Amb els alumnes de 4t SO, per tancar el trimestre dedicat a la Literatura de viatges i després d’haver llegit una adaptació de l’Odissea d’Homer i una antologia de textos literaris*, hem visualitzat i comentat la pel•lícula Alícia al país de les meravelles del director Tim Burton (2010). Penseu, però, que es tracta d’una adaptació de les novel·les Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll.
*Textos de l’Antologia: Fragments originals de l’Odissea d’Homer -Ítaques (Kavafis/Llach)-Odissea dels Catarres-La filla d'Homerde Robert Graves-«Odisea» de Jorge Luis Borges:-El poeta PONÇ PONS i l’Odissea- Mercè Rodoreda: Plany de Calipso, Nausica, Viatge al país de les dues roses. Iannis Ritsos, desmitificant Penèlope i Argos -Les mil i una nits: Sinbad el Mariner-L’infern de Dante / CANT I- Rondalla popular catalana: El castell d’iràs i no tornaràs- Enees a la recerca de respostes: L’Eneida de Virgili - Orfeu, l’heroi músic - Jacint Verdaguer Excursions i viatges- Laura a la ciutat dels santsde Miquel Llor- Solitud Víctor Català
La literatura, i especialment la poesia, ha estat sempre una eina poderosa per captar i expressar l’experiència humana en tota la seva complexitat. És un mirall que reflecteix tant els moments de bellesa i serenor com els de dolor, impotència, ira i frustració. Els poetes, amb la seva sensibilitat i la seva paraula viva, aconsegueixen donar veu a emocions que sovint no sabem com expressar. En els versos es troba un refugi, una manera de compartir el sofriment i de posar-hi paraules que potser no són les nostres, però que ressonen dins nostre amb la força d’una veritat profunda i col·lectiva.
Quan els desastres naturals colpegen, com el que recentment ha assolat València amb pluges intenses que han deixat darrere seu pèrdues irreparables, la poesia es converteix en un espai per a la reflexió, la denúncia i la comunió amb el dolor del poble. La pluja, el fang, la destrucció i la impotència són imatges que es poden trobar en la veu de poetes com Vicent Andrés Estellés i Raimon. Els seus textos reflecteixen una realitat crua i autèntica, una mirada sincera sobre el sofriment, però també sobre la força i la resistència del poble davant l’adversitat.
Els versos que llegirem a continuació ens apropen a aquesta realitat col·lectiva. Vicent Andrés Estellés, amb la seva veu intensa i compromesa, ens mostra la necessitat d’expressar el que es viu i es pateix, de no callar malgrat la duresa de la realitat. Al seu torn, Raimon posa en paraules el desordre d’una pluja que, lluny de beneir, esdevé una amenaça constant. A través d’aquests poemes, els autors ens recorden que la literatura ens acompanya, ens dona eines per sentir i per comprendre, i ens ajuda a connectar-nos amb els altres en els moments més difícils.(TEXT XGPT)
Quan llegíem, aquests dies "Les aventures d'Ulisses", adpatació en prosa de l'Odissea d'Homer, vam parlar de la importància dels somnis i també de la interpretació del vol dels ocells. Recordeu el moment en què Telèmac surt d'Esparta, per retornar a Ítaca, i veu una àguila que ataca una bandada d'oques? Aquesta episodi el vam relacionar amb la pràctica d'uns especialistes a interpretar el vol dels ocells per predir o augurar. Aquests especialites reben el nom d'àugurs,d'aquí la paraula auguri,senyal o presagi del que pot succeir pròximament o en el futur.
Després, si recordeu, Penèlope té un somni on apareixen els mateixos referents: una àguila que s'abraona damunt d'una bandada d'oques. La interpretació la vàrem explicar i era molt evident: Ulisses es venjaria i mataria els pretendents que van usurpar-li el palau i volien fer-se amb el poder, tot aconseguint que Penèlope es casés amb un d'ells.
Doncs bé, aquest diumenge, l'atzar o potser alguna musa o algun déu, ha fet possible que es publiqués, a La Vanguardia, aquesta fotografia tant explícita com l'episodi.
Es tracta d'una àguila que vola entre les fulles de tardor sobre un estany d'East Derry a l'estat nord-americà de Nou Hampshire tot fent fugir una bandada d'oques i ànecs😃.
No sé si els americans s'han plantejat, ara que estan en campanya, què pronostica aquest vol.
El castell d'iràs i no tornaràs és una rondalla catalana que connecta amb la tradició culta del viatges al món d'ultratomba. Ulisses, Dante, Orfeu, Ennees, són personatges que viatgen al regne d'Hades, a l'infern, al regne dels morts, cada un d'ells amb un objectiu molt concret i amb la peculiaritat que n'acaben sortint.
A continuació pots escoltar aquesta rondalla adaptada del text de Joan Soler i Amigó i publicada al llibre Mitologia Catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua de l'editorial Barcanova (1990)
Pòdcast sobre llibreries realitzat pels alumnes de 1r de batxillerat de Literatura Universal del Col·legi Sant Miquel dels sants .
