Joan Maragall va néixer l’any 1861 al barri de la Ribera de Barcelona en una família que tenia una petita empresa tèxtil. El seu origen i el seu entorn familiar seran un factor clau en la seva trajectòria poètica. Maragall encarna la figura de l’artista modernista en la seva essència.
Segons la seva família era un home pausat, suau, sensible, molt íntegre, honest, espiritual i un gran cristià. Com ha dit la Carla, encarna la figura de l’artista modernista perquè es va resistir a continuar el negoci familiar ja que era una persona molt entusiasmada per arribar a ser poeta. Un poeta realista, que sentia la necessitat de basar-se tan sols en les seves percepcions per tal d’escriure.
El perfil poètic de Joan Maragall s'inicia doncs a partir d'aqueste condicions vitals mencionades, i es desenvolupa a partir de la seva passió per la poesia, descoberta des de ben jove. De fet, és el mateix Maragall qui a les seves notes autobiogràfiques (1885) menciona aquesta devoció que l'allunyava del negoci familiar. És en el moment en què emprèn en el seu propi camí que, ja cursant Dret a la universitat, que escriu els seus primers versos. Es caracteritzen per plasmar una cert plagi, amb una actitud satírica respecte les tendències espanyoles imperants, i és aquest aspecte el que confirma i accentua l'esbós de les seves tendències pròpies.
Maragall integra diverses tendències passades com el Renaixentisme, el Romanticisme, el Naturalisme i el Classicisme alhora que dibuixa un estil Modernista innovador que arriba fins el Simbolisme. Així esdevé un autor exemplar per a la història de la literatura catalana del segle XX. Aloma Figueras
Si analitzem la seva obra veiem que Maragall era una persona implicada amb el seu país. En el poema Oda a Espanya de l'any 1898 parla de la pèrdua de les colònies, fet que provoca l'empobriment i la derrota d'Espanya i fa una crítica a la seva l'actitud. També podem veure la seva implicació amb el poema La ciutat del perdó del 1909. L'escriu durant la setmana tràgica de Barcelona que hi tenen lloc els atemptats anarquistes i en aquest poema critica la poca empatia del poble.
Podem dividir l’obra poètica de Maragall en dues parts: la primera etapa es concreta en Les disperses, un recull de peces publicat el 1904, i que engloba els textos que va escriure entre el 1881 i el 1903. Durant la segona etapa Maragall deixa de representar el personatge aristòcrata rebel per adoptar una actitud eclèctica i liberal. Aquesta etapa comença amb l’Elogi de la paraula, on planteja l'anomenada “teoria de la paraula viva”: Maragall valora la força espontània de la sinceritat sense deixar de banda la forma de la poesia. Aquesta etapa culmina amb la publicació de l’Elogi de la poesia el 1909.
Joan Maragall era un home que buscava estabilitat a la seva vida, i per aconseguir tal cosa es casarà amb Clara Noble Malvido l'any 1892, amb qui tindrà fins a tretze fills i viuran a una casa burgesa de Sant Gervasi. També va ser un gran crític del model de l'eixample imposat per Cerdà l'any 1860 a Barcelona, segons ell aquest pla era monòton i innecessari.
En conclusió, podem dir que el perfil biogràfic de Joan Maragall es caracteritza pel seu caràcter modernista i culte, per la seva passió envers la poesia i per l'actitud de rebel·lió que marcarà la seva obra poètica. La seva trajectòria, doncs, es veurà condicionada per diversos factors vitals que faran de les seves peces un viu reflex de la seva personalitat i la seva evolució com a artista.
Maragall fou un home d'esperit inquiet i, a través dels seus articles al Diario de Barcelona (el Brusi) i de la seva obra, va fer ressò de l'agitació del seu temps. Aquesta inquietud el portà a col·laborar en diferents iniciatives artístiques i literàries i també a reflexionar sobre el valor de la paraula i de la poesia.
