la fonda harmonia dels timbals.
I dins la gran malenconia boja,
on la musica és densa com el fum,
s'obre l'esquinç d'una cortina roja
i arreu s'escampa un devessall de llum;
i cada cor sent una esgarrifança
i cada esguard tremola més despert
quan surt tota flexible per la dansa
la dansarina del cafè concert.
Fa amb el turmell serpents i cabrioles,
el cap només el mou un pensament,
estira els braços, i les castanyoles
repiquen l'aire melindrosament.
És els vestit de neu i flamarades
un gran clavell enamorat que mor.
La pedra fosca de les arracades
dringa a l'orella sota un núvol d'or.
I cada esguard embadalit fulgura,
i s'encalcen els crits amb les raons,
mentre ella fa moure la cintura
al ritme estrafolari dels talons.
I quan la dansa remorosa fina,
i quan el so de la musica es perd,
somriu com una rosa purpurina
la dansarina del cafè concert.
POEMES SATÍRICS
Ets fresca com una rosa,
més puta que les gallines
i pesada com la prosa
de don Pere Coromines.
***
Pixo a l'abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava.
BALADA DE FRA RUPERT
Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:
Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.
Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.
I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.
Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.
Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.
Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.
No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.
Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.
Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.
I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.
No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.
Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.
Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trapa.
Ni massa tocatardans
com són els dels Salesians.
Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.
Ni amb el gàl.lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.
Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.
Ni aprimats per els mals vicis
com els tenen els novicis.
Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.
Ni amb els senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.
Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.
Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.
No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.
I tenen un toc tan suau
com els collons de Santa Pau.
Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.
I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.
I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.
Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.
No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.
No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.
No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.
Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.
No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.
La que els tocqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.
No té l'Església Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloria Dei.
(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)
http://dacuditsixistus.blogspot.com.es/2012/02/balada-de-fra-rupert-josep-m-de-sagarra.html
ALTRES POEMES:
- CANÇÓ DE PLUJA
- No sents, cor meu, quina pluja més fina ?
- Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
- Hi ha dues perles a la teranyina,
- quina conversa la pluja i la font!
- No sents, cor meu, quina pluja més fina?
- No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
- Canten les gotes damunt la teulada,
- ploren les gotes damunt del replà...
- Gotes de pluja, gardènia que es bada...
- No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
- ¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
- amb la música dels núvols desfets?
- Pluja de nit, delicada veïna,
- dentetes d'aigua en els vidres quiets...
- No sents, cor meu, quina pau més divina?
- ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
- dintre aquest plor de la pluja nocturna,
- i les estrelles somriuen enllà?
- Enllà somriu un mantell tot espurna...
- No sents, cor meu, que la pena se'n va?
- No sents, cor meu, quina pluja més fina?
- No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
- No sents, cor meu, quina pau més divina?
- No sents, cor meu, que la pena se'n va?
- No sents, cor meu, quina pluja més fina?
dilluns, 27 de febrer del 2012
UN SITE PER A LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
Aquí teniu un Site on trobareu tota la informació sobre la novel.la de Miquel Llor. Els continguts han estat elaborats per professores i alumnes del col.legi, del curs 2010-2011. Enguany els alumnes de la promoció 2011-2012 completaran alguns dels espais que trobareu en blanc.
Laura a la ciutat dels sants
de Miquel Llor
Laura a la ciutat dels sants
de Miquel Llor
Etiquetes de comentaris:
ACTIVITATS,
Laura a la Ciutat dels sants,
MIQUEL LLOR
dijous, 16 de febrer del 2012
Dona'm la mà .....
Dona'm la mà... Poema de Joan Salvat-Papasseit.
Un plaer de cançó i de poema, un regal per a l'ànima. Ens el mereixem!
Per si voleu llegir més poemes de Joan Salvat-Papasseit http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642
Dóna'm la mà
(Joan Salvat-Papasseit - Toti Soler)
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Un plaer de cançó i de poema, un regal per a l'ànima. Ens el mereixem!
