No ha calgut que l’informe PISA fes evident el problema de la comprensió lectora a les aules de secundària. Els professors que portem anys a les aules ja fa temps que observem la dificultat creixent per mantenir l’atenció davant d’un text i no parlem de mantenir el ritme i el seguiment de lectura d’una novel·la.
Els adolescents viuen immersos en un paradigma comunicatiu centrat en la immediatesa, en estímuls constants, en la rapidesa i en la lectura superficial de textos breus. Ei, els adults també. En canvi, la lectura i la literatura proposen un ecosistema comunicatiu basat en la concentració, l’atenció, la paciència, la lentitud, la reflexió.
Per tant, el professor haurà de posar a l’abast dels alumnes els recursos necessaris per aconseguir un bon aprenentatge lector tenint present aquest context comunicatiu del qual hem parlat. Quins recursos? Temps, espai, estratègies de comprensió, interpretació, contextualització i valoració.
El temps de lectura a l’aula no és temps perdut a nivell curricular i en aquest context, és més necessari que mai. A casa, els alumnes no llegiran, no siguem ingenus, cercaran resums o la IA els farà un bon treball del que sigui. Així que no ens ha de doldre de deixar temps de lectura a l’aula. Podem utilitzar diverses estratègies de lectura com la lectura individual i silenciosa, tot creant un ambient de calma i tranquil·litat o bé la lectura col·lectiva per tal de compartir significats i reconèixer recursos.
Recomano, en la primera trobada amb l’obra, la lectura en veu alta del professor com una bona manera d’acompanyar els alumnes. La veu del docent fa de pont entre el text i el lector. Les pauses, la tensió, el ritme, el comentari explicatiu…tot plegat forma part d’un entrenament, d’un guiatge.
Per descomptat, cal un pla lector coherent i consolidat que s’ajusti a la línia pedagògica del centre i això vol dir que el projecte lector ha d'estar avalat per la direcció pedagògica. Un pla que tingui continuïtat durant uns quants anys amb la complicitat de tot el professorat. Des de primària fins a Batxillerat.
Què hi ha d’haver en un pla lector i a cada curs?
1.- La concreció del temps i de l’espai dedicat a la lectura.
2.- Estratègies de lectura diverses: lectura individual, col·lectiva, comentada.
3.- Lectura oral per part del professor a l’inici d’una obra o en qualsevol altre moment.
4.- Lectura de gèneres literaris diversos: la narrativa, el teatre i la poesia. I també altres gèneres: assaig, còmic, articles d’opinió…
5.- Un cànon literari fix amb una línia de clàssics catalans i universals i de literatura de gènere (de terror, de ciència-ficció, de viatges…)
6.- Formació d’un criteri lector amb recursos i tècniques pròpies de la literatura.
7.- Relació de literatura, vida, emocions, art i altres llenguatges.
En aquest punt, és especialment interessant el Projecte Magrana, perquè amplia l'experiència literària cap a la creació, la interdisciplinarietat i els llenguatges audiovisuals i digitals.
Encara en podríem anar afegint més punts, l'equip directiu i els professors de llengua i literatura del centre han de dissenyar el propi pla, com hem apuntat anteriorment, d'acord amb la línia pedagógica del centre.
Un pla lector és, sobretot, un projecte de formació de lectors i per aquest motiu necessita temps, continuïtat, bons textos, bons mediadors, conversa i exigència. I necessita una escola que entengui que ensenyar a llegir no és només ensenyar a comprendre un text, sinó ensenyar a mirar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada