divendres, 27 de setembre de 2019

Argument Tristany i Isolda


-->
En Bernat Ibàñez ens comparteix un resum de l'argument. 
 Gràcies, Bernat.

El rei de Cornualla, Marc, tenia una germana anomenada Blancaflor. Aquesta es va casar i va tenir un fill, però ella es va morir en el part. El seu pare, per la tristesa que tenia, li va posar de nom Tristany.
            Tristany va créixer tutelat per Gorvenal, un savi que més tard li faria d’escuder. Quan va morir el seu pare va anar a viure a Cornualla però no va revelar la seva identitat com a nebot del rei. Als 20 anys ja era al rang més alt de l’exèrcit per mèrits propis.
            D' Irlanda va venir un gegant, en nom del seu rei, per demanar-li tribut a Marc. Tristany el va matar, però abans aquest gegant el va enverinar. L'única manera per salvar-se era viatjar a Irlanda on la reina, una fetillera molt poderosa, el podria guarir. En el seu viatge aquesta el va curar amb l’ajuda de la seva filla, Isolda la Blonda.
            De nou en el regne de Cornualla, van arribar dues orenetes que portaven un cabell ros llarg. Tristany el va reconèixer, ja que era d'Isolda. El rei, interessat en aquesta dama, el va enviar a buscar-la (buscava una dona en aquells moments).
            A Irlanda, Tristany va matar un dragó i així es va guanyar a Isolda. La fetillera va deixar endur-se-la, i a més va preparar una poció d’amor que durava 3 anys, per a que Isolda i Marc s’enamoressin. En un gir del destí, però, Tristany i Isolda se la van beure per equivocació en el viatge de tornada i van quedar profundament enamorats.
            Progressa la història, Marc s’enamora d' Isolda i aquests es casen, però acaba descobrint l’amor secret entre Tristany i la seva dona gràcies als seus lausengiers (espies envejosos de Tristany). Condemnats, Tristany aconsegueix escapar-se de la foguera i salvar a Isolda la Blonda de viure amb els leprosos. Van aconseguir viure al bosc durant un temps amb l’ajuda de Gorvenal, però va arribar un dia en que la poció va perdre l’efecte. Els van acabar descobrint, i en saber què havia passat Marc els va perdonar, sense remordiments ni rancúnies. Va tornar amb Isolda però va exiliar Tristany a la Bretanya.
            Allà, Tristany es guanyà la confiança del rei Hoël matant a un gegant. Es va casar amb la seva filla, Isolda de les Blanques mans (com es pot veure, Tristany era un home de costums). Tot i això, continuava encara recordant el seu amor amb l'antiga Isolda, i per la seva tristesa ja havia passat un any de casats i encara no havia desvirgat  la nova Isolda. Això va fer créixer un sentiment de sospites al seu voltant.
            En un combat, Tristany és enverinat i envia a buscar a la antiga Isolda per què vingui a guarir-lo. Tot i això, Isolda de les Blanques mans, envejosa, li menteix i li diu que aquesta no podrà arribar. Tristany es mor de la pena, just abans que arribi Isolda la Blonda. Al veure’l mort, aquesta també es mor per l’amor que encara guardava per ell (un tòpic de l’amor cortès).
           En enterrar-los, el rei Marc va plantar unes roses roges sobre la tomba d'Isolda i un cep de vinya noble sobre la de Tristany. Aquests dos arbustos van créixer junts per simbolitzar aquest amor etern. Ni la mort va poder separar-los en aquest final poètic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada