El dia 1 i 2 de novembre. Significació

El 1 de novembre es coneix com el "Dia de Tots Sants" en molts països i té un significat religiós en la tradició cristiana. 

 Aquest dia es dedica a honorar i recordar tots els sants reconeguts i desconeguts, és a dir, aquelles persones que han estat canonitzades per l'església i aquelles que no ho han estat. És un dia per honrar els sants i màrtirs que han viscut de manera exemplar i han fet grans obres en la fe cristiana. Moltes persones visiten els cementiris per recordar i pregar pels seus éssers estimats difunts.

El 2 de novembre se celebra el "Dia dels Difunts" o "Dia de Tots els Fidels Difunts". Aquest dia està destinat a recordar i pregar per les ànimes dels difunts i les persones que han mort, especialment aquelles que encara no han arribat a la seva salvació eterna. 

La mort. Art i literatura

Tòpic: Memento Mori

 El tòpic "Memento Mori" és una expressió en llatí que es tradueix com "Recorda que moriràs". Aquesta frase fa referència a la idea que tots els éssers humans són mortals i que, en última instància, la mort és inevitable. La finalitat d'aquest recordatori és convidar les persones a reflexionar sobre la seva pròpia mortalitat i a apreciar la vida i el temps que tenen, ja que la mort és una part ineludible de la condició humana. Aquest tòpic es representa sovint a través d'imatges, objectes o expressions artístiques que simbolitzen la transitorietat de la vida.

Altres tòpics relacionats amb "Memento Mori" inclouen:

"Carpe Diem" - Aquest tòpic en llatí significa "Aprofita el dia". Encoratja les persones a viure el moment present i a gaudir de la vida, ja que el futur és incert i la mort és inminent.

"Vanitas" - Aquest concepte artístic i filosòfic es relaciona amb la idea de la vanitat de les coses terrenals i com totes les coses materials i els èxits mundans són efímers.

"Ars Moriendi" - Aquest tòpic fa referència a un conjunt de llibres i tractats medievals que oferien consells sobre com morir bé i com preparar-se espiritualment per a la mort

"Elogi Fúnebre" - És un discurs o un escrit que es pronuncia o es llegeix en un servei funerari per commemorar i recordar la vida de la persona difunta.

Aquests tòpics estan interconnectats i serveixen com a recordatoris de la fragilitat de la vida i la importància de viure plenament i de reflexionar sobre la pròpia mortalitat.

La mort - ART i LITERATURA

Nada fue en vano Irene Vallejo 

#Zambullida Heraldo de Aragón

El Projecte Magrana al Màster d'Educació a la UVic

 Alumnes del col•legi presenten el seu Projecte Magrana als estudiants del Màster d’Educació a la Universitat de Vic. Han pogut parlar de tot el procés, de què els ha aportat i han ensenyat els seus resultats finals. 

En definitiva, una tarda per homenatjar les creacions vinculades a les lectures que van realitzar el curs passat: Contes de Rodoreda i Les aventures d'Ulisses. Una tarda, també, per reflexionar sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la literatura amb els futurs docents!

Imatges:   

• A l'aula de coworking de la UVic assajant la presentació i a l'aula de la classe de Màster d'Educació exposant algunes de les creacions. 

En Ruta de Llibreries

  Durant aquest curs, amb el alumnes de 1r de bat de Literatura Universal, visitarem diverses llibreries de la ciutat de Vic i alguna de Barcelona. Passejarem, remenarem, triarem i coneixerem el món llibreter tot trepitjant el terreny. Serà una immersió en el món del llibre. 😀

 Aquesta setmana ja hem començat la ruta #EnRutaDeLlibreries

 

La meva Antígona

 Estem llegint Antígona de Sòfocles i moltes de les frases que trobem en les reflexions o arguments dels personatges ens interpel·len, per això les volem compartir. (hi estem treballant) -LU 1r Bat- Després en triarem una, i en farem una contextualització i un comentari significatiu.

Tòpic horacià: Beatus Ille

 Com cada any quan entrem en la literatura antiga llatina, ens parem en Horaci per llegir els seus versos carregats de tòpics com el Carpe Diem, el tempus fugit, vita brevis i el beatus ille. És en aquest últim tòpic que ens centrem per crear el nostre propi "Feliç aquell/a" (4t ESO)

Dimonis medievals

 Hem vist com Sant Vicent Ferrer, en els seus sermons, utilitza la figura del dimoni i de l'infern com a arma didàctica per a conduir el poble cap el bon camí, a través de la por.  

Vegeu què en diu, del diable, aquest fil de twitter (bé, X) de Judit Verdaguer, historiadora de l'art i conservadora de museus. L'art medieval és la seva passió i el seu X és boníssim i divertit. No us el perdeu, hi ha imatges sorprenents de retaules, miniatures, pintures i d'altres formes d'art medieval.

(per cert, us recomano que visiteu l'exposició Bèsties del Museu Episcopal de Vic, un autèntic tresor. Si hi aneu, feu-me saber 😉)

#EducacióNoFormal #LitMedieval #4tESO #1rBtx

Antígona a Roda

El divendres, 13 d'octubre, a les 10:30, a la casa museu Miquel Martí i Pol de Roda, tindrem l'oportunitat d'escoltar Josep Ferrer Gràcia, traductor d'Antígona de Sòfocles, i a Oriol Ponsatí-Murià, l'editor. A més, gaudirem de la recitació d'alguns fragments de l'obra a càrrec de la rapsoda Montse Vellvehí.

Si hi esteu interessats i hi aneu, m'ho feu saber, jo hi assistiré. #EducacióNoFormal #LitUniv #Btx

Tauletes, càlam, escriptura cuneïforme

L'escriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

 Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica (...)

Els signes es dibuixaven en taules d'argila, ordenats en columnes verticals. Més endavant, es van ordenar per fileres. També es van millorar els càlams usats per l'escriptura, cosa que va permetre que es poguessin produir molts tipus de signes diferents fàcilment i amb la mateixa eina. 

 Les tauletes es podien coure per endurir-les i preservar-les.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura_cune%C3%AFforme

El càlam o l'estil és un instrument de canya (Arundo donax o bambú) tallada en punta que es pot utilitzar per a l'escriptura sobre argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper.

 El seu ús s'inicia el segle xx aC.[2] Va donar la forma característica a l'escriptura cuneïforme, de petits triangles, fruit de l'enfonsament del càlam en l'argila tendra. És probable que inicialment fos utilitzat com a instrument per decorar l'argila. càlams per escriptura aràbiga El càlam va ser utilitzat a Europa durant l'edat mitjana, fins al segle xii, quan va ser substituït per la ploma d'au, i es menciona per primer cop per Isidor de Sevilla el 625.[3] Una falta d'ortografia o simplement d'escriptura s'anomena sovint lapsus calami.

https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0lam_(escriptura)