Durant aquest curs 2023-24 ens hem proposat, des de la matèria de Literatura Universal, visitar i conèixer les llibreries del nostre entorn, Vic. Hem caminat entre llibres, hem fullejat, remenat i tafenejat llibres de tots els gèneres i els llibreters i llibreteres ens han rebut molt bé. De tota aquesta experiència n'hem creat un Pòdcast.
En commemoració del Dia Internacional de la Poesia #DMP2024 us convidem a escoltar el poema "M'he estimat molt la vida" de Vicent Andrés Estellés, recitat i acompanyat amb música per l'alumne Alejandro de 2n de BI. @AnyEstelles
m'he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
Aquesta ruta ha estat elaborada per Anna R. de 1r de batxillerat com a activitat optativa de Llengua i Literatura catalana sota el guiatge de la professora Sílvia Caballeria del col•legi Sant Miquel dels sants de Vic.
Per a realitzar aquesta ruta virtual han estat imprescindibles les fonts següents.
Bibliografia:
- NUNES, M. (2018). Rutes literàries de Barcelona, 2: Salvat, Pla, Rodoreda i Capmany. Ed. Meteora.
- SALVAT-PAPASSEIT, J. (1962). Poesies completes. Clàssics Catalans Ariel. A càrrec de Joaquim Molas.
- Apunts classe de Llengua i Literatura catalana
POEMA "Tot l'enyor de demà"
LOGO EN HOMENATGE
AL POETA JOAN SALVAT-PAPASSEIT
@AnyPapasseit
Autores: Sara D i la Mariona G. de 1r A de batxillerat
Aquí teniu diversos recursos d'Intel·ligència Artificial per a la creació de productes per als vostres projectes. Són enllaços recomanats pel Departament d'Ensenyament.
Perles de la nit. Poetes andalusinesTraducció de Margarida Castells Criballés / Encarna Sant-Celoni
«La lectura de les Perles de la nit revela la sensibilitat d’una època poc coneguda i el talent d’un seguit d’escriptores a qui la posteritat deu una compensació en forma de divulgació de la seva obra» Toni Mata i Riu, Regió 7
«Perles de la nit ens confirma que la poesia àrab clàssica és d’un alt nivell, en imatges, en sensualitat, en recursos, en llengua, en ritme, en força.» Ada Castells, La Vanguardia
La Berta, alumna de 1r de batxillerat de Literatura Universal, ha escollit aquest llibre per donar-lo a conèixer a través d’una càpsula de vídeo.
El divendres dia 16 de Febrer a les 19h presentem el llibre-disc Jardí de Meravelles d'Elies Monxolí publicat per l'editorial valenciana Edicions 96. A la sala modernista del Casino de VIC.
Jardí de Meravelles és un viatge, una oportunitat d'entrar en un jardí de saviesa i bellesa, una invitació a viure en el present. El jardí com a símbol d'una Arcàdia per on el narrador es trobarà amb poetes i pensadors com ara Homer, Dante, Ovidi i noms de la literatura catalana com Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Joan Fuster, Ramon Llull, Ausiàs March, Bartomeu Rosselló-Pòrcel...
A la presentació hi haurà música en directa, composta per acompanyar la veu narradora i el recitat dels poemes.
Acte organitzat conjuntament amb el Casino de Vic, Afers Domèstics i la LLibreria Anglada.
El món del teatre revisita les obres amb la mirada del segle XXI
Magí Camps
Les revisions d’obres literàries, que reescriuen personatges, situacions o finals per fer-los políticament correctes, obre un debat que també arriba al teatre. Els clàssics són omnipresents als nostres escenaris, però poques vegades es presenten a les obres tal com van ser escrits. Ni tan sols la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, que dirigeix Lluís Homar i que aquests dies visita el teatre Romea, no presenta les obres sent fidels a l’original. La Vanguardia ha parlat amb cinc directors perquè expressin el seu punt de vista i, també, com s’ho fan.
“El que m’agrada és contextualitzar l’obra quan es necessita –declara Carme Portaceli, directora del TNC. És a dir, veure el moment en el qual es va escriure i què significaria en el moment present. A partir d’aquí començo a treballar. El que faig és mirar-m’ho com a dona i des del segle XXI; en el meu cas, no ho puc fer de cap altra manera”.
I en posa un exemple: “En l’adaptació que vaig fer de Terra baixa, d’Àngel Guimerà, jo no toco les seves paraules, no li esmeno la plana. Però sí que considero que, amb el seu text, s’hi poden crear altres coses, que ajuden a interpretar-lo i a actualitzar-lo. En canvi, en el cas de La madre de Frankenstein, d’Almudena Grandes, totes les paraules que surten a la funció són de l’autora”.
