L' Elionor de Miquel Martí i Pol

 

L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

La gent se l’estimava,

l’Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i que aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

“L’elionor”, Miquel Martí i Pol

"Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol

Avui, dia 1 de novembre, dia dels morts, dels nostres morts, els de cadascú, ens plau compartir-vos aquestes versos de Miquel Martí i Pol llegits meravellosament per Sílvia Bel. Són uns versos d'absència, de dolor, d'esperança i de continuïtat que el poeta va escriure després de la mort de la seva dona. 

Esperem que us agradin. 
Carme Codina i Sílvia Caballeria.

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il·lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.
 

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixies,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

VALSET PER A LLUÍS LLACH - MIQUEL MARTÍ I POL

Quan el vent amb recança

deixa la tarda i fuig

i el minvant del capvespre

els bells records s'endú,

si el teu cor es sent sol i crida,

perduts tots els senyals,

digues adéu al dia

a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa

l'amic fidel se'n va

i sents com l'enyorança

t'afeixugueix les mans,

per no perdre el delit de viure

recorda els dies clars,

fes adéu a la vela

a ritme de vals.

Quan l'amor t'abandona

desert enllà del temps

i el compàs de les hores

ressona per l'absent,

alça els ulls per damunt de l'ombra

i encén un nou esclat,

gronxa aquest teu silenci

a ritme de vals.

Si la vida es desferma

com un gran cop de vent

i sense cap paraula

com un amant et pren,

obre els braços a l'esperança

i oblida el fosc instant,

tot és clar quan es pensa

a ritme de vals.

Com l'onada que llisca

pel sorral dels records,

o la mar que proposa

horitzons sempre nous,

que el vaivé d'aquesta cadència

t'esmoli el gest cansat

i la sang et bategui a ritme de vals.

                                                    Novembre 1991

(Miquel Martí i Pol, «Obra Poètica/4», Edicions 62)

MARTÍ i POL RECITAT PER GUARDIOLA

CLICA-ESCOLTA-VEU I GAUDEIX 

i 

http://blogs.ccma.cat/espaiinternet.php?itemid=57152