Per si voleu llegir més poemes de Joan Salvat-Papasseit http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_text=2642
dijous, 19 de gener del 2012
El árbol de la ciencia de Pío Baroja
ARGUMENTO, TEMAS Y PERSONAJES de la 4a parte hasta el final
PERSONAJES: MAPA CONCEPTUAL MIND 42 : Clàudia Autonell i Gil Prat
CONTEXTO HISTÓRICO DE LA NOVELA: SANIDAD, EDUCACIÓN, POLÍTICA, CACIQUISMO
Marta Montpeyó i Íker Reina:
http://www.wix.com/iker_reina/contextoelarboldelaciencia
ESPACIO-REALIDAD O FICCIÓN Anna Calm, Elisenda Solà,Marta Soler
http://www.wix.com/martasoler7/el_arbol_de_la_ciencia#!creditos
Etiquetes de comentaris:
ACTIVITATS,
El-árbol-de-la-ciencia,
Pío-Baroja
dilluns, 19 de desembre del 2011
RUTA DE POESIA OBJECTUAL I VISUAL : JOAN BROSSA
Els alumnes de 1r de Btx que aneu a la Ruta de Joan Brossa per Barcelona, recordeu que teniu el protocol de treball al bloc tmiquebrossa.blogspot.com
El resultat dels vostres projectes: poemes visuals, comentaris, reportatges, podcasts, etc... els penjarem al mateix bloc.
Cal recordar que el podcast s'ha d'entregar en format enllaç web. Per tant, després d'enregistrar i editar el poema escrit de Joan Brossa, amb el programa Audacity, el passeu a MP3 i després el pengeu al canal Goear per tal que us generi l'URL.
El resultat dels vostres projectes: poemes visuals, comentaris, reportatges, podcasts, etc... els penjarem al mateix bloc.
Cal recordar que el podcast s'ha d'entregar en format enllaç web. Per tant, després d'enregistrar i editar el poema escrit de Joan Brossa, amb el programa Audacity, el passeu a MP3 i després el pengeu al canal Goear per tal que us generi l'URL.
dijous, 15 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
TEXTO INSTRUCTIVO: ALUMNOS DE 4º A SO
Una vez escrito y presentado el texto instructivo, los alumnos realizan un tutorial utilizando el vídeo o la imagen acompañada de texto. Veamos unos ejemplos:
TUTORIAL CAMTASIA RECORDER: GRABACIÓN DE PANTALLA realizado por Carles Tort y Guillem Sabatés.
TUTORIAL CAMTASIA RECORDER: GRABACIÓN DE PANTALLA realizado por Carles Tort y Guillem Sabatés.
divendres, 11 de novembre del 2011
"OXÍMORON " A LA SELECTIVITAT (JUNY 2011)
Com alguns de vosaltres ja sabeu, l'examen de selectivitat de juny hi havia una pregunta sobre recursos estilístics. Hi va haver molt enrenou perquè la majoria de gent va posar que era una antítesis, i s'havia de posar oxímoron. L'endemà mateix es va penjar aquest vídeo propi de l'APM.
dimarts, 7 de juny del 2011
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS: apunts, temes: la boira, els ulls, la societat de Comarquinal
APUNTS GENERALS DE LA NOVEL.LA
Els ulls: Treball realitzat per Guillem Castany de 1r B btx.
La Societat a Comarquinal: treball realitzat per Marta Montpeyó (estigueu al cas que hi ha un enllaç a un àudio-glògster).
La Veu de la gent de Vic des de 1930 fins ara de l'Ariadna Poblet
El Tema de la Boira a Comarquinal de L'Ivet Magem de 1r A.
ELS MOBLES DELS MUNTANYOLA (ROCAFIGUERA) Realitzat per
Els ulls: Treball realitzat per Guillem Castany de 1r B btx.
La Societat a Comarquinal: treball realitzat per Marta Montpeyó (estigueu al cas que hi ha un enllaç a un àudio-glògster).
La Veu de la gent de Vic des de 1930 fins ara de l'Ariadna Poblet
El Tema de la Boira a Comarquinal de L'Ivet Magem de 1r A.
ELS MOBLES DELS MUNTANYOLA (ROCAFIGUERA) Realitzat per
Etiquetes de comentaris:
ACTIVITATS,
Laura a la Ciutat dels sants,
MIQUEL LLOR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