Josep Maria Mestres, que acaba d’estrenar Els Watson, de Laura Wade, al TNC, explica: “Un clàssic sempre te l’has de plantejar i mirar des d’una perspectiva de l’ara i aquí. Si no ens diu res, no té cap sentit muntar textos clàssics. Si la mirada sobre coses que hi surten és dubtosa, penso que això s’ha de mantenir, perquè no podem negar el passat. Tenint la perspectiva des d’on s’ha escrit, ho hem d’explicar, posant-hi l’atenció en les coses amb què no estem d’acord”.
“Els Watson, tot i que és una obra actual, parteix de la novel·la de Jane Austen –continua Mestres. A l’època s’explica que una dona no podia tenir una vida completa si no es casava i Wade ha fet la feina en l’obra teatral. Austen va romantitzar el matrimoni, perquè era el gest feminista que ella podia fer”.
Sergi Belbel exposa: “Cada cas és diferent, però no estic a favor d’una excessiva adaptació perquè el públic és prou intel·ligent per fer ell el canvi. Quan una obra és bona de debò és quan toca allò que és universal. En aquest sentit, els problemes són més de forma que de fons”.
I surt Shakespeare: “Una obra com L’amansiment de l’harpia no m’ha agradat mai. És una obra menor i quan la vaig llegir de jove, ja ho veia que no aguantava. No m’ha calgut el moviment feminista del segle XXI per veure-ho. Penso que en aquesta obra se li’n va anar una mica l’olla, perquè era molt masclista. En canvi, El mercader de Venècia, que toca el tema del racisme i de l’odi al jueu, sempre m’ha semblat interessant perquè Shakespeare es desdobla i quan tracta el jueu, s’hi fica dintre, no el jutja des del cristià. Em sembla una obra universal i quan obra ateny l’universal, com la majoria de les tragèdies gregues que s’han conservat van en aquesta línia, per què no l’hem de poder visitar?”
La directora Sílvia Munt també esmenta l’obra de Shakespeare: “L’últim any de Lluís Pasqual al Teatre Lliure em va proposar de dirigir L’amansiment de l’harpia i li vaig dir que no, perquè si haig de començar a arreglar coses, no pararé. Si cal domesticar una dona, ja no anem bé. I li vaig proposar de fer Dogville. En canvi, de Romeu i Julieta en pots fer mil adaptacions, perquè l’esperit de l’obra hi és en totes”.
Munt afegeix: “Quan t’enfrontes amb un text clàssic, no hi ha una sola veritat. Quan vam fer Eva contra Eva, amb el Pau Miró, ell volia fer una revisitació de Tot sobre Eva, aquella pel·lícula tan icònica i meravellosa. Però han passat vuitanta anys, la vida ha canviat i el paper de la dona també, per tant, fas una revisitació amb els ulls d’ara. Si mires avui la pel·lícula, hi ha moments, com quan el crític bufeteja l’actriu, que avui són intolerables. Ara bé, quan vaig fer El preu, d’Arthur Miller, el 2016, la vaig fer tal qual, no vaig necessitar col·locar-la ara, perquè els problemes d’una època i del crac del 29 continuaven sent els mateixos que els cracs que tenim ara. Eren personatges d’època absolutament vigents. Penso que cada creador té la llibertat de fer el que consideri en cada cas, i que qualsevol decisió és honesta”.
Ferran Utzet declara: “En teatre, com que és una representació viva, hi ha el marge per intervenir en el text i fer-ne una revisitació. Si la fas literal, el que provoca és rebuig. S’hi ha d’intervenir una mica, no per anar cap allò políticament correcte, sinó per aconseguir que el que volia dir l’autor segueixi arribant, però intentant llimar les aspreses i els obstacle que ho podrien impedir, no per ser puristes”.
I posa un exemple: “Hamlet és un maltractador de manual. És un gran personatge de la història del teatre, amb una gran complexitat, però maltracta psicològicament l’Ofèlia, que s’acaba suïcidant. No és un model de comportament, però recuperar Hamlet i suavitzar això no és just, perquè estàs blanquejant el personatge”.
Belbel hi afegeix: “El teatre ha de ser violència, conflicte, perquè l’espectador reaccioni. El que em cansa és que l’artista em digui el que he de pensar. Quina superioritat té? Tan segur està de la seva moralitat? Estic una mica fart dels pamflets damunt de l’escenari. A l’escenari del teatre necessito el que és políticament incorrecte, necessito que em sacsegi”.
“No hi ha lectures canòniques, però cada text és diferent –continua Utzet. Ara, amb Beckett, per exemple, no pots, perquè les seves obres són com escultures. Per sort, com que l’hem de traduir, aquí tenim una mica de marge. En el cas d’Esperant Godot em va semblar que si la feia un poeta entremaliat con Josep Pedrals, doncs hi guanyàvem. Però com que és tan profundament abstracte, no ho pots manipular. T’has de tancar en una sala amb aquells dos paios i esperar que passi una cosa que saps que no passarà”. “Ara, si vols ser realista, fes cinema. El teatre no ha de ser documental”, conclou.
