La bellesa segons Baricco La Vanguardia
A 2n d'ESO vàreu llegir Mites Grecs, a 3r ESO, Vaixells Negres davant Troia i, a 4t, Les aventures d'Ulisses. Coneixeu, doncs, Pàtrocle, Héctor, Aquil.les, Agamèmnon, Criseida, Ulisses, i molts d'altres, teniu una bona base per a comprendre aquest article sobre les paraules d'Alessandro Baricco i la bellesa de la guerra. En parlarem a clase.
Alessandro Baricco, l’autor de llibres plens de poesia com Seda o Oceà, va parlar de la bellesa de la guerra. Convidat per La Casa dels Clàssics, l’escriptor torinès es va estendre a detallar passatges de la Ilíada, com el començament de l’obra, quan Criseida explica els esforços del seu pare per alliberar-la d’Agamèmnon; o l’escena en què Pàtrocle, vestit amb l’armadura d’Aquil∙les (Aquil∙leu, en la versió d’Anna Casassas), mor a mans d’Hèctor.
Tot això passava ahir a la tarda a la seu barcelonina de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, ple de públic per escoltar Baricco, que havia de formular el manifest sobre la bellesa que dona el tret de sortida de la primera edició de La Casa dels Clàssics (sorgida de la Col∙lecció Bernat Metge i dins del Grup Som). A partir de les seves paraules, l’any que ve presentaran la seva obra artistes de diversos àmbits, com els directors teatrals Àlex Rigola i Josep Maria Pou, la il∙lustradora Paula Bonet, el poeta Josep Pedrals, el cantautor Roger Mas, la companyia Les Impuxibles (Clara i Ariadna Peya), el cineasta Albert Moya i el crític de cinema Àlex Gorina, entre d’altres.
Però per això caldrà esperar. Mentrestant, ahir, a partir de la versió teatral que Baricco va fer de la Ilíada, l’actriu Clara de Ramon va donar veu a Criseida, i l’actor Marc Rius, a la mort de Pàtrocle, i tot seguit l’escriptor va disseccionar la bellesa de la guerra que Homer descriu en aquest poema del segle VIII a.C. “Les pel∙lícules de l’Oest i de gàngsters –va expli-car– copien la mort de Pàtrocle, quan, incorporant-se abans de fer l’últim sospir, diu a Hèctor: ‘Tu ets un mort que camina, perquè vindrà Aquil∙les i et matarà’”. Homer va crear la narrativa d’acció i la seva obra “és un monument a la guerra, cada pàgina de la Ilíada canta l’esplendor de la guerra: les armes resplendeixen, la sang resplendeix, els cossos joves resplendeixen... Tot és llum”.
Però per molt que el manifest de Baricco fos per a La Casa dels Clàssics, el públic estava convençut que, coneixent el personatge, la bellesa de la guerra no podia ser la seva proposta per a aquesta primera edició. Va ser aleshores quan es va produir el punt de gir: “És un missatge clar: l’única llum que els humans podem robar és la de la guerra. I si algú mor a la guerra, encara millor. Morir és molt millor que vèncer; tots sabem què els passa als que tornen a casa després d’una guerra”. Però avui “és un missatge estrany”, va continuar Baricco. “Si van aconseguir dur el meu avi a la guerra, va ser per aquesta brillantor. Però nosaltres la bellesa la trobem en altres coses. Ja no som una civilització guerrera ni tan masclista. I en la bellesa busquem el mateix que Homer: una intensitat, una lluita, una llum, i que la vida vibri, perquè la vida normal no vibra. Per això ara, en lloc de crear la bellesa a la vora de la mort, la creem en la lluita per la pau: busquem un aire de guerra, encara que només sigui verbal, per trobar aquella vibració”.
I llavors, remarcant que ahir era el dia Contra la Violència Masclista, Baricco va recordar que, a la Ilíada, els únics que hi posaven seny eren uns personatges perifèrics: les dones. Avui ja no són personatges perifèrics i no totes les coses s’arreglen al camp de batalla. Sembla que la civilització ha avançat.
Baricco va sembrar la bellesa i l’any que ve La Casa dels Clàssics tindrà la primera collita. Atesa la qualitat de la llavor, hi ha bones expectatives.c