Joan Maragall va néixer l’any 1861 al barri de la Ribera de Barcelona en una família que tenia una petita empresa tèxtil. El seu origen i el seu entorn familiar seran un factor clau en la seva trajectòria poètica. Maragall encarna la figura de l’artista modernista en la seva essència.
ResponEliminaSegons la seva família era un home pausat, suau, sensible, molt íntegre, honest, espiritual i un gran cristià. Com ha dit la Carla, encarna la figura de l’artista modernista perquè es va resistir a continuar el negoci familiar ja que era una persona molt entusiasmada per arribar a ser poeta. Un poeta realista, que sentia la necessitat de basar-se tan sols en les seves percepcions per tal d’escriure.
ResponEliminaÀgata Sala Sánchez
El perfil poètic de Joan Maragall s'inicia doncs a partir d'aqueste condicions vitals mencionades, i es desenvolupa a partir de la seva passió per la poesia, descoberta des de ben jove. De fet, és el mateix Maragall qui a les seves notes autobiogràfiques (1885) menciona aquesta devoció que l'allunyava del negoci familiar. És en el moment en què emprèn en el seu propi camí que, ja cursant Dret a la universitat, que escriu els seus primers versos. Es caracteritzen per plasmar una cert plagi, amb una actitud satírica respecte les tendències espanyoles imperants, i és aquest aspecte el que confirma i accentua l'esbós de les seves tendències pròpies.
ResponEliminaMaragall integra diverses tendències passades com el Renaixentisme, el Romanticisme, el Naturalisme i el Classicisme alhora que dibuixa un estil Modernista innovador que arriba fins el Simbolisme. Així esdevé un autor exemplar per a la història de la literatura catalana del segle XX.
ResponEliminaAloma Figueras
Si analitzem la seva obra veiem que Maragall era una persona implicada amb el seu país. En el poema Oda a Espanya de l'any 1898 parla de la pèrdua de les colònies, fet que provoca l'empobriment i la derrota d'Espanya i fa una crítica a la seva l'actitud. També podem veure la seva implicació amb el poema La ciutat del perdó del 1909. L'escriu durant la setmana tràgica de Barcelona que hi tenen lloc els atemptats anarquistes i en aquest poema critica la poca empatia del poble.
ResponEliminaPodem dividir l’obra poètica de Maragall en dues parts: la primera etapa es concreta en Les disperses, un recull de peces publicat el 1904, i que engloba els textos que va escriure entre el 1881 i el 1903. Durant la segona etapa Maragall deixa de representar el personatge aristòcrata rebel per adoptar una actitud eclèctica i liberal. Aquesta etapa comença amb
ResponEliminal’Elogi de la paraula, on planteja l'anomenada “teoria de la paraula viva”: Maragall valora la força espontània de la sinceritat sense deixar de banda la forma de la poesia. Aquesta etapa culmina amb la publicació de l’Elogi de la poesia el 1909.
Joan Maragall era un home que buscava estabilitat a la seva vida, i per aconseguir tal cosa es casarà amb Clara Noble Malvido l'any 1892, amb qui tindrà fins a tretze fills i viuran a una casa burgesa de Sant Gervasi. També va ser un gran crític del model de l'eixample imposat per Cerdà l'any 1860 a Barcelona, segons ell aquest pla era monòton i innecessari.
ResponEliminaPau Serrat
En conclusió, podem dir que el perfil biogràfic de Joan Maragall es caracteritza pel seu caràcter modernista i culte, per la seva passió envers la poesia i per l'actitud de rebel·lió que marcarà la seva obra poètica. La seva trajectòria, doncs, es veurà condicionada per diversos factors vitals que faran de les seves peces un viu reflex de la seva personalitat i la seva evolució com a artista.
ResponEliminaElena Androne
Maragall fou un home d'esperit inquiet i, a través dels seus articles al Diario de Barcelona (el Brusi) i de la seva obra, va fer ressò de l'agitació del seu temps.
ResponEliminaAquesta inquietud el portà a col·laborar en diferents iniciatives artístiques i literàries i també a reflexionar sobre el valor de la paraula i de la poesia.